Llei de bases de l'ordenament tributari, de 19-12-96.
Llei
de bases de l'ordenament tributari
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 19
de desembre de 1996 ha aprovat la següent:
Llei de bases de l'ordenament tributari
Exposició de motius
La present llei configura el marc "bàsic" de referència
amb preeminent aplicació dins l'àmbit tributari del
Principat, incorporant els principis de justícia,
legalitat i reserva de llei, generalitat i distribució
equitativa de la càrrega tributària establerts en la
Constitució.
Dos fets han motivat d'una manera especial la necessitat
de publicar la llei de bases de l'administració
tributaria, un es l'acord comercial entre la Comunitat
econòmica europea i el principat d'Andorra que va entrar
en aplicació el primer de juliol de 1991, l'altre
l'aprovació de la Constitució del Principat d'Andorra el
14 de març de 1993. El primer ha d'influir per donar
resposta a l'exigència d'una legislació tributària bàsica
homologable, en matèria duanera, els països de la unió
europea i el segon ha d'obligar a que aquelles bases
s'adaptin als principis constitucionals esmentats al
principi. La llei per altra banda ha de donar contingut a
la competència tributària comunal d'acord amb el que
estableix la norma constitucional i la llei qualificada
de delimitació de competències.
El marc bàsic d'actuació definit per aquesta llei compren
qualsevol tipus d'imposició, de tal forma que es regula
tant l'establiment com el desenvolupament de tota figura
"tributària" sigui impost taxa o contribució especial
presentant les connotacions i els principis propis d'un
sistema fiscal modern però resultant, alhora flexible i
adaptat a les particularitats pròpies del Principat.
En congruència s'assenten les bases per a una ordenació
formal del dret tributari andorrà amb la finalitat que es
pugui assegurar a l'Administració, estatal i comunal, els
recursos necessaris per a la gestió eficient dels serveis
públics que la societat li ha encomanat, donant ademés
garanties jurídiques als ciutadans.
En definitiva, el text al definir criteris, figures i
terminologia relatives a l'àmbit tributari ha de
constituir el fonament jurídic legal sobre el que es
podrà bastir les noves normes tributaries, constituint
una peça bàsica de la nova arquitectura legislativa en
matèria tributaria.
Capítol I. Disposicions generals
Secció 1a. Principis generals i potestat normativa
Naturalesa i abast
La Present Llei estableix les normes generals per les
quals, a manca de llei especifica en contra, es regeixen
els tributs.
Reserva de Llei
-
Els tributs només poden ser establerts per Llei.
-
Els Comuns poden establir i exigir tributs d'acord amb
el que estableix la Constitució, aquesta Llei i la resta
de l'Ordenament jurídic.
-
La competència relativa a la creació i la modificació
de tributs i a la regulació de llurs elements essencials
correspon, d'acord amb la Constitució, al Consell
General.
-
La competència relativa al desplegament i la regulació
de tributs de les parròquies correspon als Comuns, dintre
el marc establert per la Constitució, aquesta Llei i les
lleis particulars de cada tribut.
-
La competència relativa a la regulació dels elements
no essencials dels tributs, així com al desplegament
reglamentari de la legislació tributària previst en la
llei correspon al Govern quan així aquesta ho autoritzi.
-
A part dels supòsits esmentats, donat que no son
tributs, el Govern i els comuns poden crear i regular
preus públics d'acord amb la conceptuació definida a
l'article 10.4, amb el benentès que la potestat del
Govern s'estén als preus públics de les entitats
parapúbliques o de dret públic.
Actes impugnables
L'exercici de la potestat reglamentària i actes de gestió
són impugnables en via administrativa i jurisdiccional en
els termes previstos en aquesta Llei i en la resta de
l'ordenament.
Normes aplicables als tributs
-
Els tributs es regeixen per:
-
aquesta llei.
-
les lleis pròpies de cada tribut.
-
Els reglaments dictats per al desenvolupament
d'aquesta Llei.
-
-
Amb caràcter supletori, també es regeixen per les
disposicions generals del codi de l'Administració, les
normes del dret administratiu i pel Dret comú.
Elements regulats per Llei
Es regulen per llei:
-
el fet generador, l'obligat tributari, la base de
tributació, el tipus de gravamen, meritament i la resta
d'elements determinants del deute tributari.
-
l'establiment, supressió i pròrroga de les exempcions,
reduccions i resta de bonificacions tributàries.
-
les infraccions i correlatives sancions.
-
els terminis de prescripció i caducitat.
-
les conseqüències que l'incompliment de les
obligacions tributàries puguin significar per l'eficàcia
dels actes o negocis jurídics.
-
la concessió de perdons, condonacions, rebaixes,
amnisties o moratòries.
-
els supòsits d'autoliquidació per obligats tributaris.
Modificacions mitjançant la Llei del Pressupost General
La Llei del Pressupost General pot modificar els tipus de
gravamen dels tributs si així ho preveu la Llei pròpia
del tribut de què es tracti.
Secció 2a. Ambit d'aplicació de les normes tributàries
Aplicació dels tributs en el temps
-
Les normes tributàries entren en vigor d'acord amb el
què es disposa amb caràcter general per a la vigència de
les normes, si en les respectives lleis de cada tribut no
es disposa altrament.
-
Les normes tributàries romanen en vigor fins a la
vigència que determini la pròpia llei o fins que una
altra posterior la derogui de forma expressa o tàcita.
-
La derogació té l'abast que expressament es disposa i
s'estén a tot allò que en la llei nova, sobre la mateixa
matèria, sigui incompatible amb l'anterior.
-
Això no obstant, les exempcions, les reduccions, les
bonificacions i, en general, els beneficis tributaris
tenen vigència limitada a un període de tres anys, llevat
que s'estableixin per un temps major o menor. Si la llei
suprimeix beneficis tributaris que, segons aquesta regla,
són vigents, l'Administració ha de respectar els
adquirits fins a la finalització del corresponent
període, salvada la incidència d'altres causes
d'extinció. En tot cas el Govern pot proposar
periòdicament al Consell General la subsistència dels
beneficis tributaris que, un cop acabat el període de
vigència, convé prorrogar.
Aplicació dels tributs en l'espai
Els tributs s'apliquen conforme al principi de
territorialitat, de manera que són obligats tributaris
les persones a les quals afecta el respectiu fet
generador, tan si viuen a Andorra com a l'estranger.
Interpretació i integració de les normes
Les normes tributàries s'interpreten segons els criteris
generals admesos en Dret.
El fet generador o les exempcions o bonificacions no
poden ser utilitzades més enllà dels seus termes
estrictes, no admetent-se l'analogia en aquests casos.
L'impost s'exigeix segons la vertadera naturalesa del fet
generador.
Quan el fet generador sigui un acte o negoci jurídic es
qualifica segons la seva naturalesa jurídica,
independentment de la forma o denominació utilitzada pel
mateix.
Capítol II. Règim tributari
Secció 1a. Concepte i elements dels tributs
Tribut: concepte i elements essencials
-
És tribut el recurs de les finances públiques
consistent en una prestació dinerària obligatòria,
establerta a càrrec d'aquells obligats tributaris que es
trobin en la situació determinada per la llei.
-
Són elements essencials dels tributs, la determinació
del fet generador, dels obligats tributaris, de la base
de tributació, dels tipus de gravamen, del meritament, de
la quota i el deute tributari.
-
Les multes o sancions pecuniàries administratives o
penals no són tributs.
-
Tampoc no són tributs els preus públics o les
contraprestacions en diner satisfetes per la utilització
privativa o l'aprofitament especial del domini públic o
per la prestació de serveis públics o la realització de
funcions administratives que no són de sol.licitud o
recepció obligatòria.
Classes de tributs
-
Els tributs es classifiquen en impostos, taxes i
contribucions especials.
-
Els impostos són tributs, el fet generador dels quals
és un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat
econòmica de l'obligat tributari o de la persona que ha
de suportar el gravamen i que mai no depèn d'una
activitat de l'Administració.
-
Les taxes són tributs el fet generador de les quals és
la prestació d'un servei públic o la realització d'una
funció administrativa de sol.licitud o recepció
obligatòria que es refereix a l'obligat tributari, o
l'afecta o el beneficia de manera particular.
-
Les contribucions especials són tributs el fet
generador de les quals és l'acord de realització de
determinades obres o de l'establiment o ampliació dels
serves públics, sotmès al requisit d'eficàcia de llur
realització efectiva, que produeixen, ultra el benefici
general per a tota la comunitat, un augment de valor dels
béns de l'obligat tributari o que d'alguna manera el
beneficien especialment.
Destinació dels ingressos...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba