Llei 17/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998.

Fecha de publicación03 Septiembre 2014
SecciónConsell General
Número de Gaceta52
3627Núm. 52 - Any 26 - 3.9.2014 Butlletí Of‌icial del Principat d’Andorra
“Article 66
És competència del Ple del Tribunal
Superior resoldre els processos o recur-
sos establerts als articles 10, 63, 75 i 78.3
de la Llei qualif‌icada de la Justícia, els
recursos contra els acords o les resolu-
cions del Consell Superior de la Justícia
que f‌ixen els articles 31, 68.3 i 87 de la
Llei qualif‌icada de la Justícia i els articles
10.4, 10.7 i 28.2 de la Llei del Ministeri
Fiscal, i tots els recursos establerts per
les lleis, ordinaris o extraordinaris, que
es puguin interposar contra les resolu-
cions de les sales del mateix Tribunal
Superior. En aquest darrer supòsit, els
magistrats que han dictat la resolució
recorreguda davant el Ple no en poden
formar part.”
Article 30
Modif‌icació de l’article 69
Es modif‌ica l’article 69 de la Llei trans-
itòria de procediments judicials, el qual
queda redactat en els termes següents:
“Article 69
En les audiències públiques i les vistes
orals davant el Tribunal Superior, el Tri-
bunal de Corts i el Tribunal de Batlles,
els magistrats, els batlles, els represen-
tants del Ministeri Fiscal i els advocats
han de vestir toga.”
Article 31
Modif‌icació de l’article 100
Es modif‌ica l’article 100 de la Llei
transitòria de procediments judicials, el
qual queda redactat en els termes se-
güents:
“Article 100
La situació econòmica desfavorable o
d’insolvència a l’efecte que sigui designat
un advocat per a la defensa i l’assistència
lletrades gratuïtes és declarada per reso-
lució dictada pel batlle o el ponent del
Tribunal de Batlles que coneix el procés
o, si escau, pel batlle a qui correspon per
torn, el qual pot ordenar d’of‌ici la pràcti-
ca de proves destinades a aclarir la situa-
ció econòmica de la persona sol·licitant.
El batlle o el ponent del Tribunal de
Batlles pot no admetre la sol·licitud quan
la pretensió que es vol formular i per
a la qual se sol·licita la declaració de
la situació econòmica desfavorable o
d’insolvència es troba mancada mani-
festament de fonamentació.”
Disposició transitòria
El judici de revisió que es regula a
l’article 7 pot ser promogut com a con-
seqüència de les decisions def‌initives
del Tribunal Europeu de Drets Humans
que constatin la vulneració d’un dret
reconegut en la Convenció per a la sal-
vaguarda dels drets humans i de les lli-
bertats fonamentals i/o en algun dels
seus protocols addicionals, sempre que
formin part de l’ordenament jurídic an-
dorrà, recaigudes a partir de l’entrada
en vigor d’aquesta Llei.
Disposició f‌inal primera
S’encomana al Govern que en el ter-
mini màxim de tres mesos des de l’en-
trada en vigor d’aquesta Llei publiqui al
Butlletí Of‌icial del Principat d’Andorra
el text consolidat de la Llei transitòria
de procediments judicials, del 21 de
desembre de 1993, que inclogui les mo-
dif‌icacions introduïdes f‌ins al moment
en aquesta Llei.
Disposició f‌inal segona
Aquesta Llei entrarà en vigor l’ende-
mà de ser publicada al Butlletí Of‌icial
del Principat d’Andorra, a excepció dels
articles 8, 12 i 22, que entraran en vi-
gor al cap de sis mesos de la publicació
d’aquesta Llei.
Casa de la Vall, 24 de juliol del 2014
Vicenç Mateu Zamora
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem
i promulguem i n’ordenem la publica-
ció en el Butlletí Of‌icial del Principat
d’Andorra.
Joan Enric Vives Sicília François Hollande
Bisbe d’Urgell President de la
República Francesa
Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
Llei 17/2014,
del 24 de juliol,
qualificada de modificació
de la Llei qualificada de
modificació del Codi de
procediment penal, del 10
de desembre de 1998
Atès que el Consell General en la seva
sessió del dia 24 de juliol del 2014 ha
aprovat la següent:
llei 17/2014, del 24 de juliol, qualif‌ica-
da de modif‌icació de la Llei qualif‌icada
de modif‌icació del Codi de procediment
penal, del 10 de desembre de 1998
Exposició de motius
El dia 16 de febrer de 1989 es va apro-
var el Codi de procediment penal, el qual
va ser objecte d’una primera modif‌icació
substancial en virtut de la Llei qualif‌icada
de modif‌icació del Codi de procediment
penal, del 10 de desembre de 1998, al
mateix temps que s’aprovava la Llei qua-
lif‌icada de modif‌icació del Codi penal.
Aquesta reforma, molt important quant
a l’abast, tenia com a objectiu adaptar la
norma processal penal a les disposici-
ons de la Constitució aprovada el 14 de
març de 1993 i, en concret, conformar-la
al compliment i el respecte necessaris
dels drets fonamentals i les llibertats
públiques que s’hi reconeixen i tutelen.
En efecte, segons es desprèn de la seva
exposició de motius, calia sotmetre el
Codi de procediment penal, de manera
clara i expressa, als límits derivats del
reconeixement constitucional dels drets
i les llibertats inviolables dels ciutadans,
a banda de fer-lo concordar amb el con-
tingut de diversos tractats internacionals
signats i ratif‌icats entretant pel Principat
d’Andorra.
Amb la Llei qualif‌icada de modif‌icació
del Codi de procediment penal es va
introduir per primera vegada el procedi-
ment de l’ordenança penal, que faculta el
batlle instructor per dictar una resolució
en què es determinen els fets, la seva
qualif‌icació jurídica i la responsabilitat
penal que se’n deriva, i alhora s’impo-
sa una pena concreta, la durada màxi-
ma de la qual no pot excedir la meitat
de la pena tipif‌icada per a la infracció
penal concernida en el Codi penal. La
3628 Núm. 52 - Any 26 - 3.9.2014Butlletí Of‌icial del Principat d’Andorra
manca d’oposició a aquesta ordenança
penal comporta que esdevingui ferma i
executòria. Aquest procediment, però,
només era aplicable en el supòsit de
determinades contravencions penals i
delictes menors, i sempre que no hi ha-
gués reincidència.
D’acord amb l’aprovació de la Llei de
cooperació penal internacional i de lluita
contra el blanqueig de diners o valors
producte de la delinqüència internacio-
nal, el 29 de desembre del 2000, es va
dur a terme una altra reforma puntual i
aïllada del Codi de procediment penal,
pel que fa a l’entrega vigilada d’objectes
delictius i a la participació d’un agent
encobert.
Tanmateix, l’aprovació de la Llei
9/2005, del 21 de febrer, qualif‌icada
del Codi penal, suposa la segona refor-
ma d’abast general de la llei processal
penal, concretament en virtut de la Llei
10/2005, del 21 de febrer, qualif‌icada
de modif‌icació del Codi de procediment
penal. D’aquesta manera s’adequava el
Codi de procediment penal al nou Codi
penal, es derogaven determinades dis-
posicions, en especial les referides a la
suspensió i la substitució de les penes,
atès que passaven a ser regulades en la
norma penal, i es reformaven altres qües-
tions de contingut estrictament processal
amb la f‌inalitat, entre d’altres, d’esmenar
problemàtiques d’ordre pràctic constata-
des i que entorpien el procediment penal
innecessàriament o creaven disfuncions.
A tall d’exemple, es va possibilitar el pro-
cediment de l’ordenança penal en relació
amb totes les contravencions penals i els
delictes menors, i també en el cas que
existís reincidència.
Posteriorment, l’adequació de les nor-
mes penals als tractats internacionals
signats i ratif‌icats per Andor ra va fer
necessària una modif‌icació puntual del
Codi penal, mitjançant la Llei 15/2008,
del 3 d’octubre, per adaptar-lo als com-
promisos contrets en matèria de cor-
rupció i f‌inançament del terrorisme. La
qual cosa també va requerir la reforma
de la Llei qualif‌icada de modif‌icació del
Codi de procediment penal, en virtut de
la Llei 16/2008, del 3 d’octubre.
Tenint en compte, d’altra banda, que el
Codi de procediment penal conté dispo-
sicions que incideixen en l’exercici dels
drets fonamentals, i molt especialment
dels drets reconeguts a l’article 10 de
la Constitució, el dia 7 de setembre
del 2010, el Tribunal Constitucional va
dictaminar, de resultes d’unes accions
incidentals de constitucionalitat inter-
posades pel Tribunal de Corts el 31 de
març del 2010, que determinats incisos
dels articles 24 i 25.1 del Codi de pro-
cediment penal, que restringien l’assis-
tència lletrada al cap de vint-i-quatre
hores de la detenció, eren contraris a
la Constitució i, per tant, nuls. Conse-
güentment, mitjançant la Llei 87/2010,
del 18 de novembre, qualif‌icada de mo-
dif‌icació de diferents textos en l’àmbit
penal en relació a l’assistència lletrada,
es van modif‌icar els incisos esmentats. Es
tracta de l’única ocasió f‌ins ara, a banda
dels canvis derivats de l’aprovació de la
Llei de cooperació penal internacional
i de lluita contra el blanqueig de diners
o valors producte de la delinqüència
internacional, del 29 de desembre del
2000, en què una modif‌icació del Codi
de procediment penal no ha estat acom-
panyada o ha dimanat d’una reforma
paral·lela del Codi penal.
Després d’això, s’han promogut altres
reformes puntuals de la norma processal
penal, com ara la que dimana de la Llei
19/2012, de l’11 d’octubre, associada a la
modif‌icació també molt parcial del Codi
penal, per conformar aquests textos le-
gals a nous tractats internacionals signats
o ratif‌icats per Andorra, així com a les
recomanacions del Grup d’Estats con-
tra la Corrupció. Alhora, es va aprof‌itar
l’avinentesa per completar o revisar la
redacció d’alguns articles per millorar la
seguretat jurídica i reforçar les garanties
processals penals.
Finalment, la darrera modif‌icació, ope-
rada recentment, s’ha introduït mitjan-
çant la Llei 19/2013, del 10 d’octubre,
que ha permès implementar la Deci-
sió 2007/845/JAI del Consell, del 6 de
desembre, relativa a la cooperació entre
les of‌icines de recuperació d’actius dels
estats membres en matèria de desco-
briment i d’identif‌icació dels productes
del crim o d’altres béns relacionats amb
el crim, inclosa en l’annex que acom-
panya l’Acord monetari signat entre el
Principat d’Andorra i la Unió Europea,
la ratif‌icació del qual fou aprovada pel
Consell General el dia 24 de novembre
del 2011.
Així doncs, el Codi de procediment
penal, com a cos legal que conté les
normes processals del dret penal, és
una norma jurídica que, atesa la seva
importància i aplicació freqüent, reque-
reix ser modif‌icada tot sovint en més o
menys mesura, segons el cas, i aquesta
circumstància s’ha fet especialment pale-
sa a Andorra en els darrers anys. D’altra
banda, la seva vinculació i interrelació
no solament amb la norma substantiva
del dret penal, sinó també amb altres
lleis del nostre ordenament jurídic que
a voltes convé reformar, encara incidei-
xen més en aquesta necessitat de revisió
constant, atès que en cas contrari les
lleis mencionades poden no aconseguir
la f‌inalitat cercada d’acord amb la seva
modif‌icació.
En aquest sentit, la modif‌icació promo-
guda de forma coetània de la Llei qua-
lif‌icada de la Justícia, del 3 de setembre
de 1993 i, en menys mesura, de la Llei
transitòria de procediments judicials, del
21 de desembre del mateix any, ha fet
imprescindible una nova reforma de la
Llei qualif‌icada de modif‌icació del Codi
de procediment penal. És per aquest
motiu, doncs, que s’ha promogut aques-
ta Llei, que es divideix en seixanta-vuit
articles i tres disposicions f‌inals, una
de les quals implica la modif‌icació de
diversos articles de la Llei qualif‌icada de
la jurisdicció de menors, del 22 d’abril
de 1999.
En efecte, tal com s’argumenta en l’ex-
posició de motius de les lleis de modif‌i-
cació de la Llei qualif‌icada de la Justícia
i de la Llei transitòria de procediments
judicials, s’ha endegat un nou reparti-
ment de les competències atribuïdes als
tribunals en l’àmbit jurisdiccional penal,
per raons d’equilibri en l’assumpció de
càrrega de treball i de millora de la co-
herència i la uniformitat. Així doncs, i en-
cara que els batlles instructors segueixin
jutjant pel procediment de l’ordenança
penal, el Tribunal de Corts esdevé com-
petent per jutjar en primera instància, a
banda dels processos seguits per delictes
majors de forma col·legiada, els que se
segueixen per delictes menors, i també
les contravencions penals en composició
unipersonal; i, consegüentment, la Sala
Penal del Tribunal Superior assumeix la
competència per resoldre aquests pro-
cessos en apel·lació, com també els pro-
cessos penals jutjats en primera instància

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR