Llei de caça, de 13-4-2000.
Llei
de caça
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 d'abril del 2000 ha
aprovat la següent:
llei de caça
Exposició de motius
Andorra és un país especialment privilegiat per la natura, tant per la diversitat
de la seva fauna salvatge com dels seus hàbitats, específics del Pirineu;
ambdós han constituït històricament part dels recursos naturals més importants
per als seus habitants.
Aquesta riquesa faunística que ha permès l'exercici de la caça, ja sigui
tradicionalment, ja sigui actualment com una manifestació de lleure d'un
col·lectiu de la població, requereix una atenció prioritària i constant de l'Estat a
fi de preservar-la i conservar-la com a patrimoni natural irrenunciable per a les
properes generacions.
La manca d'un control adequat i suficient en l'explotació dels recursos naturals
s'ha traduït, en l'àmbit internacional, en la desaparició d'una gran quantitat
d'espècies d'animals salvatges i en una degradació accelerada de la natura.
Davant d'aquests fets preocupants, diferents organitzacions mundials i tots els
estats del nostre entorn han fet palès l'interès per preservar els medis naturals
actuals amb accions concretes, planificades i coordinades, amb l'objectiu de
corregir els desequilibris constatats.
El Conveni de Berna del 19 de setembre de 1979, relatiu a la conservació de la
vida salvatge i del medi natural a Europa, és una manifestació de l'interès
internacional per aquests temes i ha comportat una adequació efectiva de la
política cinegètica dels estats membres del Consell d'Europa, amb una vocació
unificadora en l'àmbit europeu. L'article 1 del Conveni de Berna es preocupa en
particular de les espècies i dels hàbitats, la conservació dels quals necessita la
cooperació de diversos estats, i acorda una atenció particular a les espècies,
incloses les espècies migratòries, en perill d'extinció i vulnerables.
Amb la mateixa orientació, l'article 31 de la nostra Constitució ha plasmat els
principis i les exigències de conservació de la natura esmentats, i estableix que
és funció de l'Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos
naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de
restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional
en l'atmosfera, l'aigua i la terra, i de defensar la flora i la fauna autòctones.
Pel que fa a l'isard, es considera que per afavorir una població òptima
d'aquesta espècie a Andorra, tot permetent un sistema de caça compatible amb
l'establert en la legislació fins ara vigent, és vinculant la creació de nous vedats
de caça on la caça dels ungulats en general sigui gestionada mitjançant plans
de caça fonamentats en les característiques del territori i de les poblacions que
hi habiten.
Per altra banda, aquesta Llei pretén donar més mitjans per lluitar contra el
furtivisme, augmentant les competències del Cos de Banders i traspassant al
Codi penal les accions que constitueixen el furtivisme.
A fi d'adequar les disposicions legals que regulen actualment l'exercici de la
caça a Andorra a l'esmentat precepte constitucional i també per actualitzar-les,
resulta necessària la promulgació de la present Llei de caça, que substitueix la
del 5 de juliol de 1988, modificada el 31 de juliol de 1991 i el 30 de juny de
1995.
L'abast de la present Llei de caça es limita a l'ordenació de l'activitat cinegètica,
per tal com es considera convenient reservar la regulació general de la
conservació de la natura i dels recursos naturals a disposicions futures, d'acord
amb el marc competencial establert en la Constitució.
Títol I. Disposicions generals
La present Llei regula l'exercici de la caça de manera compatible amb la
protecció, la conservació, el foment i l'aprofitament de la riquesa faunística
nacional, respectant els compromisos internacionals adquirits.
S'entén com a acció de caça l'activitat exercida per les persones mitjançant l'ús
d'arts, armes o mitjans adequats per tal de buscar, atreure, perseguir o acuitar
els animals, amb la finalitat de capturar-los vius o morts.
Títol II. Espècies caçables
Només són caçables les espècies d'animals salvatges que es definiran per via
reglamentària.
El reglament que defineixi les espècies caçables ha d'aplicar l'Annex II del
Conveni de Berna.
4.1. Dins les espècies caçables es poden definir espècies regulables i espècies
sotmeses a un pla de caça.
4.2. Cada any, el Govern fixa reglamentàriament les condicions i el període de
caça per a les espècies caçables no definides com a espècies regulables o
sotmeses a un pla de caça en acord amb els convenis internacionals adquirits.
5.1. Són espècies regulables:
-
Les que són perilloses per a la salut o per a la seguretat públiques.
-
Les que causen danys importants a les activitats agrícoles, forestals o a la
fauna o la flora en general.
5.2. La qualificació d'espècie regulable, així com la regulació específica que
hagi d'aplicar-se a aquesta espècie, es defineixen pel Govern
reglamentàriament.
6.1. Són espècies sotmeses a un pla de caça les que obtinguin aquesta
denominació per via reglamentària.
6.2. La caça d'aquestes espècies es regula amb l'objectiu de gestionar les
poblacions, tenint en compte la capacitat del territori i el manteniment d'una
estructura equilibrada de la població.
7.1. El Govern pot establir anyalment un pla de mesures destinades a la
repoblació i el foment de les espècies de més interès cinegètic.
7.2. Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc
adaptades a les condicions fenològiques del territori andorrà i que puguin
provocar pol·lucions genètiques entre la població autòctona existent.
7.3. Qualsevol repoblació cinegètica requereix l'autorització prèvia del ministeri
responsable de la caça.
7.4. En cas d'introducció d'una espècie no autòctona, s'ha de realitzar un estudi
previ, incorporant l'experiència de casos similars, amb la finalitat d'analitzar la
seva viabilitat.
Pel que fa a l'espècie isard, les peces de caça i la seva carn no poden ser
objecte de compra, venda ni consum en establiments públics.
9.1. Les peces de caça i la seva carn no poden ser transportades durant el
temps de veda excepte si provenen legalment de l'estranger. Aquesta
prohibició entra en vigor set dies després del tancament de la temporada de
caça.
9.2. Les peces de caça mortes segons un pla de caça només poden ser
transportades si porten l'anella corresponent o si van acompanyades d'un
document justificatiu.
Resta prohibit el transport i la tinença d'animals caçables vius, definits com a
espècies regulables o sotmeses a un pla de caça, sense una autorització
expressa lliurada pel ministeri responsable de la caça.
Títol III. Els terrenys de caça
Els terrenys de caça es classifiquen en:
zones d'aprofitament cinegètic comú
vedats de caça
vedats temporals de caça
zones de seguretat
12.1. Són zones d'aprofitament cinegètic comú aquelles que no hagin estat
definides com a vedats de caça, vedats temporals de caça o zones de
seguretat.
12.2. A les zones d'aprofitament cinegètic comú, l'exercici de la caça es pot
practicar sense altres limitacions que les previstes en aquesta Llei o en les
disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.
13.1. Els vedats de caça asseguren la protecció, la conservació i el foment de
les espècies autòctones. La creació, la modificació o l'anul·lació dels vedats de
caça es fa per llei.
13.2. Als vedats de caça es prohibeix tota acció de caça i portar qualsevol
arma.
13.3. Als llocs habitats, carreteres generals i carreteres secundàries inclosos en
un vedat de caça, només s'autoritza portar armes si estan descarregades i
degudament enfundades.
13.4. Ultra el que disposa l'apartat anterior, per via reglamentària, es pot
acordar la captura de determinades unitats quan, en aplicació dels plans de
gestió dels vedats de caça i en coherència amb els plans de caça de cada
espècie, aquests plans ho disposin.
14.1. Els vedats temporals...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba