Llei qualificada de la Justícia, de 3-9-93.
Llei
qualificada de la Justícia
Atès que el Consell General en la seva sessió dels dies 2
i 3 de setembre de 1993 ha aprovat la següent:
Llei
qualificada de la Justícia
Títol I
Exercici de la potestat jurisdiccional
Capítol I
Jurisdicció i competència
Capítol II
Del Batlle i Magistrat Ponent
Capítol III
De les resolucions judicials
Títol II
El Consell Superior de la Justícia
Capítol I
Govern de l'organització judicial
Capítol II
Organització i funcionament del Consell Superior de la
Justícia
Capítol III
Competència del Consell Superior de la Justícia
Títol III
Extensió i límits de la jurisdicció i organització i
funcionament dels Tribunals
Capítol I
Règim de la Batllia i Tribunals
Capítol II
La Batllia d'Andorra (El Batlle i el Tribunal de Batlles)
Capítol III
El Tribunal de Corts
Capítol IV
El Tribunal Superior d'Andorra
Capítol V
Els Secretaris judicials
Títol IV
Conflictes de competència
Títol V
Estatut dels Batlles i Magistrats
Capítol I
Jurament, presa de funcions i promoció
Capítol II
Inamovibilitat
Capítol III
Règim d'incompatibilitats i prohibicions
Capítol IV
Recusació i abstenció
Capítol V
Responsabilitats civils i penals
Capítol VI
Règim disciplinari
Títol VI
El Ministeri Fiscal
Títol VII
Cooperadors de l'Administració de Justícia
Capítol I
La Policia Judicial
Capítol II
Els advocats
Capítol III
Els Procuradors dels Tribunals
Títol VIII
Disposició addicional
Títol IX
Disposicions transitòries i finals
Capítol I
Disposicions transitòries
Capítol II
Disposicions finals
Exposició de motius
L'article 1 de la Constitució, en el seu segon paràgraf,
proclama com a principi inspirador de l'acció de l'Estat
andorrà el respecte i la promoció de la llibertat, la
igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels
drets humans i la dignitat de la persona.
Per traduir en la pràctica judicial diària aquests
principis inspiradors de l'Estat de Dret cal assegurar
l'existència d'uns òrgans que, des de la seva
independència constitucionalment garantida, puguin
executar i aplicar imparcialment les normes que neixen de
la voluntat popular, d'acord amb el que disposa l'article
85 de la Constitució.
La Constitució, que és la norma suprema de l'ordenament
jurídic, vincula a tots els Batlles, Magistrats i
Tribunals, els quals interpretaran i aplicaran les lleis
de conformitat amb els preceptes i principis
constitucionals.
És doncs missió cabdal dels òrgans judicials sotmetre
tots els poders públics al compliment de la llei,
controlar la legalitat de l'actuació administrativa i
oferir a tots els ciutadans una protecció efectiva en
l'exercici dels seus drets i en la defensa dels seus
interessos legítims.
L'article 85 de la Constitució andorrana disposa que
l'estructura, composició i funcionament de l'organització
judicial, que ha de ser única, serà regulada per Llei
Qualificada, a l'igual que l'estatut jurídic dels seus
membres.
Les exigències del desenvolupament constitucional han
imposat al Consell General l'elaboració d'aquesta Llei
Qualificada sense poder esperar a l'adopció coetània de
les necessàries adaptacions i modificacions de les
vigents lleis processals. Aquesta mancança podria
introduir una sensació de provisionalitat que les
disposicions transitòries vénen a matisar i
circumscriure.
Els eixos principals de la Llei estan dibuixats en el
Títol I, que recull bona part dels principis consagrats
per la Constitució.
De manera especial cal remarcar que la plena
independència judicial, dels Batlles, Magistrats i
Tribunals, ha de ser valorada posant-la en relació amb el
caràcter de totalitat amb què la Llei dota a la potestat
jurisdiccional.
A partir de l'entrada en vigència d'aquesta Llei els
Tribunals controlaran, sense excepcions ni zones
reservades, la potestat reglamentària i l'activitat
administrativa, amb la qual cosa cap actuació del poder
executiu quedarà sostreta a la fiscalització d'un poder
judicial independent i sotmès exclusivament a l'imperi de
la llei.
Precisament per garantir la independència del poder
judicial, la Constitució andorrana ha creat el Consell
Superior de la Justícia, al qual encomana, en l'article
89, la representació, govern i administració de
l'organització judicial, devent vetllar per la seva
independència i bon funcionament. El Títol II de la
present Llei desenvolupa així les competències i
facultats d'aquest important òrgan constitucional.
D'altra banda, la posta en pràctica del dret a la
jurisdicció i a una tutela judicial efectiva consagrat a
l'article 10 de la Constitució andorrana requeria com a
condició indispensable, que tots els òrgans
jurisdiccionals comptessin amb els titulars suficients.
Aquesta voluntat, conjuminada amb el fet que, en l'àmbit
civil, es redueix una instància, en considerar el
legislador excessiva l'actual possibilitat d'esgotar tres
instàncies, ha portat a la conclusió que calia augmentar
el nombre de Batlles. La tradicional figura andorrana del
Batlle experimenta així, amb aquesta Llei, una
transformació important.
La Batllia d'Andorra esdevé una primera instància
unificada en els tres àmbits tradicionals de la
jurisdicció: civil, penal i administrativa. El Jutjat de
Delictes Menors desapareix del nou organigrama i les
seves competències són absorbides pel Tribunal de
Batlles. L'apel.lació de les decisions que adoptin els
Batlles, en tant que Tribunal unipersonal o el Tribunal
de Batlles, en tant que jurisdicció col.legiada, serà
substanciada davant el Tribunal de Corts, en matèria
penal, o bé davant el Tribunal Superior de Justícia.
El nou sistema processal andorrà limita així els recursos
a un segon grau de jurisdicció en tots els àmbits, salvat
en matèria constitucional. Aquest nou plantejament obliga
el legislador a donar al Tribunal Superior, ara també
unificat i estructurat en tres sales (civil, penal i
administrativa), que compta amb plena jurisdicció, els
mitjans per assegurar de manera adient la funció
reguladora del Dret que pertany, en altres països, al
Tribunal de Cassació.
De manera especial en matèria de dret privat, el paper de
la Sala Civil, que ve a substituir els dos Tribunals
Superiors de la Mitra i de Perpinyà, serà força important
en la recerca del Costum i el dret supletori, així com en
la seva evolució. La Jurisprudència, font del dret ara
unificada, comptarà també amb una autoritat més gran i
farà possible una estabilitat jurídica atès que es fa
difícil pensar que el legislador andorrà vulgui, en el
futur immediat, orientar-se vers una codificació del Dret
privat.
D'altra banda, l'establiment d'un veritable Estat de
Dret, amb la seguretat jurídica i el recurs més
sovintejat a la justícia que comporta, conjuminat amb la
multiplicació dels textos legislatius i reglamentaris que
amb tota seguretat es promulgaran en el marc de
l'endegament de les noves institucions i amb la facilitat
d'accedir a una justícia civil esdevinguda lliure de
taxes per assegurar la seva gratuïtat, suposarà
obligatòriament un augment del nombre de litigis. Aquest
més que previsible augment del contenciós judicial fa
indispensable el nomenament d'un nombre de Batlles i
Magistrats suficient per assegurar, a tots els nivells, a
la vegada la qualitat i el rendiment del treball de
l'oficina judicial.
La Llei consolida també la institució del Ministeri
Fiscal, que té per missió de vetllar per la defensa i
aplicació de l'ordre jurídic i per la independència dels
tribunals i de promoure davant d'aquests l'aplicació de
la llei per a la salvaguarda dels drets dels ciutadans i
la defensa de l'interès general.
Tot i que cal fer remarcar, també aquí, que el calendari
constitucional obliga a deixar per a una ulterior
disposició legal la configuració del que ha de ser un
veritable estatut del Ministeri Fiscal, convé remarcar
que, ja des d'ara, es reforça el paper de la Fiscalia
donant-li determinades facultats de direcció de l'acció
de la policia en matèria judicial i consagrant el
principi d'obligada informació al Ministeri Fiscal per
part de la policia.
La funció dels Advocats queda també consagrada com a
representants i defensors de les parts atès que a ells
els hi correspon garantir l'assistència jurídica al
ciutadà en els judicis i, en tot cas, en els afers
penals.
Finalment, les Disposicions Transitòries i Finals fan
possible l'adequació ordenada de l'organització judicial
vigent a la que aquesta Llei estableix i fan referència a
la necessària adopció posterior de lleis de
desenvolupament que han de permetre adaptar les actuals
normes de procediment a la nova organització judicial.
Títol I. Exercici de la potestat jurisdiccional
Capítol primer. Jurisdicció i competència
La jurisdicció és única i s'exerceix amb plena
independència per la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba