Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l' exercici del 2022.

• Fecha de publicación: 14 Febrero 2022
• Fecha: 31 Enero 2022
• Sección: Consell General
• Número de Gaceta: 21

Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l' exercici del 2022

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 31 de gener del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost per a l' exercici del 2022

Exposició de motius

El marc normatiu del pressupost general de l' Estat per a l' exercici del 2022 es fonamenta en la Constitució del Principat d' Andorra, del 28 d' abril del 1993; la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre del 1996, i la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d' estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors, respectivament.

La Llei del pressupost general regula les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l' exercici del 2022 l' Administració general, les entitats parapúbliques o de dret públic i les societats públiques participades per l' Administració general, i els drets que es preveuen liquidar durant el mateix exercici, d' acord amb els principis pressupostaris que estableix la Llei general de les finances públiques i d' acord amb el marc pressupostari o, cosa que és el mateix, la projecció pressupostària per als anys de mandat en què s' emmarquen els pressupostos anuals de la legislatura.

En concret, la Llei inclou un contingut necessari constituït per la determinació de la previsió d' ingressos per a l' exercici del 2022 i les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer durant l' exercici del 2022 l' Administració general i les seves entitats dependents o vinculades. I també, les regles o els criteris d' execució del pressupost general per a l' exercici del 2022, per mitjà de l' articulat i les disposicions de la Llei, que es limita a les matèries o qüestions que tenen relació directa amb les previsions d' ingressos, les habilitacions de despesa i els criteris de política econòmica general.

Si bé la Llei del pressupost anual es pot qualificar com una norma essencialment temporal, es fa necessari incloure-hi, mitjançant disposicions finals i derogatòries, modificacions i derogacions amb caràcter permanent de normes legals que regulen aspectes relacionats amb les finances públiques, la funció pública i l' activitat econòmica del sector públic. Les disposicions finals de modificació de normes vigents són per vetllar per l' equilibri en l' execució del marc pressupostari i per vetllar per la utilització dels recursos disponibles d' acord amb el principi de bona gestió (economia, eficiència i eficàcia) a l' efecte de garantir el compliment de les obligacions establertes en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d' estabilitat pressupostària i fiscal, i les seves modificacions posteriors.

El marc pressupostari del Govern, actualitzat per al període que va de l' exercici 2020 a l' exercici 2023, ambdós inclosos, suporta el programa del Govern del mandat legislatiu, que al seu torn és fruit dels objectius estratègics per al mandat. Més concretament, tant la Llei del pressupost com el marc pressupostari donen suport al programa Horitzó 23, que ha reestructurat els eixos estratègics de l' acció política del Govern per a aquesta legislatura a causa de la pandèmia del SARS-CoV-2. Aquest marc pressupostari, que inclou el pressupost de l' exercici del 2022, s' ha posat al dia d' acord amb el Pla d' equilibri financer 2020-2025, que s' annexa a aquesta Llei i que correspon, alhora, al Pla d' equilibri actualitzat del pressupost extraordinari, destinat a finançar les despeses derivades de la situació d' emergència sanitària provocada per la pandèmia del SARS-CoV-2 ' aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 5/2020.

Cal fer avinent que les mesures econòmiques per fer front a la crisi pel nou coronavirus SARS-CoV-2 que s' han desenvolupat al 2020 i al 2021 han provocat un incompliment de les obligacions que estableix la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d' estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors. El pla d' equilibri financer preveu tornar a la situació d' equilibri pressupostari abans no s' acabi l' exercici pressupostari del 2025, arran de la desviació pressupostària i la superació d' alguns paràmetres del marc pressupostari de l' Administració general de l' Estat per al temps corresponent al mandat 2020-2023 provocades per l' aprovació dels pressupostos extraordinaris per la crisi del coronavirus.

La part essencial de la Llei del pressupost es recull en el capítol primer, ' Els crèdits i les seves modificacions' , atès que s' hi defineix l' àmbit del pressupost de l' Estat, i s' aprova la totalitat dels estats d' ingressos i despeses del sector públic estatal. El capítol primer també conté les normes de modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris que clarifiquen, matisen i complementen el que regula la Llei general de les finances públiques en aquest sentit.

El capítol segon de la Llei del pressupost, ' Gestió pressupostària i despesa pública' , regula els aspectes en matèria de contractació pública, d' ajuts, de la funció pública i de les finances públiques que concreten i permeten aplicar i executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

En particular, aquest capítol estableix les retribucions i el règim de la contractació de personal de l' Administració general, de l' Administració de justícia, de les societats públiques, de les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics i de les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

En relació amb les retribucions del personal, la Llei estableix que s' actualitzaran durant l' exercici del 2022 en funció de l' evolució de l' índex de preus de consum (IPC).

Quant al règim de contractació de personal, la Llei continua corregint les distorsions que s' han produït en l' aplicació de la Llei de la funció pública i de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals ' aplicable a les entitats dependents o vinculades a l' Administració general' i que s' han generat arran de les restriccions legals del període que va de l' any 2009 al 2015, ambdós inclosos, per contractar personal fix i també personal eventual. En aquest sentit, igual que els anys 2016, 2017, 2018, 2019, 2020 i 2021, la Llei determina que les places vacants que estan ocupades per personal interí es poden cobrir amb personal fix, d' acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència amb acord del Govern o de l' òrgan competent, i amb els informes previs preceptius. La Llei també preveu la possibilitat de cobertura de les places vacants generades fins avui i que no es troben ocupades.

Igualment, la Llei autoritza amb caràcter rigorosament excepcional la creació de determinades places en llocs de treball concrets i vinculats a necessitats urgents i inajornables. La provisió d' aquestes places l' acorda l' òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable dels recursos humans de les administracions o entitats que integren el pressupost general de l' Estat, respectivament. Per a la provisió d' aquestes places, es requereix l' informe preceptiu de la Direcció sobre la seva idoneïtat i en què quedi evidenciada l' eficiència econòmica, d' acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament pels òrgans competents.

El capítol tercer de la Llei del pressupost general, ' Operacions financeres' , regula en un primer article la fixació de l' interès legal i, des de l' exercici 2015, de l' interès moratori. I, en un segon article, el règim de l' endeutament i la fixació, per a l' exercici del 2022, de la quantitat màxima d' endeutament i de la prestació de garanties mitjançant aval, que és una matèria que la mateixa norma de les finances públiques determina que cal aprovar per llei per a cada exercici pressupostari.

Després, els tres articles següents actualitzen preceptes, en virtut de la Llei 17/2008, del 3 d' octubre, de la seguretat social i les seves modificacions posteriors. El primer article determina l' actualització dels preus de compra i de venda del punt de jubilació d' acord amb l' índex de preus de consum. El segon estableix la revaloració de les prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social l' import de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dos vegades el salari mínim establert per a l' any 2022 i no siguin objecte d' increment en aplicació de l' article 7 de la Llei 23/2019, que es revaloren durant l' any 2022 d' acord amb l' índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren. I el tercer determina que l' índex d' actualització de les cotitzacions que s' ha d' aplicar en el càlcul dels capitals de jubilació és l' índex de preus de consum.

El darrer article d' aquest capítol tercer és el referent a la determinació com a valor de referència del 0% quan l' índex de preus de consum (IPC) sigui negatiu al final de l' any 2021.

La Llei del pressupost general per a l' exercici del 2022 conté dos disposicions addicionals, una disposició derogatòria i disset disposicions finals.

La disposició addicional primera aprova l' actualització del Pla d' equilibri financer 2020-2025 del pressupost extraordinari destinat a finançar les despeses derivades de la situació d' emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, aprovat mitjançant la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d' abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d' emergència causada per la pandèmia del SARSCoV-2, que s' annexa a aquesta Llei.

En concret, el Consell General va aprovar ' mitjançant la Llei 3/2020, del 23 de març; la Llei 5/2020, del 18 d' abril; la Llei 18/2020, del 17 de desembre, i la Llei 18/2021, del 8 de juliol' un pressupost extraordinari i les seves...