Conveni sobre la diversitat biològica, fet a Rio de Janeiro el 5 de juny del 1992.

Conveni sobre la diversitat biològica, fet a Rio de Janeiro el 5 de juny del 1992

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de maig del 2014 ha aprovat el següent:

Conveni sobre la diversitat biològica, fet a Rio de Janeiro el 5 de juny del 1992

La diversitat biològica, o biodiversitat, designa totes les formes de vida que hi ha a la Terra i les característiques naturals que presenta. La biodiversitat actual és fruit d’una evolució que ha tingut lloc durant milions d’anys, mitjançant processos naturals i, cada cop més, sota la influència dels humans. Aquesta constitueix la xarxa de vida de la qual fem part i de la que som totalment dependents.

Aquesta diversitat s’explica de forma general amb els conceptes d’una gran varietat de plantes, d’animals i de microorganismes. Actualment, han estat identificades aproximadament 1,75 milions d’espècies. Es tracta sobretot d’éssers de petites dimensions com els insectes. En general, els científics estimen que el nombre d’espècies que existeixen és d’uns 13 milions, tot i que les estimacions varien entre els 3 i els 100 milions.

Però la biodiversitat també fa referència a les diferències genètiques dins d’una mateixa espècie, com per exemple, les que hi ha entre varietats de plantes cultivades o de races de bestiar. Un altre dels aspectes de la biodiversitat es troba també en la varietat d’ecosistemes que es troben en els deserts, els boscos, les zones humides, les muntanyes, els llacs i els rius i els paisatges agrícoles.

És la combinació de totes aquestes formes de vida, la seva interacció amb les altres i amb la resta del medi ambient que fan de la Terra un lloc únic i habitable per als humans. La biodiversitat ofereix un gran nombre de béns i serveis que sostenen la nostra vida.

Els recursos biològics de la Terra són fonamentals per al desenvolupament econòmic i social de la humanitat. És per aquest motiu que actualment, hi ha un reconeixement internacional cada cop més important del fet que la biodiversitat és un actiu universal i que té un valor inestimable per a les generacions presents i per a les futures. Però alhora, les amenaces que existeixen sobre les espècies i els ecosistemes mai no han estat tan importants. La desaparició d’espècies deguda a l’acció de l’home continua avançant a un ritme molt preocupant.

Per aquests motius, el mes de novembre de 1988, el Programa de les Nacions Unides per al medi ambient (PNUMA) va convocar un grup d’experts perquè treballessin sobre la possibilitat de redactar un conveni internacional sobre la biodiversitat. Aquest text es va obrir a signatura el 5 de juny de 1992 durant la Cimera de Rio i va entrar en vigor el 29 de desembre de 1993. La primera reunió de les parts va tenir lloc el 1994 a les Bahames.

El Conveni sobre biodiversitat de Rio ha estat inspirat pel compromís cada cop més important de la comunitat internacional cap al desenvolupament sostenible i representa un avenç major cap a la conservació de la diversitat biològica.

Aquest Conveni ha de permetre assegurar una acció internacional eficaç per frenar la destrucció de les espècies, els hàbitats i els ecosistemes. El preàmbul afirma que la conservació de la diversitat biològica constitueix un interès comú de la humanitat, pel seu valor intrínsec i el dels seus components, i també per la seva importància per a l’evolució i el manteniment dels sistemes necessaris per a la vida a la biosfera.

Els principals objectius del Conveni són:

- la conservació de la biodiversitat,

- l’aprofitament sostenible dels seus components, i

- la distribució justa i equitativa dels beneficis procedents de la utilització dels recursos genètics.

Les parts signatàries es comprometen principalment a tenir en compte la conservació i l’aprofitament sostenible de la biodiversitat en les seves estratègies i els seus plans, mitjançant accions com ara l’obligació de fer una avaluació dels impactes ambientals de certs projectes que puguin afectar-la. També es comprometen a identificar i fer el seguiment dels components importants per a la conservació i l’aprofitament sostenible de la biodiversitat i dels processos i activitats que la puguin afectar negativament.

Des de l’adopció del Conveni, les parts es reuneixen periòdicament per traduir les disposicions del text en accions concretes. D’aquesta manera s’han engegat plans d’acció nacionals en més de 100 països i s’han desenvolupat diversos plans estratègics.

L’any 2010 va ser decretat per l’Assemblea General de les Nacions Unides com a Any internacional de la biodiversitat, ja que l’any 2002, durant la redacció del primer pla estratègic del Conveni, es va estipular que les parts havien d’assegurar a l’horitzó 2010 una reducció important del ritme de pèrdua de la biodiversitat. El fet de declarar aquest Any internacional per a la biodiversitat va ser l’ocasió de sensibilitzar la població i també els governs sobre la necessitat de resoldre també la crisi de la biodiversitat.

A Andorra, es va crear el Centre de Biodiversitat l’any 1998 com un departament de l’Institut d’Estudis Andorrans, amb la finalitat de fer recerca i divulgació sobre la diversitat biològica d’Andorra. Aquest centre ha anat evolucionant fins a incorporar-se al Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (CENMA), des d’on es condueixen diverses línies de treball sobre la biodiversitat andorrana.

De forma paral·lela, des de mitjan anys noranta, el ministeri encarregat del medi ambient i el patrimoni natural ha creat i desenvolupat projectes centrats en la diagnosi de l’estat de les poblacions d’espècies animals salvatges d’elevat interès patrimonial (el gall fer, la perdiu blanca, la serenalla pallaresa, etc.) i, en alguns casos, ha elaborat plans de conservació específics.

Des del 2003, es disposa del mapa dels hàbitats d’Andorra, que recull, a escala 1/25.000, les diverses comunitats vegetals del Principat.

Entre el 2003 i el 2008, el Departament de Medi Ambient, en col·laboració amb el CENMA, va redactar una llista de control i una llista vermella sobre la flora d’Andorra. Actualment, es continua inventariant la flora d’Andorra per tal de completar i actualitzar aquesta llista vermella.

Per tant, a Andorra fa més de 15 anys que es duen a terme estudis relatius a la riquesa de la biodiversitat que s’actualitzen de manera periòdica (fauna, hàbitats associats, flora i comunitats vegetals específiques com la vegetació de ribera i les molleres). El conjunt dels resultats d’aquests estudis es recullen en un sistema d’informació geogràfica i es divulguen periòdicament mitjançant exposicions i publicacions.

Pel que fa a la normativa, el Reglament relatiu a treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, del 25 de juliol del 2001, regula l’obligatorietat de dur a terme estudis d’impacte ambiental per determinats projectes que afecten el medi. La Llei de pesca i el Reglament de protecció del medi aquàtic també fan referència a temes de protecció de la biodiversitat del país. Finalment, la Llei de tinença i protecció dels animals, del 30 de juny de 1998, i la reglamentació que la desenvolupa donen una protecció legal a nombroses espècies de la fauna i als seus hàbitats.

Actualment s’està treballant en la redacció del text de l’avantprojecte de la llei de protecció de la natura, que desenvoluparà en la normativa nacional el conjunt de principis establerts en aquest Conveni.

El Principat d’Andorra és conscient de la importància de la biodiversitat i de la necessitat de conservar-la per la riquesa que representa i pel benestar que procura a les generacions actuals i futures. Continuant amb la voluntat de confirmar el compromís pel que fa als principals convenis internacionals relacionats amb les problemàtiques ambientals, Andorra es vol adherir al Conveni de la biodiversitat de Rio de Janeiro de l’any 1992.

Casa de la Vall, 29 de maig del 2014

Vicenç Mateu Zamora

Síndic General

Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent.

Joan Enric Vives SicíliaFrançois Hollande

Bisbe d’UrgellPresident de la

República Francesa

Copríncep d’AndorraCopríncep d’Andorra

Conveni

sobre la diversitat biològica

Preàmbul

Les parts contractants,

Conscients del valor intrínsec de la diversitat biològica i del valor de la diversitat i els seus elements constitutius en els àmbits del medi ambient, genètic, social, econòmic, científic, educatiu, cultural, recreatiu i estètic;

Conscients així mateix de la importància de la diversitat biològica per a l’evolució i la preservació dels sistemes que mantenen la biosfera;

Afirmant que la conservació de la diversitat biològica és una preocupació comuna de tota la humanitat;

Reafirmant que els estats tenen drets sobirans sobre els seus recursos biològics;

Reafirmant així mateix que els estats són responsables de la conservació de la seva diversitat biològica i de la utilització sostenible dels seus recursos biològics;

Preocupades pel fet que la diversitat biològica s’empobreix considerablement com a conseqüència de determinades activitats humanes;

Conscients de la mancança general d’informació i coneixements sobre la diversitat biològica i de la necessitat urgent de desenvolupar mitjans científics, tècnics i institucionals per tal de garantir el saber fonamental necessari per...