Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia.
Llei 8/2004,
del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de maig del 2004 ha
aprovat la següent:
llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia
Exposició de motius
I
La Policia com a servei per a la protecció dels drets i llibertats té el seu origen
en l'article 13 de la Declaració de drets de l'home i del ciutadà inclosa en la
primera Constitució francesa, de 1791, que estableix que "la garantia dels drets
de l'home i del ciutadà necessita una força pública, i que aquesta força
s'institueix, per tant, en benefici de tots i no per a la utilitat particular d'aquells
que la tenen al seu càrrec". Els cossos de seguretat es configuren d'aquesta
manera en l'estat de dret com a garantia institucional del lliure exercici de drets
i llibertats, juntament amb la resta de garanties establertes a la Constitució i a
les lleis.
Així mateix, la missió de protegir i assegurar el lliure exercici de drets i llibertats
fa que el concepte de seguretat pública garantit en l'article 9 de la Constitució
no es pugui remetre únicament a la vella noció d'ordre públic, que evocava més
un pretext, l'ordre social, per imposar un ordre repressiu, que no pas la
necessitat de mantenir una situació de pau i de tranquil·litat públiques. La
missió de garantia de la seguretat ciutadana, com a servei públic, té des
d'aquesta perspectiva dues manifestacions clarament diferenciades. En primer
lloc, quan es produeixi una lesió o una vulneració dels drets i llibertats que
s'han d'assegurar com a funció policial essencial. En segon lloc, com a funció
preventiva, a través de les actuacions de tot tipus que condueixin a evitar les
situacions que generen inseguretat. D'aquesta manera drets i llibertats, d'una
banda, i seguretat ciutadana, d'altra banda, formen un tot indissoluble i integrat
en l'estat de dret constitucional.
Si en una societat democràtica la institució policial correspon al desig justificat
de protegir les llibertats individuals i socials, també ha de representar la
necessitat de garantir l'harmonització d'aquestes llibertats perquè es
desenvolupi i mantingui un clima general en ordre, tolerància i pau. La Policia,
abans de ser el braç secular dels tribunals o actuar en nom d'una autoritat
governativa dirigista o repressiva ha de romandre al servei de la comunitat i
tenir com a missió essencial garantir l'evolució normal d'aquesta comunitat.
II
El sotmetiment i la vinculació de tots els poders públics i dels ciutadans a la
Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic (article 3 de la Constitució),
element determinant perquè l'estat es pugui qualificar de dret, obliga de forma
particularitzada l'Administració, atesa la seva ubicació en el conjunt social. La
Policia, com a part orgànica de l'Administració pública, apareix sotmesa a la llei
tant de forma genèrica com institucionalment, en tenir clarament definida la
seva missió sota la dependència del Govern, al qual l'article 72 de la
Constitució atribueix, sota l'autoritat del seu cap, la direcció de l'administració
de l'Estat tot encomanant-li, també, la direcció de la política nacional i
internacional d'Andorra.
III
D'acord amb l'article 94 de la Constitució els jutges i el Ministeri Fiscal
dirigeixen l'acció de la Policia en matèria judicial segons el que estableixin les
lleis. Amb aquest concepte s'emmarquen una sèrie de funcions incloses en
l'àmbit de l'actuació policial que tenen com a finalitat esbrinar el delicte,
descobrir el delinqüent i assegurar que es troba, sota la dependència funcional
dels jutges i tribunals i del Ministeri Fiscal. Això suposa una especialitat en la
funció genèrica policíaca de garantir la seguretat ciutadana i el lliure exercici
dels drets i llibertats.
La Constitució no recull un model concret de Policia Judicial, i es remet a un
desenvolupament legislatiu posterior que es conté, de forma general, en el
capítol primer del títol VII de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre
de 1993, i més concretament en la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre
de 1996, i en la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal,
aprovada pel Consell General en la sessió del dia 10 de desembre de 1998.
Segons disposa l'article 95 de la Llei qualificada de la Justícia, la funció de
Policia Judicial recau en tots els membres del Cos de Policia, sempre que
siguin requerits per prestar-la pels batlles i tribunals i pel Ministeri Fiscal d'acord
amb el que s'estableix en la citada Llei i en les posteriors que la desenvolupen.
Dins de la seva estructura el Cos de Policia pot establir i organitzar unitats
destinades a Policia Judicial.
El model de Policia Judicial es configura, doncs, a Andorra, com un dels
treballs o funcions encomanades a la Policia que s'exerceix sota la
dependència orgànica del poder executiu i sota la supeditació funcional de
batlles, tribunals i Ministeri Fiscal en la forma establerta per les lleis.
La Policia Judicial compleix dos grans ordres de quefers o treballs: la
investigació dels delictes amb anterioritat a la intervenció de l'autoritat judicial, i
la realització de les missions específiques que els batlles i tribunals o el
Ministeri Fiscal li encomanin en cada cas concret conforme al que disposa el
Codi de procediment penal.
Per això l'auxili a batlles, tribunals i fiscals en la investigació dels delictes i en el
descobriment i la detenció dels delinqüents, ja sigui a requeriment d'altri o per
iniciativa pròpia, constitueix una activitat essencial, prioritària i permanent de la
Policia. I per aquesta raó la present Llei preveu la creació d'unitats especials de
Policia Judicial i la formació dels funcionaris corresponents, per adscriure'ls
funcionalment als òrgans jurisdiccionals esmentats i al Ministeri Fiscal.
IV
Aquesta Llei obre una nova etapa en la història de la Policia andorrana des que
fou creada l'any 1931 sota el nom de "Servei d'Ordre", amb un cap i sis agents,
per mantenir la seguretat del país a causa de l'augment de la població flotant
en els treballs de la companyia d'electricitat i en la construcció de les
carreteres.
Sobre els fonaments de la Constitució, de la Llei qualificada de la Justícia i de
les restants lleis de desenvolupament, la present Llei té per objecte d'establir
els principis d'actuació, les funcions i el règim funcionarial i estatutari dels
membres del Cos de Policia, i l'organització de la seguretat pública en tot el
territori nacional, i preveu la creació dels òrgans necessaris i la dotació dels
mitjans imprescindibles per al compliment correcte de les funcions de
seguretat, defensa i d'altres que corresponen a l'Estat andorrà.
Respecte a tots aquests punts i seguint la tònica de les legislacions modernes
en matèria de cossos de policia i de seguretat, la Llei s'inspira en les
resolucions de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i de
l'Assemblea General de les Nacions Unides, especialment en les relatives a la
Declaració sobre la policia i al Codi de conducta per als funcionaris encarregats
de fer complir la llei, respectivament. Els principis que deriven d'aquestes
directrius resten incorporats a l'ordenament jurídic andorrà d'acord amb el que
estableix l'article 3.3 de la Constitució i, per tant, obliguen sense excepció tots
els membres del col·lectiu policial.
V
La Policia ha d'adequar la seva conducta a l'ordenament jurídic, amb subjecció
als principis de jerarquia i de subordinació dins del Cos. És també un
col·laborador indispensable de l'Administració de Justícia, la qual ha d'auxiliar,
en el sentit més ampli, dins de les seves possibilitats. Per altra part, el respecte
que la policia deu a la societat a què pertany i d'on prové el seu mandat, l'obliga
a utilitzar els recursos coactius solament en situacions extremes i amb una
aplicació escrupolosa dels principis d'oportunitat, de proporcionalitat i de
congruència.
D'aquesta manera, especialment en el tracte de detinguts, la Policia ha
d'observar les prescripcions de la Llei d'una manera estricta. Per altra banda,
els membres del Cos de Policia s'han de comportar amb una professionalitat
exquisida, amb les limitacions i els sacrificis que calguin en bé del servei que
presten.
El Cos de Policia té com a missió i divisa principal la protecció, d'acord amb
l'ordenament jurídic, de la llibertat i la seguretat de la ciutadania, i per això les
seves funcions comprenen des de la protecció de persones i béns fins al
manteniment de l'ordre públic.
La Policia andorrana es defineix com un servei del Govern...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba