Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública.

• Fecha: 22 Noviembre 2021
• Fecha de publicación: 15 Diciembre 2021
• Número de Gaceta: 134
• Sección: Consell General

Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública

Atès que dins del termini d' un mes des de la seva publicació en el Butlletí del Consell General, establert per l' article 116.6 del Reglament del Consell General, no han estat formulades objeccions per part dels consellers generals o dels grups parlamentaris, en data 22 de novembre del 2021, ha quedat aprovat el projecte de consolidació següent:

Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública

Exposició de motius

La seguretat pública i ciutadana ha estat sempre un dels pilars del Principat d' Andorra. El país s' ha caracteritzat pels principis del respecte, el civisme i la responsabilitat dels ciutadans i dels poders públics.

El Consell General, en la sessió del dia 6 de desembre del 2018, va aprovar la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública, la qual es va publicar al BOPA del 10 de gener del 2019. Aquesta Llei tenia per objectiu regular d' una forma compilada i actualitzada les matèries que incideixen en la seguretat pública i, en concret, les accions que han de portar a terme els poders públics del país per garantir l' ordre públic i evitar la comissió d' infraccions penals contra les persones i els béns, tot plegat sempre des de la premissa del respecte escrupolós dels drets fonamentals i les llibertats públiques que recull la norma suprema de l' ordenament jurídic.

Posteriorment, i després de gairebé un any d' ençà de la publicació i entrada en vigor de la Llei esmentada, en data 29 d' octubre del 2020 el Consell General va aprovar la Llei 13/2020, del 29 d' octubre, qualificada de modificació de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública, atès que, malgrat l' important avenç que havia representat en la regulació de les matèries que incideixen en la seguretat pública, a la pràctica hi havia fenòmens que encara mereixien una intervenció més gran, malgrat que havien estat presos en consideració i regulats per la dita Llei. En aquest sentit l' increment del consum abusiu d' alcohol entre els joves, i en especial entre els menors d' edat, en la pràctica creixent de l' anomenada botellada, i també de drogues, va evidenciar la necessitat de fer una modificació i actualització de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública, així com de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

Així mateix, la situació d' emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del SARS-CoV-2 que ha viscut el Principat d' Andorra ha fet necessari reforçar la base jurídica de què es disposava per poder adoptar les mesures escaients per protegir la salut pública davant de les situacions de risc o de perill que es poguessin produir. Quan aquestes mesures impliquen certes restriccions de la mobilitat o, en general, de la llibertat general d' actuació de la ciutadania, sobre la qual es fonamenta la convivència en la societat democràtica, és imprescindible també que comptin amb una previsió legal clara i concreta que estableixi amb precisió i seguretat el marc dins del qual pot actuar l' autoritat sanitària, amb una ponderació adequada entre els drets dels ciutadans i les obligacions que, per responsabilitat social, s' han d' imposar, i que ofereixi una seguretat jurídica plena, de manera que les persones siguin clarament coneixedores de les conseqüències jurídiques de la seva conducta. Així, el 23 de desembre del 2020 el Consell General va aprovar la Llei 19/2020, del 23 de desembre, de modificació de la Llei 30/2018, del 6 de desembre, qualificada de seguretat pública i de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, per preveure mesures obligatòries per protegir la salut pública.

Donat l' abast de les modificacions esmentades anteriorment i per facilitar la consulta de la norma d' ara endavant, és aconsellable aprovar el text consolidat de la Llei qualificada de seguretat pública.

Aquesta Llei es divideix en vuit títols, en què s' encabeixen 65 articles. El títol I conté les disposicions generals i, en concret, els articles 1 i 2 estableixen, respectivament, la finalitat i l' objecte de la Llei, i el seu àmbit d' aplicació territorial i competencial. Pel que fa a l' article 3, regula el deure de col·laboració de totes les autoritats i els funcionaris públics i dels particulars en l' àmbit que ens ocupa.

El títol II incideix, en virtut de dos capítols diferents, en la regulació relativa als drets de reunió i de manifestació.

El capítol primer i l' article 4, que en forma part, fan referència a l' exercici del dret de reunió i el defineixen, dret que no està subjecte a cap autorització o comunicació prèvies, sempre que s' exerceixi d' acord amb les premisses que estableix l' article 16 de la Constitució. Així mateix, preveuen la possibilitat que el Govern, com a autoritat sanitària, pugui restringir el nombre de persones que es poden reunir físicament en espais i locals, públics i privats, sempre que sigui necessari per protegir la salut pública i de manera estrictament proporcionada. El capítol segon, per la seva banda, desenvolupa el dret de manifestació. En concret, s' estableix un procediment de comunicació prèvia àgil i flexible que, en virtut del principi de proporcionalitat, permet preservar l' equilibri entre l' exercici del dret fonamental de manifestació i l' obligació de les autoritats públiques d' adoptar les mesures apropiades per assegurar que, en l' exercici d' aquest dret, no es generin desordres públics, de conformitat amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. Així, els articles 5 a 12 defineixen i regulen l' exercici del dret esmentat, la comunicació prèvia i el seu contingut, els informes i les modificacions que se' n poden seguir, el recurs jurisdiccional que es pot interposar, el règim de responsabilitat i els motius taxats que emparen una possible suspensió o dissolució de la manifestació.

El títol III fa referència a la documentació i la identificació personals. En concret, els articles 13 a 15 estableixen les normes oportunes pel que fa a la documentació i la identificació dels ciutadans andorrans d' una banda, la identificació dels ciutadans no andorrans d' altra banda, i el control de la identitat de les persones encara d' altra banda.

El títol IV i els articles 16, 17 i 18, que en formen part, incideixen en les actuacions de manteniment de la seguretat ciutadana, és a dir l' entrada i l' escorcoll en domicilis i altres béns immobles, i les restriccions de circulació i controls a les vies públiques, i estableix uns límits i unes garanties molt clares i precises, així com el decomís d' objectes.

El títol V regula la videovigilància mitjançant quatre capítols. El capítol primer, que es desglossa en els articles 19 i 20, estableix l' objecte, la definició i les finalitats de la videovigilància. El capítol segon, que consta de quatre articles, preveu els règims d' autorització i de comunicació prèvia, sotmesos al compliment de les finalitats esmentades i al principi de proporcionalitat, les condicions d' instal·lació i utilització dels sistemes de videovigilància, amb una regulació específica de les instal·lacions temporals, i les vicissituds relatives a la destrucció, l' accés i les còpies de les gravacions. El capítol tercer, a través de l' article 25, crea la Comissió Nacional de Videovigilància, d' acord amb les recomanacions de la Comissió de Venècia del Consell d' Europa, i en detalla els membres i les funcions. I el capítol quart i l' article 26, que en forma part, estableixen el règim de responsabilitat que se' n deriva.

El títol VI, que es divideix en sis articles, està dedicat als establiments o les activitats rellevants per a la seguretat ciutadana i reprèn, tot i que de forma actualitzada i millorada, les normes vigents i emanades dels veguers al respecte. Així, en primer lloc, s' obliga els establiments i les instal·lacions vulnerables, i, per exemple, les armeries, les joieries, les entitats bancàries i les empreses de seguretat o de venda de material de seguretat, a disposar de les mesures de protecció que s' estableixin per la via reglamentària. Així mateix, les persones que portin a terme activitats rellevants per a la seguretat ciutadana poden estar subjectes a obligacions de registre documental. Pel que fa a les armeries, els tallers de reparació d' armes i els camps i les galeries de tir, es determina que l' obertura i l' explotació d' aquests establiments o instal·lacions requereix una autorització prèvia. Alhora, es faculta per determinar reglamentàriament les condicions per portar a terme qualsevol actuació relacionada amb les armes, les municions, i les parts i els components de les armes.

A més, reprenent una vegada més una norma existent, s' incorpora la prohibició legal de la prostitució. I, finalment, es regulen per primera vegada els esdeveniments esportius, culturals, de lleure, festius o de qualsevol altra índole que requereixen ser comunicats prèviament, i es detallen els motius que en permeten la finalització anticipada.

El títol VII inclou les disposicions relatives a la protecció de l' ordre públic i la convivència ciutadana, amb la finalitat, tal com estableix l' article 33, de preservar els espais públics com a lloc de convivència i civisme en el qual tots els ciutadans puguin desenvolupar en llibertat els seus drets, amb dignitat i amb respecte dels drets de la resta dels ciutadans. El capítol primer del títol que ens ocupa, que es desglossa en un únic article, regula la matèria relativa als objectes perduts i què cal fer en aquests casos. El capítol segon, que també consta de tan sols un article, incideix en el consum de begudes alcohòliques i drogues tòxiques als espais públics. El capítol tercer, mitjançant els articles 36 a 39, fa referència als establiments de restauració i oci nocturn, i en concret els defineix, remet a la via reglamentària els horaris d' obertura i tancament i n' indica les obligacions...