La Justicia Penal

Autor:Antoni Sabater i Tomàs
Càrrec de l'autor:Jutge d'apel·lacions
 
EXTRACTO GRATUITO
  1. introduccio. evolucio. nous valors. canvi social

    S'ecrivia l'any 1866 per Victorin Vidal(1) que mentre en les altres nacions d'Europa, les antigües formes judicials desapreixen per emportar-se-les la marxa del temps (o sancta simplicitas!), la justicia, al Principat román como tota la resta, immutable. Els segles succeeixen ais segles, les revolucions a les revolucions, pero mentre la civilització escomet per totes parts la seva obra de reforma, aquí, res no ha canviat, i els records del passat han estat conserváis com a realitats.

    Brutails(2) l'any 1904, i a l'ensems, més modernament, i també Fernando de los Ríos(3) l'any 1920, Obiols(4), l'any 1945, Aurliach, Philippe Lida, l'any 1984(5) i altres, opinen que la principal, per no dir exclusiva reglamentació d'Andorra, radica en un Dret consuetudinari sorgit de la desigual aportació dels següents elements: roma, canónic, cátala, castellá i francés, reflectits en dos llibres, que les autoritats de les Valls usen contínuament i ais que concedeixen extraordinari valor.

    Les dues Compilacions son el Manual Digest i el Politar. Son el «Corpus iuris de les Valls», de bigarrat contingut i de molt diferent valor intrínsec i oficial, perqué mentre el Manual Digest -afirma Obiols-(1) és una compilació original i bastant més acurada, el Politar és un transsumpte no massa fidel del Manual, encara que és el text més invocat i seguit a les Valls.

    En la presentació de la recent edició del Manual Digest el Síndic General de les Valls, el M.I. Sr. Francesc Cerqueda Pascuet, escriu «durant més de dos segles, aquesta obra d'importáncia cabdal, de la qual s'han servit i se serveixen encara amb assiduítat el Consell General, l'administració de justicia i el conjunt d'institucions publiques andorranes».

    Lliurar a la llum pública -afegeix el Síndic General- la transcripció íntegra del Manual Digest, té una doble finalitat: per una part contribuir al descobriment de les arrels de la propia historia, i per altra part facilitar el coneixement dels usos i costums patris.

    Porcioles en prologar l'esmentada obra, posa de relleu que en el Manual Digest, s'hi troba «el més destacat recull historie del Principat, el seu glossari més sólid, de consulta gairebé decisiva.»

    El Manual Digest -addiciona Porcioles- no conté un estudi doctrinal dels valors filosófics i jurídics del régim polític de les Valls, pero, amb una precisió i un abast admirables, n'analitza els supósits de fet i llurs conseqüéncies jurídiques i practiques, en aportació d'alt interés.

    No estem d'acord amb els esmentats autors, respecte a 50 dit sobre el complex normatiu penal, processal i orgánic andorra, perqué no resta, com es pretén, ancorat en el passat; si és veritat que aquella situació jurídica titilada d'arcaica, anacrónica i pintoresca, va durar moltes centúries, el temps, condui't per un propósit tenaç, ha esva'ít, tot alló que per dits autors és notori.

    En els darrers 45 anys el Principat ha anat canviant paulatinament i de forma constant, degut a l'augment de població permanent o transeünt(2); l'obertura de les Valls al Turisme internacional; a l'establiment de nous lligams mercantils i financers, i al procés tecnológic.

    Pero no tan sols han estat aqüestes les causes que han incidit en el canvi social operat, sino endemés, i molt profundament a conseqüéncia del canvi ideológic del que no se n'ha pogut fer escápol. Andorra per l'influx d'Espanya i França i que ha consistit en la mutació del conjunt d'idees i creences, que dominen o inspiren els tipus de comportaments humans: les relacions interpersonals del nostre temps. En el Principat s'ha produít un canvi agut de valors i patrons de comportament que es manifesta palesament en el tránsit d'una familia patriarcal, nombrosa i autoritaria, a altra nuclear, més reduida i Iliberal. La joventut, manifesta una oposició creixent a tota autoritat paterna. En el terreny religiós es mostra una ruptura de la unitat de la fe, en el comportament moral i de costums, i en el respecte a la figura del sacerdot.

    La incidencia del canvi afecta a les estructures socio-económiques i en el reconeixement de qué la sobirania política resideix en el poblé. La progressiva alteració de les creences, comportaments i valors de la població, forc,osament han d'incidir en el Dret, el qual haurá d'actualitzar, modificar i renovar les estructures i institucions normativament estab1ertes, en funció de les necessitats, aspiracions i valors de la comunitat, perqué el sistema jurídic no és més que la manifestació d'una concreta realitat social i la traducció d'uns valors que informen la vida col.lectiva en cada moment, sense pero que la dinámica del canvi social, hagi d'ésser acceptada pel Dret, sense mes, perqué el sistema jurídic com ideal étic de justicia, tan sols ha d'acceptar aquelles noves actituds i comportaments que responen a una concepció vital desitjada per la comunitat com a millor i més justa que la precedent.

    Als profunds canvis, que ens ha tocat viure, (fenomen, com escriu Diez Picazo que si históricament no és nou, sí ho és el carácter de progressiva acce1eració i de creixent agudització) s'hi ha enfrontat el sistema jurídic penal processal i orgánic pel Principat, encara que potser no al ritme que es voldria, per mitjá del costum, perqué Andorra país per excel.léncia costumista, ha fet evolucionar com després es veurá, l'ordenament jurídic en les vessants esmentades, i no tan sols en matéries en les que no hi ha hagut legislació, sino fins i tot en aquelles en les que s'havia legislat, amb tot el qual el costum ha vencut la fredor de la llei i s'ha erigit en legislaciór.

    Per exigéncies propies de la vida -escriu Porcioles-(1) el dret andorra ha estat «com ho fou, en una altra dimensió, el dret roma» expressió d'una «concordia ordinis». Es en aquesta coordinada ordenació que el Principat ha sabut emmotllar el seu dret públic sense febrils innovacions que, «servata debita proportione», «per emprar una expressió cara al doctor Fiter», recorda, dins les insalvables distancies, la política de realitats de Roma, que sabe fer avancar el seu dret antic mitjangant una serie d'adaptacions jurídiques i que si en virtut del seu inicial carácter formal arriba fins i tot a la ficció, dona a l'ordenament jurídic permanencia i llenguatge universal. Es una temptativa inútil, seglleix dient Porcioles, vo1er reduir el dret al simple precepte legal. Al costat de la llei concreta hi ha un dret institucional, inseparable de la vida, expressió seva, en qué l'ordenació del bé comú i l'equitat es consoliden en formes definitives d'acord amb la consciencia de cada poblé. El dret no és merament el dels preceptes, sino el de les institucions.

    Per damunt de la norma aillada, hi ha, el dret, una subjacent ordenació que coordina i unifica els preceptes paral.lels bo i conferint-los dimensió i profunditat. Ja en els vells temps, la interpretado espiritüalitzada del «mos italicus» i els treballs dels glossadors i dels pandectistes saberen abstreure de la norma escrita els principis permanents del dret, bo i agermanant-los, a través de la dogmática, en una substantiva continuitat de valors en la qual els pobles han afírmat llur evolució i llur cultura. Avui encara aqüestes normes immanents del dret han permés, en bona part, que la jurisprudencia civil de les Valls pogués aplicar sense limitacions el dret roma com un cos viu i operatiu.

    La dinámica social també ha estat el motor que ha impulsat la producció i canvi legislatiu, actuant sobre els seus components, especialment els Veguers que han dictat nombrosos Decrets, per tal d'evitar el risc de qué l'ordre jurídic del Principat quedes desfasat.

    I operant d'aquesta faisó, el costum i la legislació han respectat aquelles institucions jurídiques, penals, processals i orgániques que responen a les necessitats i aspiracions presents, i que mantenen l'equilibri, l'ordre i la pau social; o altrament invaliden aquelles altres que no responen ja a les necessitats i aspiracions del sistema jurídic actual, perqué creen un desequilibré contrastos i conflictes.

    S'ha procurat que la norma respongués a les creences, conviccions o valors acceptats per la comunitat, perqué com afirma Legaz per a qué el Dret existeixi com a aital Dret, ha d'ésser l'expressió d'un ideal étic de justicia.

    Hi ha qüestions noves de l'ámbit de procediment, de treball, socials, administratives, de policia -ensenya Martínez Sarrión- que encara que poden generar costums, el cert és que avui per avui, normativament tan sols poden redossar en la llei. Pero en lleis estudiades amb coneixement i respecte a la idiosincrasia del poblé andorra, sense caure en la tentació d'obrir fronteres a la importació.

    Si aixó es fes, es podría mantenir tot, menys la consciéncia comuna d'una unitat de vida propia i estable fonamentada en la historia: Andorra perdria els seus drets, en trencar-se el seu sistema jurídic equilibrat.

    Tot seguit analitzarem la justicia penal en relació a les altres jurisdiccions, a les seves variacions a través de la historia així com la seva situació actual.

  2. ACTUACIO PENAL A. Iniciació del Procés

    Ens referirem ara a aquella etapa de l'actuació de la justicia, en la que els Veguers, ja no actuaven tan directament, com s'ha exposat abans en la instrucció de la causa, sino que més aviat aquesta comesa, com corresponia, la realitzaven els Batlles.

    Quan es cometia, un fet de carácter criminal, tot tipus d'autoritat, especialment els Cónsols, tenien l'obligació d'adoptar mesures urgents i posar-ho en coneixement dels Veguers, o en llur abséncia, dels Batlles com encarregats que eren dels Princeps i dels Veguers del manteniment de l'ordre i «lo sosiego y quietud» de les Valls(1). Aquests, «sempre y quan arribara a noticia... de que s'havia comes algún delicie, o ja sia per vía de instancia de Acusació o denuncia o delació o altrament, passará... a fer averiguació o justificació de la noticia»(2), o sia que procedien a la instnicció de diligencies o causa(3) d'ofici, o en virtut de...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA