Estatut de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat.
| Fecha de publicación | 12 Noviembre 2014 |
| Sección | Consell General |
| Número de Gaceta | 65 |
4460 Núm. 65 - Any 26 - 12.11.2014Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
Tractats internacionals. Lleis.
Sentències del Tribunal Constitucional
Tractats
internacionals
Estatut
de la Conferència de l’Haia
de Dret Internacional
Privat
Atès que el Consell General en la seva
sessió del dia 16 d’octubre del 2014 ha
aprovat el següent:
Estatut de la Conferència de l’Haia de
Dret Internacional Privat
La Conferència de l’Haia de Dret In-
ternacional Privat (d’ara endavant la
Conferència de l’Haia) és l’organitza-
ció internacional més antiga amb seu a
l’Haia, als Països Baixos. La Conferèn-
cia de l’Haia va néixer a partir d’una
conferència internacional a finals del
segle XIX, promoguda pel Govern ne-
erlandès. Durant les primeres dècades
del seu funcionament va conservar el
format d’una conferència diplomàtica:
les sessions de la Conferència de l’Haia
es convocaven a iniciativa del país que
acceptava acollir la reunió. Abans de
la segona guerra mundial, sis sessions
van tenir lloc, portant els primers fruits
de la cooperació internacional, ja que
alguns acords es van adoptar a nivell
europeu. La setena sessió, convocada
l’any 1951, va marcar un canvi important
perquè els Estats van elaborar i adoptar
l’Estatut de la Conferència de l’Haia de
Dret Internacional i Privat (en vigor a
partir de l’any 1955), que va transformar
la Conferència de l’Haia en l’organis-
me de cooperació intergovernamental
permanent que coneixem avui en dia i
que té per objectiu unificar de manera
progressiva les normes de dret inter-
nacional privat. La necessitat d’unificar
aquestes normes prové de les diferèn-
cies entre els sistemes legals nacionals,
que són els que defineixen les normes
a aplicar en situacions jurídiques. Quan
aquestes situacions jurídiques inclouen
un element d’estrangeria, sovint els sis-
temes legals nacionals s’oposen i creen
conflictes difícils de resoldre.
Des de la seva creació l’any 1893, la
Conferència de l’Haia s’ha donat per
missió de crear un quadre jurídic sem-
pre més segur per als individus i per a
les empreses en l’àmbit del dret inter-
nacional privat. Amb aquest objectiu,
la Conferència de l’Haia ha elaborat al
llarg dels decennis convenis que ofe-
reixen solucions als problemes legals
concrets que sorgeixen en les relacions
transfrontereres civils i comercials entre
persones físiques i/o jurídiques. La Con-
ferència de l’Haia de Dret Internacional
Privat, verdadera organització legislativa
internacional, ha elaborat així un cos de
39 tractats multilaterals que cobreixen
aspectes específics de temes com les
transaccions comercials internacionals,
els procediments civils, els matrimonis i
els divorcis, el conflicte de lleis pel que
fa a les disposicions testamentàries, el
reconeixement de documents legals, el
segrest de menors, la responsabilitat dels
productes, l’accés a la justícia, etc. L’or-
ganització es concentra principalment
en quatre camps del dret internacional
privat: la cooperació judicial i adminis-
trativa internacional, els conflictes de llei,
la competència jurisdiccional i l’execució
de sentències estrangeres, tots temes
d’interès en una societat sempre més
globalitzada.
L’organització, que ara disposa d’un
secretariat permanent, conserva en part
la flexibilitat dels seus inicis i permet als
Estats interessats d’adherir-se als conve-
nis i tractats que elabora la Conferència
de l’Haia sense que hagin d’esdevenir
per força membres de l’organització. Així
mateix ha procedit Andorra, que en els
dos darrers decennis ha firmat i ha rati-
ficat els quatre convenis següents:
- El Conveni del 29 de maig de 1993
relatiu a la protecció dels infants i a la
cooperació en matèria d’adopció in-
ternacional (vigent a Andorra des de
l’1 de maig del 1997).
- El Conveni del 5 d’octubre de 1951
pel qual se suprimeix l’exigència de
la legalització dels documents públics
estrangers (vigent a Andorra des del
31 de desembre del 1996).
- El Conveni del 2 d’octubre de 1975
sobre el reconeixement i l’execució de
les decisions relatives a les pensions
compensatòries (vigent a Andorra des
de l’1 de juliol del 2012).
- El Conveni del 25 d’octubre de
1980 sobre els aspectes civils del se-
grest internacional de menors (vi-
gent a Andor ra des de l’1 de juliol
de 2011).
La participació en aquests convenis ha
permès d’apropar el Principat d’Andorra
al treball coherent i consistent que pro-
dueix la Conferència de l’Haia de Dret
Internacional Privat, i de beneficiar-se
dels progressos que es van realitzant
al si d’aquesta organització, desenvo-
lupant una xarxa molt útil de relacions
multilaterals en els aspectes regulats per
aquests convenis. Actualment, els Estats
membres de la Conferència de l’Haia
són 75, principalment països d’Europa,
de l’Amèrica Llatina i de l’Orient Mitjà,
així com la Unió Europea. Afegint-hi els
68 països que no són membres de la
Conferència però que són part d’alguns
dels convenis, són unes 140 nacions les
que estan involucrades en els treballs
de l’organització. Veient-ne els bene-
ficis, el Govern d’Andorra ha valorat
positivament l’adhesió d’Andorra a la
Conferència de l’Haia de Dret Internaci-
onal Privat i l’acceptació de l’Estatut de
l’organització. La qualitat d’Estat mem-
bre permetrà a Andorra de participar
de ple dret en totes les reunions, sessi-
ons i treballs que consideri oportuns, i
rebre assessorament dels seus experts
en qualsevol dels temes de què tractin
els convenis dels quals Andorra és part,
però també en tots els àmbits de treball
de l’organització.
El text de l’Estatut de l’Haia és un text
curt, format per 16 articles que descriuen
principalment el funcionament intern de
l’organisme i no tenen quasi cap tipus de
conseqüència per al Principat d’Andorra
pel que fa a efectes sobre l’ordre norma-
tiu intern perquè no exigeix cap tipus de
condició prèvia del nostre sistema jurídic
o polític. Aquest Estatut demostra l’es-
perit pràctic i flexible de la Conferència
de l’Haia de Dret Internacional Privat,
que té per objectiu trobar solucions als
problemes de dret internacional privat,
unificant les normes de dret internacio-
nal privat (article 1), independentment
del tipus de règim polític dels Estats.
Els articles 4 a 8 descriuen les funcions
i competències dels òrgans principals
de la Conferència. Entre aquests trobem
en primer lloc la Sessió Plenària de la
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba