Llei d'universitats, de 30-7-97.

Llei

d'universitats

Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30

de juliol de 1997 ha aprovat la següent:

Llei d'universitats

Exposició de motius

  1. Les universitats, com a centres d'ensenyament superior

    i de recerca científica, són institucions, des de molt

    diversos punts de vista, imprescindibles en totes les

    societats avançades actuals. En efecte, d'una banda, una

    bona formació de nivell superior és una condició

    essencial del progrés tècnic i econòmic, i també del

    benestar social; però, d'altra banda, també la

    universitat és imprescindible per aconseguir una societat

    tolerant, composta de ciutadans responsables, impregnada

    de cultura cívica i, per tant, és una peça clau d'un

    ordre polític democràtic constituït per les institucions

    representatives, el respecte a la legalitat i la garantia

    dels drets fonamentals.

    Però la universitat no és només necessària per al

    desenvolupament global d'una determinada societat sinó

    també per al profit individual dels que hi estudien, els

    quals adquireixen uns coneixements i obtenen un títol que

    els són útils per exercir una professió determinada. A

    diferència d'èpoques passades, els ensenyaments que

    imparteix la universitat actual no serveixen únicament

    per entrar en el mercat laboral sinó que, a causa de les

    ràpides transformacions tècniques i científiques, són

    necessaris en totes les edats i les professions per posar

    al dia els coneixements. En conseqüència, a més dels

    tradicionals graus de diplomatura i llicenciatura

    adquireixen cada dia més importància els cursos

    d'especialització i reciclatge, els mestratges i altres

    ensenyaments de postgrau, imprescindibles per fer front a

    les exigències de la complexa societat actual. Finalment,

    la universitat exerceix un paper directe i indirecte de

    focus de cultura respecte al seu entorn que no només es

    projecta en el món intel.lectual, tècnic i artístic sinó

    que té un efecte general, molt més ampli i difós, sobre

    tota la vida social.

    Totes aquestes raons fan que els poders públics no es

    puguin desentendre de l'ensenyament superior i la recerca

    científica ja que la necessitat social d'aquestes

    funcions és un motiu ineludible perquè l'estat hagi de

    considerar la universitat com un servei públic, respecte

    al qual ha de garantir dues condicions mínimes: la seva

    qualitat científica, intel.lectual i tècnica, i la

    igualtat de tots els ciutadans per accedir-hi. A més,

    aquesta consideració de la universitat com a servei

    públic -amb la consegüent necessitat d'intervenció

    estatal- comporta l'obligació de respectar els principis

    constitucionals de llibertat d'ensenyament i de creació

    de centres docents, i per tant, de permetre a la

    iniciativa privada la creació d'universitats.

  2. El model universitari andorrà està condicionat per les

    peculiaritats del país geogràficament petit, sense

    tradició universitària i amb un nombre d'habitants

    insuficient per donar suport demogràfic a una universitat

    completa. Això no obstant, la necessitat d'un bon

    ensenyament superior que té la societat d'Andorra és

    òbvia i l'Estat, malgrat les dificultats, ha de garantir

    als seus ciutadans un ensenyament i una recerca

    universitària de qualitat.

    La Llei pretén donar una resposta pragmàtica i realista

    que solucioni aquestes dificultats ja que projecta un

    model d'universitat basat en els elements essencials

    següents:

    1. Prioritzar la docència i la recerca científica sobre

      temes específics de la història, la cultura i la vida

      social andorranes, i també sobre els seus interessos

      concrets i específics.

    2. Signar convenis de col.laboració amb universitats de

      prestigi d'arreu del món, per tal que:

      1) Els estudiants d'Andorra puguin seguir els estudis

      coneixent les condicions de convalidació establertes per

      les autoritats acadèmiques d'Andorra i els requisits

      d'homologació de títols que hagin fixat les autoritats

      administratives.

      2) Potenciar l'ensenyament a Andorra d'estudis de tercer

      cicle i de postgrau a càrrec de professors d'aquestes

      universitats.

    3. Garantir la bona formació científica i tècnica dels

      ciutadans andorrans, i vetllar perquè els seus estudis

      siguin de la més alta qualitat intel.lectual i tan

      adequats com sigui possible a les necessitats culturals i

      socials d'Andorra.

    4. Facilitar la intervenció de la societat civil en

      l'ensenyament superior, tant a través de les universitats

      privades com a través de la col.laboració de la

      iniciativa privada en la universitat pública.

      Títol preliminar

Article 1

Finalitats

Són finalitats de l'ensenyament superior:

La formació científica i cultural dels alumnes, que els

habilita per a l'exercici de les activitats professionals

i la incorporació immediata al món laboral.

El desenvolupament de la creativitat, de l'anàlisi

crítica i el desig de continuar aprenent per si mateixos.

La recerca científica, en les seves diferents facetes.

La dinamització social mitjançant propostes de difusió

cultural i de debat.

La col.laboració amb el sistema productiu, amb la

possibilitat d'establir acords de cooperació, formació i

recerca.

L'establiment de programes de cooperació i intercanvi amb

centres universitaris de l'exterior.

Article 2

Principis generals

  1. Corresponen als centres d'ensenyament superior les

    funcions de docència, investigació i difusió cultural.

  2. L'ensenyament superior assegura la instrucció

    científica i cultural superior necessària per a la

    formació de professionals altament qualificats.

  3. La llibertat d'ensenyament comporta la llibertat de

    creació de centres docents d'ensenyament superior, tant

    de caràcter públic com de caràcter privat.

  4. La llibertat de càtedra implica no solament la plena

    llibertat de docència, d'estudi i d'investigació, sinó

    també l'autonomia de les universitats en la seva vessant

    acadèmica.

  5. El dret a l'educació es concreta en la igualtat de

    tothom per accedir en les mateixes condicions i en funció

    de les aptituds, l'aprofitament i la vocació pròpia, a

    l'ensenyament superior. S'ha de facilitar l'accés a les

    universitats i als centres d'ensenyament superior per

    mitjà de la dotació de beques i ajuts a l'estudi, que

    s'atorguen d'acord amb la Llei.

  6. L'ensenyament superior manté una estreta relació de

    diàleg i cooperació amb els diferents sectors del sistema

    productiu. La societat andorrana participa, a través de

    les seves institucions amb interessos en l'ensenyament

    superior, en el govern de les universitats públiques.

Article 3

Normativa aplicable

Els centres d'ensenyament superior es regeixen per

aquesta Llei, per altres normes que els afectin i, en el

seu règim intern, pels seus propis estatuts.

Títol primer. Del règim comú de les universitats

Article 4

Accés a l'ensenyament superior

  1. Poden accedir a l'ensenyament superior tots aquells

    alumnes que hagin obtingut el títol de batxillerat o el

    seu equivalent -acceptat per l'Administració- i hagin

    superat les proves d'accés que es puguin determinar.

  2. Poden accedir igualment a l'ensenyament superior els

    alumnes que reuneixin les condicions que s'acordin i que

    superin les proves d'accés que s'estableixin amb aquesta

    finalitat.

Article 5

Títols acadèmics

  1. El Govern estableix les titulacions, de qualsevol

    cicle, que tenen caràcter estatal.

  2. Els títols són expedits pel ministre d'Educació, i són

    ...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR