Llei del notariat, de 28-11-96.
Llei
del notariat
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 28
de novembre de 1996 ha aprovat la següent:
Llei del notariat
Exposició de motius
La figura del notari està profundament arrelada a la
història jurídica del nostre país, i es remunta al segon
Pareatge de 6 de desembre de 1288. L'adaptació de les
institucions al marc constitucional va requerir, el
mateix any 1993, la promulgació de la Llei qualificada de
la Justícia en la qual es feia una referència a la
necessitat ulterior d'adequar l'estatut dels Notaris.
La present Llei té per objecte definir i regular la
funció del notari com a professional del dret investit de
funció pública d'acord amb la tradició d'Andorra i amb
subjecció als principis constitucionals de legalitat, de
seguretat jurídica i de responsabilitat dels poders
públics.
S'estableix que els notaris gaudeixen d'autonomia en
l'exercici de les seves funcions sense perjudici que en
la seva organització jeràrquica depenguin del Ministeri
que tingui atribuïdes les competències en matèria de
justícia.
La Llei contempla la retribució dels notaris sota la
forma d'honoraris i també estableix la seva actuació com
a coadjuvadors de l'Estat en les operacions de recaptació
de les càrregues tributàries sobre actes jurídics
documentats que les lleis futures puguin fixar. Tot amb
la voluntat de deixar clarament definida la missió
pública de la funció notarial.
Alhora, es ratifica la titularitat pública dels protocols
com a voluntat ja manifestada pel Consell General en
l'Acord de 20 de desembre de l'any 1900.
La Llei regula el nombre de notaris i la forma de
reclutament mitjançant el procediment públic de concurs-
oposició. Es crea també un òrgan corporatiu, la Cambra de
Notaris, com a organisme professional que servirà de base
per a la seva organització i disciplina.
Finalment, es crea l'Arxiu General de Protocols i el
Registre Central de Disposicions de Darrera Voluntat a
càrrec de la Cambra de Notaris. Transitòriament es confia
als notaris el control de les càrregues i hipoteques
mitjançant l'anotació al marge dels corresponents títols
de propietat.
Títol I. Dels notaris i la funció notarial
Definició
-
El notari és el professional del dret investit de
funció pública que de conformitat amb les disposicions
legals vigents té l'autoritat per donar fe dels
contractes i altres actes extrajudicials, conservar-los
en protocols i expedir-ne còpies.
-
Els notaris gaudeixen de plena autonomia i
independència en l'exercici de les seves funcions, sense
perjudici de la seva dependència del Ministeri que tingui
atribuïdes les competències en matèria de justícia.
-
Com a fedatari públic, en l'esfera dels fets fixa amb
exactitud el que com a notari veu, escolta i percep pels
seus sentits. En l'esfera del dret fixa l'autenticitat i
la força provatòria de les declaracions de voluntat de
les parts en l'instrument públic redactat conforme a la
llei.
Funció
-
És funció del notari:
-
Donar fe pública de tots els actes i contractes per
ell autoritzats sota la forma d'instrument públic, amb
subjecció als requisits de la present Llei i
subsidiàriament al costum.
-
Assessorar i aconsellar als atorgants sobre els
mitjans jurídics mes acurats per a l'assoliment de les
finalitats lícites que es proposin aconseguir.
-
-
El notari presta les seves funcions en igualtat de
condicions per a totes les parts que intervenen en el
document de manera que tots gaudeixen d'un just
coneixement del seu contingut i de les seves respectives
posicions.
-
El notari redacta l'instrument públic d'acord amb la
voluntat comuna dels atorgants, la qual haurà
d'interpretar i adequar a l'ordenament jurídic, i
informarà els atorgants del valor i l'abast de la
redacció. El notari ha d'assistir especialment a
l'atorgant necessitat.
-
Els notaris, en autoritzar escriptures i en general en
instrumentar i intervenir en actes jurídics documentats,
hauran de coadjuvar sense percebre remuneració per tal
tasca en les operacions de recaptació de les càrregues
tributaries que per via legislativa vinguin a establir-se
sobre els actes jurídics documentats.
Ambit d'actuació i obligatorietat del servei
-
L'àmbit competèncial d'actuació dels notaris s'estén a
tot el territori nacional.
-
L'autorització d'instruments públics té caràcter
obligatori per als notaris. El notari que sigui requerit
no pot negar la seva intervenció llevat de causa
justificada.
-
Els notaris negaran l'autorització:
-
quan, al seu judici, algú dels atorgants estigui
mancat de la capacitat legal necessària per a
l'atorgament;
-
quan la representació que invoqui qui comparegui
actuant en nom de tercera persona, física o jurídica no
estigui legítimament acreditada o no li correspongui per
llei;
-
quan l'acte o contracte que hagi d'autoritzar sigui,
en tot o en part, contrari a la llei vigent.
-
-
La negativa d'un notari de prestar els seus oficis,
sense causa justificada o la realització d'actes
contraris a la present Llei dóna dret a l'interessat a
formular demanda jurisdiccional en reclamació de danys i
perjudicis i depuració de responsabilitats davant la
secció administrativa de la Batllia.
D'igual manera la persona que s'estimi perjudicada per
refús podrà sol.licitar i obtenir amb caràcter
d'urgència, una declaració judicial que obligui el notari
a atorgar l'acte pel qual era requerit.
El procediment serà l'urgent i preferent regulat per la
Llei.
-
Els notaris han de mantenir secret professional
respecte a tots els fets i notícies de tot ordre dels
quals hagin tingut coneixement en l'exercici de les seves
funcions.
Causes d'abstenció
Els notaris no poden autoritzar instruments públics quan
algun dels atorgants sigui parent seu en línia directa o
col.lateral fins al quart grau de consanguinitat o el
segon d'afinitat o que, tot i ser atorgats per terceres
persones, continguin qualsevulla disposició al seu favor
o a favor dels parents esmentats.
Tampoc poden autoritzar instruments públics en el que una
part atorgant sigui una societat mercantil en la qual
tinguin participació parents seus en les mateixes línies
i graus que en el paràgraf anterior.
Honoraris
-
Els serveis dels notaris són remunerats sota la forma
d'honoraris. Els honoraris notarials són aprovats pel
Govern a proposta, no vinculant de la Cambra de Notaris.
-
El notari no podrà percebre cap quantitat per
l'assessorament o configuració de l'acte o negoci, la
documentació del qual autoritzi.
Títol II. Dels instruments públics
Requisits generals
-
A tot instrument públic hi ha de constar: el nom del
notari autoritzant, el nom dels compareixents -atorgants
i testimonis-, la seva nacionalitat, residència i
domicili, el seu estat civil i en el seu cas el règim
matrimonial, el lloc i la data de l'atorgament i també
l'hora quan es tracti de testaments, quan una disposició
legal ho imposi o quan les parts així ho demanin.
-
El notari dóna fe de la coneixença dels compareixents.
Quan no són coneguts personalment del notari, ha de fer
constar que els ha identificat i per quin mitjà.
-
Els instruments públics s'atorguen en un sol i mateix
acte, amb la presència simultània del notari i dels
compareixents que hi intervenen. Quan es tracti de
requeriments o altres actes que no exigeixen la unitat
d'acte, el notari farà constar de forma expressa el lloc
i la data de cada una de les diferents manifestacions,
declaracions o actuacions.
-
...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba