Conveni europeu del paisatge, fet a Florència el 20 d’octubre del 2000.

Conveni europeu del paisatge, fet a Florència el 20 d’octubre del 2000

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de desembre del 2011 ha aprovat la ratificació al següent:

Conveni europeu del paisatge, fet a Florència el 20 d’octubre del 2000

El paisatge és un concepte molt present en la cultura europea. Mentre que en altres cultures la paraula paisatge ni tan sols existeix, a Europa la referència al paisatge és constant i complexa. El paisatge és alhora un objecte, una realitat material que hom pot contemplar o alterar, i una representació espiritual que valorem com a agradable o no.

El paisatge pot designar qualsevol espai, del més petit al més vast, i la percepció que cada persona en té pot ser molt diferent. El paisatge és una experiència personal i subjectiva i, alhora, un bé comú, un espectacle col·lectiu. Cada persona té en algun racó de la seva memòria un fragment de món que conserva com a bé preciós i que esdevé un refugi de bellesa i de serenitat.

A Europa, el paisatge ha estat modelat i marcat per la mà de l’home des de fa mil·lennis. Les societats altament urbanes que s’hi han desenvolupat han elaborat els darrers 500 anys el que podem anomenar una cultura del paisatge que es preocupa per la seva degradació.

La preocupació per la qualitat del paisatge correspon a un cert ideal d’harmonia de l’ésser humà amb el seu entorn natural. És aquest ideal el que fa que també hi hagi una demanda de paisatge que s’expressa principalment a través del desenvolupament del turisme.

No obstant això, els paisatges estan en permanent evolució, algunes vegades de forma positiva, altres vegades de forma molt negativa. Així, en les societats occidentals altament desenvolupades que afecten el paisatge amb unes activitats consumidores de recursos naturals, la demanda de protecció s’ha anat fent palesa i ha esdevingut un objecte de dret.

Actualment, el paisatge es considera un dels elements del medi ambient que cal protegir, conjuntament amb l’aigua, l’aire, el sòl, la fauna i la flora, i se’n troben referències en les normatives sobre l’ordenament territorial, la protecció del patrimoni històric i cultural i l’entorn natural.

El Conveni europeu del paisatge pretén de forma global que el paisatge esdevingui una preocupació política real i que es creïn mecanismes de participació pública perquè el paisatge no sigui una competència exclusiva de tècnics i experts.

El Conveni s’estructura en un preàmbul i quatre capítols:

- El preàmbul té com a objectiu posar en context l’elaboració del Conveni i posar en relleu els reptes inherents al Conveni i a la protecció del paisatge.

- El capítol 1 defineix alguns conceptes i termes clau (política del paisatge, objectius i camp d’aplicació).

- El capítol 2 enumera les mesures que cal prendre en l’àmbit nacional.

- El capítol 3 precisa els fonaments de la cooperació europea.

- El capítol 4 enumera les disposicions finals.

El caràcter innovador del Conveni prové del seu àmbit d’aplicació. Efectivament, s’aplica a tot el territori de la part contractant i cobreix els espais naturals, rurals, urbans i periurbans. El Conveni s’aplica a paisatges remarcables, però també a paisatges ordinaris, paisatges que formen el marc quotidià de la majoria de la població sense que importi el fet que siguin paisatges de qualitat o degradats.

El Conveni europeu del paisatge obliga a reconèixer jurídicament el paisatge com a element essencial del marc de vida, a definir i aplicar polítiques del paisatge per protegir i gestionar el territori, a crear procediments de participació pública i a integrar el paisatge en les polítiques sectorials.

Tenint en compte les consideracions anteriors i atès que Andorra va signar el Conveni esmentat el 23 de març del 2011 a Estrasburg, s’aprova:

La ratificació del Conveni europeu del paisatge fet a Florència el 20 d’octubre del 2000.

El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data d’entrada en vigor del Conveni per a Andorra.

Casa de la Vall, 29 de desembre del 2011

Vicenç Mateu Zamora

Síndic General

Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui lliurar l’instrument de ratificació corresponent.

Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília

President de la Bisbe d’Urgell

República Francesa

Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

Conveni europeu del paisatge, fet a Florència el 20 d’octubre del 2000

Preàmbul

Els estats membres del Consell d’Europa, signataris d’aquest Conveni,

Considerant que l’objectiu del Consell d’Europa és crear una unió més estreta entre els seus membres per salvaguardar i promoure els ideals i els principis que són el seu patrimoni comú, i que aquest objectiu es persegueix particularment mitjançant la conclusió d’acords en l’àmbit econòmic i el social;

Amb el desig d’arribar a un desenvolupament sostenible fonamentat en un equilibri harmònic entre les necessitats socials, l’economia i el medi ambient;

Constatant que el paisatge participa de manera important en l’interès general, en el pla cultural, l’ecològic, el mediambiental i el social i que constitueix un recurs favorable a l’activitat econòmica que si se’l protegeix, gestiona i ordena de la manera apropiada pot contribuir a la creació de llocs de treball;

Conscients que el paisatge concorre en l’elaboració de les cultures locals, que representa un component fonamental del patrimoni cultural i natural d’Europa i que contribueix a l’efusió dels éssers humans i a la consolidació de la identitat europea;

Reconeixent que el paisatge és a tot arreu un element important de la qualitat de vida de les poblacions: tant en els medis urbans com en els rurals, tant als territoris degradats com als de gran qualitat, tant als espais remarcables com als quotidians;

Veient que les evolucions tècniques de la producció agrícola, la silvícola, la industrial i la minera i les pràctiques en matèria d’ordenament del territori, urbanisme, transport, xarxes viàries, turisme i lleure, i, de manera més general, els canvis econòmics mundials continuen, en molts casos, accelerant la transformació dels paisatges;

Amb l’afany de respondre al desig del públic de gaudir de paisatges de qualitat i de tenir un paper actiu en la seva transformació;

Convençuts que el paisatge constitueix un element essencial del benestar individual i social i que la seva protecció, la gestió i l’ordenament impliquen drets i responsabilitats per a cadascun;

Tenint presents els textos jurídics existents a escala internacional en els àmbits de la protecció i la gestió del patrimoni natural i cultural, de l’ordenament del...