Decret del 28-04-2010 pel qual s’aprova el Reglament regulador de les prestacions d’incapacitat temporal.

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Decret pel qual s’aprova el reglament regulador de les prestacions d’incapacitat temporal

El capítol tercer, del títol II, del llibre tercer de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social, regula les prestacions d’incapacitat temporal.

Les prestacions econòmiques per incapacitat temporal compensen parcialment la pèrdua d’ingressos d’una persona assegurada que ha de deixar de treballar per malaltia o accident.

La Llei estableix que, per reglament, s’han de regular les condicions dels certificats mèdics, la taula de patologies més corrents amb el nombre de dies de baixa que correspon habitualment, com a màxim, a cada patologia, i les persones prestadores de serveis de salut habilitades per prescriure la baixa i les eventuals pròrrogues.

L’establiment de dies de baixa per a cada patologia s’ha dur a terme tenint en compte la variabilitat de les persones en els processos de la malaltia, la curació o l’estabilització. S’ha d’entendre que els dies de baixa corresponen a un període indicatiu que el metge o l’odontòleg ha de valorar en funció de les característiques de cada pacient.

D’altres aspectes que es desenvolupen reglamentàriament són el naixement i la durada de la incapacitat temporal i les pròrrogues, els canvis de patologia i els procediments de control per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

A proposta de la ministra de Salut, Benestar i Treball, el Govern, en la sessió del 28 d’abril, aprova aquest Decret.

Article únic

S’aprova el Reglament regulador de les prestacions d’incapacitat temporal, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sense perjudici de produir efectes des de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social, per tot el que sigui favorable als assegurats.

REGLAMENT REGULADOR DE LES PRESTACIONS D’INCAPACITAT TEMPORAL

Article 1

Objecte

Aquest Reglament té per objectiu regular el règim relatiu a les prestacions d’incapacitat temporal, previstes al capítol tercer, del títol II, del llibre tercer de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la Seguretat Social.

Article 2

Definicions

D’acord amb la Llei de la Seguretat Social i a l’efecte d’aquest Reglament es considera que:

  1. Incapacitat temporal: és la situació reconeguda com a tal per un metge o un odontòleg i per la Caixa Andorrana de Seguretat Social per un període de temps definit en què una persona assegurada directa està impedida per exercir la seva activitat laboral o professional a conseqüència d’una malaltia, professional o comuna, o d’un accident laboral o no laboral, o del seu tractament.

  2. Metge o odontòleg tractant: és el metge o odontòleg legalment habilitat per exercir la seva professió que diagnostica la patologia originant de la situació d’incapacitat temporal, expedeix el certificat mèdic inicial i fa el seguiment de l’estat de salut de la persona assegurada.

  3. Certificat mèdic inicial: és el document emès pel metge o odontòleg tractant que reconeix la situació d’incapacitat temporal d’una persona assegurada, i que precisa i codifica el diagnòstic, descriu la limitació funcional que motiva la situació d’incapacitat temporal i indica la durada previsiblement necessària del procés curatiu i les hores del dia en què la persona assegurada ha de romandre en el domicili.

  4. Prestadors de serveis de salut convencionats: són els prestadors de salut que han signat un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social o s’hi han adherit.

  5. Declaració d’activitat del treballador per compte propi: és el document oficial que ha de presentar la persona que fa una activitat per compte propi d’acord amb el model establert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mitjançant el qual identifica la persona o persones que gestionaran personalment l’establiment o el negoci durant la seva situació d’incapacitat temporal, o certifica que l’establiment o el negoci romandran sense activitat durant el dit període.

  6. Declaració de l’activitat de la persona assalariada o assimilada: és el document oficial que, a requeriment, ha de presentar la persona assalariada o assimilada d’acord amb el model establert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, mitjançant el qual exposa el treball que du a terme.

  7. Prolongacions: són les resolucions expresses de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que permeten allargar la situació d’incapacitat temporal d’acord amb el que preveu l’article 149 de la Llei de la Seguretat Social.

  8. Alta mèdica: és la situació que resulta de la finalització del període d’incapacitat temporal, en la qual s’entén que s’ha produït la millora, l’estabilització o la consolidació de l’estat de salut que va provocar la incapacitat temporal.

  9. Alta administrativa: és la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que decideix la suspensió de les prestacions econòmiques de la incapacitat temporal de la persona assegurada per motiu d’incompareixença no justificada a les convocatòries de control efectuades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social o per la realització d’una conducta contrària al procés curatiu.

S’entén que una conducta és contrària al procés curatiu quan el perjudica o el dificulta sense cap raó objectiva i suficient que la justifiqui.

Article 3

Beneficiaris de la prestació econòmica

  1. Les persones assegurades poden ser beneficiàries de la prestació econòmica per incapacitat temporal, si reuneixen els requisits següents:

    1. Estar en situació d’alta o assimilada a l’alta en el règim general i en els règims especials, sempre que facin una activitat assalariada o professional. Les persones assalariades es consideren en situació d’alta a l’efecte de la incapacitat temporal encara que l’empresa hagi incomplert l’obligació de donar-los d’alta, sense perjudici de les responsabilitats de l’empresa.

    2. Les persones que fan una activitat per compte propi han d’estar al corrent en el pagament de les cotitzacions. Si no ho estan quan sol·liciten la prestació, però es troben en situació d’alta, únicament podran percebre la prestació, de forma retroactiva, a partir del moment que es posin al corrent en el pagament, sense perjudici dels recàrrecs que corresponguin en les cotitzacions.

    3. En el cas de malaltia comuna o accident no laboral, la persona assegurada ha d’haver cotitzat, almenys, 25 dies, amb el benentès que:

    - Ha d’haver cotitzat 15 dies dels 30 dies immediatament anteriors a la data del certificat mèdic inicial, si ha cotitzat menys de 12 mesos.

    - Ha d’haver cotitzat 10 dies dels 60 dies immediatament anteriors a la data del certificat mèdic inicial, si ha cotitzat 12 mesos o més però menys de 36.

    - Ha d’haver cotitzat 5 dies dels 90 dies immediatament anteriors a la data del certificat mèdic inicial, si ha cotitzat 36 o més mesos però menys de 60.

  2. En cas d’accident de treball o malaltia professional, no es requereix cap període previ de cotització.

Article 4

Quantia i base de càlcul de la prestació econòmica

  1. La prestació econòmica per incapacitat temporal compensa parcialment la pèrdua d’ingressos de la persona assegurada amb activitat durant el període d’incapacitat temporal, i consisteix en les quanties següents:

    1. En cas de malaltia comuna o accident no laboral:

      - Els dos primers dies a comptar de l’emissió del certificat mèdic inicial no donen dret a una prestació econòmica.

      - Des del 3r dia a comptar de l’emissió del certificat mèdic inicial fins al 30è dia, ambdós inclosos, la prestació econòmica consisteix en el 53% de la base de càlcul diària.

      - A partir del 31è dia de l’emissió del certificat, la prestació econòmica consisteix en el 70% de la base de càlcul diària.

    2. En cas d’accident laboral o malaltia professional:

      - Des del 1r dia fins al 30è des de l’emissió del certificat mèdic inicial, ambdós inclosos, la prestació econòmica és el 66% de la base de càlcul diària.

      - A partir del 31è dia d’emetre’s el certificat, la prestació econòmica és el 80% de la base de càlcul diària.

  2. Les prestacions econòmiques s’actualitzen amb l’aplicació de l’IPC publicat al BOPA cada mes de gener, amb efecte a partir de l’1 de febrer.

  3. La base de càlcul que s’ha de considerar amb l’objectiu de determinar la quantia de les prestacions econòmiques és la que estableix el Reglament regulador del càlcul de les prestacions.

Article 5

Pagament de la prestació econòmica

  1. El primer pagament de la prestació econòmica per incapacitat temporal es fa transcorreguts els 30 primers dies des de l’emissió del certificat mèdic inicial.

  2. Per al segon pagament i següents, la periodicitat és mensual.

  3. En el cas que la durada de la situació d’incapacitat temporal sigui inferior a 30 dies, la Caixa Andorrana de Seguretat Social abona la prestació econòmica a partir de l’alta de la persona assegurada.

  4. El pagament de les prestacions es fa ordinàriament per transferència bancària.

Article 6

Naixement i durada de la situació d’incapacitat temporal. Pròrrogues

  1. El certificat mèdic inicial és el document que origina les actuacions destinades al reconeixement o la denegació de la situació d’incapacitat temporal i del dret a la prestació econòmica consegüent per part de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

    L’emissió del certificat mèdic inicial ha d’anar precedida necessàriament d’un reconeixement mèdic de la persona assegurada que conclogui que concorren els requisits pel reconeixement d’una situació d’incapacitat temporal per al treball habitual, segons es defineix en aquest Reglament.

    Per poder expedir el document, el metge o odontòleg tractant requereix a la persona assegurada les dades necessàries que contribueixin a precisar la patologia objecte del diagnòstic.

    En el certificat mèdic inicial han de constar necessàriament els...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA