Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball.
Llei 34/2008,
del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2008
ha aprovat la següent:
llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball
Índex
Exposició de motius
Títol I. Disposicions generals
Capítol primer. Disposicions generals
Capítol segon. Drets i obligacions, i principis generals de la prevenció i la
protecció
riscos laborals
concorren treballadors d'altres empreses i obligacions de l'empresari principal
actuacions en supòsits de risc greu i imminent
salut en el treball
temporada i en empreses de treball temporal
Capítol tercer. Protecció dels treballadors especialment sensibles a determinats
riscos
Capítol quart. Obligacions dels treballadors
Capítol cinquè. Obligacions dels fabricants, importadors i distribuïdors
Títol II. Responsabilitat i règim administratiu sancionador
Capítol primer. Infraccions i responsabilitat
Capítol segon. Sancions
Disposició addicional primera
Disposició addicional segona
Disposició transitòria
Disposició derogatòria
Disposició final
Annex 1. Activitats perilloses, insalubres o nocives pels elements, processos o
substàncies que es manipulen
Annex 2. Classificació de les funcions i nivells de qualificació per desenvolupar
activitats preventives
Exposició de motius
El dret al treball i a la protecció de la salut recollits en els articles 29 i 30 de la
Constitució tenen la consideració jurídica de drets i principis econòmics i socials
que l'Estat ha de protegir i fomentar.
Es tracta, doncs, d'un mandat constitucional que implica la necessitat de
desenvolupar polítiques actives orientades a aconseguir la màxima protecció
de la salut i la integritat física dels treballadors. Aquestes polítiques s'inscriuen
en la voluntat de millorar les condicions de treball de forma harmonitzada amb
la resta de països europeus.
La Llei implica treballadors i empresaris en la seva pròpia protecció, la dels
seus companys i subalterns, i estableix criteris que estructuren tota la
normativa reglamentària que en el futur haurà de promulgar el Govern i que
haurà d'incidir, en primer lloc, en els sectors de l'activitat on, per raons de risc,
és més aconsellable una actuació reglamentària, i més endavant en els que
tenen un índex més baix de sinistralitat.
La implicació dels treballadors en la seva pròpia seguretat es fa evident en la
figura dels delegats que, juntament amb l'empresari, la direcció o les persones
encarregades, han d'establir i aplicar les mesures de prevenció de riscos que
siguin necessàries en l'activitat que duguin a terme.
La Llei recull els principis generals de protecció que hi ha en la majoria de
països europeus, que equiparen l'Estat andorrà, en matèria de prevenció de
riscos, als estàndards dels països veïns. La regulació establerta es configura
com un marc mínim que ha de ser desenvolupat posteriorment mitjançant
l'actuació reglamentària del Govern, però també mitjançant els convenis
col·lectius i els acords entre empresaris i treballadors en matèria de seguretat i
salut en el treball i els reglaments interns de les empreses, que han de
respectar els mandats mínims que estableix aquesta Llei.
El títol I es refereix a les disposicions generals, delimitant en el seu capítol
primer l'objecte i l'àmbit d'aplicació, i conté definicions sobre una sèrie de
conceptes necessaris per a la interpretació de la Llei, així com els principis que
han de regir l'actuació del Govern en matèria de prevenció. En el capítol segon
es recullen els drets, les obligacions i els principis generals de la prevenció i la
protecció. Convé destacar que la prevenció i la protecció en matèria de
seguretat i salut en el treball es configura com un dret de la persona
treballadora al qual segueix el deure correlatiu de l'empresa de garantir-la en
tots els aspectes relacionats amb el treball. És important tenir en compte que
l'atribució de responsabilitats als mateixos treballadors en aquesta matèria i el
recurs a la contractació de persones o entitats especialitzades alienes a
l'empresa tenen l'objectiu de completar l'acció de l'empresa.
D'altra banda, aquest títol conté els principis de l'activitat preventiva. La filosofia
de la norma és el reconeixement que l'actuació de l'empresa no s'exhaureix en
el compliment formal d'una sèrie d'obligacions, sinó que inclou la planificació de
l'activitat preventiva des de l'inici del projecte empresarial, amb una avaluació
inicial dels riscos propis del treball i una actualització periòdica d'aquesta
avaluació quan el canvi de circumstàncies ho aconselli. De forma paral·lela, són
indispensables la informació i la formació dels treballadors sobre l'abast real
dels riscos i les mesures que han d'adoptar per prevenir-los i evitar-los, d'acord
amb les característiques de cada centre de treball i dels treballadors implicats.
La coexistència cada cop més freqüent de treballadors de dues o més
empreses en un mateix centre de treball requereix una coordinació de l'activitat
preventiva, que queda prou recollida en aquest capítol, en especial quan es
tracta de subcontractes d'obres o serveis. En aquest cas l'empresa principal té
l'obligació cabdal de vigilar que els subcontractistes compleixin amb la
normativa de prevenció.
Té una importància capital instaurar serveis de prevenció i protecció, adaptats a
l'empresa. En les empreses de menys de 10 treballadors, el mateix empresari
pot desenvolupar les funcions de forma personal si compleix uns requisits
determinats. Quan l'empresa té una dimensió més gran, es poden designar
entre els treballadors un o diversos encarregats, segons el nombre de
treballadors, i/o recórrer, si és necessari, a un servei de prevenció aliè. La Llei
recull les condicions que han de complir les empreses especialitzades per
actuar com a serveis de prevenció. Finalment, hi ha la possibilitat de disposar
d'un servei propi de prevenció, encara que sotmès a un control extern a càrrec
d'empreses homologades, amb una periodicitat de 5 anys.
La vigilància de la salut és un altre dels aspectes primordials, i s'ha d'efectuar
en funció dels riscos inherents al treball. Es regeix pels principis de voluntarietat
i confidencialitat.
Els drets de consulta i participació es regulen de forma detallada en aquest
capítol. Es parteix del sistema de representació de la plantilla recollit en el Codi
de relacions laborals. El Comitè de Seguretat i Salut és l'òrgan en què es
troben els representants de l'empresa i els de la plantilla, i té assignades una
sèrie de competències en matèria de participació en temes tan importants com
l'elaboració i la discussió de plans de prevenció o la introducció de noves
tecnologies, amb iniciativa per proposar mètodes i procediments que incideixin
en la millora de les condicions o en la correcció de deficiències.
Igualment, es recull un catàleg de drets d'informació, consulta i participació dels
treballadors, així com...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba