Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública.

• Fecha: 17 Enero 2019
• Fecha de publicación: 08 Febrero 2019
• Sección: Consell General
• Número de Gaceta: 12

Consell General

Lleis

Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública

Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 17 de gener del 2019 ha aprovat la següent:

llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública

Exposició de motius

La Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, representa una fita de cabdal importància en el procés de modernització de les administracions públiques del Principat d' Andorra que es va produir com a conseqüència de la Constitució. En el moment en què aquella Llei va ser aprovada, el personal de l' Administració general era majoritàriament contractual, i coexistia amb personal funcionari regit per normes molt variades, fragmentàries i disperses; la Llei va normalitzar aquella situació en establir un règim del personal al servei de l' Administració complet i coherent, i va dotar l' Administració general d' un instrument modern per a la gestió dels seus recursos humans. D' altra banda, i amb la voluntat d' homogeneïtzar, en la mesura del possible, el règim del personal al servei de les administracions públiques, la Llei fixava les bases d' un règim general de la funció pública, aplicable també al personal de l' Administració de justícia i al personal dels comuns, bases que es van concretar posteriorment en la Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l' Administració de justícia, en el primer cas, i en les ordinacions comunals de funció pública, en el segon. La Llei va optar per deixar fora del seu àmbit el personal de les entitats parapúbliques o organismes autònoms, que, des de llavors, es regeix per la legislació laboral, complementada pels respectius reglaments interns.

Malgrat l' aparició d' algunes ombres en l' aplicació, les prescripcions de la Llei de la funció pública no havien estat modificades fins a una data molt recent. Certament, la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica, ja n' havia matisat o complementat algunes disposicions i, posteriorment, la Llei 2/2012, del 15 de març, de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, en va alterar o suspendre l' aplicació d' altres, com a mesura de contingència per racionalitzar les despeses de personal i per ajudar a pal·liar els efectes de la greu crisi que, en aquell moment, patia l' economia del Principat, però la primera modificació formal de la Llei és la que va dur a terme la Llei 23/2014, del 30 d' octubre, qualificada de creació i de regulació i del pla de pensions de la funció pública, que, en la disposició final primera, en modifica una desena d' articles i, molt significativament, modifica substancialment el règim del personal al servei de l' Administració pública, en generalitzar el d' agent de l' Administració de caràcter indefinit, és a dir, un règim de naturalesa contractual, mentre que reserva el règim estatutari únicament al personal dels cossos especials de Duana, Prevenció i Extinció d' Incendis i Salvaments, Penitenciaria, Policia i Banders, i a les funcions d' inspector i interventor. Amb posterioritat, la Llei va patir encara una modificació de caràcter molt puntual, introduïda per la disposició final segona de la Llei 2/2017, del 9 de febrer, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia.

La Llei de la funció pública que ara s' aprova constitueix una revisió molt profunda de la Llei del 15 de desembre del 2000, malgrat que en conserva l' estructura i algunes disposicions. La que es pot considerar com a novetat més significativa està justament lligada a la modificació esmentada, que limitava el règim estatutari a una petita part del personal de l' Administració pública, però li dona una solució radicalment contrària: amb aquesta Llei desapareix el personal contractual de l' Administració, i els agents de l' Administració, tant de caràcter indefinit com de caràcter eventual, són substituïts per dos noves figures de caràcter estatutari: els treballadors públics de caràcter indefinit i els treballadors públics interins. El règim dels treballadors públics de caràcter indefinit és, a tots els efectes pràctics, el mateix que el dels funcionaris; la diferència entre uns i altres rau en el fet que aquests darrers ocupen únicament els llocs de treball que impliquen l' exercici d' autoritat o la participació en l' exercici de les prerrogatives de l' Estat, i per això les places d' aquells llocs de treball es reserven als nacionals andorrans, mentre que la resta de places dels llocs de treball de l' Administració són cobertes per treballadors públics que, a falta de candidats andorrans, es poden atribuir a persones d' altres nacionalitats, amb respecte dels compromisos contrets en els convenis internacionals signats pel Principat.

Una altra de les modificacions essencials de la Llei afecta el règim retributiu: en aquesta matèria s' ha buscat la implementació d' un sistema d' incentius efectiu, que permeti premiar el talent i el compromís, i que sigui compatible amb la sostenibilitat de les despeses de personal. Això comporta canvis en l' aplicació del sistema de gestió de l' acompliment -un dels apartats de la Llei de funció pública del 2000 que havia estat més criticat- i canvis també en el complement d' antiguitat, que passa a generar-se cada cinc anys de servei a l' Administració en lloc de cada tres anys com fins ara.

També la mobilitat dels funcionaris i treballadors públics ha fet objecte de modificacions de relleu; en particular, mitjançant la previsió que el personal que presta servei a l' Administració de justícia i als comuns pugui participar, en peu d' igualtat amb el de l' Administració general, en les convocatòries de mobilitat interna per cobrir les places vacants o de nova creació, que s' efectuen amb caràcter previ a la convocatòria d' ingrés dirigida als aspirants externs.

Una altra novetat significativa és la regulació de la carrera professional en el si de l' Administració, fins ara relegada a disposicions de rang reglamentari, que ara troba plasmació en el text legal a través de dos mecanismes diferents: la carrera horitzontal i la carrera vertical. De forma estretament lligada amb la carrera, la Llei crea mecanismes per fomentar la formació continuada i el desenvolupament professional, a fi de potenciar l' adquisició de noves capacitats i l' assumpció de noves responsabilitats en un context ràpidament canviant; també introdueix tota una bateria de nous instruments d' ordenació i de gestió del personal, que fins ara s' havien trobat a faltar.

La nova Llei qualifica la seguretat i la salut en el treball de prioritats essencials de la política de personal de l' Administració general i, conformement amb aquesta declaració de principis, destina una nova i extensa secció a regular l' activitat preventiva i de vigilància i protecció, i els drets i deures dels funcionaris i treballadors públics en aquesta matèria.

El règim disciplinari ha experimentat, així mateix, modificacions de relleu; en aquest cas, la redacció del nou text s' ha inspirat llargament en les recents Lleis 2/2017, qualificada de modificació de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, i 7/2017, del 20 d' abril, del Cos de Prevenció i Extinció d' Incendis i Salvaments, per més que la tipificació concreta de les faltes i de les corresponents sancions està adaptada a les condicions del Cos General; també la regulació del procediment és de nova factura, amb inspiració en aquelles normes i tenint en compte igualment la recent introducció en el Codi de l' Administració dels principis generals del procediment sancionador, que resulten indiscutiblement aplicables als procediments disciplinaris que s' incoïn als funcionaris i treballadors públics.

Juntament amb les esmentades, altres nombroses modificacions de caràcter menys significatiu, però en absolut intranscendents, perfilen l' abast d' algunes disposicions, milloren la tècnica d' altres i, en general, asseguren la cohesió del nou text de la Llei.

Pel que fa als comuns, aquesta Llei segueix el mateix criteri que la del 2000, i estableix que són directament aplicables al personal de les corporacions locals un petit nombre de les seves disposicions, que en configuren el nucli essencial, però, al marge d' això, deixa àmplia latitud a cada comú per regular el règim estatutari de la seva funció pública pròpia.

La Llei està estructurada en quatre títols, i es desglossa en un total de cent vint-i-un articles, vuit disposicions addicionals, set disposicions transitòries, una disposició derogatòria i deu disposicions finals.

El títol I, destinat a les disposicions generals, està dividit en dos capítols: el primer d' ells enuncia els principis generals de la Llei i el seu àmbit d' aplicació, mentre que el segon descriu els tipus de relacions d' ocupació en l' Administració pública (funcionaris, treballadors públics de caràcter indefinit, treballadors públics interins i personal de relació especial). Com ja ha quedat apuntat, totes les relacions són de caràcter estatutari.

El títol II té per objecte desenvolupar el règim de la funció pública en l' Administració general. Aquest és, amb molta diferència, el títol més extens de la Llei, i està dividit en vuit capítols, amb el contingut següent:

El capítol primer enumera els òrgans de l' Administració general competents en matèria de personal. Les funcions que la Llei del 2000 atribuïa a la Secretaria d' Estat de Funció Pública s' atribueixen ara al ministeri competent en matèria de funció pública. Es manté la Comissió Consultiva de Funció Pública, que passa a denominar-se Comissió de Personal, amb una composició més àmplia, però sense alterar la seva naturalesa d' òrgan de consulta i de participació ni les seves funcions, i s' hi afegeix un nou òrgan de caràcter tècnic: el Comitè Tècnic d' Organització i Gestió, amb funcions de proposta de les mesures que comportin alteracions de l' estructura de llocs de treball de l'...