Edicte del 12-3-2025 pel qual s'ordena la publicació del Decret 90/2025 del 12-3-2025, de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

• Fecha de publicación: 26 Marzo 2025
• Número de Gaceta: 33
• Sección: Reglaments

Edicte del 12-3-2025 pel qual s’ordena la publicació del Decret 90/2025 del 12-3-2025, de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Per tal de donar compliment a allò que disposa la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’ordena la publicació del Decret 90/2025 del 12-3-2025, de modificació del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 12 de març del 2025

Per delegació
Conxita Marsol Riart
Ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge

Decret 90/2025, del 12 de març del 2025

Decret 90/2025 del 12-3-2025, de modificació del Decret 431/2022, del 26 d’octubre del 2022, del Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex que assenyala les disposicions jurídiques europees que el Govern ha d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea, relatives, entre altres aspectes, a la legislació en matèria bancària i financera. L’annex de l’Acord monetari s’actualitza anualment, i en relació amb les normes de solvència i liquiditat i supervisió prudencial aplicables a les entitats bancàries i empreses d’inversió, el Principat d’Andorra va adquirir el compromís de transposar, per una part, el Reglament (UE) 2019/876 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de maig del 2019, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 575/2013, sobre els requisits prudencials de les entitats bancàries i les empreses d’inversió (Diari oficial de la UE, L 347, 28-12-2017, p. 1-34), així com el Reglament delegat (UE) 2021/424, de la Comissió, del 17 de desembre del 2019, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell pel que fa al mètode estàndard alternatiu per al risc de mercat (Diari oficial de la UE, L 84, 11-3-2021, p. 1-15), i, per una altra part, el Reglament (UE) 2021/558, del Parlament Europeu i del Consell, del 31 de març del 2021, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 575/2013 pel que fa als ajustos del marc de titulització per donar suport a la recuperació econòmica en resposta a la crisi de la COVID-19 (Diari oficial de la UE, L 116, 6-4-2021, p. 25-32).

El Reglament (UE) núm. 575/2013 va ser transposat a Andorra mitjançant l’aprovació de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com amb l’aprovació del Decret del 6 de març del 2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018. La transposició dels reglaments europeus esmentats requereix modificar el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018.

En relació amb les modificacions del Reglament (UE) 2019/876 i el Reglament delegat (UE) 2021/424, cal destacar que aborden canvis fonamentals de la ràtio de palanquejament, la introducció d’un requeriment de ràtio de finançament estable neta, modificacions en els requisits de capital per risc de crèdit de contrapart, el risc de mercat, les exposicions a entitats de contrapartida central, les exposicions en organismes d’inversió col·lectiva i les grans exposicions, així com els requisits de presentació d’informació a l’AFA i els requisits de divulgació pública. La ràtio de palanquejament contribueix a preservar l’estabilitat financera funcionant com un mecanisme de protecció del compliment dels requisits de capital basats en el risc i impedint el palanquejament excessiu durant els períodes de bonança econòmica. El Comitè de Supervisió Bancària de Basilea (CSBB) va revisar la norma internacional sobre la ràtio de palanquejament per precisar més determinats aspectes del disseny d’aquesta ràtio. Per no dificultar innecessàriament la concessió de préstecs de les entitats bancàries a empreses i llars i evitar efectes negatius indeguts en la liquiditat del mercat, el requisit de la ràtio de palanquejament s’ha de fixar en un nivell (del 3% del capital de nivell 1 ordinari) que li permeti actuar com a mecanisme de protecció creïble contra el risc de palanquejament excessiu sense obstaculitzar el creixement econòmic.

El requisit de cobertura de liquiditat (“LCR”, per la seva sigla en anglès) assegura la capacitat de suportar tensions a curt termini, però no garanteix una estructura estable a llarg termini. Així, s’estableix el requisit de finançament estable net (“NSFR”, per la seva sigla en anglès), amb una ràtio mínima del 100%, per assegurar finançament estable disponible per a les necessitats de finançament al llarg d’un any. Les entitats han de restablir l’NSFR per sota del 100%, d’acord amb aquest Reglament, i les mesures de supervisió han d’avaluar les causes que han originat que aquest estigui per sota del 100% abans d’implementar accions.

Les normes de càlcul de l’NSFR han d’ajustar-se a les del CSBB, considerant les especificitats domèstiques per no obstaculitzar el finançament de l’economia real. Els ajustos inclouen models d’amortització per traspàs de cobraments, emissions de bons garantits, activitats de finançament del comerç, estalvi regulat centralitzat i préstecs residencials garantits sense transformació de venciments significativa. L’NSFR i l’LCR han de ser coherents en la seva definició i calibratge, reflectint factors de finançament estable requerit dels actius líquids d’alta qualitat.

El requisit NSFR s’ha d’aplicar de manera individual i consolidada, permetent factors simètrics de finançament estable en operacions intragrup aprovades per autoritats competents i garantint la gestió efectiva de liquiditat en grups transfronterers.

Les normes de consolidació no han de fomentar el finançament en filials de tercers països més enllà del que està estipulat en les seves legislacions nacionals. Les entitats hauran de comunicar l’NSFR detallat i vinculant en la seva moneda de referència i per separat per a cada divisa significativa, i evitar la duplicació d’informes i cal permetre un temps suficient per adaptar-se als nous requisits.

Les entitats petites i no complexes han de tenir l’opció d’aplicar una versió simplificada de l’NSFR, i reduir així la complexitat i assegurar un finançament estable suficient. Les autoritats competents poden exigir l’NSFR no simplificat si és necessari.

Amb l’objectiu que les institucions gestionin adequadament les seves exposicions en participacions o accions en organismes d’inversió col·lectiva (OIC), és necessari que les normes siguin sensibles al risc i fomentin la transparència. El CSBB va adoptar una norma modificada que estableix una jerarquia clara de mètodes per calcular les exposicions ponderades per risc, reflectint la transparència de les exposicions subjacents. El Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 ha d’ajustar-se a aquestes normes internacionals per garantir que s’implementin correctament.

El Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018 ha de ser revisat per incorporar el nou mètode estàndard per al risc de crèdit de contrapart, que ha de substituir els mètodes actualment obsolets i proporcionar una millor sensibilitat al risc en les operacions amb derivats. Es proposa una versió simplificada per a les entitats amb exposicions limitades en derivats i es manté també una versió revisada del mètode de l’exposició original per a les entitats que compleixin certs criteris d’admissibilitat. Aquest canvi busca establir requisits de fons propis que reflecteixin més adequadament els riscos i proporcionar criteris clars, perquè les entitats puguin seleccionar el mètode apropiat segons la magnitud de les seves activitats amb derivats.

El CSBB va decidir revisar les normes relatives als requisits de fons propis per risc de mercat mitjançant la introducció del marc revisat FRTB el 2016, el qual requereix que les entitats informin sobre els càlculs derivats del mètode estàndard revisat. En següents reformes legislatives s’establirà el marc revisat per als requisits de fons propis per risc de mercat basats en els mètodes FRTB, per assegurar l’adaptació internacional del sector financer andorrà. Les entitats amb volums limitats d’activitats de la cartera de negociació han de poder aplicar el marc del risc de crèdit i quedar exemptes dels requisits FRTB.

Amb l’objectiu de millorar la capacitat de les entitats per absorbir pèrdues i complir de manera més efectiva les normes internacionals, es requereix un enfortiment del marc regulatiu aplicable a les grans exposicions. Això implica l’ús d’un capital de qualitat més elevada (capital de nivell 1 ordinari) com a base per calcular els límits a les grans exposicions i la utilització del mètode estàndard per al risc de crèdit de contrapart en les exposicions a derivats de crèdit.

El subministrament d’informació útil i comparable sobre els paràmetres comuns de mesura del risc és essencial per a un sistema bancari sòlid. El 2015, el CSBB va revisar les normes del tercer pilar per millorar la comparabilitat i la qualitat de la informació divulgada per les entitats. És necessari ajustar els requisits de divulgació actuals a aquestes noves normes internacionals i reduir la càrrega administrativa sobre les entitats més petites.

La divulgació d’informació sobre remuneració ha d’alinear-se amb...