Llei 49/2014, del 18 de desembre, de l' exercici de la professió de procurador i del Col·legi Oficial de Procuradors d' Andorra

• Fecha de publicación: 21 Enero 2015
• Fecha: 18 Diciembre 2014
• Número de Gaceta: 4
• Sección: Consell General

CONSELL GENERAL

1/24

www.bopa.ad

21 de gener del 2015Núm. 4

Dipòsit legal: AND.2-2015

Lleis

Llei 49/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de

la professió de procurador i del Col·legi Oficial de

Procuradors d’Andorra

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 18 de desembre del 2014 ha aprovat la següent:

llei 49/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió de procurador i del Col·legi Ocial de Procu-

radors d’Andorra

Exposició de motius

Tal com palesen les diverses referències que es contenen al capítol VI del llibre II del Manual Digest, redac-

tat l’any 1748 per Antoni Fiter i Rossell, fa segles que els procuradors existeixen al Principat d’Andorra i

col·laboren amb la seva organització judicial. Tanmateix, aquests professionals, que representen els clients

que han de comparèixer davant els batlles i tribunals, tot facilitant la realització dels actes de comunicació

processal, no van disposar ns després de l’aprovació de la Constitució d’un marc normatiu que emparés

l’exercici de la professió, més enllà de normes puntuals que només hi feien referència, com ara el Decret

dels delegats permanents sobre el contenciós relatiu a les taxes d’entrada de mercaderies a Andorra, del

13 de juliol de 1977, o el Decret dels delegats permanents sobre l’estatut i el procediment del Tribunal de

Taxes, del 31 de març de 1979.

En virtut de la Llei qualicada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, els procuradors, juntament amb

la policia judicial i els advocats, van ser reconeguts com a cooperadors de l’Administració de Justícia, i es

van regular de forma succinta i transitòria les condicions d’accés a l’exercici de la professió i d’intervenció

en judici, així com el deure de secret professional. En aquest sentit, el capítol tercer del títol VII de la Llei

qualicada de la Justícia, dedicat als procuradors dels tribunals, estableix mitjançant un únic article 102

que, quan en un judici les parts no volen comparèixer personalment, ho han de fer representades per un

procurador o un advocat andorrà, llevat que la llei de procediment aplicable ho autoritzi altrament. Tam-

bé disposa que els procuradors han de guardar secret dels fets o les notícies que coneguin per raó de la

seva activitat professional. I que, mentre la Llei no estableixi les condicions especials que s’han d’exigir als

procuradors andorrans, el Consell Superior de la Justícia ha d’establir cada any, amb l’informe previ del

Ministeri Fiscal, la relació de persones que són admeses a exercir la representació processal de les parts

davant les jurisdiccions andorranes.

Així doncs, aquesta regulació parcial, insucient i amb vocació temporal fa necessari promoure una llei

que deneixi de forma conjunta i detallada, d’una banda, el contingut i les funcions pròpies de la professió

de procurador; l’àmbit i les modalitats d’actuació i d’intervenció; els requisits d’accés i exercici de la pro-

fessió; els deures, les obligacions i els drets que li són inherents; i el règim disciplinari propi i adaptat a les

Signat

electrònicament

per BUTLLETÍ

OFICIAL DEL

PRINCIPAT D

ANDORRA

Data: 2015-01-20

08:06:25

CONSELL GENERAL

2/24

www.bopa.ad

21 de gener del 2015Núm. 4

Dipòsit legal: AND.2-2015

característiques de la procura, i que d’altra banda creï i reguli l’objecte, les nalitats i les atribucions del

Col·legi de Procuradors. Tot plegat, tenint en compte la funció social rellevant que comporta l’exercici de la

professió de procurador i l’interès públic associat a les funcions que els procuradors tenen encomanades

i als serveis que presten, íntimament vinculats a l’exercici dels drets i les llibertats fonamentals.

En efecte, els procuradors col·laboren amb el sistema judicial andorrà i actuen com a enllaç juridicoformal

entre els batlles i els tribunals d’una banda, i les persones físiques i jurídiques que són subjectes d’un procés

judicial d’altra banda. Per tant, no només contribueixen a l’assoliment del dret a la jurisdicció que consagra

l’apartat 1 de l’article 10 de la nostra Constitució, sinó que també garanteixen el compliment del principi

d’igualtat de les parts en els processos judicials. De la qual cosa en ressurt que la funció que exerceixen i

els serveis que presten són mereixedors d’una llei especíca i pròpia que els doti de contingut i ofereixi un

marc normatiu sucient a aquest efecte.

Aquesta Llei es desglossa en trenta-tres articles, dividits en quatre capítols, tres disposicions transitòries,

una disposició derogatòria i tres disposicions nals. El capítol primer, dedicat a les disposicions generals,

deneix i enumera les funcions del procurador, que es congura com un professional lliure i independent

que presta un servei a la societat en interès públic. La denominació de procurador es reserva per a les

persones que consten inscrites al Col·legi Ocial de Procuradors d’Andorra com a membres exercents, i

s’estableixen els principis que han de regir la seva actuació; a saber: la llibertat, la independència, i la lliure

i lleial competència. També es regula l’àmbit d’actuació dels procuradors, amb expressa menció de les

activitats que exerceixen de forma exclusiva, que són la representació tècnica dels clients en qualsevol

procediment, sense perjudici de les funcions concurrents dels advocats. Finalment, es fa referència a la

intervenció i la substitució del procurador.

El capítol segon crea i regula el Col·legi Ocial de Procuradors d’Andorra, que es deneix com una corporació

de dret públic i de caràcter professional al servei de la Justícia i dels seus col·legiats, dotada de personalitat

jurídica i de capacitat d’obrar plena per al compliment de les seves nalitats. S’estableixen els principis de

funcionament del Col·legi, i se l’habilita per adoptar les normes escaients d’autoregulació de la corporació

i de la professió, sense perjudici de la potestat del Govern de controlar-ne la legalitat. Seguidament, es

deneixen l’objecte i les nalitats del Col·legi, i es xen els requisits per a la col·legiació, tot distingint els

requisits propis dels col·legiats exercents i dels que no ho són. En aquest darrer cas, cal estar en plena

possessió dels drets civils i polítics i disposar d’una titulació d’ensenyament superior en l’àmbit del dret,

lliurada o reconeguda pel Govern. El requisit de la titulació és una novetat signicativa i ha esdevingut del

tot necessari, en atenció a les funcions que els procuradors tenen encomanades i que estan íntimament

relacionades amb l’àmbit del dret, la qual cosa requereix que en siguin coneixedors; i amb més raó si es té

en compte la complexitat creixent de les normes jurídiques vigents o que ho seran en el futur, en concret

en matèria processal. D’altra banda, en el supòsit dels col·legiats exercents també s’exigeixen requisits

complementaris destinats a garantir la bona conducta dels procuradors, com ara l’absència d’antecedents

penals i la inexistència de causes d’incapacitat o incompatibilitat. En aquest sentit, s’enumeren els supòsits

d’incapacitat i incompatibilitat esmentats, i també de pèrdua de la condició de col·legiat. En darrera instància,

es regulen els òrgans de govern del Col·legi, que són l’Assemblea General i la Junta de Govern.

El capítol tercer fa referència a l’exercici de la professió i descriu de forma detallada els deures, les obli-

gacions i els drets dels procuradors. També incideix en les modalitats d’exercici de la professió, de forma

individual o mitjançant societats civils professionals de procuradors. Posteriorment deneix el conicte

d’interessos i l’obligació d’abstenció que en dimana, així com la publicitat dels serveis professionals, que

s’ha de dur a terme amb respecte de la dignitat de la professió i evitant la competència deslleial o il·lícita.