L'exercici de la jurisdicció civil i penal, durant una bona part de la meva vida com a Jutge Delegat d'Apel.lacions, Fiscal General i Jutge d'Apel.lacions, ha despertat i ha fet acréixer en mi una admirado vers les Institucions, especialment les jurídiques del Principat, impel.lintme a aprofundir en les mateixes i a l'ensems atrevirme a publicar, amb molt esforc i no poques hores de treball, la present obra, el contingut de la qual, si bé está lluny de ser una improvisació, no per aixó no presentará possiblement imperfeccions i llacunes. Pero l'estat de reelaboració del dret penal i processal penal andorra i els minsos estudis al respecte, m'impulsen a l'ámplia análisi de les particularitats i característiques origináis de la legislació, costums i practiques processals penals, per si pot ésser d'utilitat.
L'obra consta de dues parts, la primera dedicada a l'estudi historie de l'organització dels órgans jurisdiccionals en la vessant penal, al dret penal substantiu i al procediment penal. La segona part es refereix únicament al vigent Codi de Procediment Penal aprovat el 16 de febrer de 1989. Es fa primerament una investigació analítica i comparativa del funcionament, competencia i atribucions dels órgans de justicia, del dret penal i processal, per evidenciar que aquest complex normatiu, no resta, com pretenen alguns autors, ancorat en el passat. Ja no es pot afirmar, com sostenia Brutails copsant la situació del moment, que els «poders de justicia son molt dispersos i son nombrosos els agents que en retenen paral.lels» i que «no és possible una neta distinció entre els poders administratius i judicials, i que hi hagi una justicia civil i una criminal, estrictament delimitades». Certament que ha existit un profund confusionisme, una diáspora, motivada per diverses causes que no son del cas examinar; que aquesta situació jurídica titilada d'arcaica, anacrónica i pintoresca, ha durat moltes centúries, pero el temps conduít per un propósit tena?, ha esvait tot alló que per alguns autors és notori. En els darrers 45 anys el Principat ha anat canviant paulatinament i de forma constant, degut a l'augment de població, l'obertura al turisme, a l'establiment de nous lligams mercantils i financers i al procés tecnológic. A les profundes transformacions que ens ha tocat viure (fenomen, com escriu Díaz Picaso, que si históricament no és nou, sí ho és el carácter de progessiva acce1eració i de creixement aguditzat), ha hagut d'enfrontarse el sistema...