Llei qualificada de la nacionalitat, de 3-9-93.
Llei
qualificada de la nacionalitat
Atès que el Consell General en la seva sessió dels dies 2
i 3 de setembre de 1993 ha aprovat la següent:
Llei
qualificada de la nacionalitat
Exposició de motius
El Consell General, en la seva sessió del 31 de juliol de
1985, va adoptar la Proposta de Modificació del Codi de
la Nacionalitat Andorrana de l'11 de març de 1977.
Recollint aquella proposta, les Delegacions Permanents
dels Coprínceps van promulgar en data 7 de setembre de
1985 la corresponent Llei de Modificació del Codi de la
Nacionalitat Andorrana.
L'aplicació pràctica dels nous preceptes introduïts en
aquella modificació han posat de manifest diferents
llacunes que amb la present proposició de llei s'intenten
resoldre.
D'altra banda, els criteris d'interpretació formulats
pels Delegats Permanents en el preàmbul de la Llei de
1985, assenyalaven ja en aquell moment que la posició del
Consell General hauria d'evolucionar, fent-se ressò de
situacions noves, atès l'interès comú, els sentiments
profunds del país i la realitat dels fets.
La realització de diferents estudis demogràfics en el
decurs dels darrers anys ha tornat a plantejar la
necessitat acuitant d'establir un nou equilibri entre la
comunitat andorrana i la no andorrana.
Es tracta d'una qüestió de cabdal importància per a la
defensa de la identitat nacional andorrana.
La moderna legislació andorrana des del decret del 17 de
juny de 1939, addicionat pel del 26 de desembre de 1941,
ha tingut sempre com a nord la preservació de la
identitat nacional andorrana, substracte humà necessari a
l'existència jurídica del país.
El canvi de les estructures demogràfiques, passant d'una
situació estàtica durant segles a una forta immigració en
els darrers decennis, ha dut com a conseqüència una
desproporció entre la població nacional i la forània
percebuda com un element que calia corregir per no
comprometre les bases mateixes de l'Estat.
L'afirmació d'Andorra com a Estat en Dret Internacional,
una vegada el poble s'ha donat la Constitució, s'assolirà
millor si l'element humà de l'Estat, la població, és cada
vegada més homogènia seguint progressivament la tendència
de fer coincidir la població de fet amb la població de
dret.
En aquesta línia, la legislació ha anat ampliant-se
progressivament i ara es proposa una obertura important
donant el dret a la nacionalitat per naixement a Andorra,
a la vegada que es pretén oferir-la a una part
considerable de la població que es pot considerar
integrada pel nombre d'anys de residència i l'època en
què començaren a residir.
La tendència a fer coincidir la població de fet amb la de
dret no juga solament en el sentit de l'adquisició de la
ciutadania andorrana pels que neixen i viuen al país,
sinó que, de manera simètrica, exigeix la pèrdua de la
nacionalitat en cas contrari, i la prohibició de la doble
nacionalitat. Normes, aquestes darreres, que han estat
presents, amb força, en la legislació andorrana, des del
decret mencionat de l'any 1939 fins a l'actualitat.
Correlativament a l'obertura per a l'adquisició, la
present modificació reforça la prohibició de la doble
nacionalitat imposant una obligació d'optar lliurement
entre l'andorrana i les demés nacionalitats. Opció fàcil
d'exercitar i que serà facilitada encara més en el futur
quan Andorra pugui signar les convencions adequades amb
els països interessats.
La finalitat de la present modificació s'inscriu en
l'evolució del dret de la nacionalitat des de l'any 1939:
fer que cada vegada la població real d'Andorra sigui
composada de més andorrans per dret de sang i per
naixement al país, tot i no admetent més que una sola
classe o categoria d'andorrans que no siguin a la vegada
nacionals d'un altre país.
Són andorrans els fills, legítims o no legítims, nascuts
a Andorra, de pare o mare andorrans, o nascuts a
l'estranger, si el pare o mare andorrans són nascuts a
Andorra.
-
Són andorrans els fills, legítims o no legítims,
nascuts a Andorra, si almenys un dels progenitors és
també nascut a Andorra, i a condició que tant els pares
com els fills tinguin domicili i residència permanent al
Principat.
-
Els infants trobats i els nascuts a Andorra de pares
desconeguts fins que s'estableixi llur filiació, tindran
des d'aquest moment la nacionalitat que els correspongui.
La possessió d'estat durant divuit anys els donarà dret,
en el cas en què la nacionalitat que els correspongui no
sigui l'andorrana, a conservar aquesta, sempre que
renunciïn a la que els correspongui.
Ningú no pot adquirir la nacionalitat andorrana si,
prèviament, no ha establert el seu domicili i residència
efectius al Principat, demostri haver perdut la
residència del país d'origen i continuï residint a
Andorra després d'adquirida de forma efectiva almenys
durant els anys que es fixen en l'article 20.
-
Pot esdevenir andorrà el menor de 14 anys adoptat amb
adopció plena sempre que la llei del país d'origen
permeti la pèrdua de nacionalitat per adopció i que
l'adopció hagi estat feta segons la llei andorrana o, si
ho és d'acord amb una llei estrangera, que no sigui en
frau de la llei andorrana ni atempti a l'ordre públic
intern i sempre que es compleixin simultàniament les tres
condicions següents:
- Que l'adoptat resti sotmès a la pàtria potestat de
l'adoptant fins a la majoria d'edat.
- Que el procés d'adopció hagi estat acabat abans que el
menor hagi arribat a l'edat de 14 anys.
- Que es provi la pèrdua de la nacionalitat anterior.
-
Per derogació de l'article 4.1., en el cas que
l'adoptant hagi nascut a l'estranger de pare o mare
andorrans, nascuts a Andorra, l'adoptat no pot adquirir
la nacionalitat andorrana en el moment de l'adopció, sinó
que resta sotmès a les disposicions de l'article 5.
Pot esdevenir andorrà el fill nascut a l'estranger, de
pare o mare andorrans, nascuts també a l'estranger, si
estableix i conserva el seu domicili i la seva residència
efectiva al Principat, prova haver perdut la o les
nacionalitats que ostenta i declara la seva voluntat
d'adquirir la nacionalitat andorrana per declaració
escrita personal adreçada al Govern.
Pot esdevenir andorrana la persona estrangera que
contregui matrimoni amb una persona andorrana, si
acredita tenir domicili i residència efectiva al
Principat, ininterrompudament durant els tres anys
anteriors o posteriors a la celebració del matrimoni,
prova haver perdut la o les nacionalitats que ostenta,
declara la seva voluntat d'adquisició de la nacionalitat
andorrana i prova la seva integració a Andorra.
-
Els fills d'una persona estrangera esdevinguda
andorrana per raó de matrimoni, i que no siguin fruit
d'aquest matrimoni, no podran adquirir la nacionalitat
andorrana.
-
En cas de nul.litat del vincle matrimonial i de
dissolució per causa diferent de la mort, el cònjuge que
hagués adquirit la nacionalitat andorrana en virtut de
l'article 6 perd la nacionalitat andorrana des de la data
d'efectivitat de la resolució judicial. Això no obstant,
per als casos de dissolució del vincle per causa diferent
a la mort, sempre que s'hagués posseït la nacionalitat
durant més de set anys, es conservarà, salvada voluntat
expressada en contra.
-
Les persones nascudes a Andorra, filles de pare i mare
estrangers, podran adquirir la nacionalitat andorrana a
condició que el pare o la mare tinguin residència i
domicili efectius i exclusius a Andorra durant un període
ininterromput de vint anys, com a mínim, i que ells
mateixos hi tinguin residència i domicili efectius i
exclusius, i provin la pèrdua de la o de les altres
nacionalitats que ostentin.
Si en el moment de manifestar la seva voluntat d'adquirir
la nacionalitat andorrana són menors de setze anys i han
estat representats per exercir tal opció, hauran de fer,
en el moment d'arribar als divuit anys, una declaració
personal expressa i escrita adreçada al Govern confirmant
la decisió d'adquirir la nacionalitat andorrana que en la
seva representació els pares o tutors varen prendre en
nom d'ells. L'absència de tal declaració comportarà la
pèrdua de la nacionalitat andorrana.
-
Els consorts de les persones a les quals sigui
aplicable el present article podran esdevenir andorrans
al mateix temps que els nascuts a Andorra si en el moment
en què es faci efectiva l'adquisició de la nacionalitat
han transcorregut tres anys des de la celebració del
matrimoni, i són residents a Andorra des de tres anys
almenys. En aquest cas faran l'expedient previst en
l'article 25 que serà presentat conjuntament amb el del
consort nat a Andorra.
Si en el moment de l'adquisició de la nacionalitat per
part del nat a Andorra, el seu consort no compleix les
condicions de temps de residència i de matrimoni
esmentades per adquirir la nacionalitat andorrana, es
podrà acollir a allò previst en l'article 6.
Pot esdevenir andorrana per naturalització donada
discrecionalment pel Govern, la persona que acredita
...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba