Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993.

Data de publicació:12 Nov 2014
4487Núm. 65 - Any 26 - 12.11.2014 Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
ESTAT ACCEPTACIÓ
1. Andorra 24/09/2014
2. Aràbia
Saudita
17/06/2002
3. Argentina 28/02/2014
4. Austràlia 23/09/2004
5. Àustria 25/10/2002
6. Bahamas 25/11/2005
7. Bahrein 13/10/2004
8. Bielorússia 14-06-2005
9. Bhután 19/10/2003
10. Bolivia 09/03/2004
11. Brunei
Darussalam
29/11/2007
12. Chile 08/09/2006
13. Corea 13/01/2004
14. Egipte 19/03/2014 (ratificació)
15. El Salvador 08/06/2012 (adhesió)
16. Eslovàquia 20/09/2004
17. Espanya 01/03/2010
18. Grècia 17/04/2006
19. Guinea 11/01/2005
20. Israel 03-11-2004
21. Itàlia 28/05/2009
22.Jamaica 05/02/2004
23.Jordania 29/09/2003
24.Kuwait 03/03/2003
25.Lituania 19/10/2003
26.Maldivas 19/04/2005
27.Mali 31/01/2005
28.Montenegro 29/11/2007
29.Moldàvia 01/01/2002
30.Oman 01/07/2004
31.Països
Baixos
08/04/2013
32.Papua nova 02/12/2005
33.Qatar 01/01/2002
34.Rússia 16/05/2014 (aprovació)
35.Síria 10/06/2003
36.Seychelles 27/11/2003
37.Tailàndia 08/11/2002
38.Tadjikistan 29/11/2007
39.Timor
Oriental
02/12/2005
40.Uruguay 05/09/2003
El Ministeri d’Afers Exteriors informa-
rà de la data d’entrada en vigor de les
esmenes esmentades.
Cosa que es fa pública per a coneixe-
ment general.
Andorra la Vella, 5 de novembre del
2014
Gilbert Saboya Suñé
Ministre d’Afers Exteriors
Lleis
qualificades
Llei 28/2014,
del 24 de juliol,
qualificada de modificació
de la Llei qualificada de la
Justícia, del 3 de setembre
de 1993
Atès que el Consell General en la seva
sessió del dia 24 de juliol del 2014 ha
aprovat la següent:
llei 28/2014, del 24 de juliol, qualifi-
cada de modificació de la Llei qualifi-
cada de la Justícia, del 3 de setembre
de 1993
Exposició de motius
En la sessió dels dies 2 i 3 de setembre
de 1993, el Consell General va aprovar la
Llei qualificada de la Justícia, per donar
compliment al mandat del títol VII de la
Constitució, intitulat De la Justícia. En
efecte, l’article 85, apartat 2, remet a la
regulació mitjançant llei qualificada de
l’estructura, la composició, el funciona-
ment i l’estatus jurídic dels membres de
l’organització judicial; i d’altra banda, els
articles 89, apartat 4; 90, apartat 2, i 91,
apartat 2 disposen que la Llei qualificada
sobre la justícia ha de regular les funci-
ons i les competències del Consell Supe-
rior de la Justícia, determinar la durada
del mandat i les condicions d’elegibilitat
dels presidents dels tribunals andorrans,
i regular el procediment sancionador
dels jutges que incorrin en responsabi-
litat penal o disciplinària, així com els
supòsits de responsabilitat civil.
La Llei qualificada de la Justícia va
desenvolupar tots aquests continguts i,
alhora, va regular altres qüestions cab-
dals i íntimament vinculades a la Justícia,
mitjançant cent dos articles estructurats
en nou títols. Els set primers fan referèn-
cia a l’exercici de la potestat jurisdicci-
onal, al Consell Superior de la Justícia,
a l’extensió i els límits de la jurisdicció
i a l’organització i el funcionament dels
tribunals, als conflictes de competència,
a l’estatus dels batlles i els magistrats,
al Ministeri Fiscal i als cooperadors de
l’Administració de Justícia. Els dos dar-
rers títols es van reservar a les disposici-
ons addicionals, transitòries i finals.
Aquesta Llei, en vigor des de fa vint
anys, i que només ha estat modificada
puntualment dues vegades, en ocasió de
la Llei qualificada de la jurisdicció de me-
nors, del 22 d’abril de 1999, i de la Llei
17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat
social, ha proporcionat fins avui un marc
jurídic i normatiu complet i adequat, i ha
assolit amb escreix les finalitats cercades
i expressades en la seva exposició de
motius, a saber, la garantia d’uns òrgans
judicials independents i imparcials en
l’aplicació de les lleis, i en el control
de la potestat reglamentària i l’activitat
administrativa i, de retruc, la protecció
efectiva dels ciutadans en l’exercici dels
seus drets i la defensa dels seus interes-
sos legítims. Ara bé, el temps transcorre-
gut d’ençà que va entrar en vigor la Llei
qualificada de la Justícia aconsella una
modificació profunda de diverses dispo-
sicions normatives per adequar-les a la
realitat actual, com també l’addició de
disposicions noves per resoldre algunes
mancances o llacunes constatades.
A aquest efecte, s’ha promogut una
tercera modificació de la Llei qualificada
de la Justícia, amb un abast molt més
ampli i general que les modificacions
anteriors, mitjançant una Llei que es
desglossa en seixanta-set articles, deu
disposicions transitòries, una disposició
derogatòria i deu disposicions finals, tres
de les quals comporten la modificació de
diversos articles de la Llei del Ministeri
Fiscal, del 12 de desembre de 1996; de
la Llei qualificada de la jurisdicció de
menors, del 22 d’abril de 1999, i de la
Llei general de les finances públiques,
del 19 de desembre de 1996.
Concretament, el títol V de la Llei qua-
lificada de la Justícia ja dedica vint-i-tres
articles a l’estatus dels batlles i els ma-
gistrats i en regula en sis capítols el jura-
ment, la presa de funcions i la promoció,
la inamobilitat, les incompatibilitats i les
prohibicions, la recusació i l’abstenció,
les responsabilitats civils i penals i el
règim disciplinari; el títol VI conté sis
altres articles relatius al Ministeri Fiscal,
els quals han estat objecte de desenvolu-
pament amb la Llei del Ministeri Fiscal;
i el títol II, dedicat al Consell Superior
de la Justícia, es refereix al nomenament
4488 Núm. 65 - Any 26 - 12.11.2014Butlletí Oficial del Principat d’Andorra
dels batlles, els magistrats i els presi-
dents dels tribunals, i del fiscal general
i dels fiscals adjunts. Tot i això, ja fa
anys que s’ha constatat que la regulació
esmentada és, en part, bé insuficient,
bé poc adaptada als temps actuals i als
canvis experimentats per l’Administració
de Justícia i el Ministeri Fiscal, dels quals
formen part els batlles i els magistrats
d’una banda, i els fiscals d’altra banda.
És per aquest motiu que, partint de
la regulació actual de l’estatus dels bat-
lles i els magistrats, i també dels fiscals
adjunts, i de les competències del Con-
sell Superior de la Justícia en aquesta
matèria, i sense modificar l’estructura
de la Llei qualificada de la Justícia, com
tampoc la de la Llei del Ministeri Fiscal,
s’incorpora un nou marc normatiu que
permet configurar, a banda d’un estatus
més complet i detallat, i d’un ventall de
noves atribucions de l’òrgan de govern
i administració de l’organització judicial,
una carrera judicial efectiva i progressi-
va, fonamentada en els mèrits i l’aptitud
tècnica per a l’exercici de les funcions
jurisdiccionals. En aquest sentit, es creen
diversos graus en cadascuna de les ca-
tegories de batlle i magistrat, i de fiscal
adjunt en virtut de la modificació de la
Llei del Ministeri Fiscal; i l’assoliment del
grau superior queda supeditat no només
a una determinada antiguitat en el càr-
rec, sinó també a l’avaluació favorable
en relació amb l’exercici de les funcions
encomanades i amb les activitats for-
matives. Aquesta avaluació recau en el
Consell Superior de la Justícia, el qual
també designa els presidents de tots els
òrgans judicials i de les seves sales, de
conformitat amb uns requisits previs per
garantir l’experiència i la capacitació en
l’exercici d’aquestes funcions. Ensems,
la durada dels mandats dels presidents,
però també del fiscal general, es limita
en el temps per permetre’n la renova-
ció.
D’altra banda, es regula de manera
detallada l’accés a la carrera judicial, si-
gui en la categoria de batlle, sigui en la
de magistrat, i, per remissió normativa,
també es regula l’accés a la carrera fiscal,
d’acord amb el compliment previ d’unes
condicions i a través de processos de
selecció regits pels principis d’aptitud
tècnica, mèrits propis i igualtat entre
tots els andorrans, que han de respondre
als principis d’objectivitat, publicitat i
transparència. Igualment, s’especifica
com es desenvolupen el concurs oposi-
ció i el concurs al qual s’han de sotmetre
els candidats que volen accedir als càr-
recs respectius de batlle i de fiscal adjunt
d’una banda, i de magistrat de l’altra, i es
defineix cada tipus de concurs; s’enunci-
en els mèrits que s’han d’incloure en les
bases de la convocatòria i la necessitat
que siguin ponderats en el barem que ha
de constar en aquestes bases; es detallen
la composició i les funcions del tribunal
o de la comissió de selecció; i en el cas
de l’accés a la categoria de batlle, un
cop finalitzat el procés de selecció, es
disposa com s’articulen les pràctiques
inicials que, en principi, es fixen en un
termini mínim d’un any, per garantir una
formació i una experiència suficient amb
vista a l’assumpció per primera vegada
de funcions jurisdiccionals.
Pel que fa a l’accés a la magistratura,
en compliment de la disposició transitò-
ria segona, apartat 1, de la Constitució,
es palesa que a igualtat de mèrits entre
els candidats, són preferits els de naci-
onalitat andorrana, i alhora es limita el
nombre de magistrats de nacionalitat
espanyola o francesa, com a màxim,
a la meitat del total dels membres del
tribunal en què s’integrin, malgrat que
aquesta proporció pot ser ampliada per
circumstàncies taxades, i que s’ha incor-
porat una disposició transitòria per a una
adaptació progressiva a aquesta limita-
ció. Pel que fa a l’accés a la categoria de
magistrat, la Llei estableix un sistema de
torns, i fixa que tres de cada quatre torns
s’han de cobrir mitjançant un concurs de
promoció entre batlles i fiscals, i un de
cada quatre mitjançant un concurs obert
de juristes, encara que s’introdueixen
mecanismes perquè prevalguin la com-
petència tècnica i els mèrits propis dels
candidats en l’accés a la magistratura.
S’ha optat per atorgar preferència als
candidats que ja es troben exercint fun-
cions jurisdiccionals i que ja han superat
en el seu moment un concurs oposició,
pel fet que disposen d’una capacitació
i una experiència prèvies que mereixen
una consideració especial.
Aquest sistema de torns, igual que la
creació dels diversos graus de batlle,
magistrat i fiscal adjunt, es troben es-
tretament vinculats a una de les idees
cabdals que informa la nova regulació
de les carreres judicial i fiscal: es tracta
de fomentar i facilitar el que batlles,
magistrats i fiscals adjunts s’hi mantin-
guin, la qual cosa comporta que s’hagin
incorporat mecanismes que permeten
la progressió i la promoció. En aquest
mateix sentit, la Llei disposa que els bat-
lles i els fiscals adjunts que han accedit
al càrrec en virtut d’un mateix concurs
oposició poden optar per ocupar una
plaça vacant a la Fiscalia o a la Batllia,
respectivament, en el cas que no hagi
estat sol·licitada i adscrita als que ja per-
tanyen a cadascun d’aquests òrgans, i
que ho poden fer abans de convocar el
concurs oposició esmentat. I igualment
s’esdevé, amb caràcter previ a la con-
vocatòria del concurs corresponent, per
als magistrats que desitgen ocupar una
plaça vacant en un tribunal distint de
l’òrgan en què es troben afectats.
La millora en la regulació de l’estatus
dels membres de les carreres judicial i
fiscal enllaça igualment amb el principi
de seguretat jurídica i amb la regulació
d’aspectes que no s’havien establert fins
ara, com els conceptes mínims que han
de conformar el règim retributiu, sense
perjudici que la regulació detallada es
remeti a una llei posterior. També s’ha
desenvolupat el règim de jubilació, i s’ha
determinat que els és aplicable el règim
general de la funció pública, a excepció
de l’edat de jubilació voluntària i d’ofi-
ci, que es manté invariada, malgrat que
s’ha flexibilitzat puntualment la jubilació
d’ofici esmentada després dels setanta
anys. I alhora, s’han detallat les diverses
situacions en què es poden trobar els
batlles, els magistrats i els fiscals adjunts,
a banda del servei actiu i la jubilació,
de forma que no només es precisen el
contingut i les conseqüències de la situ-
ació de suspensió ja regulada en la Llei
qualificada de la Justícia, sinó que també
s’hi incorporen i es regulen les situaci-
ons d’excedència forçosa per al nome-
nament per a un altre càrrec en principi
vinculat de forma directa o mediata a
la funció jurisdiccional o fiscal, i també
les situacions d’excedència voluntària,
en supòsits relacionats amb la concili-
ació de la vida familiar i laboral o amb
l’ampliació de la formació acadèmica o
professional. Finalment, aquest avenç en
la regulació estatutària es materialitza en
l’addició d’una relació de drets diversos
que emparen els batlles i els magistrats
en l’exercici de les seves funcions i que

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba