Llei de bases de l'ordenament tributari, de 19-12-96.

Llei

de bases de l'ordenament tributari

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 19

de desembre de 1996 ha aprovat la següent:

Llei de bases de l'ordenament tributari

Exposició de motius

La present llei configura el marc "bàsic" de referència

amb preeminent aplicació dins l'àmbit tributari del

Principat, incorporant els principis de justícia,

legalitat i reserva de llei, generalitat i distribució

equitativa de la càrrega tributària establerts en la

Constitució.

Dos fets han motivat d'una manera especial la necessitat

de publicar la llei de bases de l'administració

tributaria, un es l'acord comercial entre la Comunitat

econòmica europea i el principat d'Andorra que va entrar

en aplicació el primer de juliol de 1991, l'altre

l'aprovació de la Constitució del Principat d'Andorra el

14 de març de 1993. El primer ha d'influir per donar

resposta a l'exigència d'una legislació tributària bàsica

homologable, en matèria duanera, els països de la unió

europea i el segon ha d'obligar a que aquelles bases

s'adaptin als principis constitucionals esmentats al

principi. La llei per altra banda ha de donar contingut a

la competència tributària comunal d'acord amb el que

estableix la norma constitucional i la llei qualificada

de delimitació de competències.

El marc bàsic d'actuació definit per aquesta llei compren

qualsevol tipus d'imposició, de tal forma que es regula

tant l'establiment com el desenvolupament de tota figura

"tributària" sigui impost taxa o contribució especial

presentant les connotacions i els principis propis d'un

sistema fiscal modern però resultant, alhora flexible i

adaptat a les particularitats pròpies del Principat.

En congruència s'assenten les bases per a una ordenació

formal del dret tributari andorrà amb la finalitat que es

pugui assegurar a l'Administració, estatal i comunal, els

recursos necessaris per a la gestió eficient dels serveis

públics que la societat li ha encomanat, donant ademés

garanties jurídiques als ciutadans.

En definitiva, el text al definir criteris, figures i

terminologia relatives a l'àmbit tributari ha de

constituir el fonament jurídic legal sobre el que es

podrà bastir les noves normes tributaries, constituint

una peça bàsica de la nova arquitectura legislativa en

matèria tributaria.

Capítol I. Disposicions generals

Secció 1a. Principis generals i potestat normativa

Article 1

Naturalesa i abast

La Present Llei estableix les normes generals per les

quals, a manca de llei especifica en contra, es regeixen

els tributs.

Article 2

Reserva de Llei

  1. Els tributs només poden ser establerts per Llei.

  2. Els Comuns poden establir i exigir tributs d'acord amb

    el que estableix la Constitució, aquesta Llei i la resta

    de l'Ordenament jurídic.

  3. La competència relativa a la creació i la modificació

    de tributs i a la regulació de llurs elements essencials

    correspon, d'acord amb la Constitució, al Consell

    General.

  4. La competència relativa al desplegament i la regulació

    de tributs de les parròquies correspon als Comuns, dintre

    el marc establert per la Constitució, aquesta Llei i les

    lleis particulars de cada tribut.

  5. La competència relativa a la regulació dels elements

    no essencials dels tributs, així com al desplegament

    reglamentari de la legislació tributària previst en la

    llei correspon al Govern quan així aquesta ho autoritzi.

  6. A part dels supòsits esmentats, donat que no son

    tributs, el Govern i els comuns poden crear i regular

    preus públics d'acord amb la conceptuació definida a

    l'article 10.4, amb el benentès que la potestat del

    Govern s'estén als preus públics de les entitats

    parapúbliques o de dret públic.

Article 3

Actes impugnables

L'exercici de la potestat reglamentària i actes de gestió

són impugnables en via administrativa i jurisdiccional en

els termes previstos en aquesta Llei i en la resta de

l'ordenament.

Article 4

Normes aplicables als tributs

  1. Els tributs es regeixen per:

    1. aquesta llei.

    2. les lleis pròpies de cada tribut.

    3. Els reglaments dictats per al desenvolupament

    d'aquesta Llei.

  2. Amb caràcter supletori, també es regeixen per les

    disposicions generals del codi de l'Administració, les

    normes del dret administratiu i pel Dret comú.

Article 5

Elements regulats per Llei

Es regulen per llei:

  1. el fet generador, l'obligat tributari, la base de

    tributació, el tipus de gravamen, meritament i la resta

    d'elements determinants del deute tributari.

  2. l'establiment, supressió i pròrroga de les exempcions,

    reduccions i resta de bonificacions tributàries.

  3. les infraccions i correlatives sancions.

  4. els terminis de prescripció i caducitat.

  5. les conseqüències que l'incompliment de les

    obligacions tributàries puguin significar per l'eficàcia

    dels actes o negocis jurídics.

  6. la concessió de perdons, condonacions, rebaixes,

    amnisties o moratòries.

  7. els supòsits d'autoliquidació per obligats tributaris.

Article 6

Modificacions mitjançant la Llei del Pressupost General

La Llei del Pressupost General pot modificar els tipus de

gravamen dels tributs si així ho preveu la Llei pròpia

del tribut de què es tracti.

Secció 2a. Ambit d'aplicació de les normes tributàries

Article 7

Aplicació dels tributs en el temps

  1. Les normes tributàries entren en vigor d'acord amb el

    què es disposa amb caràcter general per a la vigència de

    les normes, si en les respectives lleis de cada tribut no

    es disposa altrament.

  2. Les normes tributàries romanen en vigor fins a la

    vigència que determini la pròpia llei o fins que una

    altra posterior la derogui de forma expressa o tàcita.

  3. La derogació té l'abast que expressament es disposa i

    s'estén a tot allò que en la llei nova, sobre la mateixa

    matèria, sigui incompatible amb l'anterior.

  4. Això no obstant, les exempcions, les reduccions, les

    bonificacions i, en general, els beneficis tributaris

    tenen vigència limitada a un període de tres anys, llevat

    que s'estableixin per un temps major o menor. Si la llei

    suprimeix beneficis tributaris que, segons aquesta regla,

    són vigents, l'Administració ha de respectar els

    adquirits fins a la finalització del corresponent

    període, salvada la incidència d'altres causes

    d'extinció. En tot cas el Govern pot proposar

    periòdicament al Consell General la subsistència dels

    beneficis tributaris que, un cop acabat el període de

    vigència, convé prorrogar.

Article 8

Aplicació dels tributs en l'espai

Els tributs s'apliquen conforme al principi de

territorialitat, de manera que són obligats tributaris

les persones a les quals afecta el respectiu fet

generador, tan si viuen a Andorra com a l'estranger.

Article 9

Interpretació i integració de les normes

Les normes tributàries s'interpreten segons els criteris

generals admesos en Dret.

El fet generador o les exempcions o bonificacions no

poden ser utilitzades més enllà dels seus termes

estrictes, no admetent-se l'analogia en aquests casos.

L'impost s'exigeix segons la vertadera naturalesa del fet

generador.

Quan el fet generador sigui un acte o negoci jurídic es

qualifica segons la seva naturalesa jurídica,

independentment de la forma o denominació utilitzada pel

mateix.

Capítol II. Règim tributari

Secció 1a. Concepte i elements dels tributs

Article 10

Tribut: concepte i elements essencials

  1. És tribut el recurs de les finances públiques

    consistent en una prestació dinerària obligatòria,

    establerta a càrrec d'aquells obligats tributaris que es

    trobin en la situació determinada per la llei.

  2. Són elements essencials dels tributs, la determinació

    del fet generador, dels obligats tributaris, de la base

    de tributació, dels tipus de gravamen, del meritament, de

    la quota i el deute tributari.

  3. Les multes o sancions pecuniàries administratives o

    penals no són tributs.

  4. Tampoc no són tributs els preus públics o les

    contraprestacions en diner satisfetes per la utilització

    privativa o l'aprofitament especial del domini públic o

    per la prestació de serveis públics o la realització de

    funcions administratives que no són de sol.licitud o

    recepció obligatòria.

Article 11

Classes de tributs

  1. Els tributs es classifiquen en impostos, taxes i

    contribucions especials.

  2. Els impostos són tributs, el fet generador dels quals

    és un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat

    econòmica de l'obligat tributari o de la persona que ha

    de suportar el gravamen i que mai no depèn d'una

    activitat de l'Administració.

  3. Les taxes són tributs el fet generador de les quals és

    la prestació d'un servei públic o la realització d'una

    funció administrativa de sol.licitud o recepció

    obligatòria que es refereix a l'obligat tributari, o

    l'afecta o el beneficia de manera particular.

  4. Les contribucions especials són tributs el fet

    generador de les quals és l'acord de realització de

    determinades obres o de l'establiment o ampliació dels

    serves públics, sotmès al requisit d'eficàcia de llur

    realització efectiva, que produeixen, ultra el benefici

    general per a tota la comunitat, un augment de valor dels

    béns de l'obligat tributari o que d'alguna manera el

    beneficien especialment.

Article 12

Destinació dels ingressos...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR