Llei General de Sanitat, de 20-3-89.

Llei general

de Sanitat aprovada pel M.I. Consell General en la seva

sessió tradicional de Setmana Santa del dia 20 de març de

1989

Exposició de motius

En els països europeus s'observa una forta dinàmica de

canvi que afecta tots els àmbits socials i es tradueix en

la necessitat de comptar amb una nova estratègia

legislativa en l'àmbit de la salut i dels sistemes

sanitaris.

El programa europeu de l'Organització Mundial de la Salut

"Salut per a tothom, l'any 2000", formulat a partir de

l'any 1980, implicava en el desenvolupament d'aquesta

estratègia un seguit d'objectius, entre els quals és

important l'adequació dels textos legislatius i

reglamentaris als principis de la salut per a tothom.

Les darreres tendències de la legislació sanitària

europea es concreten en un conjunt de temes comuns per a

un gran nombre de països, entre els quals destaquen la

formulació dels drets dels pacients, les noves

regulacions de les professions sanitàries, els nous

enfocaments dels mecanismes de finançament i de

planificació, la redefinició del paper de les diferents

administracions, etc.

L'adaptació política i institucional a la nova realitat

històrica europea, obliga a la promulgació d'un

instrument legislatiu que sigui el mitjà de suport

adequat per al desenvolupament d'una política de salut

coherent amb els principis sanitaris recollits en la

majoria dels Estats d'Europa.

En l'àmbit de la salut pública i del medi ambient, la

legislació amb que comptava el Principat ha quedat

desfasada, malgrat que fos en el moment de la seva

aprovació força innovadora -Reglament de Sanitat de 1936-

i a més afectada recentment per un conjunt de

disposicions que denoten l'interès i la necessitat de

posar al dia la normativa sobre aquestes matèries de

tanta transcendència en qualsevol país.

Així en el decurs dels anys 1983 a 1985 s'aprovaren les

lleis sobre les malalties infeccioses-contagioses de

declaració obligatòria; els aliments i els productes

alimentaris refrigerats, congelats i ultracongelats; els

residus sòlids; protecció del consumidor, policia i

protecció de les aigües i la relativa a contaminació

atmosfèrica i els sorolls.

L'objectiu de la Llei General de Sanitat en aquest àmbit

és el d'aglutinar els aspectes més estrictament sanitaris

de les matèries que han estat objecte de regulació

recentment, tot establint un marc comú, però a la vegada

mantenint l'especificitat de cada una de les lleis ja

dictades.

Quant a la vessant assistencial, la qüestió s'entronca

inevitablement amb les prestacions sanitàries de la

seguretat social i amb l'organisme gestor fins ara de les

mateixes -la Caixa Andorrana de Seguretat Social-.

Evidentment l'aprofundiment del procés de reforma de

l'administració institucional de la sanitat iniciat l'any

1986 incideix en aquesta qüestió. El primer pas s'ha

donat amb la creació del Servei Andorrà d'Atenció

Sanitària; servei que en la pròpia Llei de creació es

defineix com una entitat parapública, dotada de

personalitat jurídica, amb autonomia financera, i que ha

assumit la gestió i l'administració de tots els recursos

públics dedicats a l'atenció sanitària.

Un segon nivell d'incidència es produeix amb la present

Llei General de Sanitat, a través del Sistema de Salut

Andorrà que es configura com un sistema sanitari mixt en

el si del qual s'integren el conjunt d'estructures i de

serveis relacionats amb la higiene, la salut pública i

l'assistència sanitària tant la individual com la

col.lectiva. El caràcter mixt del sistema suposa la

integració en aquest del Servei Andorrà d'Atenció

Sanitària i a la vegada permet vincular els serveis

directament dependents del Govern, els tutelats per

aquest i els de caràcter privat. D'aquesta manera es

garanteix en tot moment l'exercici lliure dels

professionals sanitaris i parasanitaris, així com les

estructures i serveis que es vulguin dotar dins d'una

societat regida pel sistema de lliure mercat.

La Llei General de Sanitat s'estructura a partir de tres

punts essencials: el reconeixement del dret a la salut,

l'estructuració del sistema de salut i la distribució de

competències entre les administracions públiques

andorranes. El tractament donat a aquests temes bàsics

permetrà homologar la política sanitària d'Andorra amb la

d'aquells països amb sistemes sanitaris moderns,

independentment de la modalitat (pública, privada o

mixta) adoptada en cada cas.

D'altra banda, l'enfocament general donat a la Llei

General de Sanitat té en compte tant la tradició del país

en aquesta matèria com l'existència d'un important sector

privat, poc regulat des de l'Administració Pública.

En aquest sentit, hom ha cercat solucions tècniques

adequades al caràcter mixt del sistema sanitari andorrà,

amb la intenció de garantir en tot moment la coordinació

òptima entre les institucions i els sectors professionals

que actuen, directament o indirecta, en l'àrea de la

salut pública i de l'assistència sanitària.

El desenvolupament de la present Llei General de Sanitat

haurà d'evitar, en la mesura que sigui possible, alguns

inconvenients observats en altres països: lentitud dels

procediments d'elaboració reglamentària, complexitat

excessiva, manca de coordinació i d'acord amb els

professionals afectats, etc.

Per tant, l'aplicació dels principis continguts en

aquesta Llei s'haurà de fer amb prudència i gradualment,

per així poder consolidar un nou sistema sanitari

coherent, harmònic, modern i eficaç.

Títol preliminar. Finalitat de la Llei General de Sanitat

Capítol únic

Article 1

La present Llei té com objectiu establir les bases de

caràcter normatiu i organitzatiu del Sistema de Salut.

Article 2

El Govern assegurarà l'execució i l'acompliment de la

present Llei mitjançant l'exercici de les seves

competències i el desenvolupament reglamentari previst en

la pròpia Llei.

Els Comuns amb llur actuació col.laboraran en

l'assoliment dels objectius previstos en aquesta Llei.

Títol primer. Bases generals del Sistema de Salut

Capítol únic

Article 3

El Sistema de Salut es configura com un sistema sanitari

mixt, constituït pel conjunt d'estructures i de serveis

relacionats amb la higiene, la salut pública i

l'assistència sanitària individual i col.lectiva,

pertanyents directament a l'Administració General i els

tutelats per aquesta Administració.

Article 4

En el marc d'aquesta definició del Sistema de Salut, les

funcions relatives a l'assistència sanitària i a la

higiene i salut pública de l'Administració General i dels

organismes tutelats es distribueixen com segueix:

  1. Corresponen al Govern l'ordenació i programació en

    tots els àmbits relacionats amb la salut, i l'execució en

    matèria d'higiene i salut pública. Aquesta última la

    realitzarà habitualment a través de la Conselleria de

    Treball i Benestar Social, respectant les competències

    reconegudes dels Comuns.

  2. Correspon a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la

    recaptació de les cotitzacions dels seus assegurats, el

    finançament dels serveis sanitaris rebuts pels seus

    beneficiaris i la iniciativa normativa en matèria de

    seguretat social en el que fa referència a les

    cotitzacions i les prestacions, en els termes que

    estableix l'article desè del seu Reglament General.

  3. Correspon al Servei Andorrà d'Atenció Sanitària la

    gestió dels serveis de salut finançats públicament, a més

    de les funcions definides en la Llei de creació del

    Servei Andorrà d'Atenció Sanitària.

Article 5

Amb la finalitat d'assolir un Sistema de Salut global i

integral, el Govern regularà les condicions per al

desenvolupament de la pràctica mèdica i de les altres

professions sanitàries i parasanitàries, i també

garantirà la coordinació òptima entre les activitats

sanitàries públiques i les privades.

Article 6

La coordinació entre les activitats sanitàries públiques

i les privades respectarà, en tot moment, les bases

essencials i els principis de l'exercici professional

lliure dels sanitaris, d'acord amb la tradició existent,

assumida col.lectivament pels poders públics, pels

usuaris del sistema sanitari i pels professionals

afectats.

Article 7

Tots els andorrans i els ciutadans estrangers que tinguin

establerta llur residència, legal i efectiva, en el

Principat tindran assegurat el dret a la protecció de la

salut i el dret a beneficiar-se de les actuacions, dels

programes de salut pública i de les prestacions

d'assistència sanitària.

Article 8

L'assistència sanitària en el marc del Sistema de Salut

serà proporcionada a Andorra mitjançant els serveis

assistencials propis del Govern a través del Sistema

Andorrà d'Atenció Sanitària, i de les persones i entitats

privades, de la manera següent:

  1. Per als col.lectius protegits pel sistema de seguretat

    social, se'ls reemborsarà les despeses de les prestacions

    sanitàries segons preveuen els Reglaments de la Caixa

    Andorrana de Seguretat Social.

  2. Per a les persones andorranes i per als residents al

    país, legalment i efectiva, que demostrin no disposar de

    recursos econòmics ni d'altres possibilitats de protecció

    social, el Govern...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR