Llei d'universitats, de 30-7-97.
Llei
d'universitats
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30
de juliol de 1997 ha aprovat la següent:
Llei d'universitats
Exposició de motius
-
Les universitats, com a centres d'ensenyament superior
i de recerca científica, són institucions, des de molt
diversos punts de vista, imprescindibles en totes les
societats avançades actuals. En efecte, d'una banda, una
bona formació de nivell superior és una condició
essencial del progrés tècnic i econòmic, i també del
benestar social; però, d'altra banda, també la
universitat és imprescindible per aconseguir una societat
tolerant, composta de ciutadans responsables, impregnada
de cultura cívica i, per tant, és una peça clau d'un
ordre polític democràtic constituït per les institucions
representatives, el respecte a la legalitat i la garantia
dels drets fonamentals.
Però la universitat no és només necessària per al
desenvolupament global d'una determinada societat sinó
també per al profit individual dels que hi estudien, els
quals adquireixen uns coneixements i obtenen un títol que
els són útils per exercir una professió determinada. A
diferència d'èpoques passades, els ensenyaments que
imparteix la universitat actual no serveixen únicament
per entrar en el mercat laboral sinó que, a causa de les
ràpides transformacions tècniques i científiques, són
necessaris en totes les edats i les professions per posar
al dia els coneixements. En conseqüència, a més dels
tradicionals graus de diplomatura i llicenciatura
adquireixen cada dia més importància els cursos
d'especialització i reciclatge, els mestratges i altres
ensenyaments de postgrau, imprescindibles per fer front a
les exigències de la complexa societat actual. Finalment,
la universitat exerceix un paper directe i indirecte de
focus de cultura respecte al seu entorn que no només es
projecta en el món intel.lectual, tècnic i artístic sinó
que té un efecte general, molt més ampli i difós, sobre
tota la vida social.
Totes aquestes raons fan que els poders públics no es
puguin desentendre de l'ensenyament superior i la recerca
científica ja que la necessitat social d'aquestes
funcions és un motiu ineludible perquè l'estat hagi de
considerar la universitat com un servei públic, respecte
al qual ha de garantir dues condicions mínimes: la seva
qualitat científica, intel.lectual i tècnica, i la
igualtat de tots els ciutadans per accedir-hi. A més,
aquesta consideració de la universitat com a servei
públic -amb la consegüent necessitat d'intervenció
estatal- comporta l'obligació de respectar els principis
constitucionals de llibertat d'ensenyament i de creació
de centres docents, i per tant, de permetre a la
iniciativa privada la creació d'universitats.
-
El model universitari andorrà està condicionat per les
peculiaritats del país geogràficament petit, sense
tradició universitària i amb un nombre d'habitants
insuficient per donar suport demogràfic a una universitat
completa. Això no obstant, la necessitat d'un bon
ensenyament superior que té la societat d'Andorra és
òbvia i l'Estat, malgrat les dificultats, ha de garantir
als seus ciutadans un ensenyament i una recerca
universitària de qualitat.
La Llei pretén donar una resposta pragmàtica i realista
que solucioni aquestes dificultats ja que projecta un
model d'universitat basat en els elements essencials
següents:
-
Prioritzar la docència i la recerca científica sobre
temes específics de la història, la cultura i la vida
social andorranes, i també sobre els seus interessos
concrets i específics.
-
Signar convenis de col.laboració amb universitats de
prestigi d'arreu del món, per tal que:
1) Els estudiants d'Andorra puguin seguir els estudis
coneixent les condicions de convalidació establertes per
les autoritats acadèmiques d'Andorra i els requisits
d'homologació de títols que hagin fixat les autoritats
administratives.
2) Potenciar l'ensenyament a Andorra d'estudis de tercer
cicle i de postgrau a càrrec de professors d'aquestes
universitats.
-
Garantir la bona formació científica i tècnica dels
ciutadans andorrans, i vetllar perquè els seus estudis
siguin de la més alta qualitat intel.lectual i tan
adequats com sigui possible a les necessitats culturals i
socials d'Andorra.
-
Facilitar la intervenció de la societat civil en
l'ensenyament superior, tant a través de les universitats
privades com a través de la col.laboració de la
iniciativa privada en la universitat pública.
Títol preliminar
-
Finalitats
Són finalitats de l'ensenyament superior:
La formació científica i cultural dels alumnes, que els
habilita per a l'exercici de les activitats professionals
i la incorporació immediata al món laboral.
El desenvolupament de la creativitat, de l'anàlisi
crítica i el desig de continuar aprenent per si mateixos.
La recerca científica, en les seves diferents facetes.
La dinamització social mitjançant propostes de difusió
cultural i de debat.
La col.laboració amb el sistema productiu, amb la
possibilitat d'establir acords de cooperació, formació i
recerca.
L'establiment de programes de cooperació i intercanvi amb
centres universitaris de l'exterior.
Principis generals
-
Corresponen als centres d'ensenyament superior les
funcions de docència, investigació i difusió cultural.
-
L'ensenyament superior assegura la instrucció
científica i cultural superior necessària per a la
formació de professionals altament qualificats.
-
La llibertat d'ensenyament comporta la llibertat de
creació de centres docents d'ensenyament superior, tant
de caràcter públic com de caràcter privat.
-
La llibertat de càtedra implica no solament la plena
llibertat de docència, d'estudi i d'investigació, sinó
també l'autonomia de les universitats en la seva vessant
acadèmica.
-
El dret a l'educació es concreta en la igualtat de
tothom per accedir en les mateixes condicions i en funció
de les aptituds, l'aprofitament i la vocació pròpia, a
l'ensenyament superior. S'ha de facilitar l'accés a les
universitats i als centres d'ensenyament superior per
mitjà de la dotació de beques i ajuts a l'estudi, que
s'atorguen d'acord amb la Llei.
-
L'ensenyament superior manté una estreta relació de
diàleg i cooperació amb els diferents sectors del sistema
productiu. La societat andorrana participa, a través de
les seves institucions amb interessos en l'ensenyament
superior, en el govern de les universitats públiques.
Normativa aplicable
Els centres d'ensenyament superior es regeixen per
aquesta Llei, per altres normes que els afectin i, en el
seu règim intern, pels seus propis estatuts.
Títol primer. Del règim comú de les universitats
Accés a l'ensenyament superior
-
Poden accedir a l'ensenyament superior tots aquells
alumnes que hagin obtingut el títol de batxillerat o el
seu equivalent -acceptat per l'Administració- i hagin
superat les proves d'accés que es puguin determinar.
-
Poden accedir igualment a l'ensenyament superior els
alumnes que reuneixin les condicions que s'acordin i que
superin les proves d'accés que s'estableixin amb aquesta
finalitat.
Títols acadèmics
-
El Govern estableix les titulacions, de qualsevol
cicle, que tenen caràcter estatal.
-
Els títols són expedits pel ministre d'Educació, i són
...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba