Els co-princeps

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO
  1. Poder sobira dels co-princeps

    Andorra és un Co-Principat, en el que ambdós senyors investits del poder executiu, legislatiu i judicial, garantitzen l'autonomia, la independencia i l'auto-govern del país. tenen igualtat de drets, que exerceixen proindivís i personalment, sense que l'un d'ells tingui supremacía sobre l'altre. 700 anys després del Pareatge de 1.278 els dos Princeps d'Andorra son avui, d'una part, com sempre, el Bisbe d'Urgell, i d'altra, el President de la República Francesa, com a successor del Comte de Foix, «statu quo», quelcom «sui generis» que román avui dia inalterable.

    Per bé que, com afirma Porcioles(1), el condomini polític atribuit ais Co-prínceps no hauria estat suficient per a regir per si sol les Valls sense la presencia del poblé, perqué, afegeix el Dr. Fiter, la conjunció dels Co-prínceps amb la voluntat popular, costitlleix el principi básic i determinant de la sobirania a les Valls.

    Cal destacar, pero, que des de l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell, l'any 819 segons uns, o 839, per altres, fou la Mitra d'Urgell (l'organització territorial més forta dels Pirineus) la que influí més decisivament en la formació de les Valls.

    El Dr. Fiter escriu en diferents parágrafs del Manual Digest:

    Restaurada y restituida (...) de la manera sobredita nostra Santa Iglesia de Urgell (...) retorna a dita Iglesia lo citat emperador (...) concedint y asenalant los terrenos conquistáis (...) a saver es: Urgellenses, o del terreno de la ciutat de Urgell, Cerdamienses, o del terreno de Cerdaña, Palarienses o del terreno de Pallas, Anabienses o del terreno del Valí de Aneu, Cardonenses, o del terreno de la Valí de Cardos, Tirbienses o del terreno de Tírvia, o de coma de Burch, vulgarment dita Bergitanenses, o del terreno de la Vila de Verga, Ripacurcenses o del terreno de la Rivagorsa en Aragó y Gestabienses o del terreno déla Val de Gistao dins Aragó; las Iglesias o sufragáneas de Alaone que esta en Rivagorsa, la de Sant Pere de Taverna que esta enla Valí de Benasq, y la de Gistao sobredita. De aqui se veu clarament la grandesa y extensió de nostra Santa Iglesia de Urgell, en los primers temps o de sa Resurecció, o segon naixement

    .

    La presencia efectiva de la Mitra sobre Andorra, la seva alta missió espiritual, cultural i social, allunyada de tota pretensió temporal, havia de ser per a les Valls la base determinant de la seva formació religiosa i, al mateix temps, de la seva independencia com a poblé. Així ho glossa, amb paraules encertades, el doctor Fiter.

    En la cessió de la sobirania d'Andorra a la Mitra hi hagué, tant per part dels Reís carolingis de França, com per part dels Comtes d'Urgell, el doble designi d'enfortir la missió espiritual d'aquella i de reforcar el poder temporal del Papat, tan unit en aquell moment al recobrament de la personalitat dels pobles d'Europa(1).

    No existeix, pero, acord sobre des de quan comença el senyoriu conjunt del Bisbe d'Urgell i del Comte de Foix. Hi ha qui considera que és a partir del primer Pareatge de 1278, que el govern de la térra andorrana és exercit conjuntament i independentment d'altres cárrecs, per ambdós senyors; pero el Pareatge de 1278, denominat imperfectament pels autors francesos, o des d'altra vertent «feudus honoratus», ates que la frase «a feu honrat» s'inserta expressament en una de les clausules de l'esmentat «pareatge», no significa prestació de cap servei al Bisbe per part del Comte de Foix, excepte l'homenatge i entrega de potestat, el qual implica en realitat que s'estructura un co-senyoriu pel que atany al domini polític, pero no al marc de la sobirania, de la qual no se'n parla(2)(3)(4).

    Pal1erola, opina que els Pareatges determinaren que la jurisdicció i el mer i mixt imperi l'exerciren el Bisbe i el Comte «simul accommuniter», i la jurisdicció i el mer i mixt imperi, comprenen solament la justicia ordinaria de les Valls, pero no la suprema autoritat(5).

    A mes, en signar el Comte el document de 1278, i prestar homenatge i jurament de fidelitat al Bisbe, constitlleix, segons Pal1erola, idea de subordinació del Comte a la Mitra. Posició que contradiu l'actuació del Parlament de Toulouse, accedint a reconéixer certs privilegis mercantils dels habitants d'Andorra «appartenant a Sa Magesté en qualité de Comte de Foix, et ne recognoissant autre seigneur». Lluís XIII escriu ais seus intendents com a «seigneur souverain en pareage avec l'evéque d'Urgell».

    El Dr. Antoni Fiter, en el Manual Digest de 1748, parla de la sobirania indivisa, pesonificada en el Rei de França i el Bisbe d'Urgell; Vidal i Guitart, afirma que en el document del 1278, el Bisbe va fer un contráete feudal a favor de la Casa de Foix quedant molt limitat el poder dels representants del comtat francés i limitada també d'alguna manera la potestat del Bisbe, i que és a partir del segle XV que Andorra estigué baix el senyoriu conjunt del Bisbe d'Urgell i del Comte de Foix.

    Segons el Recull Oficial d'Informació, publicat amb motiu del 7é. Centenari dels Pareatges (1), és a partir del segle XVII que els drets sobre Andorra els comparteixen l'Església d'Urgell i la Corona de França.

    Brutails, afirma que del régim creat pels Pareatges respecte ais Co-senyors, no en queda res i, després d'afegir la inexistencia de la sobirania dels Bisbes sobre Andorra, sosté que aquests i el Cap de l'Estat son iguals en els seus drets(2)(3)(4)(5)(6)(7)

    No obstant referint-se a la «cosenyoria» d'Andorra i del seu condomini polític Porcioles(8) afirma, que mixtificant conceptes jurídics fonamentals se n'ha parlat molt d'aquestes nocions, pero que, paral.lelament a aquest sistema de coparticipació en la cúpula del seu «status jurídic», de valor indiscutible, alló que ha caracteritzat les Valls, és precisament la presencia simultánia dels órgans populars que li han permés d'establir una osmosi constant entre els seus alts poders i la voluntat del poblé. Les Assemblees populars no son noves ni desconegudes a les valls pirinenques, pero el fet decisiu per a Andorra és que, al costat de les Juntes de veins de cada parroquia, de cada quart, en sorgeix una de carácter general amb facultáis fins i tot legislatives, dins un ordre de valors que el temps ha anat confirmant.

    Afegint el referit comentarista que dir en un sentit merament negatiu que el Principat és un Estat subordinat a d'altres «sui iuris», i que está regit per estrangers, és negar, sense sentit, la seva permanent independencia política i, alhora, desconéixer que els seus dos coprínceps ho son únicament en virtut d'un estatut propi i peculiar, el del país, amb el compromís de mantenir les lleis del Principat i la seva inseparable condició de poblé lliure. Així ho consigna repetidament el Manual Digest, el qual fins i tot, referintse al rei de França, precisa que no governa com a tal, sino com a comte de Foix. És en la realitat del seu viure lliure, manifestat durant segles, que Andorra ha marcat el signe de la seva historia inscrita en una pau excepcional, amb una permanent exaltació de l'home. A Andorra, no hi han regit mai els estatismes. Aquesta és la seva arrel i la seva forca.

  2. Poder legislatiu

    1. Co-prínceps

      Investit de la plenitud del poder sobirá que troba la seva legitimació tant en la constitució d'Andorra, com en el seu desenvolupament, i emanant del mateix, ocupen un lloc preeminent, afirma Marqués(1), el poder de legislar, juntament amb el judicial i l'executiu.

      Fer les lleis i impartir justicia, son en dret feudal les atribucions senyorials. Els documents, escriu Brutails, mostren que han pertangut a un i altre senyor d'Andorra(2) (3).

      Entre les fonts jurídiques i administratives decretades pels Co-Prínceps, hi ha nombrosos Edictes, Sentencies, Privilegis, Pragmátiques, documents administratius, tradicions orals, etc., etc.; i és perqué la configuració política d'Andorra com a senyoriu, comporta que el poder legislatiu recaigués sobre ambdós Co-Prínceps (cum dominus), els quals donaven les disposicions de govern, privilegis, ordinacions, decrets, instruccions, etc(4). dirigits «ais habitants... de nostra térra de Andorre i tots altres vessals nostres»; tant per organitzar i normativitzar la vida comunitaria i social dels súbdits, mitjangant disposicions generáis obligatóries(5), com per salvaguardar la independencia i neutralitat. També son nombrosos els actes legislatius, respecte al dret civil, penal mercantil i ádhuc fiscal(1).

      En la impossibilitat d'enumerar totes les disposicions, ens limitarem a citar les més destacades en relació a l'administració de justicia i que en la seva promulgació actuaren ambdós Co-Prínceps conjuntament i concordadament («ensemps concorsablement»)(2).

      Les ordenances processals del 1414; Privilegi de l'l d'octubre del 1314, sobre el carácter públic de les funcions judicials, amb diverses disposicions, com la intimació de la subjecció ais jutges; l'obligació dels jutges de pagar qüésties, taxes i honoraris; Privilegi del 1433, ordenant la reunió anyal del Tribunal de Corts i fixant els honoraris dels Veguers; en el mateix any es dictaren altres disposicions prohibint l'extorsió sobre els acusats de delicies, i establint el principi de proporció entre la culpa i la pena, i que aqüestes ultimes s'imposessin després de madura deliberació.

      Es disposá també que la Cort, proveís a cadascun dels litigants d'advocat i procurador i que es celebres una vegada a l'any. (22 Valls i Taberner ob. cit.)(3).

      Després d'un llarg paréntesi legislatiu en l'actuació concordada dels Co-Prínceps, l'any 1866, es promulga el Text de la «Nova Reforma»; i en anys successius apareixen algunes reformes judicials de tipus civil(4) i penal(5) fins arribar al Decret d'indult de les penes de presó de sis mesos de durada o inferiors, atorgat el 19 d'octubre del 1978, amb motiu de la trobada dels dos Princeps Sobirans a Andorra, per la celebració del 7é. Centenari de la Signatura dels Pareatges (1278-1978).

      Enfront d'aquesta actuació paral.lela i en peu d'igualtat, no manquen actuacions unilaterals i...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA