Llei d'ordenació del sistema financer, de 27-11-93.

Llei

d'ordenació del sistema financer

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27

de novembre de 1993 ha aprovat la següent:

Llei d'ordenació del sistema financer

Exposició de motius

El sistema financer desenvolupa unes funcions vitals per

al conjunt de l'economia d'un país.

A partir d'aquesta premissa, l'autoritat pública ha

d'establir el marc estructural i ha de fixar les normes

bàsiques que han de facilitar el bon funcionament del

sistema, afavorir la seva solidesa i assegurar la

salvaguarda dels interessos generals del país.

Un altre factor que indueix a una raonada intervenció

pública rau en el fet que els sistemes financers, i més

específicament els sistemes bancaris, han anat a tot

arreu assumint una virtual dimensió pública,

independentment de la plena condició jurídica privada que

puguin tenir la gran majoria dels seus components. Una

dimensió pública que ve configurada, en bona part, per

l'exercici d'una potestat, la de crear diner, que

històricament era reservada a qui exercia la sobirania de

la nació.

Paral.lelament a aquestes causes genèriques, l'actuació

legislativa del Consell General de les Valls i del Govern

en l'ordenació de l'àmbit financer deriva d'una expressa

indicació constitucional.

L'estructuració de l'economia del Principat es realitza

en el marc de l'economia de mercat; la història econòmica

recent indica que les tècniques que deriven d'aquest

principi són les que millor propicien la creació i la

difusió de riquesa. Assentat aquest reconeixement

mitjançant l'article 28, el text constitucional té

igualment present que si aquesta doctrina s'apliqués a

ultrança en sofririen greument alguns dels valors

essencials que fonamenten la nostra societat. Per

aquestes raons -i perquè una intervenció assenyada no ha

de ser nociva per al creixement econòmic, sinó que pot

ser, i ha de ser, fins i tot plenament positiva des d'una

perspectiva global-, els països econòmicament organitzats

a partir de l'economia de mercat estableixen mesures

orientades a temperar, o a complementar, les forces del

mercat, per propiciar el benestar general i un

desenvolupament equilibrat. L'article 32 de la

Constitució s'inscriu explícitament en aquesta línia.

La necessitat d'ordenar el sistema financer és també, des

d'una perspectiva funcional, una imperativa conseqüència

del text constitucional. En efecte, el ja esmentat

article 28

proclama la llibertat d'empresa i, per tant,

exigeix una superació de l'status quo bancari vigent en

el Principat i una estructuració del conjunt del sistema

financer des del respecte d'aquesta llibertat i,

mitjançant les lleis, fent-la compatible amb l'interès

primordial del conjunt de la societat andorrana.

Una circumstància específica ha introduït en la

planificació legislativa de l'àmbit financer un element

d'urgència. La Llei de mesures provisionals aprovada pel

Consell General, en data 28 d'abril de 1993, obligava el

mateix Consell a establir, amb la major promptitud

possible, l'ordenació del sistema financer. La present

Llei dóna compliment al compromís aleshores adquirit.

Diverses són les idees motrius al voltant de les quals

s'ha vertebrat la present Llei.

L'ordenació s'ha volgut fer des de la singularitat

andorrana. No es desestimen -al contrari, es tenen molt

en compte- les experiències històriques i les

formulacions que, en aquest camp, prevalen en els països

del nostre entorn o en aquells que poden servir de punts

de referència; però les circumstàncies determinants són

les que, ara i aquí, aconsellen legislar amb uns

objectius molt concrets i molt immediats.

L'ordenació no ha de pertorbar el bon desenvolupament

d'aquelles empreses del sector financer que, al llarg

dels anys, han reeixit a dotar-se d'una bona estructura

econòmica, comercial i professional. El que sí pretén

l'ordenació és corregir situacions de privilegi; fer

assumir al sistema financer les responsabilitats

públiques que li corresponen; propiciar que s'encari el

futur des d'una perspectiva que tingui present, a més

dels legítims interessos particulars, l'interès general

del país; i vertebrar el sector per fer-ne un conjunt

sòlid, coherent i que mantingui una positiva reputació

internacional.

L'ordenació es vol dur a terme pensant en la necessitat

de comptar, ara i en el futur, amb un sistema que tingui

la capacitat de prestar uns serveis complets i

qualificats, tant en l'espai financer domèstic com en el

camp internacional. I es vol preveure de fer el necessari

perquè, vist des del costat dels usuaris, aquests serveis

siguin prestats en condicions econòmiques equitatives i

transparents.

L'ordenació vol ser eficaç i a la vegada vol evitar, tant

com sigui possible, les càrregues administratives i les

actuacions burocràtiques. En les reglamentacions que en

derivaran, la supervisió tindrà un caràcter prudencial

que ha de permetre uns seguiments globals que

contribueixin a assegurar la solidesa del sistema, i fer-

la compatible amb una clara voluntat de no intervenir

gens en la relació individualitzada de les entitats

financeres amb els seus clients. El secret professional,

protegit pel Codi penal andorrà i tan arrelat a la

deontologia bancària, es mantindrà amb tot el rigor. La

indispensable cooperació del sistema financer en una

qüestió tan excepcional com és la lluita contra el

blanqueig del diner procedent del narcotràfic i del crim

organitzat, es preveu que es realitzi fent compatible

l'eficàcia de l'acció amb l'absoluta decisió de no crear

cap mena de dificultat al client normal.

La darrera idea bàsica inspiradora de l'ordenació és que

els textos legals, tant la present Llei com les

regulacions i les reglamentacions que s'aniran

desplegant, no generin situacions negatives, a causa

d'una acció precipitada, i que quedin oberts a les

modificacions que l'experiència, les noves circumstàncies

i les previsions de futur vagin aconsellant.

Pel que fa als continguts de la Llei, s'ha procurat que

quedin ben definits els diversos grups que componen el

sistema financer, sense perjudici que en les regulacions

i en les reglamentacions es vagin introduint les

precisions que puguin ser necessàries i que, en el futur,

les facultats atribuïdes a alguna activitat específica

puguin ser ampliades o modificades.

El bon ordre ha aconsellat de no incorporar al sistema

financer, en aquesta fase legislativa, les companyies

d'assegurances i de reassegurances. La singularitat

d'aquest sector fa que, a tot arreu, tingui un tractament

separat, tot i que hi ha una tendència igualment

generalitzada a considerar que la dinàmica de les

asseguradores les porta a una creixent integració al

sistema financer. En qualsevol cas, la legislació que

actualment regeix l'activitat d'aquestes entitats haurà

de ser revisada, en funció dels nous enfocaments

normatius en matèria financera.

S'han definit els requisits bàsics exigits a les entitats

integrades en el sistema financer. S'ha previst que les

regulacions complementàries de la Llei d'ordenació, com

també les reglamentacions específiques de cada entitat,

aniran completant el quadre normatiu. D'una manera

específica cal esmentar les regulacions relatives al

capital social, a la constitució d'un dipòsit de reserves

obligatòries, a l'aplicació dels coeficients d'obligat

compliment i a la lluita contra el blanqueig del diner

procedent del narcotràfic.

En relació amb les noves exigències bàsiques, té una

especial significació la implantació d'un règim de

reserves obligatòries i d'uns coeficients d'obligat

compliment per part del sistema bancari i, quan

correspongui, per part dels altres components del sistema

financer. Fins ara, a Andorra no s'havia comptat amb

aquests instruments reguladors. Una equilibrada

utilització de les possibilitats que emanen d'aquestes

disposicions tècniques ha de permetre influir

positivament en la solvència i liquiditat de les

entitats.

Un component d'especial importància és el relatiu a la

definició dels òrgans tècnics de l'autoritat financera.

Se'n preveuen dos: un -l'Institut Nacional Andorrà de

Finances- de caràcter essencialment tècnic; l'altre -la

Comissió Superior de Finances-, amb funcions més

jurídiques i d'estructuració sectorial.

En la present Llei, les normes transitòries tenen una

especial importància i significació.

En efecte, es parteix d'una situació de fet que es vol

normalitzar i reorientar amb eficàcia i equitat; i, a la

vegada, mirant d'evitar el risc que es creïn problemes

funcionals o que, per no preveure suficientment les

conseqüències dels canvis, es produeixin situacions

negatives. Per aquestes raons, s'estableix un període

d'adaptació a les...