Llei 32/2017, del 20 de desembre, de col·laboració entre l' Administració general i els comuns, i entre els comuns.

• Fecha: 20 Diciembre 2017
• Fecha de publicación: 17 Enero 2018
• Número de Gaceta: 4
• Sección: Consell General

Llei 32/2017, del 20 de desembre, de col·laboració entre l' Administració general i els comuns, i entre els comuns

Llei 32/2017, del 20 de desembre, de col·laboració entre l' Administració general i els comuns, i entre els comuns

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 de desembre del 2017 ha aprovat la següent:

llei 32/2017, del 20 de desembre, de col·laboració entre l' Administració general i els comuns, i entre els comuns

Índex

Exposició de motius

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Principi general de lleialtat institucional i col·laboració

Article 2. Àmbit d: aplicació

Article 3. Informació mútua

Article 4. Assistència mútua

Capítol segon. Mancomunitats

Article 5. Mancomunitats de serveis i obres

Article 6. Procediment de creació

Article 7. Estatuts

Article 8. Òrgans

Article 9. Durada, adhesió i retirada

Article 10. Realització d' obres i gestió de serveis

Article 11. Personal

Capítol tercer. Encàrrecs de gestió

Article 12. Encàrrecs de gestió

Capítol quart. Convenis de col·laboració entre administracions

Article 13. Capacitat per establir convenis de col·laboració

Article 14. Procediment

Article 15. Contingut

Article 16. Efectes i control

Capítol cinquè. Col·laboració en matèria de personal

Article 17. Principi de mobilitat

Article 18. Modalitats de mobilitat

Article 19. Drets

Article 20. Formació

Disposició derogatòria

Disposició final. Entrada en vigor

Exposició de motius

La Constitució dissenya un doble nivell de govern i d' administració: un de caràcter general, per al conjunt del territori i dels ciutadans, i un altre de caràcter territorial, per a cada una de les parròquies. Aquests dos nivells de govern, amb la posició diferenciada que els confereix la Constitució i les funcions que tenen assignades, i també diferenciades, han de col·laborar estretament per al bé públic i en benefici dels ciutadans. Aquesta exigència primordial, que és present en tots els sistemes de govern basats en la pluralitat territorial, és encara més intensa a Andorra, atesa la seva dimensió, tant en termes territorials com de població. L' eficàcia de l' acció pública, orientada necessàriament a la satisfacció dels interessos generals, com molt bé diu i exigeix la Constitució en l' article 72.3, i l' eficiència en la utilització dels recursos públics de tot tipus, més necessària avui que mai, obliguen l' Administració general, sota la direcció del Govern, i els comuns a col·laborar en l' assoliment dels fins generals que han d' inspirar tota l' acció pública, que en darrera instància es poden condensar en el benestar general.

Aquesta col·laboració ha estat considerada també una exigència pel Tribunal Constitucional, que en la sentència del 8 de juny del 2009 (causa 2008-1-CC) va declarar que ' totes les competències s' han d' exercir d' acord amb el principi de lleialtat institucional que, [& ] significa que s' ha d' exercir amb la voluntat no solament de no impedir, sinó de fer possible i, més encara, de propiciar, l' exercici de les competències dels altres ens públics' . Tots els poders públics, totes les institucions polítiques, d' àmbit parroquial o general, estan vinculats per aquest deure elemental i bàsic de solidaritat, que els obliga a sumar esforços i treballar en comú pels interessos generals i, en conseqüència, a col·laborar entre si per facilitar l' exercici adequat de les funcions i les responsabilitats que cadascun té atribuïdes.

Aquesta Llei estableix els canals i els procediments que permeten fer operatius els principis generals de lleialtat institucional i de col·laboració, ateses les condicions específiques d' Andorra. La utilització dels mecanismes que s' hi preveuen ha de permetre millorar l' eficàcia de l' acció pública i optimitzar els recursos, sempre escassos, que s' hi esmercen. Amb això, i amb l' adopció d' altres mesures complementàries que van en la mateixa direcció de racionalitzar l' organització pública i la seva acció, es podrà aconseguir la sostenibilitat financera de les institucions andorranes i millorar alhora el servei als ciutadans, que són els objectius finals que es pretenen.

La Llei, en primer lloc, recull el principi de lleialtat institucional i de col·laboració, que en termes generals ha estat formulat pel Tribunal Constitucional, i el desplega en una sèrie d' obligacions que han d' inspirar les relacions entre l' Administració general i els comuns. Aquestes relacions, en l' exercici de les competències que pertoquen a cada part, han d' estar clarament regides pels indicats principis de lleialtat institucional i de col·laboració. Això implica que les diverses administracions han de prendre en compte en les seves actuacions els interessos legítims de les altres administracions, que no poden obstaculitzar l' exercici legítim de les competències que corresponen a les altres i que han de col·laborar activament perquè les altres administracions puguin exercir de manera eficaç i eficient les competències que els corresponen.

També sembla necessari, en virtut dels mateixos principis de lleialtat i de col·laboració i de les exigències d' eficàcia i d' eficiència de l' acció pública, que l' Administració general i els comuns es facilitin mútuament tota la informació que estigui al seu abast i que resulti necessària perquè cada part pugui exercir adequadament les seves competències. La Llei regula aquestes exigències i preveu els canals per fer-les efectives de manera simple i clara.

Un mètode d' alt interès per assegurar la cooperació entre comuns i altres corporacions locals i permetre l' optimització de recursos consisteix a mancomunar serveis. La Llei preveu aquesta fórmula de cooperació, voluntària, i regula la creació de mancomunitats comunals per prestar i executar en comú serveis i treballs de la seva competència. Les mancomunitats es regeixen pels seus propis estatuts, i per la legislació aplicable als comuns en matèria de finances, sostenibilitat i contractació pública, el que suposa un clar control i fiscalització de la seva gestió.

Els comuns han d' adscriure personal propi a la mancomunitat i als serveis mancomunats. Excepcionalment, i per tasques que requereixen d' una qualificació especifica, i sempre que no es pugui cobrir per un funcionari o agent de l' administració a...