Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Estats Units d’Amèrica relatiu al repartiment del comís dels instruments i dels productes del delicte.

Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Estats Units d’Amèrica relatiu al repartiment del comís dels instruments i dels productes del delicte

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de maig del 2013 ha aprovat la ratificació al següent:

Acord

entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern dels Estats Units d’Amèrica relatiu al repartiment del comís dels instruments i dels productes del delicte

L’article 14.3 del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional (Conveni de Palerm), fet a Nova York el 15 de novembre del 2000 (en vigor a Andorra des del 22 d’octubre del 2011), estableix que les parts poden considerar el fet de concloure acords o disposicions que prevegin la repartició amb altres estats part, sistemàticament o cas per cas, dels productes o els instruments d’aquests delictes, o els fons procedents de la seva venda, de conformitat amb el seu dret intern o els seus procediments administratius. A més, de conformitat amb l’article 25, les parts han d’establir procediments apropiats per permetre a les víctimes dels delictes previstos en aquest Conveni d’obtenir compensacions.

Igualment, l’article 5.4 g) del Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i de substàncies psicòtropes, fet a Viena el 22 de desembre de 1988 (en vigor a Andorra des del 22 d’octubre del 2011), preveu que les parts s’esforcin a concloure tractats, acords o arranjaments bilaterals i multilaterals per tal de reforçar l’eficàcia de la cooperació internacional en el comís dels productes obtinguts de delictes tipificats de conformitat amb el Conveni.

Com a conseqüència de les disposicions anteriors, el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (Ecosoc) va aprovar una resolució (2004/24, del 21 de juliol del 2004) per demanar al secretari general de les Nacions Unides la creació d’un grup de treball d’experts intergovernamentals d’àmplia representació geogràfica amb l’objectiu d’elaborar una proposta de model d’acord bilateral relatiu al repartiment de comisos de productes del delicte.

El grup de treball va reunir-se per primer cop a Viena del 26 al 28 de gener del 2008 per discutir una proposta de model presentada pel mateix Govern dels Estats Units. Després de 5 reunions, el grup de treball va aprovar unànimement el 28 de gener un model d’acord bilateral recollit en la Resolució 2005/14, del 22 de juliol del 2005, de l’Ecosoc.

Posteriorment, el model d’acord va comptar també amb l’aprovació de la Comissió sobre la Prevenció del Delicte i la Justícia Criminal de les Nacions Unides celebrada a Viena el maig del 2005 i la Conferència d’estats part del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional celebrada a l’octubre del mateix any.

Es tractava, doncs, d’un model d’acord bilateral àmpliament consensuat a escala internacional i aprovat de manera unànime pels estats que van participar en el grup de treball, entre els qual hi havia els Estats Units d’Amèrica.

Pel que fa al Consell d’Europa, convé destacar que Andorra també és part, des de l’1 de novembre del 1999, del Conveni relatiu al blanqueig, al descobriment, a l’embargament i a la confiscació dels productes del crim, fet a Estrasburg el 8 de novembre del 1990. L’article 15 d’aquest instrument internacional relatiu als béns confiscats estableix que “la part a la qual es demana que efectuï el comís disposa, segons el seu dret intern, de tots els béns que confisca, llevat que les parts concernides ho convinguin d’una altra manera”, o sigui, que la norma general determina que sigui l’estat executor d’una resolució de comís el que pugui conservar la totalitat dels productes comissats, llevat que hagi signat un acord bilateral sobre el seu repartiment amb l’estat emissor de la resolució de comís. Els Estats Units també són membres d’aquest Conveni des de l’1 de novembre del 1997.

Per la seva banda, la Unió Europea va aprovar en un primer moment la Decisió marc (DM) del 22 de juliol del 2003 sobre l’embargament preventiu i l’assegurament d’elements probatoris, atès que l’assegurament de béns és un requisit indispensable per a l’eficàcia d’un comís ulterior. Posteriorment, la DM 2005/212/JAI, del 24 de febrer del 2005, sobre el comís dels instruments i els productes del delicte i de béns relacionats amb el delicte, va introduir la regulació substantiva necessària amb l’objectiu d’harmonitzar les diferents normes efectives dels estats membres en matèria de comís.

Per facilitar la cooperació entre els estats membres de la Unió Europea, la DM 2006/783/JHA, del 6 d’octubre del 2006, sobre l’aplicació del principi de reconeixement mutu de resolucions de comís, obliga els estats membres a reconèixer i executar en el seu territori les resolucions de comís dictades per un tribunal competent en matèria penal d’un altre estat membre. Tanmateix, l’article 16 de la DM, relatiu a les disposicions dels béns comissats, estableix que, tret que l’import obtingut de l’execució de la resolució de comís sigui inferior als 10.000 €, cas en el qual l’estat d’execució pot quedar-se el comís, l’estat d’execució ha de transferir a l’estat d’emissió el 50% de l’import que hagi obtingut de l’execució de la resolució de comís.

No és gens estrany que en el si de la Unió Europea el repartiment del comís (50% per a cada...