Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l' estranger d' actes judicials i extrajudicials del 15 de novembre de 1965.
| Fecha | 30 Noviembre 2016 |
| Fecha de publicación | 22 Diciembre 2016 |
| Sección | Consell General |
| Número de Gaceta | 77 |
CONSELL GENERAL
1/45
www.bopa.ad
22 de desembre del 2016Núm. 77
Dipòsit legal: AND.2-2015
Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger
d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o comercial,
del 15 de novembre de 1965
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de novembre del 2016 ha aprovat el següent:
Conveni relatiu a la tramesa i la noticació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o
comercial, del 15 de novembre de 1965
La cooperació judicial internacional és una eina indispensable per al bon funcionament de la justícia, arreu i
sobretot al nostre país. En efecte, la resolució de determinades situacions jurídiques que contenen elements
internacionals requereix que es portin a terme actes processals, com ara noticacions o citacions, que han
de tenir lloc a l’estranger. Fins ara, al Principat d’Andorra, en matèria civil s’ha anat aplicant el criteri de la
reciprocitat, en no ser part de cap conveni internacional relatiu a la cooperació judicial quan es tracta de
citacions i noticacions. Així, aquest punt es regeix per les disposicions de l’article 52 de la Llei transitòria de
procediments judicials, de 21 de desembre de 1993, segons el qual en absència de conveni internacional i
d’una llei especial, les comissions rogatòries que els tribunals estrangers trametin als tribunals andorrans,
o que els tribunals andorrans enviïn als tribunals estrangers, s’han de vehicular a través del ministeri encar-
regat dels afers exteriors. No obstant això, aquesta disposició no és àgil i, tot sovint, els tràmits a l’estranger
es retarden molt o, ns i tot en alguns casos, mai no s’acaben de dur a terme.
El Conveni relatiu a la tramesa i la noticació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil o
comercial, del 15 de novembre de 1965, constitueix un marc jurídic internacional de referència en l’àmbit de
les citacions i les noticacions. Es tracta d’un dels convenis adoptats en el marc de la Conferència de l’Haia
de Dret Internacional Privat, de la qual Andorra és membre des de l’any 2015, i que té com a missió crear un
marc jurídic comú per als individus i per a les empreses en l’àmbit del dret internacional privat. La Conferència
de l’Haia ha promogut, al llarg dels anys molts convenis que ofereixen solucions als problemes legals concrets
que sorgeixen en les relacions transfrontereres civils i comercials entre persones físiques i jurídiques.
La voluntat dels estats que van elaborar i signar inicialment el Conveni que ens ocupa era crear els mitjans
adequats a que els actes judicials i extrajudicials que han de ser noticats o tramesos es posin en conei-
xement del seu destinatari en el moment oportú, i també de millorar la cooperació judicial internacional
en aquesta matèria, tot simplicant i accelerant els processos corresponents.
L’adhesió al Conveni relatiu a la tramesa i la noticació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en ma-
tèria civil o comercial, del 15 de novembre de 1965, reforça i dóna sentit a la integració recent del Principat
d’Andorra prop de la Conferència de l’Haia. Igualment, reitera la voluntat del país de gaudir de les eines
i els treballs que s’hi han anat acomplint, la qual cosa permet dotar-nos d’un instrument jurídic idoni de
cooperació judicial internacional en matèria de citacions, noticacions i transmissió d’actes judicials.
El Conveni es desglossa en trenta-un articles, dividits en tres capítols. El capítol I és relatiu als actes judicials,
i explica en detall com s’acompleix la cooperació internacional per citar persones i noticar o trametre do-
cuments a l’estranger en relació amb aquests actes judicials. Els articles 2 a 7 preveuen una via principal de
transmissió de les comissions rogatòries internacionals, que consisteix en el fet que cada estat designi una
autoritat central responsable de rebre les demandes de citació, noticació o tramesa, directament de les auto-
ritats competents segons les lleis dels altres estats, de conformitat amb el formulari que s’annexa al Conveni.
Aquesta autoritat central executa aquesta demanda directament o fa que s’executi, en la forma i les condicions
Convenis internacionals
Signat
electrònicament
per BUTLLETÍ
OFICIAL DEL
PRINCIPAT D
ANDORRA
Data: 2016-12-20
15:42:37
CONSELL GENERAL
2/45
www.bopa.ad
22 de desembre del 2016Núm. 77
Dipòsit legal: AND.2-2015
previstes al Conveni. A banda d’aquesta via general de transmissió de les demandes de noticació, el Conveni
també preveu, als articles 8 a 11, vies alternatives que poden resultar molt àgils, tot i que suposen un grau de
compromís més elevat. Aquestes vies alternatives consisteixen substancialment a atorgar la possibilitat als
agents diplomàtics o consulars de realitzar directament citacions i noticacions -sense emprar mesures de
compulsió- en el territori de l’estat on duen a terme les seves funcions; permetre les citacions i noticacions
per correu i facultar la realització d’aquests actes per part de les persones o els funcionaris competents de
l’estat de destinació, a petició directa de les persones o els funcionaris competents de l’estat d’origen. Els
articles 12 a 14 xen algunes de les condicions i les normes d’execució de les demandes de citació, noticació
o tramesa. Finalment, els articles 15 i 16 contenen normes relatives a la incompareixença de les persones
citades en els casos en què es transmeti una demanda o un document equivalent.
El capítol II, del qual només forma part l’article 17, fa referència als actes extrajudicials i estableix que aquests
actes poden ser transmesos a un altre estat segons les modalitats i les condicions previstes al Conveni.
El capítol III, relatiu a disposicions generals, comprèn els articles 18 a 31, i regula entre altres qüestions,
les disposicions relatives a l’aplicació pràctica del Conveni, les declaracions i reserves, l’entrada en vigor, la
durada del Conveni, i les adhesions posteriors a l’entrada en vigor.
Finalment, el Conveni consta d’un annex que conté diversos formularis que els estats contractants han
decidit emprar per materialitzar la cooperació judicial.
Pel que fa a les reserves, s’ha considerat oportú no aplicar la via de transmissió prevista a l’article 8 (notica-
cions i citacions realitzades directament per agents diplomàtics i consulars) atès que es considera intrusiu
i no preveu -com fa el Conveni sobre l’obtenció de proves a l’estranger en matèria civil o comercial, de 18
de març de 1970- la possibilitat d’exigir als agents consulars que sol·licitin l’autorització d’una autoritat
designada per l’estat requerit per actuar. Per tant, sembla més adequat i prudent que els agents consulars
estrangers només puguin fer citacions i noticacions directament en territori andorrà als nacionals de
l’estat que representen. No obstant això, en relació amb les citacions i les noticacions directes previstes a
l’article 10, no impliquen un grau de compromís tan elevat en relació amb els altres estats contractants. En
efecte, l’apartat 1 d’aquest article preveu que les autoritats judicials estrangeres facin arribar noticacions
o citacions per correu, sense que hi hagi cap actuació directa d’agents estrangers sobre el territori andorrà.
Pel que fa a les citacions previstes als dos darrers paràgrafs, malgrat que es prescindeixi de la intervenció
de l’autoritat central, es preveu que les realitzin els tribunals andorrans. Per tant, s’ha optat per adherir-se
al Conveni sense emetre cap reserva a l’aplicació d’aquest article.
Així doncs, tenint en compte les consideracions exposades,
s’aprova l’adhesió al:
-Conveni relatiu a la tramesa i la noticació a l’estranger d’actes judicials i extrajudicials en matèria civil
o comercial, del 15 de novembre de 1965.
El Ministeri d’Afers Exteriors donarà a conèixer la data de l’entrada en vigor d’aquest Conveni a Andorra.
Casa de la Vall, 30 de novembre del 2016
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Nosaltres els coprínceps manifestem el consentiment de l’Estat per obligar a través d’ell, n’ordenem la
publicació en el Butlletí Ocial del Principat d’Andorra, i autoritzem que a partir d’aquell moment es pugui
lliurar l’instrument de raticació corresponent.
François Hollande Joan Enric Vives Sicília
President de la República Francesa Bisbe d’Urgell
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
CONSELL GENERAL
3/45
www.bopa.ad
22 de desembre del 2016Núm. 77
Dipòsit legal: AND.2-2015
Conveni relatiu a la tramesa i la notificació a l’estranger d’actes judicials
i extrajudicials en matèria civil o comercial (fet el 15 de novembre de
1965)
Els estats signataris d’aquest Conveni,
Desitjant crear els mitjans necessaris perquè els actes judicials i extrajudicials que han de ser objecte de
tramesa o noticació a l’estranger siguin coneguts pels seus destinataris en temps oportú.
Interessats a millorar a aquest efecte la cooperació judicial, simplicant i accelerant el procediment.
Han resolt concloure un conveni amb aquesta nalitat i han acordat les disposicions següents:
Article 1
Aquest Conveni s’aplica, en matèria civil o comercial, a tots els casos en què un acte judicial o extrajudicial
s’hagi de transmetre a l’estranger per a la seva tramesa o noticació.
El Conveni no s’ha d’aplicar quan no es conegui l’adreça del destinatari de l’acte.
Capítol I - Actes judicials
Article 2
Cada estat contractant ha de designar una autoritat central que assumeix, de conformitat amb els articles
3 a 6, la responsabilitat de rebre les demandes de tramesa o de noticació procedents d’un altre estat
contractant i fer-ne un seguiment.
L’autoritat central s’ha d’organitzar segons les normes establertes per l’estat requerit.
Article 3
L’autoritat o la persona investida de funció pública competents segons les lleis de l’estat d’origen, adreça
a l’autoritat central de l’estat requerit una demanda conforme al formulari model annex a aquest Conveni,
sense que sigui necessària la legalització dels documents ni cap altra formalitat anàloga.
La demanda ha d’anar acompanyada de l’acte judicial o de la seva còpia, tot en doble exemplar.
Article 4
Si l’autoritat central estima que no s’han respectat les disposicions del Conveni, n’ha d’informar immedia-
tament el requeridor precisant les seves objeccions contra la demanda.
Article 5
L’autoritat central de l’estat requerit ha de procedir o ordenar procedir a la tramesa o la noticació de l’acte:
a) Sia segons les formes prescrites per la legislació de l’estat requerit per a la tramesa o la noticació dels
actes realitzats en aquest país i que es destinin a persones que es trobin al seu territori,
b) Sia segons la forma particular demanada pel requeridor, sempre que no sigui incompatible amb la llei
de l’estat requerit.
Llevat del cas que preveu la lletra b del primer paràgraf, l’acte es pot lliurar sempre al destinatari que l’ac-
cepti voluntàriament.
Si l’acte ha de ser objecte de tramesa o noticació de conformitat amb el primer paràgraf, l’autoritat cen-
tral pot sol·licitar que l’acte sigui redactat o traduït a la llengua o a una de les llengües ocials del seu país.
La part de la demanda que, conforme al formulari model annex a aquest Conveni, conté els elements es-
sencials de l’acte s’ha de remetre al destinatari.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba