Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal.
Llei 10/2005,
del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de febrer del 2005 ha
aprovat la següent:
Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de
procediment penal
Exposició de motius
La promulgació del nou Codi penal obliga a derogar o a modificar certes
normes del Codi de procediment penal, que ja havia estat modificat globalment
mitjançant la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del
10 de desembre de 1998, i parcialment per la Llei de cooperació penal
internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la
delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, per adequar-lo a la
nova normativa substantiva. Certs articles, especialment els que feien
referència a les figures de la suspensió i la substitució de les penes, han hagut
de ser derogats, en tractar el nou Codi penal aquestes figures punitives, i en
d'altres, també relatius a les mateixes figures, però de contingut processal,
s'han hagut de realitzar les modificacions oportunes.
Aprofitant l'oportunitat, s'han esmenat altres articles que presentaven petits
defectes que s'havien fet palesos en el decurs de la seva aplicació i que
entorpien el procediment penal innecessàriament o creaven disfuncions en la
pràctica judicial. La inclusió de les dites modificacions, que no tenien un lligam
directe amb la nova normativa material, i la mateixa extensió de les
modificacions realitzades excloïa la possibilitat de procedir a les modificacions
preteses mitjançant una disposició final del nou Codi penal, i per això s'ha
cregut oportú promulgar de manera separada la present Llei qualificada de
modificació del Codi de procediment penal.
Derogacions
Queden derogats els articles 215, 216, 217, 220, 222 i 223 del Codi de
procediment penal vigent.
Modificacions
Es modifiquen els articles 2, 7, 14, 16, 21, 23, 26, 30, 31, 39, 41, 55, 77, 103,
104, 108, 110, 122, l'intitulat de la secció setzena del Capítol IV del Títol segon
i els articles 122 bis, 122 ter i 122 quater, i els articles 123, 129, 130, 132, 163,
164, 165, 166, 196, 200, 202, 205, 208, 213, 214, 219, 221, 230, 232 i 264 del
Codi de procediment penal vigent, que queden redactats com segueix:
"Article 2
La facultat d'administrar justícia en matèria criminal, jutjant i fent executar allò
que hagi estat jutjat, correspon exclusivament al Tribunal Superior de Justícia
d'Andorra, al Tribunal de Corts, al seu president, al Tribunal de Batlles i als
batlles, sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans
internacionals en mèrits dels tractats corresponents establerts d'acord amb el
que disposa l'article 65 de la Constitució."
"Article 7
-
Els batlles i els magistrats han d'abstenir-se, i en cas de no fer-ho poden ser
recusats, en els supòsits següents: matrimoni o situació de fet equivalent, o
parentiu fins al quart grau amb qualsevol de les parts, el seu advocat o el
representant del Ministeri Fiscal; ser o haver estat tutor, advocat o procurador
de qualsevol de les parts; estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per
qualsevol de les parts, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi
estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació;
tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, mercantil o econòmica amb
qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir plet civil pendent amb
qualsevol de les parts o el seu advocat; tenir amistat o enemistat manifesta
amb qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir interès directe en l'objecte
del plet; ser el superior jeràrquic d'una de les parts en litigi.
-
No poden fer sala conjuntament aquells batlles o magistrats que estiguin
units per vincle matrimonial o situació de fet equivalent, ni aquells que tinguin
entre ells parentiu fins al segon grau de consanguinitat o d'afinitat.
-
Poden recusar el Ministeri Fiscal, el processat, l'actor civil o l'acusador
particular, el responsable civil subsidiari o llurs advocats.
-
El president dels batlles i els dels tribunals respectius han de ser informats
pel batlle o magistrat que hagi decidit abstenir-se de les seves motivacions i
decidirà sobre la procedència de la seva admissió. Quan el president dels
batlles s'abstingui ho ha de notificar al batlle més antic i al més jove en el
càrrec, adscrits a la secció afectada, els quals han de decidir sobre la
procedència de la seva admissió. Quan el president del tribunal s'abstingui ho
ha de notificar als altres magistrats, els quals han de decidir sobre la
procedència de la seva admissió.
-
El Tribunal Superior resol sobre les recusacions dels membres del Tribunal
de Corts, i aquest, sobre les dels batlles. Si la recusació s'adreça a un membre
del Tribunal Superior, l'ha de resoldre una secció de tres membres de la qual
no pot formar part el recusat.
-
Per mentre se substanciï la recusació, el magistrat recusat s'ha d'abstenir
d'entendre la causa. Quan es tracti d'un batlle, el substitueix en la instrucció el
batlle següent en el torn."
"Article 14
L'acció penal per delicte o contravenció penal és pública. El Ministeri Fiscal
l'exerceix en tots els casos en els quals la llei no requereix la instància de la
part agreujada o ofesa.
No són part en el procediment els denunciants o els perjudicats que no s'hagin
constituït formalment en acusació particular o privada, o en actor civil.
L'exercici de l'acció penal pels perjudicats o els ofesos per la infracció
perseguible d'ofici o perseguible prèvia denúncia, comporta obligatòriament la
presentació de la querella corresponent, en la forma prevista a l'article 39, la
constitució en acusació particular, la designació d'advocat i de domicili al
Principat i, posteriorment, la petició de pena concreta contra l'autor i els altres
partícips de la infracció en el moment de la qualificació jurídica de la causa.
La constitució en acusació particular pot produir-se en qualsevol moment de la
instrucció de la causa fins que no s'hagi dictat aute de conclusió del sumari.
Les associacions i les corporacions legalment constituïdes poden exercir les
accions penals i civils per a la defensa dels interessos col·lectius que
representen. Aquestes persones jurídiques actuen per mitjà del seu
representant legal."
"Article 16
-
L'acció penal derivada dels delictes o contravencions penals a què fan
referència els articles 158, 168, 179.2, 193, 232 i 514 del Codi penal, requereix
la prèvia denúncia o querella de la persona ofesa, del seu representant legal o
del Ministeri Fiscal, en els supòsits allí establerts, que haurà de ponderar els
interessos concurrents. L'exercici de l'acció penal pels perjudicats comporta els
mateixos requisits que per als delictes perseguibles d'ofici a què fa referència
l'article 14 anterior.
En aquests delictes, de caràcter semipúblic, el perdó de l'ofès no extingeix
l'acció ni la responsabilitat penal.
-
L'acció penal derivada dels delictes a què fan referència els articles 179.1,
242, 479, i 487 del Codi penal, així com les contravencions penals de danys en
accident de circulació a què fa referència l'article 485 del Codi penal, requereix
la interposició prèvia de querella del perjudicat o del seu representant legal.
En aquests delictes, de caràcter privat, l'exercici de l'acció penal s'efectua com
a acusació privada, en la forma i en les condicions de l'article 14, i la renúncia a
l'acció penal feta en qualsevol estat del procediment comporta l'extinció i l'arxiu
de la causa."
"Article 21
L'acció penal s'extingeix per l'amnistia, la prescripció i la mort de l'inculpat, però
subsisteix la civil contra l'infractor o els seus hereus i drethavents, que solament
pot exercir-se davant la jurisdicció civil.
L'indult no comporta l'extinció de l'acció penal, però s'ha de tenir en compte en
el moment de l'execució de la pena. Llevat que el decret d'indult prescrigui el
contrari, quan a un fet delictiu li sigui aplicable més d'un indult, s'apliquen tots
de forma acumulada."
"Article 23
-
L'atestat ha de contenir:
-
El lloc, l'hora, el dia, el mes i l'any en què s'inicia.
-
El nom, la professió, l'estat civil i el domicili de cada una de les persones que
hi han intervingut.
-
Les declaracions, els informes i els resultats de qualsevol diligència i
dictamen abreujats, tendents a obtenir no solament el coneixement complet del
fet reputat criminal i de totes les circumstàncies, tant adverses com favorables,
que contribuiran a la qualificació exacta del delicte, sinó també la referència de
qualsevol presumpció, indici o sospita pels quals puguin arribar-se a descobrir
els autors i els còmplices.
-
La signatura de tots els qui han intervingut en les diligències, o la menció del
motiu pel qual no signen.
-
La determinació dels agents de policia que hi han intervingut i de les
diligències practicades per cada un d'ells així com la llista completa de totes les
armes, els instruments, els vehicles, els telèfons mòbils, els objectes, els
documents i altres béns intervinguts amb indicació del lloc on es troben, quan
no puguin ser units a l'expedient d'acord amb el que disposa el punt 2 de
l'article 26. Igualment s'ha de precisar el lloc i la persona del dipositari en el cas
de vehicles accidentats.
-
-
Els atestats i les manifestacions que efectuen els agents de policia a
conseqüència de les indagacions que han practicat es consideren denúncies a
efectes legals. En qualsevol cas, en l'atestat no s'ha de fer menció de la
qualificació jurídica dels fets continguts."
"Article 26
Per reunir les proves necessàries, els agents del Servei de Policia, sempre que
sigui necessari, han de:
-
Traslladar-se al lloc de la infracció; procedir a tota constatació material,
realitzant, quan escaigui, el reportatge fotogràfic o audiovisual corresponent;
fer-se assistir per persones amb competència especial, requerides a aquest
...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba