L'accio publica i la'accio civil

• Autor: Antoni Sabater i Tomàs
• Cargo del Autor: Jutge d'apel·lacions

1. L'accio penal

   De tot acte amb aparences delictives neix l'accio penal per al cástig del culpable i la reparado del dany i la indemnització del perjudici. Fllleix que l'accio penal, concepte purament formal, és el poder jurídic de promoure l'activitat jurisdiccional a fi de qué el jutjador es pronuncii respecte a la punibilitat dels fets que el titular de l'accio considera constitutius de delicte. Per bé que el seu fi immediat, no és la satisfácelo d'un dret subjectiu de la persona ofesa, sino que tan sols es tracta de l'efectivitat del dret de l'Estat com organització jurídica de la Societat, a exercir el dret de castigar (ius puniendi) que li correspon, encara que és innegable que l'efectivitat d'aquest Dret comporta també, no solament satisfer l'interés de la Societat, sino també el de l'ofés. Pero, mentre en el procés inquisitiu la persecucio constitlleix un dret Íncondicionat dels organs jurisdiccionals, la funció dels quals no necessita ésser promoguda des de fora, en l'acusatori la potestat de jutjar es fa dependre de l'activitat d'un Acusaciór, «órgan públie o particular, pero sempre independent del que jutja», que perseglleix o promou, com diu l'arricie 5 del Codi de Procediment, «l'accio de la justicia».

   En definitiva, l'acció penal no suposa més que l'exercici del dret d'acusació per qui correspongui, com a mitjá per a provocar l'exercici del dret de castigar per part de l'Estat, únic al que pertany aquest dret, que requereix el seu desenvolupament en l'oportuna causa criminal, sense que siguin una excepció a aquesta regla els delicies perseguibles a instancia de part, puix que, en aquests tipus de delicies, l'Estat no transmet a l'ofes o ais seus legítims representants el dret de penar, sino que tan sols els confereix l'excercici del «dret d'acusació», per tal que en facin o no ús, segons ho estimin pertinent; i, si bé és cert que al perdó de l'ofes en aquests delictes se li atriblleix l'eficácia de posar terme al procés pendent, o a la condemna imposada, no ho és menys que no es vincula a l'ofes la facultat de condemnar o absoldre, ni la mesura de la pena que s'estableix en la sentencia.

   Com a notes que caracteritzen l'acció penal, poden assenyalar-se les següents:

   L'acció penal del delicie o falta és pública i s'exerceix bé d'ofici o bé pel Ministeri Fiscal en tots els casos en els quals la Llei no requereix la instancia de la part agreujada o ofesa. (Art. 15).

   L'acció penal no s'identifica per la seva qualificació jurídica, ni per un «petitum». Es la identitat del fet i de l'inculpat el que serveix per a fundar la litis-pendencia, i determinar l'abast de la cosa jutjada i la congruencia del fallo amb l'acusació.

   Pero el Tribunal, segons algunes legislacions, no podrá fer ús de l'art. 169 quan l'Acusaciór únic, o tots els que actuín, demanin l'absolució, perqué l'órgan jurisdiccional queda vinculat, segons elles, tant per la qualificació jurídica com per la valoració de la prova. Pero, altres legislacions, segurament la majoria, consideren que entendre el principi acusatori d'aquest mode, és una exageració i una deformació del principi.

   El principi de qué l'acció opera amb independencia de la qualificació jurídica del fet, té algunes excepcions. Així, els delictes privats," o sigui els contempláis en l'article 16 del Codi Processal, no son susceptibles de persecució i cástig, per la manca de la corresponent querella o denuncia de la part ofesa. Si els delictes reserváis concorren amb altre públic (per exemple rapte i homicidi) el Tribunal podrá condemnar o absoldre per aquest últim, pero no podrá fer-ho pel primer delicte.

   Així mateix, solament podran exercitar-se a instancia de part les accions penals per danys en accidents de circulació i defraudació de les propietats industrial, artística o literaria (Art. 16), ni la simple denuncia, ni el procediment d'ofici, ni la querella (perqué no hi figura la necessitat de formular pretensió punitiva que és l'esséncia de la veritable acció penal) son formes d'exteriorització de l'acció penal, que requereix un titular que l'exerciti, i que no ho és ni el denunciat, que, complida l'obligació que li imposa la llei, es desentén del seu curs, ni el Jutge que inicia «ex officio» un sumari en la qual comesa no entra deduir pretensió punitiva de cap tipus. La querella, en canvi, si bé no té virtualitat suficient per a convertir el...