Llei qualificada del Tribunal Constitucional, de 3-9-93.

Llei

qualificada del Tribunal Constitucional

Atès que el Consell General en la seva sessió dels dies 2

i 3 de setembre de 1993 ha aprovat la següent:

Llei

qualificada del Tribunal Constitucional

Títol I

De la naturalesa del Tribunal Constitucional i de l'àmbit

de les seves competències

Capítol I

De la naturalesa del Tribunal Constitucional

Capítol II

De les competències i funcions del Tribunal

Constitucional

Secció 1ª

De les competències jurisdiccionals del Tribunal

Secció 2ª

De les funcions internes de govern i administració

Títol II

Composició del Tribunal i estatut jurídic dels seus

membres

Títol III

Del funcionament del Tribunal Constitucional

Capítol I

Dels òrgans del Tribunal i de llurs competències i

funcions

Capítol II

Del personal al servei del Tribunal

Capítol III

Del règim de sessions i distribució de les causes

Títol IV

Dels procediments i processos constitucionals

Capítol I

Disposicions comunes a tots els procediments i processos

Capítol II

Dels processos d'inconstitucionalitat

Secció 1ª

Del recurs o procés directe d'inconstitucionalitat

Secció 2ª

Del procés incidental d'inconstitucionalitat iniciat pels

Tribunals ordinaris

Capítol III

Del procediment previ de control de constitucionalitat

dels Tractats internacionals

Capítol IV

Del procediment de dictamen previ sobre l'adequació a la

Constitució de les lleis instat pels Coprínceps

Capítol V

Dels conflictes de competències entre els òrgans

constitucionals de l'Estat

Secció 1ª

Dels conflictes de competències constitucionals entre el

Consell General i el Govern i els Comuns o d'aquests

entre si

Secció 2ª

Dels conflictes de competències entre els Coprínceps, el

Consell General, el Consell Superior de la Justícia i el

Govern

Capítol VI

Del recurs d'empara

Disposició addicional

Disposició transitòria primera

Disposició transitòria segona

Disposició transitòria tercera

Exposició de motius

El poble d'Andorra ha aprovat la seva constitució com a

norma suprema de l'ordenament jurídic, organitzadora del

funcionament del seu Estat democràtic i obligatòria per

als poders públics i per als ciutadans. I, per garantir

aquesta supremacia i aquesta aplicabilitat, ha encarregat

al Tribunal Constitucional les funcions d'ésser el garant

dels mandats que conté.

Per això, el Tribunal Constitucional ocupa un lloc

d'excepció en el marc de les institucions de l'Estat: li

correspon decidir, en via jurisdiccional, de l'adequació

a la Constitució de les lleis, dels tractats

internacionals, de les competències que exerceixen tant

l'Estat com els Comuns quan entrin en conflicte i de

l'eficàcia dels drets fonamentals que estableix la pròpia

Constitució. És, per tant, l'òrgan jurisdiccional que se

situa en el cim del control de l'ordenament jurídic si

tenim present que aquest està encapçalat per la suprema

llei constitucional.

Però, si aquestes funcions genèriques són pròpies de

quasi tots els models de justícia constitucional, el cert

és que cada sistema adopta regulacions diferents segons

les necessitats exigides per la seva pròpia realitat

sòcio-política. Aquest és el context en què s'ha

d'emmarcar la present proposició de llei: adequar el

màxim possible la institució del Tribunal Constitucional

a la realitat andorrana, en la via, encara no conclosa,

de la modernització de les seves institucions històriques

dins un Estat democràtic contemporani. Amb aquesta

finalitat, s'han determinat amb claredat les competències

i els procediments que li corresponen i es refonen i se

simplifiquen els diferents procediments i àmbits

funcionals que li atorga la Constitució.

Així, en el primer objectiu sobre determinació de

competències i tràmits processals, s'han distingit les

competències de caràcter jurisdiccional d'aquelles altres

que tenen caràcter governatiu intern. I, dins les

primeres, s'han desglossat uns procediments (bàsicament

els referits als conflictes) i refós uns altres (els que

es refereixen al dictamen previ sol.licitat pels

Coprínceps sobre lleis del Consell). Dins les segones, es

crea un servei tècnic permanent que, malgrat que es troba

subordinat funcionalment al Tribunal, des del punt de

vista orgànic depèn de l'Administració General de

l'Estat.

Quant a la limitació dels efectes polítics del paper del

Tribunal, és el camp on s'han introduït majors novetats

de caràcter precautori. En síntesi, aquestes novetats

(gens usuals en els països europeus, però necessàries en

el cas d'Andorra) es basen en la previsió d'una sèrie de

mecanismes com els següents:

- Autovinculació del Tribunal als precedents que fixi ell

mateix i necessitat de motivar totes les decisions.

- Aplicació dels mandats expressos de la Constitució i

prohibició de les anomenades sentències interpretatives.

- Creació d'un règim disciplinari intern.

- Determinació dels efectes de les sentències i

resolucions.

- Prohibició de realitzar judicis d'oportunitat política

i de dirigir censures, felicitacions o recomanacions a la

resta de poders públics.

A l'últim, quant a la simplificació dels distints

procediments, s'ha pretès eliminar tràmits innecessaris i

dilatoris dels processos, unificant els terminis en allò

que sigui possible i no oferint més que un recurs de

súplica de caràcter urgent i no apel.lable.

Convé, però, efectuar alguns comentaris sobre el

contingut dels diversos procediments i processos regulats

en el text i destacar les seves línies essencials.

El recurs directe i el procés incidental.

Les notes més destacables d'aquests dos processos

(clàssics a totes les jurisprudències constitucionals), a

més del que s'ha indicat, és la possibilitat d'inadmissió

per part del Tribunal: excepcional en el primer cas

(supòsits de manca de legitimació, transcurs del termini,

absència d'advocat, etc...) i amb caràcter discrecional

en el segon, atès que el Tribunal, malgrat acomplir-se

tots els requisits processals, pot decidir la

inadmissibilitat. Per altra banda, el recurs incidental

es planteja en termes restrictius, imposant al Tribunal

ordinari una sèrie d'exigències que demostrin no tant la

"possibilitat" que la llei impugnada sigui

inconstitucional, sinó, més aviat, la "seguretat" i el

ple convenciment de l'esmentat tribunal ordinari sobre la

inconstitucionalitat al.legada i l'aplicabilitat de la

llei al fons del procés de què coneix.

El control previ de constitucionalitat dels tractats

internacionals. Tampoc aquest procediment ofereix

especials dificultats d'interpretació. Sorgeix, però, un

problema que la Llei del Tribunal Constitucional no pot

regular i que haurà de ser establerta en una llei

distinta: es tracta del control previ dels acords

internacionals conclosos pel Govern. Atès que la

Constitució no estableix el moment de la ratificació

definitiva d'aquests acords, pot succeir que el Govern

els ratifiqui prèviament i després informi de la

celebració d'aquests, que és l'única cosa que exigeix

l'apartat 2 de l'article 64 de la Constitució. D'aquesta

manera el control previ esdevindria impossible. Per això

fóra bo que una llei fixés un termini previ a la

ratificació definitiva dels acords internacionals del

Govern perquè, durant aquest, es pogués efectuar el

control de constitucionalitat.

El control previ de constitucionalitat de les lleis

instat pels Coprínceps.

Com se sap, la Constitució recull aquest procediment en

els articles 45.2, paràgraf segon, 46.1.e) i 98.b). Doncs

bé, la Constitució de manera expressa únicament reserva a

aquest tipus de control previ les lleis aprovades pel

Consell General, però no els decrets legislatius. En

efecte, l'article 45, com a actes obligats dels

Coprínceps, es refereix a la sanció i promulgació de les

lleis, segons l'article 63 de la mateixa Constitució. I

l'article 63 de la Constitució diu textualment que

"aprovada una llei pel Consell General, el Síndic General

en donarà compte als Coprínceps perquè, entre els vuit i

quinze dies següents, la sancionin, promulguin i

n'ordenin la publicació en el Butlletí Oficial del

Principat d'Andorra".

La conseqüència és clara: la sanció dels Coprínceps només

és exigible per a les lleis del Consell, però no pas per

a les normes que provenen del Govern. Ara bé, atès que

tot el procediment de dictamen previ es troba regulat a

la Constitució sobre la base del termini de sanció de les

lleis, ocorre que resten exclosos d'aquest les normes que

procedeixen del Govern i, entre aquestes, els decrets

legislatius.

Per altra banda, el procediment de dictamen previ sobre

la constitucionalitat de les lleis del Consell General

s'ha d'iniciar, en tots els supòsits, dins del termini

que transcorre entre el vuitè i quinzè dia després que

siguin presentades, perquè aquest és l'únic termini que

la Constitució estableix amb caràcter general per a tots

els supòsits de sanció. I aquí sorgeixen dues modalitats

de dictamen...