Llei 11/2019, del 15 de febrer, del servei d' acció exterior i de la carrera diplomàtica.

• Fecha de publicación: 20 Marzo 2019
• Fecha: 15 Febrero 2019
• Número de Gaceta: 27
• Sección: Consell General

Llei 11/2019, del 15 de febrer, del servei d' acció exterior i de la carrera diplomàtica

Llei 11/2019, del 15 de febrer, del servei d' acció exterior i de la carrera diplomàtica

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de febrer del 2019 ha aprovat la següent:

Llei 11/2019, del 15 de febrer, del servei d' acció exterior i de la carrera diplomàtica

Índex

Exposició de motius

Títol I. Objecte i àmbit d' aplicació de la Llei

Article 1. Objecte

Article 2. Àmbit d' aplicació

Títol II. Del Servei d' Acció Exterior

Capítol primer. Disposicions generals

Article 3. Objectius

Article 4. Funcions

Article 5. Adscripció

Capítol segon. Estructura i organització

Article 6. Estructura orgànica

Article 7. Principi de jerarquia

Article 8. Direcció superior i competències

Article 9. Director general

Article 10. Competències del director general

Article 11. Introductor d' ambaixadors

Article 12. Competències de l' introductor d' ambaixadors

Article 13. Directors

Article 14. Competències dels directors

Article 15. Caps d' àrea

Article 16. Competències dels caps d' àrea

Article 17. Caps d' unitat

Article 18. Competències dels caps d' unitat

Article 19. Caps de missió diplomàtica

Article 20. Competències dels caps de missió diplomàtica

Article 21. Caps d' oficina consular

Article 22. Competències dels caps de les oficines consulars

Article 23. Designació del cap de missió diplomàtica i del cap d' oficina consular

Article 24. Provisió de les places de cap d' àrea i de cap d' unitat

Títol III. Del cos especial de la carrera diplomàtica

Capítol primer. Disposicions generals

Article 25. Naturalesa i règim jurídic

Article 26. Funcions

Article 27. Principis d' actuació

Article 28. Adscripció i integració

Article 29. Principi de jerarquia i estructura

Article 30. Rangs diplomàtics

Article 31. Principi de mobilitat

Article 32. Registre de membres del cos especial de la carrera diplomàtica

Capítol segon. Accés i carrera diplomàtica

Article 33. Provisió de les places de funcionari del cos especial de la carrera diplomàtica

Article 34. Requisits generals d' accés

Article 35. Bases de la convocatòria

Article 36. Valoració dels mèrits

Article 37. Comitè Tècnic d' Organització i Selecció

Article 38. Sistemes i proves per a la provisió de les places

Article 39. Períodes de prova

Article 40. Carrera i desenvolupament professional

Article 41. Avaluació de l' acompliment en la carrera diplomàtica

Capítol tercer. Formació inicial, continuada i específica

Article 42. Formació

Article 43. Acords i convenis per a formació

Article 44. Desenvolupament professional

Capítol quart. Drets i deures

Article 45. Drets

Article 46. Deures

Article 47. Retribució

Capítol cinquè. Jornada i horari de treball. Vacances i permisos. Situacions administratives

Article 48. Jornada i horari de treball

Article 49. Vacances i permisos administratius

Article 50. Comissió de serveis i adscripció temporal

Article 51. Excedència

Article 52. Cobertura de places amb reserva de plaça

Capítol sisè. Seguretat social, jubilació i assegurança

Article 53. Seguretat social, jubilació i assegurança

Capítol setè. Règim disciplinari i incompatibilitats

Article 54. Règim disciplinari

Article 55. Sancions

Article 56. Anotació de les sancions

Article 57. Incompatibilitats

Títol IV. Altres disposicions

Article 58. Personal de relació especial

Article 59. Personal d' altres ministeris

Article 60. Missions especials

Disposició transitòria

Disposició final primera

Disposició final segona

Disposició final tercera

Disposició final quarta

Disposició final cinquena

Exposició de motius

Els orígens de les relacions diplomàtiques són tan antics com la història de les societats humanes. A mesura que aquestes societats van configurar-se com a unitats polítiques autònomes, va sorgir la necessitat de relacionar-se i comunicar-se amb les que les envoltaven més enllà de les seves fronteres naturals. La diplomàcia ha constituït sempre el mitjà tradicional a través del qual els estats s' han relacionat entre ells i, sovint, l' instrument principal per aconseguir i mantenir la pau entre les nacions. Tant avui com ahir, l' essència no ha canviat gaire, però l' entramat i la complexitat de les relacions diplomàtiques han experimentat un creixement continuat al llarg de la història fins a arribar al moment actual, en el qual els lligams entre les nacions són la base essencial per mantenir un ordre internacional en què la pau, sovint incerta, es veu constantment amenaçada per l' acció imprevisible de l' ésser humà.

La diplomàcia ha estat definida per molts autors com la ciència de les relacions exteriors; o l' art de negociar; o la ciència de les relacions que existeixen entre els estats; o la forma de concretar una política internacional determinada. De qualsevol manera que se la defineixi, la diplomàcia porta implícita la idea de la relació d' estats entre ells i amb la comunitat internacional, i la de negociar i orientar els interessos dels seus governs respectius en el dia a dia de les seves relacions comunes. Simultàniament, però, la diplomàcia conté elements de política interna perquè està vinculada estretament als objectius perseguits per un govern i es constitueix així en la manera d' obtenir el suport internacional a una determinada política nacional a través de l' acció organitzada d' especialistes, justament anomenats, diplomàtics.

L' especificitat de les relacions diplomàtiques obliga els estats a disposar als serveis centrals del Ministeri i a l' exterior d' un cos jerarquitzat, compost d' agents diplomàtics especialitzats i formats que segueixen una carrera professional específica. Aquests agents diplomàtics participen en el desenvolupament, la transmissió i la implementació de les polítiques governamentals en matèria d' afers exteriors i canalitzen i integren a escala nacional les directrius i recomanacions que deriven dels organismes internacionals. Com més preparats i més formats estiguin els agents diplomàtics, millors seran els resultats de la política exterior i la utilitat que prestaran al seu país.

La Constitució andorrana de 1993 va afirmar Andorra com un estat independent, de dret, democràtic i social i l' admissió del Principat com el membre 184 de l' Organització de les Nacions Unides el 28 de juliol de 1993 va obrir les portes de les relacions amb totes les nacions del món i va significar el seu reconeixement definitiu en l' àmbit internacional. Fins a aquell any 1993, el Govern d' Andorra no tenia un ministeri d' afers exteriors i la projecció exterior del Principat, més enllà de les relacions amb Espanya i França, era pràcticament nul·la. Per descomptat, no existia un cos especial de funcionaris especialitzat en afers exteriors. Malgrat això, en els darrers 25 anys s' han establert relacions diplomàtiques formals amb 137 estats, 97 dels quals tenen ambaixadors acreditats a Andorra; s' han obert missions diplomàtiques a Madrid, París, Lisboa, Brussel·les, Ginebra, Viena, Estrasburg i Nova York, i s' ha consolidat la presència d' Andorra a 25 de les principals organitzacions de caràcter internacional.

Aquesta presència internacional ha anat acompanyada d' un modest, però constant, increment del personal tècnic especialitzat a fer efectives les relacions exteriors d' Andorra, que, en terminologia universalment acceptada arreu, es coneix com a personal o agents diplomàtics. Aquest personal, encarregat de l' alta responsabilitat de representar Andorra a l' exterior, no ha tingut fins ara el reconeixement i el suport que la seva formació i les seves funcions específiques exigeixen. Cal valorar, a més, l' esforç que el personal tècnic i la seva família fan a l' hora de traslladar-se periòdicament, d' adaptar-se i d' integrar-se als nous entorns, sovint ben diferents del nostre. Aquests elements, juntament amb l' absència de carrera professional, han estat, segurament, les raons per les quals molts d' ells han decidit deixar el Ministeri i optar per un camí professional més previsible, més estable i més reconegut professionalment.

Vint-i-cinc anys després de la seva creació, el ministeri encarregat de les relacions i dels afers exteriors continuava sense tenir un cos especialitzat de funcionaris al servei de l' Estat andorrà, malgrat que la Llei del Govern, del 15 de desembre del 2000, ja reconeix, en la disposició addicional primera, que el Cos Diplomàtic es regirà per la seva normativa específica en compliment de les funcions que li reconeixen la Convenció de Viena sobre les relacions diplomàtiques, del 18 d' abril de 1961, i la Convenció de Viena sobre relacions consulars, del 24 d' abril de 1963, vigents a Andorra des del 2 d' agost de 1996.

Aquesta Llei neix de l' experiència adquirida al llarg d' aquests 25 anys i de la voluntat i necessitat de disposar d' un cos especial dedicat a afrontar els nous reptes de les relacions internacionals del Principat d' avui en dia com són, per destacar-ne només uns quants, la negociació i el desplegament de l' Acord d' associació amb la Unió Europea, consultat el poble andorrà en referèndum segons s' estableix a la Constitució; l' examen i la signatura de nous convenis internacionals, en especial la negociació de convenis per evitar la doble imposició amb altres estats; les relacions amb els nostres països veïns; la gestió dels afers consulars; el foment de l' anomenada diplomàcia econòmica, o bé l' organització de la Cimera iberoamericana de caps d' Estat i de Govern l' any 2020.

Aquesta Llei té per objecte estructurar i organitzar el ministeri competent en matèria d' afers exteriors, així com crear i regular la carrera diplomàtica, amb una progressió professional del rang més baix al rang més alt de 28 anys com a mínim. La Llei es divideix en quatre títols amb 60 articles.

El títol I defineix l' objecte de la Llei i l' àmbit d' aplicació.

El títol II està dedicat a les funcions i els objectius del Servei d' Acció Exterior i a la seva estructura i organització, enumera les seves funcions i destaca la necessitat de...