Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida.
| Fecha | 15 Febrero 2019 |
| Fecha de publicación | 20 Marzo 2019 |
| Número de Gaceta | 27 |
| Sección | Consell General |
CONSELL GENERAL
1/18
www.bopa.ad
20 de març del 2019Núm. 27
Dipòsit legal: AND.2-2015
Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de
reproducció humana assistida
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de febrer del 2019 ha aprovat la següent:
Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualicada de tècniques de reproducció humana assistida
Exposició de motius
I
Les tècniques de reproducció humana assistida han suposat un dels principals avenços de la ciència en
les últimes dècades i han permès solucionar molts dels problemes derivats de l’esterilitat i de la infertilitat.
D’aquesta manera, les tècniques fan que els desitjos de procrear de moltes parelles puguin ser una realitat,
salvant els obstacles provocats per diverses patologies que tenen una incidència cada vegada més gran,
com a conseqüència de diferents factors, entre els quals destaquen els hàbits de vida i l’estrès propi de les
societats modernes i essencialment urbanes.
Això connecta directament amb el deure que recau sobre els poders públics de promoure una política de
protecció de la família, com a element bàsic de la societat, en els termes en què es proclama en l’article 13.2
de la Constitució, i en relació també amb la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans per la qual es
consagra el dret a formar una família com a expressió del dret al respecte de la vida familiar de l’article 8
del Conveni europeu de drets humans, en relació amb l’article 12.
Al mateix temps, la procreació constitueix una decisió personalíssima que s’emmarca necessàriament en
el reconeixement del lliure desenvolupament de la pròpia personalitat, i en conseqüència, en la protecció
de l’autonomia personal, elements que es poden derivar de la proclamació general dels principis de lliber-
tat i dignitat humana que consagra l’article 1.2 i del principi d’intangibilitat de la dignitat de l’article 4 de la
Constitució.
Així mateix, les dites tècniques han avançat no només com a remei a la impossibilitat de procrear, sinó
també per diagnosticar i, en alguns casos, evitar la transmissió de malalties mitjançat la seva aplicació en
l’embrió. Com a factor associat al progrés de les tècniques reproductives, el desenvolupament actual de la
medicina genètica, a través, per exemple, de la proliferació de la prova de detecció de portadors de malalties
congènites, obre un futur esperançador per reduir molts problemes de salut greus que afecten la població.
Tot això comporta la conveniència de regular les tècniques de diagnòstic que, respectant la dignitat humana
i la protecció de la vida, permetin prevenir les anomalies congènites, com podria ser, en determinats casos,
el diagnòstic genètic preimplantacional.
La regulació d’aquestes tècniques ha de tenir com a únic objectiu el preventiu i terapèutic dins del ple
respecte a la dignitat de la persona.
Així, com a garantia d’un ús purament preventiu i terapèutic del diagnòstic genètic preimplantacional,
s’estableix el deure legal de comunicar l’aplicació d’aquesta tècnica o, si escau, sol·licitar una autorització al
ministre responsable de la salut, amb un informe previ de la Comissió de Reproducció Humana Assistida,
en els casos legalment previstos.
Lleis
Signat
electrònicame
nt per BOPA
Data: 2019-
03-19
09:57:48
CONSELL GENERAL
2/18
www.bopa.ad
20 de març del 2019Núm. 27
Dipòsit legal: AND.2-2015
II
El desenvolupament de les tècniques de reproducció humana assistida s’ha vist reectit normativament, des
de fa temps, en els països del nostre entorn i en la majoria de països d’Europa. Aquestes legislacions, algunes
de les quals ns i tot han viscut modicacions durant els últims anys, no responen a un model regulador
únic, sinó que es poden observar diferències ostensibles tant pel que fa als requisits que han d’acomplir
els usuaris de les dites tècniques com als supòsits en què aquestes tècniques poden ser aplicades. De
manera que no es pot armar que hi hagi un model únic o generalitzat de regulació de les tècniques, sinó
que, al contrari, hi ha diferents models que responen al context social, cultural, religiós i ns i tot econòmic
del sistema jurídic en què pretenen ser implementades, així com el moment en què es van elaborar.
La diversitat reguladora que s’observa a Europa ha determinat la proclamació per part del Tribunal Europeu
de Drets Humans que en aquest àmbit de la regulació resulta aplicable la doctrina del marge d’apreciació
nacional, de manera que sota el Conveni europeu de drets humans poden restar emparades les diferents
regulacions atès el context del país corresponent. En la recent sentència Parrilla vs. Itàlia, del 2015, el Tribunal
va considerar que, si bé el dret a acudir a les tècniques s’avé amb l’article 8 del Conveni, tractant-se d’una
clara expressió del dret a la intimitat familiar, això no impedeix que els estats disposin d’un gran marge de
decisió sobre la seva extensió i els límits.
III
Les tècniques de reproducció humana assistida presenten, com és habitual en un àmbit tan pròxim a
valors constitucionals i humans tan transcendentals com la vida i el seu origen, importants controvèrsies
ètiques i legals. Per aquest motiu, moltes de les regulacions aprovades en l’entorn del Principat no només
aspiren a promoure el desenvolupament efectiu de les dites tècniques, dotant-les d’un marc de seguretat
jurídica, sinó també a establir els límits que poden ser considerats intolerables des de la perspectiva de la
dignitat humana.
En aquest sentit, trobem un important marc de referència tant en la Declaració universal sobre el genoma
humà i els drets humans del 1997 de la Unesco, l’article 11 de la qual estableix que no s’han de permetre
les pràctiques que siguin contràries a la dignitat humana, com la clonació amb ns reproductius d’éssers
humans, i en la Declaració universal sobre bioètica i drets humans del 2005, l’article 16 de la qual estableix
que s’haurien de tenir degudament en compte les repercussions de les ciències de la vida en les generaci-
ons futures, particularment pel que fa a la constitució́ genètica, com en el Conveni per a la protecció dels
drets humans i la dignitat de l’ésser humà pel que fa a les aplicacions de la biologia i la medicina del 1997.
El Protocol addicional al Conveni d’Oviedo sobre la prohibició de la clonació d’éssers humans del 1998
reforça la protecció de la dignitat humana en l’àmbit de la clonació.
La prohibició de la clonació humana i la moratòria en el recurs a altres tècniques que poden desenvolu-
par-se en l’àmbit de la reproducció humana assistida també han estat reclamades pel Comitè Internacional
de Bioètica (IBC) de la Unesco en el seu informe del 2 d’octubre del 2015 sobre l’actualització de la reexió
sobre el genoma humà i els drets humans (Report of the IBC on Updating Its Reection on the Human Genome
and Human Rights) i la Resolució del Parlament Europeu sobre la clonació humana del 7-9-2000, en què es
declara que la “clonació terapèutica“, que comporta la creació d’embrions humans amb nalitats exclusives
de recerca, suposa un profund dilema moral, així com traspassar de forma irreversible una frontera en les
normes de recerca, i és contrària a la política pública aprovada per la Unió Europea. La mateixa Resolució
reitera la seva crida perquè, amb la nalitat d’evitar la producció d’embrions superus, s’utilitzin tècniques
d’inseminació articial humana que no produeixin un nombre excessiu d’embrions.
Així, les tècniques autoritzades a l’annex I es deriven d’un procediment previ d’examen sota criteris cientícs
i clínics de abilitat i seguretat, així com del respecte als drets fonamentals i als principis de la llei de les
tècniques existents.
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba