Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública.

• Fecha de publicación: 10 Enero 2019
• Fecha: 06 Diciembre 2018
• Sección: Consell General
• Número de Gaceta: 3

Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública.

Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 6 de desembre del 2018 ha aprovat la següent:

llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública

Exposició de motius

La seguretat pública o la seguretat ciutadana, entesa com l' acció que porta a terme l' Estat per garantir la convivència pacífica i evitar la violència, troba l' origen en el concepte d' ordre públic que conté la Declaració dels drets de l' home i del ciutadà del 1789. Aquest terme ha anat evolucionant d' aleshores ençà i, a hores d' ara, en especial al Principat d' Andorra, la seguretat pública ha incorporat plenament els valors propis d' un Estat de dret, democràtic i social, tal com consagra l' article 1, apartat 1, de la Constitució.

La preservació de l' ordre públic ha estat una preocupació constant dels poders públics andorrans, motiu pel qual actualment hi ha una normativa nombrosa en aquesta matèria. No obstant això, aquestes normes, majoritàriament preconstitucionals i emanades dels veguers, són disperses i en moltes ocasions, arcaiques i poc dissuasives. En efecte, abans de l' aprovació de la Constitució, les competències en matèria de seguretat i ordre públic eren exercides pels veguers, i això tant en la vessant de creació de les normes com de la seva aplicació. Així, entre els primers anys 60 i l' any 1993, els veguers van dictar nombroses normes en aquestes matèries, abordant qüestions molt heterogènies i diverses, des del Cos de Policia (creat arran de la concessió de FHASA i posat sota la direcció dels veguers) fins a la immigració i la residència de persones estrangeres, passant per tot el que es podria anomenar la protecció de la moralitat, la tranquil·litat i l' ordre públics. Una tasca que, a les darreries d' aquest període, va culminar amb l' aprovació del Codi penal i del Codi de procediment penal.

Una part de les normes emanades dels veguers ha estat substituïda o actualitzada parcialment després de la promulgació de la Constitució per noves disposicions dictades pel Consell General i pel Govern. Unes disposicions que, com s' ha dit abans, han quedat plenament adaptades al nou marc institucional i jurídic, com s' esdevé amb els règims d' immigració i de residència; d' assegurança obligatòria de vehicles; dels jocs d' atzar; d' horaris de tancament dels locals públics; de les substàncies explosives, i, naturalment, del Cos de Policia i en matèria penal i processal penal. Tanmateix, hi ha un nombre relativament important de normes sobre qüestions força diverses que no han estat substituïdes per altres normes posteriors ni han estat derogades expressament, i que majoritàriament es continuen aplicant, malgrat que algunes han caigut en desús. Cal dir, a més, que la majoria d' aquestes normes és anterior a la creació del Butlletí Oficial del Principat d' Andorra i, consegüentment, van ser publicades únicament per edictes, d' acord amb el sistema tradicional anterior, la qual cosa en dificulta el coneixement públic.

A més, deixant de banda les matèries relacionades amb la seguretat pública que ja s' han regulat, abans o després de la Constitució, encara hi ha determinades qüestions que no disposen de l' empara legal requerida, cosa que a vegades pot comprometre la seguretat jurídica necessària. És el cas, per exemple, dels drets de reunió i de manifestació, que, per bé que són reconeguts a la Constitució, no han estat desenvolupats legalment; de la videovigilància, un recurs del tot cabdal per prevenir o investigar degudament la comissió d' infraccions penals i administratives avui dia; de les actuacions de manteniment de la seguretat ciutadana que pot portar a terme el Cos de Policia, en què només es disposa de normes molt parcials i succintes a la Llei qualificada del Cos de Policia, o, finalment, també de la documentació i la identificació personals, en què només es disposa del marc jurídic que ofereix la Llei qualificada d' immigració a les persones residents no andorranes, o de les normes reglamentàries que regulen les característiques dels passaports andorrans.

És per aquesta raó que cal promoure una llei que reguli d' una forma compilada i actualitzada les matèries que incideixen en la seguretat pública, i, en concret, les accions que han de portar a terme els poders públics del nostre país per garantir l' ordre públic i evitar la comissió d' infraccions penals contra les persones i els béns, tot plegat sempre des de la premissa del respecte escrupolós dels drets fonamentals i les llibertats públiques que recull la norma suprema del nostre ordenament jurídic.

Aquesta Llei es divideix en vuit títols, en què s' encabeixen seixanta-cinc articles. El títol I conté les disposicions generals i, en concret, els articles 1 i 2 estableixen, respectivament, la finalitat i l' objecte de la Llei, i el seu àmbit d' aplicació territorial i competencial. Pel que fa a l' article 3, regula el deure de col·laboració de totes les autoritats i els funcionaris públics, i dels particulars en l' àmbit que ens ocupa.

El títol II incideix, en virtut de dos capítols diferents, en la regulació relativa als drets de reunió i de manifestació. El capítol primer i l' article 4, que en forma part, defineixen i fan referència a l' exercici del dret de reunió, que no està subjecte a cap autorització o comunicació prèvies, sempre que se celebri d' acord amb les premisses que estableix l' article 16 de la Constitució. El capítol segon, per la seva banda, desenvolupa el dret de manifestació. En concret, s' estableix un procediment de comunicació prèvia àgil i flexible que, en virtut del principi de proporcionalitat, permet preservar l' equilibri entre l' exercici del dret fonamental de manifestació i l' obligació de les autoritats públiques d' adoptar les mesures apropiades per assegurar que, en l' exercici d' aquest dret, no es generin desordres públics, de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Així, els articles 5 a 12 defineixen i regulen l' exercici del dret esmentat, la comunicació prèvia i el seu contingut, els informes i les modificacions que se' n poden seguir, el recurs jurisdiccional que es pot interposar, el règim de responsabilitat i els motius taxats que emparen una possible suspensió o dissolució de la manifestació.

El títol III fa referència a la documentació i la identificació personals. En concret, els articles 13 a 15 estableixen les normes oportunes pel que fa a la documentació i la identificació dels ciutadans andorrans d' una banda, la identificació dels ciutadans no andorrans d' altra banda, i el control de la identitat de les persones encara d' altra banda.

El títol IV i els articles 16, 17 i 18, que en formen part, incideixen en les actuacions de manteniment de la seguretat ciutadana, és a dir l' entrada i l' escorcoll en domicilis i altres béns immobles, i les restriccions de circulació i controls a les vies públiques, establint uns límits i unes garanties molt clares i precises així com la incautació d' objectes.

El títol V regula la videovigilància mitjançant quatre capítols. El capítol primer, que es desglossa en els articles 19 i 20, estableix l' objecte, la definició i les finalitats de la videovigilància. El capítol segon, que compta amb quatre articles, preveu els règims d' autorització i de comunicació prèvia, sotmès al compliment de les finalitats esmentades i al principi de proporcionalitat, les condicions d' instal·lació i utilització dels sistemes de videovigilància, amb una regulació específica de les instal·lacions temporals, i les vicissituds relatives a la destrucció, l' accés i les còpies de les gravacions. El capítol tercer, a través de l' article 25, crea la Comissió Nacional de Videovigilància, d' acord amb les recomanacions de la Comissió de Venècia del Consell d' Europa, i en detalla els membres i les funcions. I el capítol quart i l' article 26, que en forma part, estableixen el règim de responsabilitat que se' n deriva.

El títol VI, que es divideix en sis articles, està dedicat als establiments o les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana, i reprèn, tot i que de forma actualitzada i millorada, les normes vigents i emanades dels veguers al respecte. Així, en primer lloc, s' obliga els establiments i les instal·lacions vulnerables i, per exemple, les armeries, les joieries, les entitats bancàries, les empreses de seguretat o de venda de material de seguretat, a disposar de les mesures de protecció que s' estableixin per la via reglamentària. Així mateix, les persones que portin a terme activitats rellevants per a la seguretat ciutadana poden estar subjectes a obligacions de registre documental. Pel que fa a les armeries, els tallers de reparació d' armes, i els camps i galeries de tir, es determina que l' obertura i l' explotació d' aquests establiments o instal·lacions requereix una autorització prèvia i, alhora, es faculta per determinar reglamentàriament les condicions per portar a terme qualsevol actuació relacionada amb les armes, les municions, i les parts i els components d' armes. A més, reprenent una vegada més una norma existent, s' incorpora la prohibició legal de la prostitució. I, finalment, es regulen per primera vegada els esdeveniments esportius, culturals, de lleure, festius o de qualsevol altra índole que requereixen ser comunicats prèviament, i es detallen els motius que en permeten la finalització anticipada.

El títol VII inclou les disposicions relatives a la protecció de l' ordre públic i la convivència ciutadana, amb la finalitat, tal com estableix l' article 33, de preservar els espais públics com a lloc de convivència i civisme en el qual tots els ciutadans puguin desenvolupar en llibertat els seus drets, amb dignitat i amb respecte dels drets de la resta dels ciutadans. El capítol primer del títol que ens ocupa, que es desglossa en un únic article, regula la matèria...