Decret del 29-05-2013 del Programa de l’assignatura de teatre de batxillerat de l’Escola Andorrana.

Decret del Programa de l’assignatura de teatre de batxillerat de l’Escola Andorrana

Exposició de motius

Vist l’article 17 de la Llei qualificada d’educació, del 3 de setembre de 1993, en la qual s’estableix que els principis rectors del sistema educatiu andorrà i les seves modalitats, els nivells, els cicles, els cursos i les opcions establerts per la Llei es desenvoluparan per un reglament que en determinarà els Programes;

Vist l’article 9.2 de la Llei qualificada esmentada, en la qual es reconeix que els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui valorat amb criteris objectius;

Vist l’article 11 de la Llei esmentada, en la qual es reconeix el dret de llibertat de càtedra dels docents, en el respecte a la Constitució i exercint-lo amb una finalitat educativa;

Vist l’article 3 de la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, del 9 de juny de 1994, en la qual s’especifica que correspon al Govern fixar els Programes dels diferents ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions d’ensenyament;

Vist l’article 5 de la Llei esmentada, en la qual es defineix Programa com el conjunt d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’orientació i avaluació, de cadascun dels ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions que configuren el sistema educatiu andorrà;

Vist l’article 6 de la mateixa Llei, en què es concreten diverses consideracions sobre la confecció i l’aplicació dels Programes;

Vist el Decret d’ordenament del nivell educatiu de batxillerat del sistema educatiu andorrà, del 21 de novembre del 2007, i les seves modificacions per Decret el 3 de març del 2010 i el 16 de maig del 2012;

Atesa la necessitat de prescriure el Programa de l’assignatura de teatre per acomplir el que estableix la normativa esmentada anteriorment, presentar íntegrament totes les parts del Programa i desenvolupar-ne les prescripcions i orientacions;

Atès que el fet de publicar el Programa de cada assignatura de batxillerat per separat facilitarà les eventuals modificacions posteriors;

A proposta de la ministra d’Educació i Joventut, el Govern, en la sessió del 29 de maig del 2013

Decreta

Article 1

Objecte del Decret

Aquest Decret fixa el Programa de l’assignatura de teatre de batxillerat de l’Escola Andorrana, que es recull a l’annex.

Article 2

Modalitats en què s’aplica el Programa

El Programa de l’assignatura de teatre s’implementa en les condicions que estableix el pla d’estudis i s’aplica a les modalitats de batxillerat que determina la normativa reguladora de l’ordenament de batxillerat de l’Escola Andorrana.

Disposició final

Aquest Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 29 de maig del 2013

Antoni Martí Petit

Cap de Govern

Annex

Teatre

1. Introducció

   Els ensenyaments artístics, com totes les altres disciplines, pretenen ajudar l’alumne a desenvolupar unes competències, construir la seva personalitat, fomentar el seu esperit crític i esdevenir un ciutadà responsable i obert en una societat democràtica. Tot plegat, aporten al projecte educatiu global una contribució específica irreemplaçable. Per mitjà d’un atansament cap a la pràctica artística i la freqüentació d’obres, posen en joc el cos, la part sensorial i la sensible, el desenvolupament d’altres formes de pensament, la instauració d’altres maneres de fer i citen altres referències i altres valors. En definitiva, rehabiliten la noció de joc i s’obren a la ventura que suposa el retrobament amb l’art.

   El teatre gaudeix d’un lloc preponderant entre les arts; en efecte, nascut a Grècia fa més de vint-i-cinc segles, el teatre occidental es va asseverar des de l’Antiguitat com una de les expressions privilegiades d’una civilització humanista enfrontada a les preguntes essencials. Així hom hi contempla els seus esforços per reflexionar sobre el seu lloc a l’univers i definir les relacions que estableix amb allò sobrenatural i amb els homes de la ciutat.

   Aquest art guarda relació amb múltiples dimensions: el cos, l’espai, l’imaginari –del dramaturg, l’espectador, el realitzador i l’actor–, el text múltiple, la matèria en constant moviment que permet representar les vivències de l’ésser humà encara avui dia. Ensenyar teatre als alumnes és, en certa manera, una forma de proporcionar-los els mitjans necessaris per copsar el món i perquè es coneguin millor ells mateixos.

   Així doncs, l’ensenyament del teatre dispensa una formació artística, cultural i humana particularment susceptible d’enriquir els alumnes interessats en les arts i la comunicació. No consisteix en un ensenyament especialitzat, sinó en una iniciació al teatre en tota la seva diversitat de formes, modes de creació i difusió. Afavoreix la percepció per part de l’alumne de la dramatúrgia i el procés de creació teatral en tots els seus diversos components: escriptura, escenificació, interpretació, espai escènic, relació amb el públic. Tot i que no hi ha la vocació de formar actors, sembla necessari incloure-hi, encara que modestament, la dimensió pràctica amb la finalitat que els alumnes tinguin una percepció real i no purament imaginativa de l’acte teatral.

   Des d’aquesta perspectiva de l’ensenyament, el programa es desenvolupa en enfocaments diversos. D’una banda, analitza les especificitats del text teatral -a la vegada paraula, interpretació, espai-, així com les seves múltiples mediacions i convencions. Permet desxifrar els codis de la representació mitjançant l’estudi dels elements que composen el text dramàtic -característiques, competències, construcció- i els diferents gèneres. Posa en relleu els períodes essencials de la història del teatre i permet la trobada de l’alumne amb els grans textos, així com la seva apropiació. D’una altra banda, la dimensió pràctica permet a cadascú aprofundir en el coneixement d’ell mateix i desenvolupar el seu imaginari.

2. Contribució a l’educació per a la ciutadania

   Pel fet que comprèn tant el cos com l’esperit i que la pràctica d’aquest art suposa un treball alhora personal i col·lectiu de creació i expressió teatral, l’ensenyament del teatre contribueix a fer prendre consciència a l’alumne i a desenvolupar en ell valors i actituds essencials per a la seva educació com a ciutadà.

   Aquest ensenyament contribueix a la seva obertura intel·lectual per l’interès i la curiositat que li susciten les manifestacions literàries i artístiques d’una civilització, i per la comprensió d’un art que tracta l’expressió de la persona i la representació del món. Mitjançant el contacte privilegiat que estableix amb la literatura, l’alumne descobreix la importància del contacte amb les obres com a font d’enriquiment personal i del rigor necessari per a la seva comprensió i interpretació. D’aquesta manera, comprèn millor el fet que una lectura crítica, il·lustrada pel coneixement dels contextos, ajuda a entendre un text en profunditat i fomenta l’esperit crític i el pensament estructurat.

   Per mitjà de la confrontació amb altres modes de percepció de la realitat, aquest ensenyament contribueix a l’autoconeixement i a la formació de la vida en societat. És a dir, d’una banda, afavoreix, en efecte, la descoberta d’un mateix a través del treball dut a terme sobre el cos i l’imaginari. I gràcies als múltiples dominis que posa en joc permet el desenvolupament de la sensibilitat estètica i la creativitat de l’alumne. D’una altra banda, afavoreix la presa de consciència dels propis valors i de la seva relativitat tan bon punt entren en contacte amb altres maneres de pensar. També, permet copsar la diversitat de les expressions humanes a...