Correcció d'errata de 8-3-2000 relativa a la publicació de Llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial publicada al BOPA núm. 2, any 12, de data 12 de gener del 2000.
Correcció
d'errata
Vist que s'ha detectat l'omissió dels guionets en la publicació de la Llei
d'ordenació de l'ús de la llengua oficial publicada al BOPA núm. 2, any 12, de
data 12 de gener del 2000, es procedeix a la seva íntegra publicació, que
queda redactada com segueix:
Llei
d'ordenació de l'ús de la llengua oficial
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 16 de desembre de 1999 ha aprovat la següent:
llei d'ordenació de l'ús de la llengua oficial
Exposició de motius
La llengua catalana és la llengua pròpia del poble andorrà; per tant, és un dels elements primordials que
en defineixen la identitat. El nostre idioma constitueix un element fonamental de la nostra cultura, que
com la resta del patrimoni que la integra, mereixen la màxima protecció que li puguin oferir els poders
públics. El dinamisme de la societat andorrana moderna i l'indubtable interès públic que té el fet de
preservar l'ús de la nostra llengua en tots els àmbits, fan necessària la promulgació d'una Llei com la
present.
Aquesta Llei es redacta amb l'objectiu de fer efectiu l'article 2.1 de la Constitució, que disposa que "la
llengua oficial de l'Estat és el català".
El veïnatge amb dues llengües de gran abast demogràfic, la tradició de l'ensenyament a Andorra en
aquestes dues llengües, la incidència dels mitjans de comunicació de masses i, més modernament, la forta
immigració vinculada al creixement de l'economia i de la societat andorranes en aquestes darreres
dècades, poden arribar a posar en perill la vitalitat de la nostra llengua. De fet, des de la fi del segle passat
fins ara, tant el Consell General com el Govern i els comuns s'han pronunciat mitjançant ordinacions,
decrets o altres disposicions relatives a àmbits diversos en favor de l'ús de la llengua oficial.
La diversitat de parlants de llengües diferents, el paper que té cada grup lingüístic dins la societat, el
caràcter marcadament turístic de moltes fonts de riquesa i les relacions socials que se'n deriven i,
sobretot, la facilitat de la població per expressar-se en diversos idiomes, són els factors que justifiquen la
necessitat d'una regulació més àmplia com la present, que doni resposta a les qüestions exposades i que
posi a l'abast de la població els mecanismes necessaris per preservar la identitat lingüística d'Andorra.
Com a llengua de l'Estat, i també com a vehicle d'expressió col·lectiva de la societat andorrana, el català
n'ha de ser la llengua d'ús general. Aquest objectiu s'ha d'assolir amb un esperit de justícia, d'obertura i
de respecte de les altres expressions lingüístiques.
La Llei no omet el dret i el deure que tenen les persones que no parlen la llengua oficial, de mantenir una
relació d'integració lingüística amb Andorra. Aquesta relació s'ha de produir des de la conservació i
també la promoció dels seus valors culturals. Queda clar, doncs, que qualsevol altre grau més elevat
d'integració lingüística que el que esmenta la Llei només pot ser resultat d'una opció plenament lliure de
la persona, i no pot ser ni forçada ni tan sols induïda.
La voluntat integradora que presideix la Llei s'oposa decididament a qualsevol actitud d'intransigència,
que només podria ser provocada per una interpretació errònia del text.
En aquest mateix sentit, la Llei, tot i que estableix sancions d'acord amb la legislació andorrana existent
sobre aquesta matèria, té un objectiu positiu de promoció i es caracteritza per oferir possibilitats de
rectificació pròpies per a cada cas i prèvies sempre a la sanció, la qual és considerada efectivament com el
darrer recurs per al compliment de les disposicions que s'hi estableixen.
Finalment, la Llei també té en compte l'establiment de mecanismes de protecció i promoció de la variant
del català pròpia d'Andorra, sense perjudici de la unitat de la llengua.
Títol preliminar
Llengua oficial
La llengua oficial de l'Estat és el català.
Objectius de la Llei
Aquesta Llei té per objecte el desenvolupament de l'article 2.1 de la Constitució amb les finalitats
següents:
-
Garantir l'ús oficial del català.
-
Generalitzar el coneixement del català.
-
Declarar els drets lingüístics i establir-ne els mecanismes de protecció.
-
Preservar i garantir l'ús general del català en tots els àmbits de rellevància pública, en l'ensenyament,
en els mitjans de comunicació i en les activitats culturals, socials i esportives.
-
Estendre la consciència social sobre el fet que el català és un bagatge cultural indispensable per al
manteniment de la identitat del país.
-
Vetllar pel patrimoni lingüístic andorrà.
Drets lingüístics generals
Tothom té dret a ser atès i correspost en català en les seves relacions orals i escrites amb qualsevol
administració pública i amb les entitats i els organismes que en depenen; amb els serveis sanitaris i els
serveis socials, amb els professionals liberals i els col·legis que els agrupen, amb les associacions, amb les
entitats esportives i amb les organitzacions empresarials, professionals i corporatives.
Deures lingüístics generals
1. Tots els andorrans tenen el deure de conèixer la llengua catalana.
2. Tothom té el deure d'usar la llengua catalana en els casos previstos en aquesta Llei i en la resta de
l'ordenament jurídic.
Persones jurídiques
El contingut dels articles 3 i 4 és aplicable a les persones jurídiques pel que fa a la seva activitat al
Principat d'Andorra.
Integració dels no catalanoparlants
El Govern ha de promoure els mitjans necessaris per fer efectius el dret i el deure de mantenir una relació
d'integració lingüística amb Andorra de les persones d'altres grups lingüístics que hi resideixen amb
caràcter permanent.
Variant lingüística andorrana
La variant de la llengua catalana a Andorra ha de ser objecte d'estudi i protecció.
Títol I. De la llengua oficial
Llengua de les institucions públiques
1. El català és la llengua emprada per totes les institucions públiques d'Andorra d'acord amb
l'ordenament jurídic. També és la llengua de les societats públiques i de totes aquelles empreses o entitats
en què participen les administracions públiques. Per tant, és la llengua de:
-
Les lleis, els reglaments i tots els altres textos oficials; de totes les activitats administratives i judicials,
i en general de les administracions, les societats públiques i les entitats parapúbliques.
-
Tots els documents que emanen de les administracions públiques andorranes.
-
Les relacions orals de les administracions públiques, sense perjudici de l'ús d'altres llengües en les
relacions amb estrangers que no comprenguin el català.
-
Els instruments públics.
-
Els assentaments dels registres públics i els documents que s'inscriuen o que emanen d'aquests, amb
les excepcions legalment autoritzades.
-
Els efectes timbrats i els impresos oficials andorrans. Excepcionalment, les administracions poden fer
impresos multilingües a més del català, després de l'informe preceptiu del ministeri encarregat de la
política lingüística.
-
Tots els escrits, projectes, pressupostos i documents en general adreçats a qualsevol administració
andorrana. En el cas de dificultats raonables per aportar els documents en la llengua oficial,
l'administració de què es tracti pot dispensar d'aquesta obligació, excepte si es preveu que seran fets
públics.
2. Els paràgrafs anteriors no són aplicables a les relacions exteriors, per a les quals regeixen les normes
internacionals. En aquestes relacions, les administracions andorranes s'han d'obligar a usar la fórmula de
la versió en llengua catalana, escrita en paper oficial, i la seva corresponent traducció, escrita en paper
blanc. La versió en llengua catalana és l'única que se signa i se segella.
Empreses col·laboradores
1. Les empreses adjudicatàries de contractes amb les administracions públiques han d'utilitzar el català en
tot allò que es relacioni amb l'execució del contracte.
2. Igualment, les altres empreses o entitats que estableixin algun conveni o col·laboració amb les
administracions públiques han d'utilitzar el català en tot allò que es refereixi al conveni o la col·laboració.
3. En les bases, les clàusules, els convenis, els plecs de condicions i altres documents reguladors de
concessions, les administracions públiques han de reflectir les estipulacions adequades per aplicar els
apartats anteriors.
Personal i càrrecs al servei de l'Administració
En les proves selectives que es realitzen per accedir al servei de les administracions públiques, i també
per a la promoció dins d'aquestes administracions, els aspirants han d'acreditar la capacitat d'ús oral i
escrit de la llengua oficial necessària per a la funció d'aquelles places.
Actualització administrativa
Les administracions públiques faciliten el reciclatge progressiu del català del personal al seu servei. Han
d'afavorir l'actualització del llenguatge jurídic i administratiu mitjançant la difusió de llibres d'estil,
formularis, vocabularis i altres eines que promoguin la correcció de la llengua catalana, tot protegint la
variant del català pròpia d'Andorra i n'han de prescriure l'ús obligatori.
Títol II. De l'ús social i públic
El català...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba