Execucio. Demencia condemnat.

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO

Execucio. Demencia del conmdenat. Arrest domiciliari. Mort del reu. Perdo de la part ofesa. Rescissio de la sentencia. Conclusio

  1. Execucio penal

    1. Concepte i Naturalesa

      L'article 1er. de la Llei processal estableix que la potestat jurisdiccional no sols abasta la facultat d'administrar Justicia en materia criminal per medi del corresponent judici, sino també la d'executar alló que hagi estat jutjat. La fase de l'execució és la més important del sistema de Defensa Social, en aquesta fase -escriu Filippo Gramática(1) és en la que es deuen assolir els objectius de la Defensa Social, tant en els régims jurídics actualment en vigor, que apliquen penes, com en aquells que s'imposen mesures de seguretat.

      Funció propia dels órgans jurisdiccionals és fer executar les sentencies, únic títol executiu que determinará necessáriament el contingut de l'execució.

      La Sentencia penal tan sols pot tenir dos tipus de pronunciaments: de condemna o d'absolució. L'antiga corruptela de l'absolució en la instancia que convertía al ciutadá en «una especie de llibertat de per vida, vertader servent de la curia, marcat per l'estigma del deshonor»(1) no ha estat utilitzada en les sentencies dictades en el Principat.

      En estudiar la naturalesa de l'execució processal penal, es suscita la qüestió de si és jurisdiccional o administrativa, ates que al fer executar el jutjat no tan sols compren la decisió sobre el comencament i final del compliment de la pena, sino també sobre el mode en que l'activitat material del compliment de la pena es realitza, ja en ser la major part de penes privatives de llibertat, es porta a efecte d'acord amb les normes de dret penitencian.

      Destaquem no obstant que la divisió de l'acció penal clássica, en tres períodes diferenciats, independents i confiats a diferents órgans, amb la finalitat de donar les máximes garanties al justiciable, ha sofert una notable transmutació, perqué la unicitat, continuitat i diligencia, constitlleixen l'element essencial de tot procés de ressocialització; d'aquí que la necessitat d'englobar en una entitat única de concepte i de fi, sense solució de continuitat, les tres fases d'instrucció, resolució i execució, signifiqui, que hagi de perdre's de vista la importancia capital de les institucions administratives, perqué tan sols elles tenen un contacte directe i cotidiá amb els penats i coneixen les condicions reals de la seva vida en els Establiments Penitenciaris.

      Abans, els Jutges es limitaven al cómput de la pena i a la fixació del dia exacte del compliment de la mateixa. Efectuada la liquidació, les Autoritats judicials es desprenien del condemnat i l'entregaven a les Autoritats Administratives, que s'encarregaven de designar el lloc a on tenia de complir la pena imposada, de traslladar-lo i d'intervenir en l'execució penal. Ara un adequat i eficient sistema d'execució, exigeix que les dues funcions, la d'assenyalar el tractament i la d'executar-lo siguin continus en el seu esperit i finalitat, fonent-se en un sol ordre «l'ordre judicial», i acabant així amb la separació de dues fases: la del judici i la de l'execució, que correspon a dues esferes diferents, l'esfera judicial i l'esfera administrativa(2).

      Quant a l'órgan jurisdiccional d'execució, la doctrina científica estima necessari la creació d'un órgan jurisdiccional que estigui en contacte directe amb els penats per a coordinar i dirigir totes les modalitats de l'execució. Ferri, ja sostingué la necessitat de la intervenció del Jutge en l'execució, encara que d'una manera molt limitada.

      El Congrés de Defensa Social de Sant Marino de 1951, més que propugnar per un Jutge individual, ho feu per una comissió Técnica. El Congrés Penal i Penitenciari de Berlín i el VI Congrés Internacional de Dret Penal de París, no formularen una proposta definitiva, pero en el que sí que están d'acord, és en qué els «Jutges coneguin de manera especial la materia penitenciaria».

      Les legislacions seglleixen distintes orientacions. Unes formen comissions mixtes integrades per funcionaris judicials; altres, en canvi, suggereixen el sistema de Jutge únic. A Dinamarca actúa la Comissió de Presons. A Brasil un Jutge, que atorga la condemna condicional, la llibertat condicional i fixa condicions. A Finlandia un Tribunal Penitenciari que resol, com ais Estats Umts sobre la classe i duració de les penes i de les mesures de seguretat.

      A Portugal funciona des de 1945, un Tribunal d'execució de Penes. A França, Italia i Espanya, actúen els Jutges de Vigilancia Penitenciaria, órgans per antonomasia d'empara del prés, perqué vetlla per les situacions que afecten ais seus drets i llibertats fonamentals.

    2. Regulado al Principat

      Al Principat no existeix ni comissió, ni Jutge de Vigilancia, pero correspon ais Batlles la comesa de fiscalitzar l'activitat de l'Administració Penitenciaria, corregint qualsevol abús o desviació que es prodlleixi, i a l'efecte disposa el primer parágraf de l'article 237 que «els Batlles conjuntament o separadament, visitaran com a mínim, dues vegades al més la presó, per tal d'assabentar-se de tot el que fa referencia a la situacio dels detinguts o presos i adoptaran les mesures necessáries per esmenar qualsevol abús o deficiencia que hagin observat. El Fiscal General amb la mateixa finalitat, haurá de fer-ho una vegada cada tres mesos i podrá fer-ho sempre que ho cregui necessari.» Per a completar el control de TAdministració Penitenciaria, ordena l'article 238 que el: «Director del Centre de detenció enviará diáriament al Fiscal General la relació de les persones internades al Centre i de les altes i baixes produídes».

    3. Característiques de l'execució Penal

      L'execució Penal s'inicia d'ofici per Porgan jurisdiccional, una vegada ferina la Sentencia, el qual porta el control el «dies a quo» d'entrada a l'Establiment Penitenciari i el «dies a quem» del compliment de la condemna.

      S'afirma que l'execució d'una Sentencia penal és sempre forcosa, pero és evident que quan es tracta de penes pecuniáries, o de l'entrega del permís de conduir, podran complir-se voluntáriament sense cap necessitat d'actuació judicial, menys la de la seva constancia en Autes.

      Les penes privatives del llibertat tenen per finalitat la ressocialització del delinqüent i a l'ensems una finalitat preventiva i exemplar.

      Per últim junt a l'execució própiament penal, tant relativa a les penes privatives de llibertat o restrictives d'altres drets, com les de contingut patrimonial, té també lloc l'execució del contingut corresponent a l'acció civil.

    4. El títol executiu

      La Sentencia condemnatoria que hagués guanyat fermesa és l'únic títol executiu; tot i aixó no pot afirmar-se que la sentencia absolutoria no precisi execució, perqué si s'ha decretat la presó procedirá deixar-la immediatament sense efecte, ordenant la llibertat, en el cas que s'hagin acordat mesures cautelars, reals o personáis, procedirá també la cessació de les mateixes. pel contrari Orbaneja i Herce(1) afirma que l'execució de la Sentencia absolutoria no és una vertadera i propia execució, sino cessació d'una mesura cautelar anteriorment aplicada. No entra, afegeix Fenech, en l'execució penal, la sentencia absolutoria, sino que és determinant, «d'execució impropia», ja que no tendeix actuar una sanció, sino, pel contrari alliberar al processat absolt, i a la revocació de les mesures cautelars que respecte al mateix s'hagin adoptat.

      Quant a la necessitat de que la sentencia sigui ferma i executiva, per la viabilitat de l'execució provisional escaient a la responsabilitat civil, Moreno entén que procedeix l'execució malgrat no haver adquirit fermesa la Sentencia penal, recolzant-se en que les hipótesis de responsabilitat contractual o extracontractual, son viables per a regir les normes de procediment civil, per consegüent la responsabilitat civil dimanant de delicte no pot ésser de pitjor condició.

      No obstant, és de fer notar a aquest propósit, les conseqüéncies que es produirien en la hipótesi de revocació de la Sentencia condemnatoria si no es dones lloc a les responsabilitats civils ja fetes efectives.

      La llei processal deurá resoldre aquesta qüestió en el sentit de que no pot tenir lloc l'execució del contingut de la Sentencia respecte a l'acció civil, fins que no siguin fermes, és a dir, que no hi cápiga cap recurs contra la Sentencia que les imposa.

    5. Disposicions del Codi processal sobre execució de Sentencies i compliment de penes

      La Llei processal penal conté des de l'article 226 al 263 una serie de normes destinades a establir la forma d'execució de la Sentencia i el compliment de les penes, que desenvoluparem pel mateix ordre estab1ert per la Llei.

      1. Llibertat del processat absolt

        Tot processat absolt per la Sentencia sera posat immediatament en llibertat, a menys que estés privat de llibertat per rao d'una altra causa (230).

        També hi cap la possibilitat de la pendencia d'un recurs que prodlleixi eíectes suspensius.

        Al mateix temps es deixaran sense vigencia les mesures cautelars reals o personáis adoptades durant el procediment, excepte quan es tracti de coses que no siguin de lliure corriere.

      2. Execució de la Sentencia en Judici de Faltes, Delicies Menors i pels Majors. L'execució de les Sentencies recaigudes en els Judiéis per Contravencions penals correspon ais Batlles, pels Delicies Menors al Jutge de Delicies Menors, i pels majors al Tribunal de Corts; no obstant aixó aquests dos últims organs jurisdiccional podran comissionar al Batlle per a que les executi en la seva totalitat o en part. (Art. 231)

        Quan és el Tribunal de Batlles el que dicta les Sentencies, per Contravencions penals, Texecució correspondrá a un dels Batlles, fent-se repartiment atenent a la Batllia que li hagi correspost les diligencies.

        Per acordar l'execució será precfs que Porgan jurisdiccional corresponent, declari que la Sentencia ha adquirit fermesa, manant aleshores executar-la, malgrat que el condemnat estigui sotmés a l'altra causa.

        Quan l'encausat fos condemnat per diversos delicies que...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA