Llei 4/2019, del 31 de gener, d' ocupació.

• Fecha: 31 Enero 2019
• Fecha de publicación: 20 Febrero 2019
• Número de Gaceta: 17
• Sección: Consell General

Llei

Llei 4/2019, del 31 de gener, d' ocupació

Llei 4/2019, del 31 de gener, d' ocupació

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de gener del 2019 ha aprovat la següent:

llei 4/2019, del 31 de gener, d' ocupació

Exposició de motius

El 31 de juliol del 2002 es va crear, mitjançant un decret del Govern, el Servei d' Ocupació del Principat d' Andorra. La creació d' aquest servei responia a la necessitat d' interrelacionar per primera vegada l' oferta i la demanda en l' àmbit laboral al nostre país, i de coordinar les institucions concernides en l' àmbit de la formació professional i l' orientació laboral. Posteriorment, el 31 de desembre del 2008, el 23 de juny del 2010 i el 7 de desembre del 2016 es van aprovar diversos decrets que han modificat puntualment, cada vegada, el Decret de creació del Servei d' Ocupació, amb l' objectiu de millorar-ne l' eficàcia, adequar-ne el contingut a la creació de la prestació per desocupació involuntària, o adaptar-ne la regulació al projecte recent de millora de l' eficàcia del servei. En efecte, en els darrers dos anys s' han simplificat els tràmits administratius existents i s' ha millorat la tasca d' intermediació que té encomanada el Servei d' Ocupació, mitjançant una atenció més individualitzada i personalitzada.

D' altra banda, d' ençà de l' inici de la darrera crisi econòmica, el Govern, a través del ministeri competent en matèria d' ocupació, ha anat impulsant una sèrie d' instruments normatius per promoure la millora de l' ocupabilitat de la població activa, especialment en el cas de les persones nacionals o residents en situació de desocupació. Així, durant l' any 2009, es van executar les mesures previstes en el Reglament de creació i funcionament del Programa d' orientació i adequació ocupacional, aprovat el 24 de desembre del 2008, que pretenia proporcionar una formació de caràcter elemental per recercar qualsevol feina, i fomentar la contractació i la tutoria formativa a l' empresa. El mateix any, en l' àmbit parroquial, també es van executar les mesures per a l' ocupació temporal de persones en situació de desocupació aprovades pels comuns d' Escaldes-Engordany, en virtut del Reglament d' exempcions fiscals i altres mesures de caràcter social, aprovat el 23 de desembre del 2008; d' Andorra la Vella, mitjançant el Reglament d' ajuts per a les persones sense ocupació, aprovat el 25 de juny del 2009, i de la Massana, a través del Reglament de prestació social d' ocupació temporal, aprovat el 30 de juny del 2009. Aquests programes preveien la contractació temporal de persones en situació de desocupació per portar a terme treballs en benefici de la col·lectivitat, amb la finalitat de garantir els recursos econòmics necessaris per cobrir les seves necessitats més bàsiques mentre cercaven una altra feina.

Posteriorment, l' 1 de juliol del 2010, el Govern va aprovar el Reglament per al foment de les polítiques actives d' ocupació, que estableix les condicions generals per implantar i desenvolupar aquestes polítiques, i que inclouen el foment de la contractació de persones assalariades i la formació de persones en situació de desocupació. I, mitjançant dos decrets del 10 de novembre del 2010, el Govern també va promoure el Reglament regulador del programa per al foment de la contractació de treballadors provinents del sector de la construcció i dels seus annexos, i el Reglament regulador del programa per al foment de l' ocupabilitat i la formació pràctica i teòrica en el si de l' empresa.

El 22 de febrer del 2012 es va aprovar el Reglament regulador del Programa de treball temporal que contribueixi a donar un servei en benefici de la col·lectivitat dels treballadors desocupats inscrits al Servei d' Ocupació. Un programa destinat a l' Administració general i l' Administració de justícia, al qual es va afegir un segon programa destinat als comuns, les entitats parapúbliques i les societats públiques, el qual es va promoure el 13 de juny següent. Ambdós programes han permès donar una feina temporal en el sector públic a un nombre molt important de persones, amb la finalitat de pal·liar les dificultats evidents de la manca de feina i, a l' ensems, aconseguir que la prestació del treball de les persones beneficiàries dels programes aporti un benefici a la col·lectivitat.

A més, a partir de l' any 2013, també any rere any, s' han impulsat diversos programes que pretenen fomentar la contractació indefinida de persones en situació de desocupació en el sector privat. En concret, el 23 de gener del 2013 es van aprovar el Reglament regulador del Programa per al foment de l' ocupació i la formació en el si de l' empresa, i el Reglament regulador del Programa de foment de la contractació indefinida de treballadors desocupats. Ambdós iniciatives tenen com a finalitat millorar l' ocupabilitat de les persones en situació de desocupació mitjançant un procés formatiu pràctic en l' àmbit empresarial i, si escau, també teòric de caràcter bàsic, o, en cas que ja disposin d' experiència i formació, fent possible que segueixin actius en el mercat de treball sense que calgui formar-los.

A partir de mitjans de l' any 2014 també s' han anat aprovant anyalment els programes successius de foment de l' ocupació en zones geogràfiques allunyades dels principals nuclis de formació, articulats inicialment al tomb de l' atorgament d' una subvenció econòmica a les empreses que els ha permès oferir un salari competitiu, i d' un ajut econòmic a les persones assalariades per rescabalar les despeses de desplaçament des del domicili fins al lloc de treball. I des del 2015 endavant s' hi ha afegit un sisè programa, denominat ' Programa per al foment de la contractació i la formació pràctica en el si de l' empresa dels joves actius de 16 a 20 anys' , destinat als joves que han acabat l' etapa d' escolaritat obligatòria i no han obtingut una certificació, o bé que han abandonat els estudis prematurament i no han tingut una experiència laboral rellevant; a aquests joves s' ofereix en primera instància una formació professionalitzadora mitjançant el desenvolupament de competències específiques, transversals i laborals durant l' itinerari formatiu previ a l' accés al món laboral, i, posteriorment, se' n fomenta la inserció en l' àmbit laboral mitjançant subvencions a les entitats públiques o les empreses que els contracten.

El contingut d' aquests programes ocupacionals s' ha anat revisant d' acord amb la millora de la situació laboral experimentada en els darrers anys, que s' ha traduït en un decrement de la desocupació registrada al Servei d' Ocupació, i, alhora, un increment del nombre de llocs de treball oferts en el sector privat. En aquest sentit, s' han orientat cada cop més al foment de l' ocupabilitat de les persones amb més dificultats d' inclusió en el mercat laboral, i en concret a les que formen part de col·lectius en situació de vulnerabilitat o de risc d' exclusió social.

No obstant totes les iniciatives esmentades anteriorment, en el moment actual i en un context on cal adoptar un posicionament proactiu en matèria d' ocupació i treball, inspirat per l' Estratègia Europea 2020, esdevé palesa la necessitat de seguir avançant en la modernització del sistema públic d' ocupació i les seves estructures administratives. La conveniència de seguir impulsant programes específics per a col·lectius determinats i que responguin a necessitats ben concretes, d' adaptar-los a la realitat dels perfils professionals i del mercat de treball andorrà, o de posar en marxa sistemes de gestió transparents orientats a resultats, requereix el desenvolupament d' un nou marc normatiu susceptible de donar empara legal a aquestes iniciatives i de seguir construint un Servei d' Ocupació capdavanter en matèria de polítiques actives d' ocupació. Des d' aquesta perspectiva, és cabdal regular legalment quines són les facultats del Govern en la definició de l' estructura del sistema de polítiques actives d' ocupació en el seu conjunt, tant pel que fa a l' eix material i substantiu, com pel que fa a l' eix dels agents del sistema i a l' eix relatiu a la dimensió territorial.

La situació actual de la desocupació al nostre país, amb unes xifres absolutes de persones en situació d' atur bàsicament estructural, no és incompatible amb la necessitat de seguir atorgant prioritat a les polítiques d' ocupació, i de legislar sobre la seva naturalesa i el seu funcionament, amb la finalitat d' aconseguir una eficiència, una eficàcia i una cobertura territorial més grans. D' altra banda, unes polítiques d' ocupació efectives han de preveure la variable territorial i de la temporalitat de determinats sectors productius del Principat d' Andorra, atès que el perfil del teixit productiu i de la mateixa població activa presenta diferències importants. Així, una estructuració i una ordenació adequades dels agents del sistema i del model de participació de les polítiques actives d' ocupació necessiten un marc legal sòlid.

Aquesta Llei fixa en primer lloc els principis d' actuació que guien el disseny i l' execució de les polítiques d' ocupació; el catàleg de serveis o la cartera comuna de serveis de les polítiques esmentades; el compromís del Govern en relació amb les persones en situació de desocupació que garanteix la cobertura d' accions que promoguin l' accés i el manteniment en el treball; la definició de les polítiques d' ocupació que configuren l' Estratègia andorrana per a l' ocupació; la definició dels col·lectius prioritaris, i l' establiment dels instruments de seguiment i avaluació en relació amb les polítiques d' ocupació.

En segon lloc, es regula l' estructura, la definició i les funcions dels agents públics i privats que actuen en el sistema; l' establiment de sistemes o institucions que garanteixin la coordinació; la definició dels elements de col·laboració i cooperació de les polítiques actives d' ocupació amb els agents principals del sistema, i l' estructuració i l' adaptació del Servei d'...