Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi.

llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 de juny del 2014 ha aprovat la següent:

llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi

Exposició de motius

La societat andorrana aspira a proporcionar la millor educació possible a les noves generacions. Una aspiració que es correspon amb la voluntat col·lectiva de fer d’Andorra un país pròsper, benestant i cohesionat, on totes les persones que hi viuen puguin lliurement desenvolupar la pròpia personalitat, formar-se com a ciutadans i participar del progrés col·lectiu.

L’educació fa possible la superació dels condicionants personals, socials, econòmics i culturals de partida; és la clau de les oportunitats per superar les desigualtats i per desvetllar i aprofitar tots els talents de la societat.

Per això el dret de tota persona a l’educació és un dret que la Constitució d’Andorra reconeix com a fonamental i que la Llei qualificada d’educació desenvolupa. Per garantir-lo de manera efectiva i oferir l’oportunitat de superar els obstacles de tota mena que puguin menyscabar-lo, els poders públics s’han dotat d’un sistema d’ajuts a l’estudi que compensa les desigualtats econòmiques i socials i, en els nivells d’ensenyament post obligatori, incentiva la continuïtat de l’estudi.

L’any 2002, el Govern va fer una reflexió important per actualitzar les mesures que calia adoptar per facilitar, en condicions d’equitat, l’accés als serveis escolars de l’ensenyament obligatori mitjançant l’atorgament de beques a fons perdut. Així mateix, va establir un sistema de crèdits per als estudiants de carreres universitàries superiors i per als ensenyaments de postgrau.

La Llei d’ajuts a l’estudi del 2002 ha donat una resposta efectiva i satisfactòria a les necessitats d’ajuts a l’ensenyament de la nostra societat. Les innovacions en el món educatiu i la nova estructura de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, amb l’ampliació del sistema d’ajuts al segon cicle universitari, fan necessari l’establiment d’un marc legislatiu que inclogui la possibilitat de desenvolupar reglamentàriament aspectes que, per la seva idiosincràsia, estan subjectes a canvis i modificacions.

L’ampliació de l’abast dels ajuts a l’ensenyament superior, per incloure els ajuts al segon cicle, fa que la figura del crèdit d’estudi esdevingui innecessària en aquest context, perquè els ajuts al primer i al segon cicles universitaris queden coberts per aquesta Llei. Els ajuts al tercer cicle continuen gestionant-se pels principis rectors que són aplicables actualment.

Aquesta Llei s’estructura en tres capítols. El primer estableix els principis generals comuns i els nivells educatius susceptibles de percebre ajuts a l’estudi. El segon homogeneïtza les definicions del tipus de beca, amplia les prestacions destinades a l’educació i a l’educació especial i manté el Premi nacional a l’estudi, com a premi a l’excel·lència, fent-lo extensiu als ensenyaments de batxillerat professional de cadascun dels sistemes educatius presents a Andorra. El tercer tracta del procediment de presentació i tramitació de la sol·licitud d’ajuts i dels procediments de revisió, resolució i comprovació de les dades vinculades.

Finalment, la Llei presenta dos disposicions addicionals, dos disposicions transitòries, una derogatòria i dos disposicions finals.

La disposició addicional primera estableix que el Govern pot implantar programes d’ajuts específics per a joves que compaginin l’estudi amb la pràctica de l’esport de competició i preveu la possibilitat que en determinades circumstàncies es puguin presentar sol·licituds fora de termini.

La disposició addicional segona fa possible que el Govern estableixi reglamentàriament la compatibilitat dels ajuts estatals amb altres ajuts atorgats per tercers.

La disposició transitòria primera garanteix que als crèdits d’estudi acordats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’hi continuï aplicant la norma que els regia, i faculta el Govern per crear un programa específic de crèdits a l’estudi.

La disposició transitòria segona determina que els alumnes que gaudeixen del Premi nacional a l’estudi puguin continuar gaudint-ne en els mateixos termes.

La disposició derogatòria deroga la Llei d’ajuts a l’estudi de l’any 2002.

Les disposicions finals primera i segona encomanen el desenvolupament reglamentari d’aquesta Llei en el termini màxim de 45 dies i fixen l’entrada en vigor de la Llei.

Capítol primer. Principis generals

Article 1

Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és establir el règim jurídic del sistema d’ajuts a l’estudi per a alumnes dels diferents nivells educatius.

Article 2

Conceptes

1. El sistema d’ajuts a l’estudi per als nivells preobligatori, obligatori, de batxillerat, de formació professional no superior i d’ensenyament superior s’articula amb les beques per cursar ensenyaments reglats dels sistemes educatius públics presents a Andorra. Es poden atorgar beques per cursar ensenyaments reglats a l’estranger, sempre que els mateixos ensenyaments no es cursin a Andorra pels nivells preobligatori, obligatori, de batxillerat i de formació professional no superior. Els ensenyaments cursats tant a Andorra com a l’estranger han de permetre l’obtenció d’una titulació oficial amb validesa acadèmica i reconeguda per l’Estat.

2. Les beques són prestacions econòmiques a fons perdut, excepte en el supòsit previst a l’article 20.

3. En el marc d’aquesta Llei, s’entén per “nivell preobligatori” els ensenyaments de maternal; per “nivell obligatori”, els ensenyaments de primera i segona ensenyança; per “nivell de batxillerat”, els ensenyaments de batxillerat; per “nivell de formació professional no superior”, els nivells de formació professionals previs a qualsevol formació de l’àmbit de l’ensenyament superior, i per “nivell d’ensenyament superior” s’entén la formació professional superior i el primer i el segon cicles d’estudis d’ensenyament superior.

Article 3

Requisits per sol·licitar una ajuda

1. A més dels requisits acadèmics, econòmics i patrimonials que s’estableixen en aquesta Llei, per obtenir una beca, els alumnes, de nacionalitat andorrana o estrangera, han de residir al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.

   Pel que fa referència als ajuts a l’estudi de l’ensenyament superior, el període mínim de residència efectiva requerida per poder gaudir d’un ajut és de tres anys consecutius just abans de la sol·licitud.

2. En general, correspon als pares o als tutors fer-se càrrec del sosteniment dels fills o pupils durant el període que cursin ensenyaments, inclosos els superiors. Quan un estudiant, en arribar a la majoria d’edat i si viu independentment dels pares o tutors, no pot assumir les responsabilitats econòmiques esmentades, pot sol·licitar l’atorgament d’un ajut a l’estudi.

Article 4

Òrgans competents

1. Correspon al ministeri encarregat de l’educació determinar:

1. L’import dels ajuts per a cada modalitat de beca i nivell d’ensenyament.

2. Publicar la convocatòria anual per a l’atorgament de les beques.

   Aquesta convocatòria, que es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, ha de contenir els requisits específics per a l’obtenció de la beca, els imports màxims de cada tipus d’ajuts i el termini de presentació de sol·licituds.

3. Resoldre la convocatòria anual. La resolució de la sol·licitud d’ajut ha d’especificar el tipus d’ajut atorgat a cada beneficiari i l’import d’aquest ajut i, en els supòsits de denegació, ha de ser motivada. S’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la relació dels ajuts atorgats i denegats. La relació d’ajuts atorgats ha d’indicar la quantia atorgada.

Article 5

Incompatibilitats

1. L’obtenció d’un ajut a l’estudi és incompatible amb l’obtenció d’un altre, ja sigui de la mateixa administració andorrana, ja sigui d’una institució pública o privada, nacional o estrangera, excepte en els supòsits de compatibilitat expressament reconeguts en aquesta Llei.

2. A fi...