Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.

• Fecha: 07 Febrero 2019
• Fecha de publicación: 27 Febrero 2019
• Sección: Consell General
• Número de Gaceta: 22

Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge

Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 7 de febrer del 2019 ha aprovat la següent:

llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge

Exposició de motius

L' article 31 de la Constitució diu que és funció de l' Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els seus recursos naturals, amb la finalitat de garantir la qualitat de vida de la ciutadania i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional de l' atmosfera, l' aigua i la terra, i defensar la flora i la fauna autòctones. En compliment d' aquest mandat constitucional, aquesta Llei té per objecte la conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge del Principat d' Andorra.

La protecció del medi natural en general i del patrimoni natural en particular per part dels poders públics té una llarga tradició en el món occidental i va iniciar-se a finals del segle XIX amb les primeres actuacions en defensa dels boscos i del paisatge.

A escala europea i internacional s' han multiplicat els convenis relatius a la protecció de la natura, als quals el Principat d' Andorra s' ha anat adherint a mesura que ha desenvolupat estratègies i polítiques que permeten assolir els objectius establerts en els dits convenis.

Aquesta Llei s' inspira principalment en el Conveni de Berna relatiu a la vida salvatge a Europa, que va entrar en vigor a Andorra l' 1 de febrer del 2001, el Conveni europeu del paisatge, que va entrar en vigor a Andorra l' 1 de juliol del 2012, i el Conveni sobre la diversitat biològica que va entrar en vigor a Andorra el 5 de maig del 2015, i els desenvolupa.

El Principat d' Andorra ja disposa de normativa en l' àmbit de protecció de la natura. La Llei de protecció del patrimoni cultural-natural, del 9 de novembre de 1983, ha contribuït a conservar la natura. Cal destacar també en aquest àmbit la creació del parc natural de la Vall de Sorteny, l' any 1999, i del parc natural de les Valls del Comapedrosa, l' any 2003. Així mateix, l' any 2003 s' adoptà la declaració institucional per a la protecció, l' ús i la gestió sostenible de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, espai que fou inclòs l' any 2004 a la Llista de patrimoni mundial de la Unesco en la categoria de béns culturals, en la modalitat de paisatge cultural.

A més, des que Andorra es va adherir l' any 2012 al Conveni de Ramsar relatiu a les zones humides, aquests tres espais han estat designats zones humides d' importància internacional (llocs Ramsar), amb una superfície de prop de 7.000 hectàrees. Aquests tres espais representen més del 14% del territori d' Andorra. Les zones humides també estan considerades en els articles 42 i 45 de la Llei general d' ordenació del territori i urbanisme de l' any 2000 com a zones de protecció d' aigües.

Val a dir que els instruments de protecció del medi natural han evolucionat notablement per afrontar-la des d' una perspectiva àmplia i complexa. Aquests instruments compaginen les mesures de conservació in situ dels hàbitats i les espècies amb l' adopció de mesures complementàries ex situ. D' aquesta manera es tenen en compte els tres nivells principals de la biodiversitat: els espais (hàbitats), les espècies i els individus (gens); i també la manera com s' interrelacionen. Aquesta nova Llei empra aquesta metodologia moderna de protecció del medi natural, tot seguint els principis establerts pel Conveni sobre la diversitat biològica.

Andorra ha desenvolupat plans i estratègies en diversos àmbits que permeten mantenir i millorar la qualitat del medi natural i de la biodiversitat al país. Es tracta, entre d' altres, del Pla de sanejament de les aigües, que ha permès recuperar la qualitat dels rius i assolir un 81% de les estacions de mesura en qualitat excel·lent i bona. També cal mencionar el Pla nacional de residus, que ha permès posar en marxa una gestió més racional dels residus generats a Andorra amb resultats comparables a les mitjanes europees.

Les estratègies nacionals com la del paisatge, aprovada l' any 2012, o la de la biodiversitat, aprovada l' octubre del 2016, s' inscriuen plenament en l' àmbit d' aquesta Llei que les defineix i els dona un marc legal.

També cal ressaltar l' elaboració de múltiples estudis sobre la fauna i la flora del país i el conjunt de legislació que hi ha sobre la caça, la pesca, la protecció del medi aquàtic, la protecció de la fauna i la tinença d' animals, entre d' altres.

Pel que fa a les masses forestals, que ocupen més del 40% de la superfície del país, se' ls atorga una multifuncionalitat tant en l' àmbit ambiental com en l' econòmic degut a la seva funció productora i reguladora de cicle biològic, la funció de reservori de la biodiversitat, la funció protectora dels sòls pel que fa a l' erosió, així com una funció social en aspectes com el lleure, l' esbarjo i el paisatge.

En l' àmbit més general, pel que fa a la preocupació mundial pel canvi climàtic, aquesta Llei reconeix les masses forestals com el principal embornal de gasos amb efecte d' hivernacle d' Andorra i recomana gestionar-les com a tals en resposta a les obligacions mundials derivades del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic i de l' Acord de París, als quals Andorra s' ha adherit.

Cal insistir en el fet que Andorra ha viscut des de sempre, i encara ho fa avui en dia, dels actius del seu medi natural, tant pel que fa a l' agricultura com, més recentment, al sector terciari, i més concretament amb el turisme, que representa el 60% del PIB i que es nodreix, en gran mesura, dels recursos de les nostres muntanyes.

La biodiversitat, en concret, i el patrimoni natural de manera més general, s' han de conservar pel seu valor intrínsec, per la seva bellesa i els serveis ambientals que proporciona, considerant els valors ètics i estètics que aporten a la societat i la seva importància vital per a la continuïtat de l' existència de la vida al nostre planeta.

Per això, aquesta Llei és el fruit d' una acció normativa decidida en defensa del medi natural, coherent amb els mandats de la Constitució i respectuosa amb les competències dels comuns, que homologa el Principat d' Andorra amb les exigències de la comunitat internacional en matèria de conservació del medi ambient.

La Llei s' estructura en vuit títols, que integren seixanta-un articles, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i dos disposicions finals.

El títol I defineix l' objecte de la Llei, el glossari dels seus termes i també els principis generals que han de guiar l' acció de les administracions en matèria de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge.

El títol II desenvolupa l' Estratègia nacional de la biodiversitat d' Andorra, que és l' instrument de planificació estratègica i de coordinació en matèria de conservació del medi natural i de la biodiversitat. També crea la Comissió de Coordinació i Desenvolupament de l' Estratègia nacional de la biodiversitat d' Andorra com a òrgan consultiu i de coordinació entre el Govern, els comuns i la societat civil.

El títol III estableix els principis d' actuació a adoptar en la conservació de la biodiversitat, tant en l' àmbit genètic com en el de les espècies, i també dels hàbitats prioritaris. S' introdueixen mesures per preservar la salut de les persones i el medi ambient, com ara la possibilitat de reduir o prohibir productes químics nocius, tenint en compte els greus perjudicis que aquests productes tenen sobre els insectes pol·linitzadors i, per tant, sobre una bona part de la producció alimentària del planeta. La Llei preveu la creació d' un sistema informàtic de recopilació de les dades referents a la biodiversitat com a mecanisme ordenador de les espècies del Principat d' Andorra. D' altra banda, s' estableixen i es regulen les categories d' espècies en funció del seu respectiu règim de conservació. En aquest títol es recullen aspectes que afecten tant la fauna com la flora. Pel que respecta a la conservació de les espècies protegides de la fauna, aquesta Llei es remet a la Llei de tinença i protecció dels animals, i la completa amb les normes de conservació aplicables a les espècies animals que estan classificades, com a mínim, com a espècies amenaçades.

El títol IV ordena els espais naturals protegits. El capítol primer d' aquest títol defineix i classifica els espais naturals protegits, tot establint les categories següents: els parcs naturals, que poden ser nacionals o comunals, les reserves naturals i els monuments naturals, i es preveu la creació d' espais naturals protegits transfronterers. El capítol segon estableix el procediment de tramitació i de declaració dels parcs i de les reserves naturals, així com els eixos bàsics de la seva gestió. Finalment, el capítol tercer preveu el sistema de planificació dels parcs i de les reserves naturals.

El títol V regula la gestió de les masses forestals del Principat. S' estableixen els plans de gestió forestals comunals com a instruments bàsics per regular-les, la prevenció del tancament de la vegetació i, considerant també la funció de les masses forestals en la lluita contra el canvi climàtic, se' n garanteix la conservació com a embornals de carboni en línia amb els preceptes de la comunitat internacional, per tal de fer-los compatibles amb el conjunt de les seves funcions.

El títol VI regula la protecció, la gestió i l' ordenació del paisatge, seguint els principis del Conveni europeu del paisatge, i estableix l' Estratègia nacional del paisatge com a marc de protecció del paisatge d' Andorra.

Al títol VII es regulen les activitats professionals en el medi natural, les activitats d' acampada, les grans manifestacions, l' accés amb vehicles motoritzats o rodats i l' aprofitament de certes espècies.

El títol VIII estableix el...