Els veguers

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO
  1. Dels Veguers

  1. Organització

    La primera autoritat del país després dels Co-Prínceps, son els Veguers, tant per rao de llurs funcions, com per ésser els Vicaris, o els Vicegerents, Lloctinents o Capitans generáis dels mateixos (en llatí Vicarius, secularis episcopi).

    Son «dos vives imatges dels Princeps, en que estos descansan i han confiat la salut, la pau y quietut dels pobles a ells subjectes»(1).

    Deuen administrar la justicia per Indivís, ó en nom dels dos Princeps, y correr sempre de bona armonia y conformitat entre ells, com també ab lo Comú de les Valls y aquest ab ells; y de esta conformitat naixerá sempre la més sólida y recta administració de justicia.

    Dehuen en fin fer i practicar en benefici y bé de les Valls tot alló que en semblants casos practicarien los Princeps, cuyo lloch gloriosamen ocupen, y temer en tot lo Judici del Supremo Jutge y Sr. dels Srs. com ho diu lo praessunt, fiet

    . Y lo Profeta parlant en boca de Christo: «Cum acceperro tempus: Ego justitias judicabo». Psalm 74. Tenint totas estas cosas presents, poden estar certs que en tot aniran bé sos judiéis» (1).

    Per administrar justicia, deuen «obrir Corts, intervenint lo Consell General de les Valls, com també a sa clausura(2).

    Portarse ab la major moderació se puga, sens faltar a la justicia, sembrant esta be y degudament, mesclada y alternada ab la misericordia, com diu lo Esperit Sant en los Proverbis: Seminate vobis in justitia, et medite in ore misericordiae. dels Veguers se'n parla en el «Fuero Juzgo», en el Principat de Catalunya en que se'ls nomena «Corregidors» «ad instar» dels «Reines de Castella», segons el Decret de Nova Planta; a Perpinyá i Tolosa conservaren el mateix nom, pero en aquests paísos mai gaudiren de l'autoritat, jurisdicció i independencia dels d'Andorra, perqué a Espanya i França, depenien dels Capitans Generáis, dels Parlaments respectius i de l'Audiencia, que retallaven molt la seva jurisicció(3).

    Els Veguers, Bayulus o Vicarius, des de l'edat medicval, d'ells en diu el Manual Digest, que «es tan antiga sa autoritat en les Valls de Andorra com en ellas es antic lo govern y com en els demés districtes y governs, tant de Fransa, com de España; aont los Veguers antigament eran los sols que tenian la Cort de Justicia y ministraban esta»4.

    Aixó no obstant, Brutails(4) afirma que el Pareatge de 1278, no menciona més que un sol Veguer, i sembla que el del Comte de Foix, era l'any 1305 l'únic a les Valls, pero a partir del 1346 el Bisbe té també Veguer i des de llavors sempre hi ha hagut dos Veguers(5)(6)(7).

    Els antecedents del cárrec de Veguer son romans, citant-se a l'efecte constitucions dirigides a «Vicarios Hispaniae» adaptant-se ais usos i exigéncies de l'época, arribant a convertir-se en el representant dels Senyors, conservant en l'actualitat el seu carácter primitiu de govern, sense dependre en lo governatiu, d'altres Superiors, que no siguin els Princeps. Els Veguers son nomenats pels Sobirans i com s'ha dit des de 1346 Andorra está regida per dos Veguers un nomenat pel Bisbe d'Urgell i l'altre pel Comte de Foix, actualment pel President del Govern francés. El cárrec pot ésser exercit tant per un andorra, com per persona d'altra nacionalitat, pero ha de conéixer la llengua del país.

    El cárrec es conserva mentre dura la confianza del Sobirá que el designa, si cauen de la confianza o per motius d'incapacitat física o moral, son rellevats del cárrec.

    Es tradició(1) que els Veguers siguin rebuts pel Consell General i prestin jurament davant d'ell, el qual li pren dit jurament una vegada examinat el títol de nomenament i trobat conforme.

    El Veguer Episcopal presta jurament davant del Bisbe d'Urgell, comprometent-se en ambdós actes a exercir bé i fidelment el cárrec, guardar les lleis, usos i costums de les Valls, tant escrites com no escrites; tot seguit pren possessió del seu cérrec «ex privilegio et observantia».

    Abans, els Veguers per administrar justicia, portaven un abric de vellut negre, i el barret amb plomes. Després els costums variaren en el temps, portant un uniforme negre i una espasa, que era la seva marca distintiva. Era obligat portar-la per les sessions de justicia i en tots els actes públics on exercís la seva comesa. Ningú del país podia usar aquesta arma, que era el signe reconegut de l'autoritat superior de la justicia en tot alló concernent a la jurisdicció criminal i correccional.

    Els Veguers son també els caps nats de la forca armada(2) i de la policía i eren els únics que podien donar el permís d'arma i retenir-lo.

    En concepte de cap de la forca armada, l'any 1868, el Veguer Episcopal es dirigí al Govern espanyol sol.licitant que s'enviessin a Andorra tropes per mantenir l'autoritat del Bisbe. El General Prim era aleshores, President del Govern, i contestant l'informe que havia rebut del Capitá General de Catalunya en relació a la demanda del Veguer Episcopal d'enviar tropes a Andorra, manifesta que el Govern espanyol era contrari a les pretensions del Veguer i exposá la seva vocació liberal, reconeixent explícitament la total independencia de les Valls d'Andorra, respecte del Govern Espanyol. Document signat a Madrid el 30 d'octubre de 1868.

    Actualment aqüestes atribucions están delegades en els Batlles. Pal1erola(3) planteja la qüestió de si els Veguers podien ser substituits per un suplent.

    En 1599 els andorrans pretengueren no deure obediencia a un lloctinent i el Consell General, l'any 1885, no acceptá suplents ocasionáis(1).

    Segurament d'acord amb les necessitats históriques del moment, el nomenament de suplents, en 1346(2) era corrent en l'organització administrativa del Principat. També el Veguer podia ésser substituit en el Tribunal de Corts-(3).

    Malgrat estar les comunitats en perpetu estat constituent, creiem que els Co-Prínceps Sobirans, tan sols podien admetre que els Veguers poguessin delegar llur funció, en un Magistrat quan havien d'actuar com a membres del Tribunal de Corts, pero és palés que no poden delegar les altres atribucions ordináries que els pertoquen, com anexes a la seva comesa(4) les quals han d'exercir en comú i junts «pro indivís», pero sempre en nom dels Co-Sobirans.

    Si un dels Veguers és absent, l'altre pot actuar lliurement.

    Respecte a la seva retribució, dels Veguers, s'escriu que no rebien cap emolument, ni del seu sobirá ni del país d'Andorra(5), pero el cert és que els Veguers del Bisbe, percebien un sou, com ara, i que es deia vulgarment de «menjaria», sou que pagava el Consell de les Valls. Al Veguer del Comte, se li proporcionaven emoluments provinents de l'Administració de justicia. Actualment els Veguers francesos cobren del Govern del que depenen, més unes petites dietes, com els restants membres del Tribunal de Corts.

  2. Prohibicions

    Els Veguers podien nomenar un lloctiment, pero un Decret promulgat pel Bisbe Francesc de Toviá i pel Comte Joan I de Foix, el 1433, i confirmat pel Bisbe d'Urgell Pere de Cardona, el 1482, els prohibia formalment arrendar el seu ofici.(6)

    No podien dispensar de penes, en forma...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA