Jutge d'apel.lacions i jutge de delictes menors

• Autor: Antoni Sabater i Tomàs
• Cargo del Autor: Jutge d'apel·lacions

1. El Jutge d'Apel.lacions. Organitzacio

   1. Designado

      El Jutge d'Apel.lacions que s'intitula «authoritate Condominorum, Vallium Andorrae iudex Ordinarius Dictarum Vallium», apareix en el Pareatge de 1278, en el que es preveu l'existéncia d'un assessor en el Tribunal designat en comú pels Batlles(1), pero aquest costum es modifica posteriorment i foren els Veguers, segons les disposicions dels Pareatges, els que elegien Jutge (tant en les causes civils com crimináis), pero, degut a qué no es posaven d'acord en la nominació de la persona, els imposaven a la seva elecció, nomenant-los un i altre alternativament per vida, de manera que el temps que vivia el Jutge elegit per un Príncep, no passava a l'altre Príncep el dret d'elegir Jutge, o sia fins que es produia l'óbit d'aquest(1).

      Unes ordinacions de l'any 1314, promulgades per ambdós cosenyors parlen del «nostre jutge d'Andorra i del seu lloctinent», i el 1346, en una declarado jurada per diveros testimonis es diu, que la institució i destitució del jutge ordinari de les Valls pertany ais cosenyors «solum et in solidum». Els mateixos testimonis declaren més endavant, que és també de llur incumbencia nomenar un jutge d'apel.lacions, quan la sentencia del jutge ordinari és objecte d'apel.lació o de recurs, i que la decisió d'aquell és inapel.lable i definitiva(2).

      El cárrec de Jutge d'Apel.lacions es procurava que recaigués en persona jove i de sólid prestigi jurídic i moral: «bon homi prodomi», diu un document de l'any 1447, llicenciat en dret i coneixedor de l'idioma i el dret de les Valls(3).

      Obiols, escriu4 que el referit document de l'any 1447 explica l'origen del cárrec de Jutge d'Apel.lacions, que fou conseqüéncia de la reclamado dels habitants d'Andorra, a la Comtessa de Foix, contra l'actuació del seu Veguer Arnau de Milglós.

      Malgrat ésser idea dominant en l'edat medicval, concedir l'administració de justicia a dues persones de forma indivisa, com sigui que l'elecció en comú per ambdós Co-Prínceps de Jutge d'Apel.lacions, era difícil, s'arribá a l'acord després d'algún temps de fer el nomenament, alternatiu i per vida. Així, a partir del segles XV i XVI, no es troba més que un sol Jutge, que nomenava un o altre Co-Príncep. El Jutge d'Apel.lacions té el tractament de Magnífic Senyor, i se li exigeix ésser Lletrat i coneixedor de l'idioma i el Dret del Principat.

      En aquesta época -escriu Cebriá Baraut- sembla que no hi havia més que dos tribunals: el dels Veguers, assistits pel Jutge ordinari i el dels Co-Senyors, representat pel Jutge d'Apel.lacions; aixó no obstant car fer especial ressó de qué no sempre els órgans jurisdiccionals ais que els estava exclusivament i excloentment atorgada la facultat de jutjar qüestions penals, hagin estat resolent també sobre qüestions civils.

      En el segle XVIII, l'interés de França per Andorra, era mínim(1): bona prova és que la Veguería francesa estigué vacant des de 1766 a 1788; i que el Jutge d'Apel.lacions que havia estat nomenat pel Sobirá francés solia tenir un suplent espanyol, amb més capacitat per entendre i aplicar els usos i costums andorrans i el dret cátala supletori; endemés usaven correntment en els document judicials d'origen francés el paper segellat espanyol.

      Actualment el Jutge d'Apel.lacions conserva un rang elevat. Abans disfrutava del mateix privilegi que tenien els Veguers, d'entrar al Consell, amb l'espasa al costat, per assistir a les corts de justicia, i d'ésser rebuts en les Valls amb la mateixa distinció i honors que aquells(2).

      Brutails(3) explica un fet excepcional, respecte al nomenament de Jutge d'Apel.lacions durant la monarquía de juliol; un Jutge d'Apel.lacions francés, que per ordenanca de 13 de maig del 1841, el destitui'ren, i fou reemplacat per altre jutge francés i no episcopal, com corresponia; a la vegada, aquest Jutge, així mateix destituít en 1851, fou reemplacat altra vegada per un francés. El 2 de marc del 1868 el Ministre d'Afers Estrangers espanyol enviá una carta al Prefecte de l'Ariége, comunicant-li que havia rebut una carta del Síndic en la que manifestava el seu desig que el nou Jutge d'Apel.lacions fos nomenat pel Co-Príncep francés encara que corresponia a l'Episcopal. Aquest sistema d'elecció és criticat per Brutails, perqué considera que els Co-Prínceps tenen interés a mantenir el Jutge per ells nomenat el máxim de temps possible en l'exercici de la seva comesa, malgrat es tracti d'un jutge indigne o insuficient, o de poca capacitat, pero aqüestes dificultats podien evitar-se, escriu Pal1erola, per mitjá de la ficció de l'«home mort» del dret feudal.

      En cas de vacant, si es tardava en proveir, explica el Politar, que els dos Veguers, de comú acord, en podien nomenar un altre, fins que el Co-Príncep corresponent en designes un; en el cas que no hi hagués conformitat, el Politar aconsellava, també, sol.licitar del Co-Príncep més immediat, que en nomenés un interinament(1).

      Actualment aquesta qüestió ha estat resolta amb el nou sistema de nomenament de Jutge d'Apel.lacions, perqué el Decret del 30 de desembre del 1975, publicat amb motiu de la creació al Principat del Ministeri Fiscal, i la intervenció d'Advocats, s'establí que el Jutge d'Apel.lacions será nomenat, alternativament, per cada Co-Príncep, per un termini de cinc anys i, correlativament, l'altre Co-Príncep nomenará el Fiscal General, que tindrá també una duració de cinc anys(2).

      El Jutge d'Apel.lacions, quan és designat pel Bisbe, presta jurament davant d'aquest Co-Príncep i del Consell General, convocat pel Síndic. Quan és designat pel Co-Príncep Francés, presta tan sols jurament davant del consell General.

      Abans de prestar aquest jurament el Consell examina la legalitat del nomenament, pren nota i efectúa el corresponent registre. El dia acordat per a prestar jurament davant del consell General, el Jutge d'Apel.lacions i en el seu cas el Delegat, se'ls va a cercar a llurs despatxos actualment instal.lats a l'edifici de la Seguretat Social, per dos Consel1ers, els quals, els donen la benvinguda i a l'ensems els inviten, amb les següents paraules, per a la presa de possessió.(3)

      El M.I. Consell General de les Valls d'Andorra us presenta la seva benvinguda més cordial i, pel nostre conducte, us manifesta que tot es troba ja disposat per a la celebració de l'acte de presentació de jurament de costum, per a la presa de possessió dels cárrecs de Jutge d'Apel.lacions i Jutge Delegat d'Apel.lacions de les Valls, que ha de tenir lloc a Casa de la Valí.

      Hem estat delegats per a rebre'ls i per a acompanyar-los prop de la Sindicatura i de la Comissió Permanent, i tenim l'honor de pregar-los que vulguin acceptar la nostra respectuosa invitació.

      pel jurament s'obliga a «conservar les Valls en lo gose de sos privilegis, tant escrits com no escrits, usos y costums, y de administrar-los tot compliment de Justicia en la forma practicada per sos antecessors»(1).

      El mateix es practica sempre i quan lo Jutge delega o substitlleix alguna persona, ja sia per conéixer universalment de totes les causes, ja per conéixer de una solament o algunes determinades

      (2).

      El Jutge...