Llei 6/2017, del 20 d' abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.
| Fecha | 20 Abril 2017 |
| Fecha de publicación | 17 Mayo 2017 |
| Sección | Consell General |
| Número de Gaceta | 31 |
CONSELL GENERAL
1/43
www.bopa.ad
17 de maig del 2017Núm. 31
Dipòsit legal: AND.2-2015
Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007,
del 22 de març, del Cos Penitenciari
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 d’abril del 2017 ha aprovat la següent:
Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modicació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari
Exposició de motius
El 22 de març del 2007, el Consell General va aprovar la Llei del Cos Penitenciari amb la nalitat, segons es
desprèn de l’exposició de motius, d’establir i regular les funcions, l’estructura i l’organització del Cos Peniten-
ciari, així com el règim estatutari i disciplinari dels seus membres. La Llei es divideix en seixanta-set articles
distribuïts en quatre títols, dos disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició
derogatòria i quatre disposicions nals, que van succeir al Reglament de funcionaris del Centre Penitenciari,
del 30 de setembre de 1993. Es va promulgar de forma coetània amb la Llei 4/2007, del 22 de març, quali-
cada penitenciària, amb l’objectiu comú de traslladar a l’àmbit penitenciari els drets humans i les llibertats
fonamentals reconeguts per la Constitució, i emmarcar la missió i les funcions del Cos Penitenciari i dels
seus membres a les disposicions normatives que formen part de l’ordenament jurídic intern, però també
a la dels instruments internacionals signats i raticats pel Principat d’Andorra.
Després de vuit anys i escaig des que va entrar en vigor la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari,
en ressurt que les nalitats que se cercaven amb la seva aprovació s’han assolit abastament. A més, aquesta
Llei ha permès dotar el Cos Penitenciari d’un marc jurídic i normatiu ampli i sucient, motiu pel qual només
s’ha modicat molt parcialment i de forma recent, en virtut de la Llei 23/2014, del 30 d’octubre, qualicada
de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública. No obstant això, l’experiència pràctica ha
evidenciat que calia fer una revisió general de les disposicions normatives per adequar-les a la realitat i les
necessitats actuals, i que també era necessari afegir disposicions noves per resoldre algunes mancances
o llacunes constatades.
Per aquests motius es promou una segona modicació de la Llei del Cos Penitenciari, amb un abast molt
més ampli que la modicació anterior, mitjançant una Llei que es desglossa en vuitanta-vuit articles que re-
formen la gran majoria de disposicions de la Llei vigent, cinc disposicions transitòries i sis disposicions nals.
Els articles 1 a 12 modiquen substancialment o amplien, segons cada cas, el títol I de la Llei per fer possible
que el Cos Penitenciari pugui participar eventualment en el trasllat de les persones detingudes, internes
al Centre Penitenciari i penades, i en l’execució de les penes i les mesures privatives de llibertat que dicten
els òrgans jurisdiccionals. Malgrat que ns ara la Llei del Cos Penitenciari i la Llei qualicada penitenciària
atribuïen aquestes tasques de forma exclusiva al Cos de Policia, llevat dels trasllats per raons d’urgència,
es considera oportú preveure la possibilitat que el Cos Penitenciari també pugui assumir aquesta compe-
tència, si es determina així i de forma concreta amb posterioritat i per la via reglamentària. D’altra banda,
s’estableix l’adscripció del Cos Penitenciari al Departament d’Institucions Penitenciàries, el qual s’adscriu al
seu torn al ministeri competent en matèria de justícia en lloc del ministeri competent en matèria d’interior,
amb la previsió que en un futur ambdós àmbits competencials se separin, i atès que és més lògic que els
serveis penitenciaris, que estan íntimament vinculats a l’Administració de Justícia, depenguin del ministeri
encarregat de la justícia.
També es perfecciona la denició dels membres del Cos Penitenciari i es diferencien expressament dels
funcionaris o agents que pertanyen al Cos General i que hi realitzen funcions administratives, tècniques o
Lleis
Signat
electrònicament
per BUTLLETÍ
OFICIAL DEL
PRINCIPAT D
ANDORRA
Data: 2017-05-16
12:05:11
CONSELL GENERAL
2/43
www.bopa.ad
17 de maig del 2017Núm. 31
Dipòsit legal: AND.2-2015
de suport; es regula la integració d’ambdós col·lectius prop del Cos Penitenciari i del Departament d’Institu-
cions Penitenciàries, i es deneix l’àmbit d’aplicació de la Llei en relació amb aquests col·lectius. Tot seguit
s’estén l’àmbit d’actuació del Cos més enllà del territori andorrà en supòsits excepcionals i d’emergència,
i s’hi incideix particularment quan es tracta de rebre o impartir cursos de formació. I es fa una referència
explícita als mitjans tècnics i operatius i a les instal·lacions que requereix el Cos Penitenciari per a l’exercici
de les seves funcions. Així mateix, s’amplien els principis d’actuació dels membres del Cos i, en concret,
les condicions i els requisits per a l’ús de l’arma o les armes de foc, i dels mitjans de subjecció i coercitius
autoritzats. I s’hi afegeixen dos articles que, més enllà dels principis d’actuació, agrupen les obligacions dels
membres del Cos que ns ara es trobaven explícitament o implícitament ressenyades d’una forma dispersa
i n’incrementen la relació, i que també ressenyen les facultats dels membres del Cos.
Els articles 13 a 40 reformen gairebé tots els articles del títol II de la Llei del Cos Penitenciari, que fan referència
a l’estructura i l’organització del Cos, i a les normes relatives a l’accés, la promoció i la formació, malgrat que
puntualment també se n’afegeixen de nous i se’n deroguen d’altres. A banda de conrmar diverses vegades
el trasllat competencial de la matèria penitenciària prop del ministeri encarregat de la justícia, es deneixen
més detalladament les competències que corresponen a la Direcció superior o al ministre d’una banda, i a
la Direcció del Cos Penitenciari d’altra banda. En relació amb l’estructura jeràrquica, l’agent penitenciari de
primera i el sotsocial penitenciari passen a classicar-se com a sotsocial penitenciari i sotsocial peni-
tenciari de primera, respectivament, que en aquest darrer cas es congura com un nou grau dins l’escala
intermèdia, i també es desplacen els graus d’ocial penitenciari i ocial penitenciari de primera de l’escala
intermèdia a l’escala executiva, amb les modicacions dels nivells de classicació consegüents, i es palesa
que el director i el director adjunt no són un grau sinó una funció. Tot plegat amb l’objectiu d’acomplir amb
els pronunciaments judicials esdevinguts en el passat, d’ampliar les perspectives de carrera professional
dins el Cos Penitenciari, i de reconèixer als comandaments l’ocupació i la classicació que els correspon
d’acord amb l’especialització i la complexitat creixent de les tasques que tenen encomanades. En aquest
mateix sentit, es fa referència per primera vegada a l’estructura orgànica, i es propicia la creació i es regulen
d’una forma més detallada els serveis i les estructures funcionals que es poden crear per acomplir la missió
i les funcions encomanades al Cos Penitenciari.
Pel que fa al procés de provisió de les places vacants i de nova creació de membre del Cos Penitenciari,
s’hi incideix a partir d’ara des d’una perspectiva seqüencial, sense perjudici que es prevegin les normes es-
pecíques aplicables a cadascun dels dos procediments de provisió de les places, que són el procediment
selectiu d’ingrés i la promoció interna, i sense desvirtuar els principis fonamentals que es contenien en la
Llei ns ara vigent. Això permet dotar les normes sobre l’accés i la promoció interna dins el Cos Penitenci-
ari d’una claredat expositiva i una coherència global més grans. A tall d’exemple, es regula en primer lloc
la proposta i la decisió per a la provisió de les places vacants i de nova creació de membre del Cos, i el
procediment inicial que cal seguir a aquest efecte en relació amb els membres que es troben en situació
d’excedència sense reserva de plaça. Després es fa referència al procediment subsegüent, que consisteix
pròpiament en la provisió pel procediment selectiu d’ingrés o per promoció interna, segons si aquesta
provisió concerneix, respectivament, l’escala bàsica i el grau d’agent penitenciari, o les altres escales i graus.
I es relacionen els requisits que cal acomplir per aspirar a una plaça vacant o de nova creació de membre
del Cos Penitenciari: d’una banda, els requisits mínims aplicables a tots els candidats, i, d’altra banda, els
requisits addicionals aplicables als que hi aspiren bé pel procediment selectiu d’ingrés, bé per promoció
interna. Convé destacar que s’eliminen a priori les limitacions relatives a l’edat i, en canvi, es reforcen les
exigències en matèria d’honorabilitat i de titulació, de manera que per aspirar a una plaça que pertany
a l’escala bàsica cal estar en possessió del títol de batxillerat o el seu equivalent, mentre que si la plaça
pertany a l’escala intermèdia o executiva, cal estar en possessió d’un títol d’ensenyament superior univer-
sitari. També es regulen els sistemes i les proves per a la provisió de les places vacants o de nova creació,
les bases de la convocatòria, i la valoració dels mèrits, l’abast dels quals s’amplia: així, es tenen en compte
com a novetat la capacitació adquirida en estudis d’ensenyament superior i en cursos de perfeccionament
professional i especialització, i l’absència de sancions disciplinàries fermes. Finalment, es fa referència al
Comitè Tècnic de Selecció, i es detallen els períodes de formació i de prova un cop s’ha obtingut la plaça
vacant o de nova creació, tot delegant, però, a la via reglamentària la determinació de la duració d’aquests
CONSELL GENERAL
3/43
www.bopa.ad
17 de maig del 2017Núm. 31
Dipòsit legal: AND.2-2015
períodes perquè es pugui adaptar a les places de què es tracti i a les funcions que hi són inherents, i a les
necessitats generals del Cos Penitenciari.
En relació amb la formació, s’introdueix per primera vegada el concepte de la formació continuada i de les
accions de desenvolupament personal, i s’habilita el director del Cos Penitenciari per subscriure acords o
convenis en aquest àmbit, sense perjudici de les competències del ministre competent o del Govern, i dels
requeriments establerts en el cas dels tractats internacionals.
Els articles 41 a 67 incideixen en el títol III de la Llei del Cos Penitenciari, que està dedicat al règim estatutari,
en modiquen tots els articles llevat d’un i n’afegeixen de nous. Per primera vegada s’estableix un catàleg
genèric de drets i deures, i s’addicionen dos nous articles que fan referència a la seguretat i la salut en el
treball, i a la vigilància de l’estat de salut dels membres del Cos Penitenciari en funció dels riscos inherents
a l’activitat que desenvolupen. Al mateix temps es diferencien clarament les resultes dels exàmens de salut
especícs i de la revisió psicotècnica o mèdica, i la situació de reforma, atès que parteixen de premisses
diferents.
També es modica molt puntualment i des d’una perspectiva eminentment formal la regulació relativa a
la retribució, a les distincions, les recompenses i les graticacions, i a l’uniforme, les divises i els distintius
d’identicació. Pel que fa a les armes de foc autoritzades, es precisa que els membres del Cos Penitenciari
poden dur-les quan estan de servei, a excepció de les dependències del Centre Penitenciari i sempre que no
es tracti de zones autoritzades a aquest efecte, la determinació de les quals es remet a la via reglamentària,
i es regula d’una forma més detallada la prohibició de la tinença, el port i l’ús d’aquestes armes de foc. A
més, a banda dels mitjans coercitius, es fa esment com a novetat dels mitjans de subjecció autoritzats; es
preveu l’obligació de seguir la formació especíca i continuada oportuna per poder-los dur i emprar, com
s’esdevé amb les armes de foc, i es palesa per primera vegada que la tinença, el port i l’ús d’aquests mitjans
queden condicionats al fet que també puguin dur les armes de foc i fer-ne ús. Finalment, s’introdueixen
les obligacions eventuals de registre, informe i revisió mèdica amb posterioritat a l’ús de les armes de foc
i dels mitjans de subjecció i coercitius.
D’altra banda, en relació amb les situacions administratives, es regula, juntament amb la comissió de serveis,
l’adscripció temporal per ocupar llocs de treball amb reserva de plaça, amb els mateixos requisits i efectes,
i també el trasllat. Pel que fa a la jubilació, es fa remissió les disposicions de la Llei de la funció pública i de la
Llei qualicada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública. I quant als drets sindicals,
s’introdueix un article que pretén millorar la seguretat jurídica i que, per tant, remet la regulació supletòria
d’aquesta matèria a la Llei qualicada de llibertat sindical.
Els articles 68 a 85 reformen íntegrament i completen el títol IV, relatiu al règim disciplinari, i estableixen en
primer lloc, després de preveure les disposicions generals en matèria de responsabilitat disciplinària, una
nova relació de drets que emparen els membres del Cos Penitenciari que són objecte d’un procediment
disciplinari. Posteriorment s’actualitzen i s’amplien els supòsits de faltes molt greus, greus i lleus en què
poden incórrer, o se’n varia la qualicació, d’acord amb la casuística evidenciada d’ençà de l’entrada en
vigor de la Llei del Cos Penitenciari. A tall d’exemple, s’incorporen com a faltes molt greus l’incompliment
reiterat de la jornada de treball sense causa justicada, l’actuació sense la decisió necessària i amb retard,
quan en depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, o l’abandonament o la pertorbació greu del
servei; com a faltes greus, la no-assistència a les reunions de treball i les accions formatives degudament
convocades sense causa justicada, o l’incompliment de les obligacions en matèria de seguretat i salut en
el treball, i com a faltes lleus, el fet de no tenir en vigor els documents, permisos o autoritzacions exigits
per acomplir les funcions inherents al lloc de treball, o de no respectar els terminis de lliurament dels do-
cuments justicatius escaients. D’altra banda, es regula separadament i més detalladament la prescripció
de les faltes i les sancions. I pel que fa a les sancions, es concorden amb les que estableix la Llei de la
funció pública tot ampliant-les en alguns casos: així, per exemple, es preveu com a novetat la sanció de
destitució del càrrec de comandament en cas de faltes molt greus i greus, i també esdevé possible decidir
la reubicació obligatòria en un altre lloc de treball quan es comet una falta molt greu. A més, es regulen
les conseqüències no només de la sanció de suspensió temporal de les funcions, sinó també de la sanció
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba