Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 15 de gener del 2015 ha aprovat la següent:
llei 5/2015, del 15 de gener, de societats cooperatives d' Andorra
Exposició de motius
Les societats cooperatives són una realitat empresarial present a la major part dels països de l' entorn europeu, amb forta presència als que envolten el Principat d' Andorra.
La realitat econòmica actual pot obligar i estimular el país a afrontar la creació de treball i de riquesa a partir de la iniciativa de les persones, a vegades des del propi esforç i compromís dels treballadors i dels nous emprenedors, que poden trobar en la seva associació i treball els recursos necessaris per afrontar projectes d' interès comú.
Incorporar a l' ordenament jurídic andorrà el model de societat cooperativa pot contribuir a obrir noves possibilitats a la iniciativa dels ciutadans, que descobriran la viabilitat de construir nous plans de negoci a partir de la seva aportació de treball, de recursos propis o d' opcions de serveis per a la comunitat o per al mercat, que poden permetre la seva millora econòmica, social i de qualitat de vida.
Els articles 18 i 19 de la Constitució reconeixen el dret a crear organitzacions empresarials, i als treballadors i empresaris a defensar els seus interessos econòmics i socials. Alhora, l' article 28 regula el dret a la llibertat d' empresa, mentre que l' article 32 promulga, dins el marc de l' economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general.
Així mateix en els antecedents jurídics andorrans hi ha una forta presència dels drets comunals, que enllacen directament amb els valors de les noves dinàmiques empresarials guiades per l' interès comú dels seus socis i les formes econòmiques col·lectives que aporten les cooperatives.
Amb aquests antecedents aquesta Llei de cooperatives reconeix el dret de totes les persones d' associar-se a través d' aquest tipus societari, basat en els principis internacionals declarats per l' Aliança Cooperativa Internacional, i reconeguts per la majoria de les regulacions jurídiques d' arreu del món: 1) l' adhesió voluntària i oberta a la cooperativa; 2) la gestió democràtica per part dels socis; 3) la participació econòmica dels socis; 4) la plena autonomia d' organització i independència; 5) la promoció de l' educació i la formació dels socis; 6) la cooperació entre les cooperatives; i 7) el compromís amb la societat i l' entorn. Principis que incorporen el reforçament de la democràcia econòmica i social i la solidaritat comunitària als països on es desenvolupen, convertint-se en factors de cohesió social i d' arrelament de l' economia nacional.
Aquests principis internacionals s' erigeixen com a principis rectors de la legislació cooperativa d' Andorra, han de regir la vida de les cooperatives i han de servir com a criteri interpretatiu en l' aplicació de la Llei.
Les cooperatives estan basades en els valors de l' autoajuda, l' auto responsabilitat, la democràcia, la igualtat, l' equitat i la solidaritat.
La Llei de cooperatives és una llei general. Es tracta d' una llei que deixa un ampli marge d' autonomia a les cooperatives per regular-se a través dels seus estatuts i reglaments interns, alhora que s' inclina per un model de societat cooperativa com a societat de persones, que aposten per millorar la seva vida, per un treball digne i pel benestar del seus membres i de l' entorn, mitjançant la realització d' una activitat econòmica eficient i sostenible, capaç de generar riquesa i nous recursos per als seus membres sense cap discriminació. Sens dubte, una via notable per al desenvolupament i l' equilibri de la societat.
En tots aquells aspectes on la forma jurídica no exigeix ni justifica una especificitat en la seva regulació, la norma legal es remet a la legislació sobre societats anònimes i de responsabilitat limitada.
Capítol I. Disposicions generals
Article 1
Concepte legal de cooperativa
1. Les cooperatives són societats, amb personalitat jurídica pròpia, que associen persones físiques o jurídiques que es proposen millorar la situació econòmica i social dels seus socis, amb plena autonomia de gestió, capital variable i democràcia interna. Amb aquesta finalitat desenvolupen una activitat empresarial de base col·lectiva, en la qual el servei mutu i l' aportació econòmica de tots els socis tendeixen a millorar les relacions humanes i a posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular.
2. Pot ser objecte de la societat cooperativa qualsevol activitat econòmica o social lícita, excepte aquelles que estiguin reservades per llei a una forma societària concreta o a una regulació sectorial especial.
3. Les cooperatives han d' ajustar la seva estructura, organització i funcionament als principis d' adhesió voluntària i oberta a la cooperativa; gestió democràtica per part dels socis; autonomia d' organització i independència; participació econòmica dels socis; promoció de l' educació i la formació dels socis; cooperació entre les cooperatives; i compromís amb la societat i l' entorn.
Article 2
De les classes de cooperatives
1. Per la seva base social poden ser de primer grau o de segon grau.
a) Són cooperatives de primer grau les que agrupen a persones físiques o jurídiques que es proposen millorar les seves condicions de vida, en tant que consumidors, treballadors, professionals, empresaris, agricultors o ramaders, mitjançant l' explotació d' una empresa col·lectiva en els termes definits a l' article 1.
b) Són cooperatives de segon grau les que agrupen majoritàriament a cooperatives amb l' objecte de completar, promoure, coordinar, reforçar o integrar l' activitat econòmica de les cooperatives i altres entitats que en són membres, amb l' extensió o l' abast que estableixin els estatuts respectius.
2. Per la seva estructura socioeconòmica les cooperatives de primer grau es poden classificar d' acord amb els criteris següents:
a) Cooperatives de treball associat: l' objectiu de les quals és proporcionar als seus socis llocs de treball mitjançant el desenvolupament comú de l' objecte social de la cooperativa;
b) Cooperatives de serveis: l' objectiu de les quals és augmentar la renda dels seus socis, i comprenen les que associen petits empresaris, treballadors per compte propi, agricultors o ramaders.
c) Cooperatives de consum: l' objectiu de les quals és obtenir estalvis en les rendes dels seus membres i comprenen les cooperatives de consum, les d' habitatge, les sanitàries o les d' ensenyament quan agrupen als pares dels alumnes.
3. Els estatuts socials poden establir les normes i els pactes que tinguin per convenient per al millor desenvolupament de l' activitat cooperativitzada, sempre que no es tracti de pactes il·lícits, contraris a la moral o als interessos públics d' Andorra.
4. En el cas de les cooperatives de treball associat o de les cooperatives d' una altra classe que comptin amb socis de treball, la relació existent entre el soci de treball i la cooperativa és de naturalesa societària. Els estatuts i, si escau, els reglaments de règim intern regulen els criteris bàsics del règim de treball.
Article 3
Conceptes
Als efectes d' aquesta Llei s' entén per:
a) Activitat cooperativitzada: l' activitat que realitza la cooperativa amb les persones sòcies en compliment de la seva finalitat i el seu objecte social, i que pot consistir en el lliurament de béns o la prestació de serveis o treball, l' adquisició de béns o serveis, o qualsevol altra activitat, sempre respectant les limitacions previstes a l' article 1.2. Les aportacions dineràries i de béns realitzades per les persones sòcies que es destinin a la gestió cooperativa o a la utilització dels serveis cooperatius s' integren al patrimoni cooperatiu, constitueixin o no aportacions socials.
b) Objecte social: l' explotació de qualsevol activitat econòmica o social lícita que du a terme la cooperativa en tant que persona jurídica diferent dels seus socis, en l' àmbit previst a l' article 1.2.
c) Bestreta laboral: l' import que reben els socis que treballen a les cooperatives de treball associat en concepte de retribució del seu treball, a compte del resultat anual de l' exercici econòmic. La bestreta laboral en cap cas no té la consideració de salari, però s' hi assimila a efectes de cotització a la Seguretat Social, de renda del treball en l' impost de la renda de les persones físiques, i d' autorització de residència i treball.
d) Excedent: el resultat cooperatiu positiu obtingut per una cooperativa, fruit de la seva activitat amb els socis, en un exercici econòmic. Si aquest resultat és negatiu es qualifica com a pèrdues cooperatives.
e) Retorn cooperatiu: la part dels excedents que l' assemblea general acorda atribuir a les persones sòcies de les cooperatives, en el supòsit d' existir resultats positius, un cop satisfets els impostos exigibles i dotats els fons legals obligatoris.
f) Resultats extracooperatius: els resultats qualificats a la Llei com a tals, i que procedeixen de fonts alienes a l' activitat cooperativitzada desenvolupada amb les persones sòcies.
g) Reglament de règim intern: normes de funcionament intern o organització funcional de la cooperativa.
h) Fons de reserva obligatori: un fons destinat a la consolidació i a la solvència de la cooperativa i que és irrepartible entre les persones sòcies.
i) Fons d' Educació i Promoció Cooperatives: part dels resultats anuals que la cooperativa ha de destinar a les finalitats previstes en aquesta Llei.
Article 4
Denominació
1. La denominació de les cooperatives regides per aquesta Llei ha d' incloure necessàriament els termes ' societat cooperativa' o la seva abreviatura ' S. Coop.' .
2. L' ús de la denominació ' societat cooperativa' i de la seva abreviatura correspon exclusivament a les societats constituïdes a l' empara d' aquesta Llei. Cap altra persona...
