Llei 28/2022, del 14 de juliol, qualificada de protecció civil.

• Fecha de publicación: 03 Agosto 2022
• Fecha: 14 Julio 2022
• Número de Gaceta: 94
• Sección: Consell General

Llei 28/2022, del 14 de juliol, qualificada de protecció civil

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 14 de juliol del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 28/2022, del 14 de juliol, qualificada de protecció civil

Índex

Títol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte i àmbit d' aplicació de la Llei

Article 2. Definicions

Article 3. Finalitats

Article 4. Principis

Article 5. Mesures de garantia de la seguretat de la població

Article 6. Emblema

Títol segon. Drets i deures. Cos de voluntaris de protecció civil. Mitjans de comunicació

Capítol primer. Drets i deures

Article 7. Drets

Article 8. Deures generals

Article 9. Deures específics

Capítol segon. Cos de voluntaris de protecció civil

Article 10. Cos de voluntaris de protecció civil

Article 11. Grup d' Intervenció i Suport de l' Administració Pública

Article 12. Actuació

Article 13. Foment

Article 14. Formació

Article 15. Assegurança

Capítol tercer. Mitjans de comunicació

Article 16. Mitjans de comunicació

Títol tercer. Centres docents. Campanyes de sensibilització

Capítol primer. Centres docents

Article 17. Formació en centres docents

Article 18. Capacitació i mitjans

Capítol segon. Campanyes de sensibilització

Article 19. Programes d' informació

Article 20. Difusió de la informació

Títol quart. Emergències ordinàries

Capítol primer. Definició i disposicions generals

Article 21. Definició

Article 22. Disposicions generals

Capítol segon. Deures de col·laboració

Article 23. Deures de col·laboració

Títol cinquè. Emergències no ordinàries. Actuacions en matèria de protecció civil

Capítol primer. Definició i actuacions bàsiques

Article 24. Definició

Article 25. Actuacions bàsiques

Capítol segon. Previsió i prevenció

Article 26. Previsió

Article 27. Prevenció

Capítol tercer. Planificació

Secció primera. Disposicions generals

Article 28. Plans de protecció civil

Article 29. Contingut comú dels plans territorials, especials i específics

Secció segona. Plans territorials

Article 30. Plans territorials

Article 31. Pla territorial nacional de protecció civil

Article 32. Plans territorials comunals de protecció civil

Secció tercera. Plans especials i plans específics

Article 33. Plans especials

Article 34. Plans específics

Secció quarta. Plans de continuïtat de serveis públics i d' altres serveis crítics o essencials per a la comunitat

Article 35. Definició i contingut

Article 36. Entitats, organismes i empreses obligats

Secció cinquena. Plans d' autoprotecció

Article 37. Definició i contingut

Article 38. Elaboració, implantació, modificació i revisió

Secció sisena. Plans o programes per a activitats o esdeveniments determinats

Article 39. Plans o programes per a activitats o esdeveniments determinats

Capítol quart. Intervenció

Secció primera. Plans territorials, especials i específics

Article 40. Activació

Article 41. Nivells d' actuació

Article 42. Concepte i atribucions del comandament únic

Article 43. Funcions del comandament únic

Article 44. Mesures d' emergència

Article 45. Mobilització de recursos

Article 46. Serveis

Article 47. Desactivació

Article 48. Emergència catastròfica

Secció segona. Plans d' autoprotecció

Article 49. Activació, desenvolupament i desactivació

Secció tercera. Plans o programes per a activitats o esdeveniments determinats

Article 50. Activació, desenvolupament i desactivació

Capítol cinquè. Recuperació i retorn a la normalitat

Article 51. Accions de recuperació i retorn a la normalitat

Capítol sisè. Informació

Article 52. Informació

Article 53. Recerca

Capítol setè. Formació

Article 54. Personal dels serveis públics i d' autoprotecció i persones voluntàries

Article 55. Sometent

Títol sisè. Organització competencial

Capítol primer. Govern

Article 56. Govern

Article 57. Ministeris

Article 58. Ministeri i ministre competents en matèria d' interior

Article 59. Departament competent en matèria de protecció civil i gestió d' emergències

Article 60. Director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d' emergències

Capítol segon. Comuns

Article 61. Comuns

Article 62. Cònsols

Article 63. Sometent, capità i deseners

Capítol tercer. Comissió Nacional de Protecció Civil

Article 64. Naturalesa i funcions

Article 65. Composició

Article 66. Funcionament

Capítol quart. Inspecció

Article 67. Inspecció

Títol setè. Relacions interadministratives

Article 68. Deure de col·laboració

Article 69. Intercanvi d' informació

Article 70. Assistència i auxili

Article 71. Substitució

Títol vuitè. Atenció i gestió de les emergències

Capítol primer. Sistema públic d' atenció d' emergències

Article 72. Sistema públic d' atenció d' emergències

Article 73. Col·laboració en la gestió d' emergències

Capítol segon. Servei d' atenció de trucades d' emergència

Article 74. Servei d' atenció de trucades d' emergència

Capítol tercer. Centre Nacional d' Emergències

Article 75. Centre Nacional d' Emergències

Article 76. Funcions

Article 77. Protocols operatius nacionals

Article 78. Direcció tècnica i operativa

Capítol quart. Centres comunals d' emergències

Article 79. Centres comunals d' emergències

Article 80. Protocols operatius comunals

Títol novè. Distincions i honors

Article 81. Distincions i honors

Títol desè. Finançament

Article 82. Finançament

Article 83. Repercussió de costos i despeses

Títol onzè. Règim de responsabilitat

Article 84. Disposició general

Article 85. Òrgans competents

Article 86. Infraccions molt greus

Article 87. Infraccions greus

Article 88. Infraccions lleus

Article 89. Responsabilitat en relació amb el servei d' atenció de trucades d' emergència

Article 90. Prescripció de les infraccions

Article 91. Sancions

Article 92. Graduació de les sancions

Article 93. Prescripció de les sancions

Disposició derogatòria

Disposició final primera. Registre de plans de protecció civil

Disposició final segona. Pla territorial nacional de protecció civil i Mapa de Riscos

Disposició final tercera. Plans territorials comunals de protecció civil

Disposició final quarta. Plans especials

Disposició final cinquena. Plans de continuïtat de serveis públics i d' altres serveis crítics o essencials per a la comunitat

Disposició final sisena. Plans d' autoprotecció

Disposició final setena. Comissió Nacional de Protecció Civil

Disposició final vuitena. Grup d' Intervenció i Suport de Protecció Civil

Disposició final novena. Servei d' atenció de trucades d' emergència

Disposició final desena. Centre Nacional d' Emergències

Disposició final onzena. Desenvolupament normatiu

Disposició final dotzena. Entrada en vigor

Exposició de motius

I. Els serveis establerts en l' àmbit local per a la prevenció i l' extinció d' incendis, el dret internacional humanitari modern i la defensa passiva sorgida entre les dues guerres mundials per a la protecció enfront de les noves armes aèries constitueixen els antecedents de la legislació sobre protecció civil i gestió d' emergències. La confluència de tot plegat dona lloc a un sistema d' atenció de riscos que evoluciona de les mesures de simple reacció davant els sinistres a les mesures de prevenció i planificació de les intervencions en les situacions de risc greu, catàstrofe o calamitat pública, cosa que acaba configurant un servei públic autèntic.

Abans del segle XIX es poden trobar algunes disposicions normatives que pretenen donar resposta als accidents i les catàstrofes, així com establir mesures de protecció de les víctimes. Però, en qualsevol cas, es tracta de previsions aïllades i limitades que no configuren una acció pública organitzada ni institucions especialitzades com les que avui coneixem. En la societat preindustrial, els riscos catastròfics eren més escassos i s' hi feia front des d' una perspectiva fatalista, en considerar que les catàstrofes que provenien de les guerres o de les forces de la naturalesa eren inevitables, i, per tant, s' improvisava i s' adoptaven mesures només pal·liatives i de reacció, una vegada produïts els danys.

En aquest sentit és ben gràfica la màxima 40 del Manual Digest, escrit el 1748 per Antoni Fiter i Rossell, quan diu literalment que en temps calamitosos de guerras i tribulacions, sufrirlas ab resignació y abaixar lo cap, a fi de poderlo tornar a alsar despues de finidas. I continua la màxima esmentada amb el comentari següent: Es la guerra com una gran crescuda ó avinguda de riu, molt furiosa; que es lo que passa en esta? Se encontraran en la vora ó marges del riu alguns abres y alguns junchs; los abres vanitosos de sa fortalesa, raels, poder y pompositat no volen doblarse al aigua, antes bé impedeixen lo curs de la aigua y avinguda, lo que succeeix és que la aigua los arrenca de soca rael i sels en arrossega, de manera que de ells non queda raça ni se'al, ó sols ne quedan los trossos y debrissos. Al contrari los junchs, com si coneixien la gran fúria de la avinguda se doblan y rendeixen y abaixan lo cap; passa la aigua sens violència especial, no trobant en ells resistència y per assó no fa cabal y passada que ha la fúria de la avinguda tornan a alsarse com de antes, y quedan be. Valga aquest símil ó exemple en coment de la predita màxima.

D' aquesta visió de fatalitat, se' n va separar ben aviat, a Andorra i arreu, el risc d' incendis, que va ser un dels primers riscos que es van començar a considerar com a previsibles, i al qual consegüentment la normativa i el costum van prestar atenció. Ja ben avançat el segle XIX, es prioritzava l' autoprotecció i l' auxili voluntari i solidari dels veïns, complementats en algunes ocasions per les mesures de les autoritats locals. Posteriorment, es van adoptar mesures més directes contra els incendis urbans, a través de l' assegurament privat, de forma que les societats mútues contra incendis van crear serveis d' extinció propis i rudimentaris.

Així ho recull Jean-Auguste Brutails, qui va ser jutge del Tribunal Superior del copríncep francès, en la primera edició de l' obra La Coutume d' Andorre, escrita a París l' any 1904. Brutails indica que, tal com succeeix en totes les poblacions amb una naturalesa...