Llei 35/2022, del 24 de novembre, de modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l'inversor, l'abús de mercats i els acords de garantia financera.

Fecha de publicación14 Diciembre 2022
Fecha24 Noviembre 2022
Número de Gaceta145
SecciónConsell General
CGL20221209_10_03_10

Llei 35/2022, del 24 de novembre, de modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l' inversor, l' abús de mercats i els acords de garantia financera

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 24 de novembre del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 35/2022, del 24 de novembre, de modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l' inversor, l' abús de mercat i els acords de garantia financera

Exposició de motius

El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l' Acord monetari entre el Principat d' Andorra i la Unió Europea, que permet a Andorra adoptar oficialment l' euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L' Acord monetari va acompanyat d' un annex que assenyala les disposicions jurídiques europees que el Principat d' Andorra ha d' implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea, relatives, entre d' altres, a la legislació en matèria bancària i financera. Entre d' altres, Andorra s' ha compromès a aplicar en el seu ordenament jurídic els reglaments europeus següents:

- Reglament (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de juliol del 2012, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d' operacions (DO L 201, 27-7-2012, p. 1-59).

- Reglament (UE) núm. 2015/2365 del Parlament Europeu i del Consell, del 25 de novembre del 2015, sobre transparència de les operacions de finançament de valors i de reutilització (DO L 337, 23-12-2015, p. 1-34).

- Reglament (UE) núm. 2016/1011 del Parlament Europeu i del Consell, del 8 de juny del 2016, sobre els índexs emprats com a referència en els instruments financers i en els contractes financers o per mesurar la rendibilitat dels fons d' inversió, i pel qual es modifiquen les directives 2008/48/CE i 2014/17/UE i el Reglament (UE) núm. 596/2014 (DO L 171, 29-06-2016, p. 1-65).

Aquests reglaments europeus es coneixen com els reglaments EMIR, SFTR i BMR, respectivament (per les sigles en anglès).

També s' aprofita aquesta modificació legislativa per incorporar-hi les modificacions posteriors d' aquests reglaments europeus aprovades a Europa fins ara:

- Reglament delegat núm. 1002/2013 de la Comissió, del 12 de juliol del 2013, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 648/2012 del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de juliol del 2012, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d' operacions pel que respecta a la llista d' entitats exemptes (DO L 279, 19-10-2013, p. 2-3).

- Reglament (UE) 2019/834 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de maig del 2019, pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 648/2012 pel que fa a l' obligació de compensació, la suspensió de l' obligació de compensació, els requisits d' informació, les tècniques de reducció de riscos en els contractes derivats OTC no compensats per una contrapart central, el registre i la supervisió dels registres d' operacions i els requisits aplicables als registres d' operacions (DO L 141, 28-05-2019, p. 42-63).

- Reglament (UE) 2021/168 del Parlament Europeu i del Consell, del 10 de febrer del 2021, pel qual es modifica el Reglament (UE) 2016/1011 pel que fa a l' exempció de determinats índexs de referència de tipus de canvi al comptat de tercers països i a la designació d' índexs substitutius de determinats índexs de referència en cas de cessació, i pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 648/2012 (DO L 49, 12-2-2021, p. 6-17).

La Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l' inversor, l' abús de mercat i els acords de garantia financera té una importància significativa al Principat d' Andorra i, en particular, estableix les condicions aplicables a totes les entitats operatives del sistema financer que presten serveis financers, incloent-hi la realització d' operacions basades en derivats financers o la intervenció en operacions de finançament de valors (OFV) per part de les contraparts financeres. Els derivats extraborsaris ('contractes de derivats extraborsaris') no tenen transparència, ja que es tracta de contractes negociats amb caràcter privat i només les parts contractants disposen en general d' informació sobre aquests contractes. Aquests contractes creen una xarxa d' interdependències complexa que pot dificultar la determinació de la naturalesa i el nivell dels riscos en joc. Com ha demostrat la crisi financera, aquestes característiques incrementen la incertesa en moments de tensió en els mercats i, en conseqüència, comprometen l' estabilitat financera.

Aquesta modificació legislativa estableix les condicions que han de complir les contraparts financeres d' un contracte de derivats financers que facin principalment amb una contrapart establerta a la UE. Una de les mesures acordades el 26 de setembre del 2009 en la Cimera de Pittsburgh del G20 fou l' obligatorietat que tots els contractes de derivats extraborsaris normalitzats es compensessin a través d' una entitat de contrapartida central (ECC) i que els contractes de derivats extraborsaris es notifiquessin a un registre d' operacions. Resulta necessari, per tant, establir, per a les contraparts financeres andorranes que subscriguin contractes de derivats extraborsaris amb contraparts d' un estat membre de la UE, l' obligació de compensació a través d' una ECC reconeguda per la UE respecte dels contractes de derivats extraborsaris que a més puguin compensar-se de forma centralitzada.

Els contractes de derivats extraborsaris que no es consideren aptes per a la compensació a través d' una ECC per part de l' Autoritat Europea de Valors i Mercats (AEVM) comporten un risc de crèdit de contrapart i un risc operatiu, així que és procedent dictar normes amb vista a la gestió d' aquests riscos. Per atenuar el risc de crèdit de contrapart, els participants en el mercat que estiguin subjectes a l' obligació de compensació han de comptar amb procediments de gestió de risc que requereixin un intercanvi de garanties oportú i exacte i amb una segregació adequada.

Resulta oportú que les normes relatives a la compensació de contractes de derivats extraborsaris, a la notificació d' operacions amb derivats i a les tècniques de reducció de risc en relació amb contractes de derivats extraborsaris no compensats per una ECC s' apliquin a les contraparts financeres, és a dir, a les entitats financeres d' inversió, les entitats bancàries, les entitats asseguradores i reasseguradores, els organismes d' inversió col·lectiva (OIC) i, si escau, les seves societats gestores (SGOIC), així com als fons de pensions d' ocupació. Algunes contraparts financeres compten amb un volum d' activitat en els mercats de derivats extraborsaris massa reduït per presentar un risc sistèmic per al sistema financer i massa baix perquè la compensació centralitzada sigui econòmicament viable. Aquestes contraparts, a les quals s' anomena comunament contraparts financeres de petita dimensió, han de quedar exemptes de l' obligació de compensació alhora que segueixen estant sotmeses al requisit d' intercanvi de garanties per reduir qualsevol risc sistèmic. No obstant això, quan la posició adoptada per una contrapart financera sobrepassi el llindar de compensació, calculat a nivell de grup, encara que sigui en relació amb una categoria de derivats extraborsaris ha d' activar l' obligació de compensació per a totes les categories de derivats extraborsaris, donada la interconnexió de les contraparts financeres i el risc sistèmic per al sistema financer que pot sorgir si aquests contractes de derivats no es compensen de manera centralitzada.

Les contraparts financeres andorranes que subscriguin, modifiquin o rescindeixin un contracte de derivats amb contraparts d' un estat membre de la UE han de garantir que els detalls d' aquests contractes es notifiquin a un registre d' operacions reconegut oficialment d' acord amb el Reglament (UE) núm. 648/2012.

També ha de determinar-se qui té la responsabilitat de notificar contractes de derivats extraborsaris en què una o dos contraparts siguin un OIC. Per tant, cal especificar que la societat gestora d' un OIC ha d' assumir la responsabilitat, inclosa la legal, de notificar en nom d' aquest OIC els contractes de derivats extraborsaris que aquest últim hagi subscrit amb contraparts d' un estat membre de la UE i de garantir l' exactitud dels detalls notificats.

Altrament, s' ha posat de manifest la necessitat de millorar la transparència i la supervisió no només en el sector bancari tradicional, sinó també en àmbits en què es duen a terme activitats d' intermediació de crèdit similars a les que efectuen les entitats bancàries, que constitueixen el que es coneix com a 'banca paral·lela'. Qualsevol deficiència relacionada amb aquestes activitats, que són similars a les que desenvolupen les entitats bancàries, té el potencial d' afectar la resta del sector financer. Les operacions de finançament de valors (OFV) possibiliten l' augment del palanquejament, la prociclicitat i la interconnexió en els mercats financers. En particular, la manca de transparència en el recurs a les OFV ha impedit que les autoritats de regulació i supervisió a escala europea, igual que els inversors, avaluïn i controlin correctament els riscos corresponents, assimilables als dels bancs, i el grau d' interconnexió amb el sistema financer. Aquesta modificació de la Llei respon a la necessitat de millorar la transparència dels mercats de finançament de valors i, per tant, del sistema financer, així com de donar a conèixer informació sobre OFV i de permutes de rendiment...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR