Conveni entre el Govern del Principat d' Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l' evasió fiscal en matèria d' impostos sobre la renda.

 
EXTRACTO GRATUITO
CONSELL GENERAL
1/17
www.bopa.ad
17 de maig del 2017Núm. 31
Dipòsit legal: AND.2-2015
Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern
dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i
prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos sobre la renda
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 d’abril del 2017 ha aprovat el següent:
Conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble
imposició i prevenir l’evasió scal en matèria d’impostos sobre la renda
El Govern d’Andorra ha dut a terme la reforma del model econòmic i scal andorrà per permetre al Principat
afrontar els reptes del futur i posar-se en una situació de competència. Des del maig del 2011, el Govern es
va centrar en la reforma de les lleis de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, l’impost sobre
la renda dels no-residents scals i l’impost sobre societats per permetre que aquestes normes entressin
en aplicació en l’exercici scal corresponent al 2012.
Aquestes tres lleis constitueixen la base del nou marc scal directe andorrà. A més, durant el 2012 es va
elaborar la Llei de l’impost general indirecte, que fusiona tots els impostos indirectes existents en un únic
impost de tipus IVA, i que va entrar en vigor l’1 de gener del 2013. Aquest marc scal es va completar amb
l’impost sobre la renda de les persones físiques, que va entrar en vigor el 22 de maig del 2014, i s’aplica
efectivament des de l’1 de gener del 2015.
Aquest nou marc scal ha permès a Andorra negociar acords bilaterals per evitar la doble imposició, es-
sencials per garantir un marc de seguretat jurídica per al conjunt dels sectors econòmics, per facilitar el
desenvolupament del sector dels serveis i per refermar el procés d’obertura econòmica del país.
La conclusió d’aquests acords és un element clau en l’estratègia de “posar Andorra en situació de compe-
tir”, atès que permetran a les empreses andorranes prestar serveis a l’estranger sense ser sotmeses a la
retenció a l’origen sobre la facturació, i donaran seguretat jurídica a les inversions estrangeres a Andorra
perquè puguin obtenir una garantia conforme a la qual no rebran imposició per les mateixes rendes al
seu lloc de residència scal.
Per a la conclusió d’aquests acords, tant els països membres de l’OCDE com els països no membres uti-
litzen el model de conveni scal de l’OCDE en la negociació, l’aplicació i la interpretació dels seus convenis
scals bilaterals. El model de conveni scal i la xarxa de més de 3.000 convenis bilaterals basats en aquest
model permeten solucionar uniformement les divergències que es plantegen generalment en l’àmbit de
la doble imposició internacional, i establir normes clares i consensuades sobre la imposició de la renda i el
patrimoni. Tenir en compte el model permet, a més, evitar que aquests problemes creïn obstacles al lliure
moviment dels béns, dels serveis, dels capitals i de la mà d’obra entre els països.
El model de conveni scal de l’OCDE distribueix les competències scals entre el país de residència i el país
d’origen de les rendes, i estableix que el país de residència elimini la doble imposició, si escau.
El 28 de juliol del 2015 el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya Sunyé, va signar conjuntament amb
el ministre d’Afers Exteriors dels Emirats Àrabs Units, Abdullah bin Zayed Al Nahyan, el Conveni entre el
Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir
l’evasió scal en matèria d’impostos sobre la renda.
Convenis internacionals
Signat
electrònicament
per BUTLLETÍ
OFICIAL DEL
PRINCIPAT D
ANDORRA
Data: 2017-05-16
11:58:34
CONSELL GENERAL
2/17
www.bopa.ad
17 de maig del 2017Núm. 31
Dipòsit legal: AND.2-2015
El text català signat contenia algunes imprecisions de traducció respecte del text anglès que és el text que
preval i per tant s’ha hagut de convenir formalment entre els respectius governs la seva correcció i és aquest
text el que se sotmet a l’aprovació parlamentària.
Fins a la data s’han signat 6 altres convenis per evitar la doble imposició, 4 dels quals -França, Espanya,
Luxemburg i Liechtenstein- ja han entrat en vigor i 1 –Portugal- ho farà en breu.
Aquest conveni reprèn, en gran part, les disposicions contingudes en el model de l’OCDE, generalment accep-
tades per tots els estats, i alhora inclou les particularitats del Principat d’Andorra i dels Emirats Àrabs Units.
Està constituït per 30 articles i s’acompanya d’un Protocol que completa i interpreta certs articles del conveni.
El conveni estableix a quins impostos s’aplica i en preveu l’aplicació a impostos futurs.
L’article 3 del conveni inclou les rendes sobre hidrocarburs. En aquest sentit es determina l’aplicació de
la legislació domèstica de cada un dels estats contractants sobre la imposició de la renda i dels benecis
derivats dels hidrocarburs i activitats associades, situats en el territori de l’estat contractant respectiu, amb
independència de les potestats de gravamen que s’estableixin al conveni.
Pel que fa a les denicions generals per a la interpretació dels termes utilitzats en el conveni, se segueix
el model de l’OCDE. No obstant això, s’introdueix l’expressió “entitat governamental qualicada”, que fa
referència als bancs centrals dels estats contractants i a les institucions controlades de forma directa o
indirecta per un estat contractant o qualsevol de les seves subdivisions polítiques.
A l’article 5 del conveni, es deneix el concepte de residència scal per a ambdós països i es precisa que
els governs, subdivisions polítiques, autoritats locals i entitats governamentals qualicades dels estats
contractants tenen la consideració de residents a efectes del conveni. A més, en el Protocol es concreta
l’accés al conveni respecte als fons d’inversió i els fons o plans de pensions.
El conveni segueix el model de l’OCDE pel que fa als benecis procedents de l’explotació de vaixells i aero-
naus i també inclou alguns apartats previstos en els comentaris al model, en virtut dels quals se’n concreta
l’aplicació. Per altra banda, també inclou un apartat d’aplicació a les rendes derivades de dipòsits bancaris,
bons, accions, estocs i altres obligacions de deute, sempre que les seves inversions siguin incidentals a les
operacions d’una empresa naviliera o aèria.
Pel que respecta a les rendes imposables previstes als articles 11, 12 i 13, concretament les relatives a divi-
dends, interessos i cànons, cal posar en relleu que l’article 11 determina la tributació exclusiva dels dividends
en seu de l’estat de residència del perceptor. Amb referència als interessos, l’article 12 determina la tributació
exclusiva a l’estat de residència de qui cobra els interessos. Finalment, en relació amb els cànons l’article 13
concedeix potestat tributària exclusiva sobre els pagaments de cànons a l’estat de residència del perceptor.
L’article 23 del Conveni fa referència als mètodes d’eliminació de la doble imposició en ambdós països.
Pel que fa a l’intercanvi d’informació, s’hi inclou la redacció vigent de l’article 26 sobre intercanvi d’informa-
ció del model de l’OCDE, que versa sobre l’estàndard d’intercanvi d’informació “previsiblement rellevant”.
El Protocol regula de forma exhaustiva el procediment per a l’intercanvi d’informació efectiu i el contingut
de les demandes d’informació. Així mateix, també regula l’abast temporal de l’intercanvi d’informació sota
demanda i la possibilitat d’intercanviar informació automàticament.
En aquest sentit, s’estableix que les sol·licituds d’informació es podran fer en relació amb períodes impositius
que s’iniciïn o siguin posteriors a l’1 de gener de l’any natural següent en què el conveni entri en vigor o,
si no hi ha període impositiu, sobre tots el impostos que siguin aplicables l’1 de gener o a partir d’aquesta
data de l’any natural següent a l’any en què el conveni entri en vigor.
Finalment a l’article 27 del conveni, s’estableix una exempció a les rendes i els guanys del capital obtinguts
per governs federals i locals i les institucions nanceres que siguin totalment propietat d’un estat contractant
quan s’hagin generat a l’altre estat contractant. No obstant això, aquesta exempció no s’aplica a les rendes
dels hidrocarburs, les rendes immobiliàries i els guanys de capital de propietats immobiliàries. L’apartat 3 del
Protocol concreta quines són les institucions dels Emirats Àrabs Units a les quals s’aplica aquesta disposició.

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA