Conveni sobre la prohibició del desenvolupament, la producció i l’emmagatzematge d’armes bacteriològiques (biològiques) o amb toxines i sobre la seva destrucció.
| Fecha de publicación | 12 Noviembre 2014 |
| Sección | Consell General |
| Número de Gaceta | 65 |
4473Núm. 65 - Any 26 - 12.11.2014 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
Situació de les signatures i ratificaci-
ons del Protocol addicional del Conveni
penal sobre la Corrupció del Consell
d’Europa
Situació a 25 de juny
Conveni
sobre la prohibició
del desenvolupament,
la producció i
l’emmagatzematge
d’armes bacteriològiques
(biològiques) o amb
toxines i sobre la seva
destrucció
Atès que el Consell General en la seva
sessió del dia 16 d’octubre del 2014 ha
aprovat el següent:
Conveni sobre la prohibició del de-
senvolupament, la producció i l’emma-
gatzematge d’armes bacteriològiques
(biològiques) o amb toxines i sobre la
seva destrucció
Les primeres armes biològiques o amb
toxines s’utilitzaren molt aviat en la his-
tòria de la humanitat, i consistien en
llançar per sobre de les muralles de les
ciutats assetjades cadàvers infectats de
la pesta, o fent servir verí en les fletxes.
Els estralls de les epidèmies de pesta
o de grip durant l’edat mitjana a Euro-
pa, les morts provocades per malalties
“occidentals” com la grip o la varicel·la
en les poblacions natives d’Amèrica del
Nord i del Sud (a vegades de manera
intencionada) durant el procés de colo-
nització del continent americà també són
ben conegudes. Però sense cap dubte,
quan més episodis es van produir va ser
durant el transcurs del segle XX, amb
la utilització dels primers gasos tòxics
en les trinxeres de la gran guerra i el
llançament de programes de desenvo-
lupament d’armes biològiques en les
nacions més potents.
Els diversos episodis produïts han con-
tribuït a crear en el subconscient col-
lectiu el temor d’una epidèmia global
provocada per un virus o una bactèria
resistent als antibiòtics coneguts. Aquest
temor forma part de les pors de la nos-
tra societat, sobretot a l’època de les
comunicacions globals amb possibilitats
de dispersió i contagió quasi infinites.
L’Organització Mundial de la Salut defi-
neix una arma biològica referint-se als
agents biològics que la componen i “els
efectes dels quals resultarien de la seva
aptitud per a multiplicar-se en l’orga-
nisme atacat, destinat s a ser utilitzats
en cas de guerra per provocar la mort o
la malaltia en l’home, els animals o les
plantes. Les malalties que provoquen
poden ser o no transmissibles.”.
Però aquests agents patògens i toxines
també poden ser utilitzats fora dels conflic-
tes clàssics. Alguns casos recents podrien
ser els atacs terroristes a través de cartes
infectades amb l’àntrax que van patir els
Estats Units l’any 2001, en els quals van
morir 5 persones i 22 altres van resultar
infectades. Un altre cas és el ricí (una to-
xina extreta d’una planta ornamental fàcil
de trobar i de la qual s’extreu un oli que
es troba en el comerç), que ha sigut iden-
tificat en alguns casos de mor t d’agents
secrets als anys vuitanta i en els atacs al
metro de Tokyo als anys noranta.
Considerant les noves amenaces terro-
ristes del segle XXI, el Consell de Segu-
retat de les Nacions Unides va adoptar
la Resolució 1540 (2004) i va establir un
Comitè especialitzat en aquest tema, ano-
menat Comitè 1540, que ara compleix 10
anys d’existència. En aquesta resolució es
recorda la importància de la ratificació
universal de tots els convenis relacionats
amb la prohibició de les armes de des-
trucció, el primer dels quals és el Conveni
sobre la prohibició del desenvolupament,
la producció i l’emmagatzematge d’armes
bacteriològiques (biològiques) o amb to-
xines i sobre la seva destrucció, conclòs
a Londres, Moscou i Washington el 10
d’abril del 1972 (d’ara endavant, “el Con-
veni sobre les armes biològiques”).
El Principat d’Andorra, membre de les
Nacions Unides des del 1993, es va ad-
herir al Conveni sobre la prohibició del
desenvolupament, la producció, l’emma-
gatzematge i la utilització d’armes quí-
miques i sobre la seva destrucció el 17
d’octubre del 2002, considerat el conveni
“bessó” del Conveni sobre les armes bio-
lògiques, però no es va adherir a aquest
últim. Com bé es recordava a l’exposició
de motius del Conveni sobre armes qu-
ímiques, Andorra té una història secular
de pau, en la qual les armes i les guerres
han estat absents de la vida del país. La
població i les institucions desitgen que
continuï essent així. Andorra també és un
membre de la comunitat internacional, i
com a Estat pacífic d’aquesta comunitat,
considera que la lluita per mantenir el
món lliure d’armes de destrucció massiva
és una prioritat i per això té la voluntat
d’adherir-se al Conveni sobre les armes
biològiques, mostrant una posició cohe-
rent sobre tot aquest tipus d’armes de
destrucció massiva.
El Conveni sobre les armes biològi-
ques no prohibeix el desenvolupament
tecnològic ni l’ús d’agents biològics i
bacteriològics per a finalitats pacífiques,
però sí el desenvolupament, la producció,
l’emmagatzematge i la venda d’agents
biològics concebuts per a finalitats des-
tructores. El Conveni, adoptat l’any 1972,
responia als esdeveniments de la guerra
freda, decennis durant els quals els paï-
sos havien desenvolupat estocs d’agents
patògens i de vectors per difondre’ls. El
Conveni va servir per iniciar un programa
de destrucció d’aquests estocs d’armes
biològiques i avui en dia aquesta amenaça
ja no és la principal.
La principal obligació derivada del
Conveni per a Andorra consisteix en
prohibir el desenvolupament, la pro-
ducció, l’emmagatzematge, la venda, el
lliurament i la utilització d’armes bio-
lògiques, obligació que ja està coberta
per les disposicions del nostre Codi pe-
nal, en particular pels articles 127, 265 i
266. Les altres obligacions per a Andorra
són obligacions de consulta i cooperació
per a l’aplicació del Conveni (article 5),
d’assistència i ajuda a altres parts que
poden haver estat exposades a perills
bacteriològics per la violació del Conve-
ni (article 7), d’intercanvi d’informació
científica relacionada amb la utilització
d’agents biològics amb finalitats pací-
fiques i prevenció de malalties (article
10). L’article 6 estableix la possibilitat
de presentar denúncies al Consell de
Seguretat de les Nacions Unides quan
un Estat part tingui coneixement que
un altre Estat part actua en violació del
Conveni (article 6.1), i en aquest cas, l’Es-
tat part denunciat haurà de cooperar en
la investigació (article 6.2). En absència
d’un òrgan de control de les obligacions,
el seguiment de l’aplicació del Conveni
es fa mitjançant informes i qüestionaris,
durant les reunions anyals d’experts, de
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba