Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, de 29-2-96.
Llei
de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat
de les entitats financeres
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29
de febrer de 1996 ha aprovat la següent:
Llei de regulació dels criteris de solvència i de
liquiditat de les entitats financeres
Exposició de motius
La Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits
i d'altres obligacions operacionals a mantenir i
dipositar per les entitats enquadrades en el sistema
financer, de data 11 de maig de 1995, en l'apartat a) de
la seva disposició transitòria quarta, preceptua que el
Consell General haurà de regular, durant els sis mesos
següents a l'entrada en vigor de la mateixa Llei, els
criteris de solvència i de liquiditat de les entitats
financeres, incloses les normes de ponderació en matèria
de fons propis, previstos a l'article 18 de la Llei
d'ordenació del sistema financer.
El referit article 18 de la Llei d'ordenació del sistema
financer explicita que les entitats bancàries -i, quan i
en els conceptes que correspongui, les entitats
financeres- estaran obligades a mantenir una estructura
financera ordenada a assegurar la capacitat d'atendre les
seves obligacions. Aquesta capacitat s'ha d'observar
bàsicament des d'una doble perspectiva: d'una banda,
mitjançant una quantificació de la suficiència dels fons
propis; de l'altra banda, per obra d'una adequada relació
temporal entre els venciments de les obligacions i la
disponibilitat de les inversions.
El Consell General parteix de la premissa que la garantia
més efectiva, i insubstituïble, de la solvència i de la
liquiditat d'una entitat financera ve donada per
l'autoexigència professional dels seus dirigents que, per
principi, s'ha de realitzar a través d'una gestió
presidida, sempre, per una gran prudència. Les normes
volen ser una constatació tècnica d'aquesta prudència,
manifestada en una estructura financera que demostri la
suficiència de fons propis de l'entitat i uns índex que
reflecteixin una política ben mesurada en la utilització
dels recursos de tercers.
La present Llei es desenvolupa a partir de les dues
pautes següents:
La primera és que les normes relatives a la solvència i a
la liquiditat de les entitats financeres andorranes han
de ser establertes segons un elevat nivell d'exigència, a
fi de mantenir la solidesa de l'estructura del sistema
financer.
La segona és que aquest nivell d'exigència quedi
quantificat de tal manera que la ràtio de solvència -
formulada a partir de les recomanacions del Comitè de
Basilea- i la de liquiditat mínimes siguin superiors a
les que prevalen als països que ens poden servir de
referència, a fi que la normativa exigida contribueixi a
donar al sistema financer andorrà una imatge global
comparativament favorable en l'àmbit internacional.
A aquestes dues idees de base que configuren les
qüestions de fons, se n'hi ha afegit una tercera que fa
referència a la forma d'establir els càlculs de les
ràtios i el control del seu compliment. La voluntat dels
legisladors és que els procediments de càlcul i de
seguiment siguin establerts de tal manera que puguin ser
eficients sense ser prolixos, evitant l'intervencionisme
burocràtic, a fi de resguardar els valors inherents a
l'eficàcia empresarial de les entitats integrades en el
sistema financer andorrà, la discreció i la no ingerència
en les seves relacions amb els clients.
La realitat actual del sistema financer andorrà, i la
situació del seu nivell normatiu, fa que els preceptes de
la llei referits a la solvència afectin d'una manera molt
més determinant les entitats bancàries i que els de
liquiditat les afectin d'una manera exclusiva. El
desenvolupament normatiu de les entitats financeres no
bancàries, previst per al 1996, indicarà les eventuals
noves disposicions que calgui establir per afavorir la
solidesa estructural d'aquestes entitats.
És a partir dels precedents raonaments que el Consell
General ha aprovat la present Llei:
Capítol primer. Ràtio de solvència
Les entitats bancàries estan obligades a mantenir una
relació apropiada entre la xifra dels seus fons propis i
la del conjunt dels seus compromisos econòmics envers
tercers.
La relació apropiada de fons propis es defineix a partir
d'una ràtio de solvència el numerador de la qual està
constituït pels fons propis i el denominador per la
totalitat del risc ponderat, segons una determinada
gradació que reflecteix el major o menor grau de risc
inherent a les seves operacions d'actiu.
-
S'entén per fons propis de l'entitat, als efectes de
la present Llei, el seu patrimoni net segons la seva
expressió en el balanç. Està integrat per la suma de les
partides que representen el capital social desemborsat,
les reserves, els beneficis de l'exercici en curs, les
provisions i qualsevol altra partida que figuri en el
balanç sota l'epígraf del passiu corresponent als fons
propis; d'aquesta suma se n'ha de deduir, si s'escau, els
actius immaterials, les accions pròpies en cartera a
valor comptable, les eventuals pèrdues de l'exercici en
curs i qualsevol altra partida de l'actiu que indiqui una
disminució patrimonial.
-
Reglamentàriament, previ informe de l'Institut
Nacional...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba