Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i del Protocol opcional al Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades, fets a Nova York el 13 de desembre del 2006.

Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i del Protocol opcional al Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades, fets a Nova York el 13 de desembre del 2006

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 d’octubre del 2013 ha aprovat el següent:

Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i del Protocol opcional al Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades, fets a Nova York el 13 de desembre del 2006

Una de cada deu persones del planeta, uns 700 milions d’habitants de la Terra, pateixen algun tipus de discapacitat física o intel·lectual. Durant segles, aquestes persones han estat en les escoles, feines i institucions “especialitzades”.

El ple reconeixement dels drets de les persones amb discapacitats, així com de l’aportació que fan a la societat constitueix una fita en el llarg camí d’afirmació dels drets humans i de la universalitat, indivisibilitat i interdependència d’aquests drets.

El 13 de desembre del 2006 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i el seu Protocol opcional. Aquest Conveni i Protocol, constitueixen els primers instruments jurídics universals de protecció i de reconeixement dels drets específics de les persones discapacitades, i són el resultat d’un llarg procés, en el qual van participar diversos actors: Estats membres, Agències i organitzacions importants de les Nacions Unides, Relator Especial sobre Discapacitat, Institucions de drets humans internacionals, i Organitzacions no governamentals, entre les quals van tenir un paper destacat les organitzacions de persones amb discapacitat i les seves famílies.

Aquest nou instrument suposa importants conseqüències per a les persones amb discapacitat, i entre les principals es destaca la “visibilitat” d’aquest grup ciutadà dintre del sistema de protecció de drets humans de Nacions Unides, l’assumpció irreversible de la condició de discapacitat com una qüestió de drets humans, i disposar d’una eina jurídica vinculant a l’hora de fer valer els drets d’aquestes persones.

Aquests convenis varen entrar en vigor el 3 de maig del 2008. A dia d’avui, l’han signat 155 Estats i 133 l’han ratificat. El Protocol opcional ha estat signat per 91 Estats dels quals 77 l’han ratificat.

Andorra va signar el Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i el Protocol opcional al Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades el 27 d’abril del 2007.

El Conveni permet garantir i promoure el ple exercici dels drets humans i de les llibertats fonamentals de totes les persones amb discapacitats. Aquests drets i llibertats de la persona fins ara havien estat protegits de manera més general en els convenis d’àmbit internacional i el Conveni permet adaptar-los a la situació particular de les persones amb discapacitats.

El Conveni fa esment especial a les mesures que els estats part han de prendre per garantir la igualtat davant la llei i la no discriminació de les persones discapacitades; el dret a la vida; el reconeixement de la personalitat jurídica en condicions d’igualtat; l’accés a la justícia; el dret a la llibertat i a la seguretat; el dret a no ser sotmeses a la tortura ni a altres penes o tractaments cruels, inhumans o degradants; el dret a no ser sotmesos a l’explotació, a la violència i al maltractament; el dret a la integritat física i mental; el dret a circular lliurement i a la nacionalitat; el dret a la llibertat d’expressió, opinió i accés a la informació; el respecte de la vida privada; el respecte del domicili; el dret a la família; el dret a l’educació; el dret a la salut; el dret al treball; el dret a la participació a la vida política i la vida pública.

El Conveni fa referència de manera particular a les dones i als infants amb discapacitats, en tant que grups de població especialment vulnerables.

El Conveni també fa èmfasi en el dret de les persones discapacitades a la seva autonomia de vida i a la seva inclusió en la societat i els estats han d’aplicar mesures en vista a la sensibilització de la societat envers la situació de les persones discapacitades.

Així mateix, a través del Conveni els estats part s’obliguen a prendre mesures relatives a l’accessibilitat; a la protecció de les persones discapacitades en cas de situacions de risc i situacions d’urgència humanitària; a la seva mobilitat personal; al gaudiment d’un nivell de vida adequat i de la protecció social; a la seva participació a la vida cultural, a activitats d’oci i esportives.

El Conveni dedica un article a la cooperació internacional perquè prengui en compte les persones discapacitades i per aportar assistència tècnica i ajut econòmic i assegurar el transferiment de competències cap als països menys desenvolupats.

A més, el Conveni estableix mecanismes de seguiment de la seva aplicació. En aquest sentit, els estats parts han de posar en funcionament un sistema de recollida de dades estadístiques relatives a les persones amb discapacitats. També crea el Comitè dels Drets de les Persones Discapacitades al qual els estats part sotmeten informes periòdics sobre les mesures que adopten per aplicar les disposicions del Conveni. L’informe inicial ha de ser lliurat al cap de dos anys de l’entrada en vigor del Conveni per a l’estat part, i després periòdicament cada quatre anys.

Així mateix, el Protocol opcional permet als estats part reconèixer la competència d’aquest Comitè per rebre i examinar comunicacions presentades directament per particulars o grups de particulars sotmesos a la seva jurisdicció, o en nom seu, que al·leguin ser víctimes d’una violació per l’estat part de les disposicions del Conveni.

La ratificació del Conveni i del seu Protocol, arriba doncs en un marc de plena assumpció de la qüestió per part d’Andorra, després d’un creixent interès per part de la societat civil andorrana, caracteritzat per un augment progressiu de la pressió social i en especial de La Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat.

És important també fer esment que l’ampli moviment associatiu existent a Andorra en favor dels Drets de les Persones amb Discapacitat, ha expressat reiteradament en reunions, fòrums i trobades amb institucions andorranes el seu suport unànime a la ratificació per part del Principat d’Andorra d’aquest Conveni relatiu als drets de les Persones amb Discapacitat.

La preocupació per la garantia dels drets de les persones amb discapacitat ha estat una important prioritat del Govern, al llarg dels anys. S’han adoptat normes de divers rang i abast sectorial, com la Llei de creació de Pensions per Adults Minusvàlids, de 14 d’octubre de 1983, i la Llei d’Accessibilitat de 6 d’abril de 1995; normatives que van confluir en la Llei de 17 d’octubre del 2002 de garantia dels drets de les persones amb discapacitat. Aquesta Llei, encaixa amb el model expressat en el Conveni de Nacions Unides, de manera clara i directa, està feta amb una terminologia similar i l’objecte, definicions i principis d’actuació de la Llei andorrana i del Conveni són pràcticament intercanviables.

La Llei andorrana fa una referència general a tots els drets i llibertats constitucionals, obliga les autoritats públiques a garantir efectivament el gaudi de tots els drets constitucionals per part de totes les persones amb discapacitat.

A més, el mandat de l’article 6.2 de la Constitució en el sentit que “els poders públics han de crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives” va exactament en la mateixa línia de la filosofia que impregna el Conveni.

Ara bé, la rellevància que té el gaudi efectiu dels drets socials en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat va moure el legislador a dedicar preceptes particulars a la garantia del dret a l’educació, salut i seguretat social i treball, entre d’altres.

Són preceptes que d’una manera o altra reprodueixen els mandats normatius del Conveni: l’educació de les persones amb discapacitat a Andorra ha de ser i és inclusiva, en l’escola ordinària, amb els suports i ajustos necessaris; totes les persones amb discapacitat tenen accés als programes de salut, tant als generals, sense discriminació, com als específics de la seva discapacitat; es garanteix la igualtat d’oportunitats en el món laboral, es fomenta la feina a l’Administració pública i l’empresa privada. A més, s’estableix com a dret específic el dret a l’accessibilitat en el doble sentit arquitectònic i comunicatiu que vèiem en el Conveni.

La integració del Conveni en l’ordre jurídic andorrà, reflectirà el compromís a nivell internacional del que ja preveu la normativa interna esmentada, i que tradueix la voluntat del Ministeri de Salut i Benestar de promoure, protegir i assegurar la fruïció plena i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals, per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat.

Amb la ratificació del Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i del seu Protocol opcional es complirà també amb el compromís adquirit per les autoritats andorranes en els darrers anys, tant amb la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat, com amb el Comitè de Drets Humans i el Comitè dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides, així com amb el...