Els Batlles

• Autor: Antoni Sabater i Tomàs
• Cargo del Autor: Jutge d'apel·lacions

1. Els Batlles. Organitzacio

   1. Antecedents

      Els Batlles, en llatí «Bajulus», «julus», i en cátala «Batlle», i dels que segons Pal1erola(1) ja se'n parla en una convenció del 1er. de Marc del 1454, tenen llur origen en haver-se reclamat la intervenció del Bisbe d'Urgell i del Comte de Foix, per a resoldre una greu qüestió suscitada entre el Consell General i el noble Bernat Areny, sobre diferents extorsions que aquest havia fet contra el Consell, com no vo1er pagar «questias»; no donar facultat per edificar en comunes i altres coses(2). Per a resoldre la qüestió suscitada ambdós Sobirans enviaren un comissionat (Saig) amb la missió de decidir en llur nom totes les diferencies. Els Batlles en un principi eren nomenats especialment per cada qüestió que reclamava llur intervenció, pero després ja exerciren llur jurisdicció de manera permanent.

      Figuren en la historia d'Andorra en el «Pareatge» de 1278, referint-se a les Justicies i al mer imperi, «els Batlles dels senyors Bisbes i comtes exerceixin en comú i al mateix temps, el mer imperi sobre els homes d'Andorra, és a dir: les justicies majors, mitjanes i menors, i totes les que pertanyin al mer i mixt imperi i jurisdicció». Brutails, no obstant, afirma que, poc després, els Batlles van desaparéixer en actuar ambdós Veguers, assistits cadascún d'un lloctinent. Al contrari, en el Manual Digest s'afirma que els Batlles s'anomenaven vulgarment «Saigs» i «sagiones» en llatí i «fins l'any...», data que deixa en blanc, en la qual els Comissaris dels Princeps mudaren el nom de «Saig», per Batlles, decisió, segons Brutails de l'any 1456, a partir del qual ja es constaten decisions de Batlles, en 1471, 1472 i 1484(1). La desaparició del nom de Batlles no significa que amb el nom de «saig» no adoptessin resolucions, com reconeix el propi Brutails(2), referint-se a alguns dels anys 1420, 1433 o 1434.

      En el segle XIII els Batlles eren molts, n'hi havia un a cada vila reial i en cada senyoriu: Quan una localitat era dividida entre dos o més barons, cadascún d'ells era representat per un Batlle. Als Batlles no solament se'ls atribulen funcions de justicia, sino que tenien també la missió de cobrar, com el dret al pasturatge, el delme; manava la milicia i exercia autoritat sobre la poblado(3).

      El Batlle nomenat per França rebia la quantitat de 1.200 francs anuals; el designat pel bisbe no tenia remuneració de cap mena. Aixó donava lloc a compétencies, intrigues i al costum enutjós de no incloure en la sisena al Batlle sortint. La inestabilitat dels Batlles i Síndics era una de les plagues d'Andorra(4)(5). En els primers temps els batlles «Jutges primitius i verbals»(6) no eren nomenats «ad tempus» o perpétuament, sino «durante beneplícito Príncipum», o sia al seu antull; pero després de les extorsions que comete Bernat d'Areny contra el Consell, D. Francesc d'Urries el 21 d'Agost del 1455 concedí el privilegi de qué el nomenament, elecció i creació del cárrec de Batlle es fes pel termini de tres anys, com a Catalunya(7). Aquest privilegi caigué en desús, i D. Andrés Capella en el 1589, a petició dels andorrans el reproduí afegint-hi la facultat del consell General de proposar pel nomenament sis homes, un de cada parroquia, denominada «sisena»(8). Es requería per la nominació de Batlle, ser cap de familia, major d'edat, veí i resident a les Valls; distingits o «adornáis del títol de prohoms de la classe alta o «del cap gros», vulgarment nomenats, «homes de la millor probitat, de les més excel.lents prendes i qualitats, y de la millor capacitat e inteligencia, que pugan encontrar en ellas, y no estigan actualment empleats en carrechs de Consols o Consel1ers, per ser carrechs incompatibles amb les de Batlle» (1). El Batlle havia de prestar jurament davant del Consell General i davant del Bisbe o el seu Vicari general. Després es perdé aquest costum, pero ara s'ha tornat a restablir i venen a prestar-lo novament davant del Bisbe i del Consell.

   2. Nomenaments dels Batlles

      Actualment son designáis quatre Batlles, 2 pel Bisbe, i altres 2 pel Veguer de França,(2) entre una llista de candidats (setena de Batlles)(3).

      Una vegada designats pel Bisbe i pel Veguer de França, es comunica al Consell General, prestant com s'ha dit tot seguit jurament, el Batlle Episcopal, davant del Bisbe i del Consell General, i el Francés, davant del Consell i del Veguer de frança. La duració del cárrec és de tres anys i és reelegible; tenen el tractament d'Honorable Senyor.

   3. Recusació

      Els litigants tenen el dret de recusar els Batlles per causa legítima: interés directe en el plet, enemistat, parentiu de consanguinitat fins al tercer grau, i alguna altra causa análoga(4).

   4. Assessorament dels Batlles

      Encara que el Batlle jutja, com diu el Politar, «sol i sense assessor, no deixant-se prevenir de paperades i raonaments de ningú, antes ve oint lo raonament o discurs, o llegint les paperades amb tota prudencia i maduresa, es reservaran son judici enter per a consultar a Déu N. Sr., lo acert de la sentencia», aixó no obstant, «també podrán consultar amb homes doctes, íntegros, ingenuos, de ciencia, consciéncia»(1).

      Recolzant-se en aquests sólids consells, els Batlles, des de temps immemorial, i més ara que les qüestions jurídiques s'han vingut complicant per la complexitat dels afers sotmesos a la seva resolució, i també pel seu augment, venen consultant les qüestions de dret, i no les de fet, perqué aqüestes darreres son objecte de l'adient peritatge dintre del procés corresponent, per un assessor, terme d'ús antic i de clar significad(2)(3)

      El Politar recomana l'assessorament de dues persones i, en cas de desacord, 3; en canvi, el Manual Digest diu que será molt convenient que el Batlle «tinga uns tres advocats amichs, homes de integritat, ciencia i consciéncia». Ja amb anterioritat al Politar i al Manual Digest, i a la Instrucció ais Batlles sobre Procediment, de 1740...